L'extrema dreta castrense

La ultradreta militar que vol intervenir Catalunya

El general retirat de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila aposta implícitament per intervenir militarment Catalunya. Una opinió, però, que s'ha repetit en els sectors més reaccionaris de les forces armades de l'Estat espanyol. L'exgeneral, exassistent del monarca Joan Carles I i president de la Fundació Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, així com l'Asociación de Militares Españoles, també s'han pronunciat demanat l'actuació de l'exèrcit per frenar el procés independentista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, volia mostrar el seu suport als diferents dirigents independentistes empresonats. Amb aquest propòsit, visitava aquest dilluns els centres penitenciaris d'Estremera i Alcalà-Meco. Aquesta trobada, però, transcorria en unes jornades en les quals l'espanyolisme ha revifat. A l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans d'ampliar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya en cas que Torra no rectifique la composició del seu executiu, s'hi sumava l'acte d'exaltació espanyola que realitzava el partit taronja a Madrid. I que l'Assemblea Nacional de Catalunya replicava aquest dilluns amb diverses concentracions per la geografia principatina contra la continuació de l'article 155.

Els sectors més ultres de l'espanyolisme, però, també han reaccionat. Una vintena d'encaputxats han arrencat les creus grogues de la platja de Canet del Mar (Maresme) provocant tres ferits lleus. Encara més, l'exgeneral de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila ha apostat al seu bloc personal per intervenir militarment Catalunya. «Estem a punt de perdre la pàtria», ha advertit al seu escrit, després de recordar que la Constitució Espanyola estableix que les Forces Armades han de defensar «la integritat territorial i l'ordenament constitucional».

D'ideologia ultradretana pel contingut dels seus articles al seu bloc personal, Dávila és nét del general Fidel Dávila. El seu avi fou un dels alts comandaments militars que van donar suport al dictador Francisco Franco en el seu colp d'Estat contra el govern democràtic del Front Popular durant la II República espanyola. Precisament, Fidel Dávila, que va ser recompensat amb un marquesat pels seus serveis prestats a Franco, va estar involucrat en l'ofensiva del bàndol feixista contra Catalunya.

Unes posicions polítiques que comparteix el seu nét, que va defensar la memòria del seu avi quan l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va retirar el nom de «General Dávila» a un carrer per rebatejar-lo com «Max Aub». L'exgeneral, de fet, va contestar aquella mesura de Carmena amb una carta irònica. «Suprimir el carrer amb el seu nom era un clamor popular, una necessitat que no podia esperar més», recollia amb sorna la missiva.

Dávila, amb tot, no és l'únic dirigent castrense que s'ha manifestat contra el procés català. Al contrari. L'auge independentista a Catalunya ha estat l'excusa perquè els sectors més reaccionaris de les forces armades espanyoles hagen mostrat la seua cara més ultradretana. El coronel Francisco Alamán va afirmar en una entrevista al digital d'extrema dreta Alerta Digital l'any 2012 que «la Constitució deixa molt clar quin ha de ser el paper de l'exèrcit davant d'una situació com la que pretenen els separatistes catalans». «La independència de Catalunya? Per damunt del meu cadàver», va advertir. «Els militars vam fer un jurament sagrat: complir l'ordenament constitucional que consagra la unitat d'Espanya com a principi irrenunciable. També juràrem defensar la seua integritat territorial, fins i tot, amb les nostres vides», va rematar.

A l'entrevista, l'alt comandament militar elogiava la gestió de Franco. «Després està la hipocresia de voler soterrar la memòria de Franco, però no la seua enorme obra. Es destrossen les estàtues d'abans, però es conserven els mateixos paradors de turisme. Es lleva el nom dels franquistes als carrers, però no els seus fruits en manera d'indústries, pagues extraordinàries, seguretat social, embassaments, universitats populars, trens, aeroports, autopistes, ports pesquers, alts forns i, especialment, una gran classe mitjana que mai no havia existit», glorificava Alamán.

Tot i les seues afirmacions a favor del règim franquista i d'intervenir militarment Catalunya, el Ministeri de Defensa va negar-se a sancionar-lo. El departament encapçalat aleshores per Pedro Morenés va justificar la manca d'actuació per la condició de retirat del coronel. «El senyor Morenés no té collons a fer-me callar i evitar que seguesca opinant sobre l'estat de la nostra pàtria», va desafiar Alamán.

Un any més tard, un altre dirigent marcial, Juan Antonio Chicharro, justificava l'acció de l'exèrcit espanyol per evitar la independència de Catalunya. Devot del franquisme i actual president executiu de la Fundació Nacional Francisco Franco, va ser «ajudant de Camp de Sa Majestat el Rei», segons consta al seu currículum oficial. A banda d'assistir al monarca emèrit Joan Carles I, va fundar la Compañía Mar Océano de la Guardia Real i va ser segon cap del comandament general d'infanteria de Marina durant el segon govern de José María Aznar. Amb el socialista José Bono com a ministre de Defensa, va rebre la Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegildo.

A la reserva des de finals de 2010, va deixar del seu càrrec a l'Orde de Sant Hermenegildo per les seues paraules contra el procés català. Ara bé, Morenés va descartar sancionar-lo. Una actuació que contrasta amb el mes i un dia d'arrest al qual va estar sotmès Jorge Bravo, president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols per demanar suprimir «despeses supèrflues».

 

Militars franquistes

Chicharro, en el seu discurs polèmic, va criticar les accions disciplinàries realitzades contra el tinent general José Mena l'any 2006. Mena, durant el brindis de la Pasqua Militar d'aquell any, va amenaçar amb intervenir militarment Catalunya a través de l'article 8 de la Constitució Espanyola arran del debat sobre la reforma de l'Estatut Català. Aquest militar, actualment retirat, forma part de l'Asociación de Militares Españoles (AME).

L'AME s'ha caracteritzat durant els darrers anys per exigir al Govern espanyol acció militar per aturar el full de ruta independentista a Catalunya. L'any 2012 van sol·licitar la declaració «d'estat de guerra» contra el Principat. Tres anys després, l'associació militar ultra recordava que les forces armades espanyoles eren les garants de la sobirania espanyola i demanaven l'aplicació de «l'estat d'excepció». Un any més tard, el 2016, l'AME censurava que «la pàtria no perdona el crim de traïció» i recorria, de nou, a l'article 8 de la Constitució Espanyola per justificar l'enviament de l'exèrcit a Catalunya.

En aquesta associació ultra, que aixopluga a la vella guàrdia de l'exèrcit espanyol, està inscrit Luís Alejandro Sintes, extinent general cessat per Bono. Sintes va ocupar el càrrec de vicepresident del Consell Insular de Menorca a proposta de l'expresident balear del PP, José Ramón Bauzà. De fet, va formar part dels vuit militars que va integrar Bauzà en el seu govern com a càrrecs de confiança.

El president de l'AME és el coronel retirat Leopoldo Muñoz. Muñoz també és director de la revista Militares, caracteritzada per exaltar el franquisme. «Qui ha tingut la temeritat de promulgar aquest canvi, aquesta desaparició, no ha entès per què el més injuriat de tots, el lloat i mundialment prestigiós general Francisco Franco Bahamonde, va prendre el control de les tropes que, en representació de la meitat aleshores perseguida i maltractada de la societat espanyola, va decidir posar fi al període sagnant del final de la Segona República», va escriure sobre la retirada dels símbols feixistes a l'Estat espanyol.

Aquesta publicació, editada per l'AME, ha carregat també contra la llei de memòria històrica, ha intentat desacreditar el moviment feminista i ha practicat un humor denigrant per a les dones, fins i tot, contra la mateixa ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Tanmateix, el departament que encapçala la popular ha regat l'associació militar que edita Militares. L'edició de la revista, de fet, està feta des de l'espai cedit pel Ministeri de Defensa a l'AME, ubicat a la caserna San Nicolás de l'Exèrcit de Terra. La concessió continua vigent, malgrat caducar en novembre de 2017.

Amb el Govern espanyol pagant les despeses d'energia i els mitjans informàtics i telefònics dels quals disposa l'espai de l'AME, el col·lectiu castrense ultra va rebre quasi 5.000 euros de subvenció del mateix Ministeri de Defensa. Encara més, l'AME forma part del Consell de Personal de les Forces Armades, un òrgan rector del Ministeri de Defensa creat per millorar les condicions laborals dels soldats espanyols i que està presidit pel subsecretari de Defensa. L'apologia del franquisme i de la intervenció militar a Catalunya regada amb diners públics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.