La reacció era intensa i el soroll omplia cada dia pàgines i pàgines de periòdic, minuts i minuts d'informatius radiofònics. El Govern valencià, integrat pel PSPV i Compromís, així com encapçalat pel socialista Ximo Puig, havia decidit desmuntar la primera peça del model sanitari que havia edificat l'expresident valencià Eduardo Zaplana, posteriorment processat per la seua implicació en una trama de comissions denominada com a Operació Erial.
L'executiu bipartit del Botànic, amb el suport parlamentari de Podem, havia iniciat el procés per tornar a mans públiques el departament sanitari d'Alzira (Ribera Alta), és a dir, la joia del sistema de gestió privatitzada que havia fomentat el PP durant les seues dues dècades d'estada a la Generalitat Valenciana. Aquest model havia estat pioner en l'entrega d'hospitals i àrees sanitàries a empreses privades. Era l'inici de l'etapa del canvi progressista al País Valencià.
La gran beneficiària d'aquesta aposta ideològica dels populars havia estat Ribera Salud, un gegant de la sanitat privada llavors controlat per una firma nord-americana. La intenció de les forces botàniques de no renovar la concessió a Ribera Salud i revertir la privatització va provocar una campanya per diferents fronts de la companyia. No van escatimar-se esforços en defensar un negoci milionari. L'administració valenciana va abonar 2.225,19 milions d'euros a la firma sanitària per la prestació dels seus serveis a l'àrea de la Ribera en el període 2003-2018.
Per terra, mar i aire
L'espai de la dreta a les Corts Valencians, aleshores conformat pel PP i Ciutadans, van considerar aquesta qüestió com a un cavall de batalla prioritari. No hi havia dia pràcticament que no criticaren al Consell per la internacionalització de la gestió d'Alzira i el desmuntatge del model privatitzador de Zaplana. Els interessos de l'empresa sanitària quadraven amb la recepta ideològica d'ambdues formacions dretanes.
Les crítiques dels conservadors coincidien amb els vincles populars d'Alberto de Rosa, màxim directiu de Ribera Salud. De Rosa havia estat present a la llista municipal del PP de Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007, així com és germà de la militant popular i presidenta de l'Ateneu Mercantil, Carmen de Rosa. El directiu sanitari, al seu torn, és germà de Fernando de Rosa, exconseller amb Francisco Camps, exvicepresident del Consell General del Poder Judicial, expresident de l'Audiència Provincial de València, diputat del PP al Congrés i agitador de les denúncies ultres contra l'exvicepresidenta i referent de Compromís, Mónica Oltra, pels abusos sexuals del seu exmarit. La víctima va ser contractada, justament, per Ribera Salud.
La reversió va ser contestada amb diferents informes confeccionats per les grans empreses d'auditoria que reivindicaven les suposades bondats econòmiques del model de col·laboració pública-privada, com ara el presumpte estalvi de la gestió privatitzada envers l'efectuada directament per l'administració pública. La difusió d'aquests documents va combinar-se amb xerrades i conferències de personalitats lligades al món socialista que defenien la conveniència de prosseguir amb el denominat model Alzira. Va ser el cas de Valeriano Gómez, exministre de Treball durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, en un acte patrocinat per Ribera Salud.
La defensa de la concessionària enfront de l'actuació de l'aleshores consellera de Sanitat i Salut Universal, Carmen Montón, va comptar amb la publicació d'un llibre que criticava, precisament, a la responsable socialista i un altre elaborat per excàrrecs del PSOE que advocaven per la pervivència del sistema instaurat per Zaplana. Fins i tot, va haver-hi moviments diplomàtics, com ara quan l'exministre de Defensa amb Mariano Rajoy, el popular Pedro Morenés, i l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica van pressionar a Puig sobre la reversió. Ribera Salud, no debades, estava en mans llavors d'una companyia estatunidenca i vinculada als programes sanitaris dels demòcrates.
La patronal valenciana, amb Salvador Navarro al capdavant, van mostrar la seua oposició a la internalització i van donar suport a Ribera Salud, així com el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, el navilier Vicente Boluda. El conjunt del lobby sanitari privat s'hi va sumar a la campanya. «Hi ha una croada contra la sanitat privada», va afirmar Cristina Contel, presidenta de l'Aliança Espanyola de la Sanitat Privada, a les pàgines del diari econòmic Cinco Días durant els moments més àlgids de la desprivatització.
L'associació Sanitat Sols Una i la revista Salut i Força foren altres dels peons que van participar en la guerra de la concessionària contra la internalització. Ribera Salud, a més, va contractar els serveis d'importants despatxos de lletrats, com ara Broseta Abogados, per lliurar una batalla jurídica que va guanyar Montón als tribunals. El Tribunal Suprem, de fet, va avalar la via valenciana per a revertir les àrees sanitàries de gestió privada.
Malgrat que amb menys intensitat, la reversió sanitària a Torrevella també va despertar una reacció considerable per part de la dreta política i dels lobbies sanitaris. No debades, el sector socialista del Consell dubtava de la conveniència de la reversió durant la pandèmia de la COVID-19, però, finalment, les forces botàniques van executar la tornada a mans públiques de l'àrea sanitària ubicada a la comarca del Baix Segura. Encara més, van posar-se les primeres pedres per emprendre la internalització dels departaments de Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta).
Mut i callosa empresarial
Aquestes dues reversions sanitàries engegades pel Botànic van quedar, però, vinculades als resultats electorals del 28-M. A pesar que l'aleshores candidat dels populars, Carlos Mazón, va mantenir una certa ambigüitat sobre si continuar o no amb el procés de tornada a mans públiques, l'històric suport dels conservadors al sistema de gestió privada albirava una aturada en cas que arribaren a la Generalitat Valenciana. I més quan els seus potencials socis, l'extrema dreta Vox, era un entusiasta del model privat de les prestacions sanitàries.
Amb l'esquerra apostant per la internalització i l'espai de la dreta i la ultradreta teòricament partidaris de frenar les reversions, Ribera Salud, propietària de la concessió a Dénia, i Sanitas, gestora de la concessió de Manises, van observar com el manteniment dels seus negocis depenia de les urnes. I la seua conservació no era una cosa menor: si la concessió de Dénia havia generat una injecció pública de 1.054,41 milions d'euros fins a l'any 2018 i uns beneficis de 21,8 milions d'euros en 2021 per als seus propietaris, la gestió de Manises havia comportat l'entrega de 1.266,38 milions d'euros a la beneficiària i uns guanys de 18,2 milions d'euros per a Sanitas en 2021.
La victòria del PP i l'extrema dreta Vox als comicis valencians semblava anticipar una paralització del procés d'internalització. Especialment, perquè el nou president valencià, el popular Mazón, havia escollit Marciano Gómez com a conseller de Sanitat, una persona que va estar entre els ideòlegs del model Alzira. Tanmateix, i de manera sobtada, Gómez va comunicar a mitjan octubre que continuarien amb les reversions de Dénia i Manises, encara que, per contra, apostava pel manteniment del sistema concessional a l'àrea sanitària d'Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó.
L'anunci de Gómez va comptar amb el silenci de la patronal i de les organitzacions empresarials valencianes, i amb una tímida resposta per part de Ribera Salud, qui atribuïa la decisió a «dificultats legals» del nou bipartit PP-Vox per aturar el procés de reversió iniciat amb el Govern del Botànic. Aquesta va ser pràcticament l'única reacció quan les anteriors reversions d'Alzira i, en grau més baix, Torrevella havien generat rius de tinta, hores de la freqüència modulada i als canals de televisió de perspectiva valenciana, així com una campanya d'oposició ferma del lobby sanitari.
«Ha estat sorprenent que no hi haja reacció. De fet, crec que aquest silenci pot ser un símptoma que la decisió ha comptat amb el beneplàcit del lobby sanitari privat, el qual segur que té pactat amb l'executiu bipartit PP-Vox alguna altra via de negoci», assenyala Sergi Castillo, periodista amb diferents llibres sobre la corrupció valenciana i autor de La batalla per la sanitat valenciana, una obra editada per la Institució Alfons el Magnànim dintre de la beca Josep Torrent de periodisme d'investigació que promou la Unió de Periodistes.
Arran de la demanda social que hi havia de retornar la gestió a l'administració pública, per exemple, a la comarca de la Marina Alta, l'investigador considera que «els promotors del model Alzira ja eren conscients de l'acceptació que tenen les reversions per a la ciutadania, especialment a les dues demarcacions sanitàries que s'estan produint». «En el seu moment, la dreta mediàtica, empresarial i política va entendre la reversió de l'Hospital d'Alzira com a una agressió, ja que aquest departament sanitari era el símbol del conjunt del sistema de privatització sanitària al territori valencià. Ara, però, saben de l'acceptació que tenen les reversions a la ciutadania», contextualitza l'actual regidor del PSPV al consistori de Benidorm (Marina Baixa).
«Estic convençut, i ho reitere, que ha estat pactat entre l'empresariat de la sanitat privada i la Generalitat Valenciana. Les companyies privades trauran rèdit per altres vies més fàcils en termes administratius, com ara amb les derivacions de pacients i l'externalització dels serveis més rendibles. Cal recordar que arran de la pandèmia, els serveis sanitaris estan en una situació que frega el col·lapse i és possible que el lobby sanitari faça negoci a partir d'aquest escenari. La gent, i és normal, vol immediatesa en l'atenció», reflexiona. I tanca: «Aquest silenci és indicatiu que hi ha espai futur per a la mal denominada col·laboració pública-privada, però a través d'altres vies. El lobby sanitari mai perd diners, i menys amb aquest govern».