Al departament sanitari de la Marina Alta i, més concretament, a l'hospital privatitzat de Dénia, l'adveniment de l'estiu sovint és sinònim de saturació dels serveis d'assistència mèdica. En plena temporada turística i amb la quinta onada de la COVID-19 augmentant a poc a poc la pressió hospitalària, les urgències de l'hospital, segons ha publicat Marina Plaza, han comptat durant tot el mes de juliol amb dos persones menys. En ocasions, fins i tot, s'ha arribat a perdre una altra persona envers la plantilla que hi havia l'any passat. Un dèficit de personal, especialment durant les etapes de recepció de visitants, que s'ha convertit en una de les queixes recurrents en aquesta àrea sanitària. Tanmateix, no ha estat l'única crítica que s'ha vessat sobre la gestió privatitzada a la Marina Alta, la qual ha estat habitualment a l'ull de l'huracà dels col·lectius socials i ciutadans.
Arran d'aquestes deficiències, les quals van exposar-se a l'auditoria elaborada per les Corts Valencianes, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va prometre el rescat d'aquesta concessió abans que acabara la passada legislatura. Controlada per Marina Salud, en la qual ostenta un 35% de les accions Ribera Salud i un 65% de les mateixes l'asseguradora germànica DKV, el compromís del Consell va topar-se amb els costos econòmics que, teòricament, implicaven la reversió en sentit estricte de l'hospital de la Marina Alta. Amb tots els esforços centrants en recuperar per a la gestió directa el departament de Torrevella (Baix Segura), la reversió de Dénia s'ha postposat a la finalització de la concessió, la qual expira a finals de l'any 2023. Un fet que condiciona la tornada a mans públiques al guanyador dels comicis valencians d'aquell any, en cas que no es produïsca un nou avançament electoral.
La nounada plataforma Som Marina Alta, conformada pels alcaldes de Gata, Poble Nou, Vall de la Gallinera, Xaló, Parcent, Senija, Pedreguer, Ràfol d'Almúnia, l'Atzúbia, Alcalalí, Orba i les tinents alcaldes d'Ondara i Els Poblets, ha presentat un escrit a la conselleria de Sanitat en el qual demana la resolució de la concessió pels incompliment en el contracte de Marina Salud, com a pas previ per traslladar aquest escrit als tribunals. «La situació és insostenible i si amb la via política no s'aplega a garantir el dret a la Sanitat dels nostres veïns, ens veiem obligats a acudir als tribunals. Com a alcaldes i alcaldesses tenim l'obligació de defensar els drets sanitaris de la ciutadania dels nostres pobles», va expressar Josep Costa, alcalde de Gata de Gorgos i president de l'associació, qui va recordar l'obligació de la concessionària d'abonar tots els deutes pendents arran dels incompliments. «El missatge és clar: pagueu i adéu», va remarcar.
«Marina Salud SA estava obligada a presentar un pla d'inversions durant la vigència de la concessió, i amb càrrec al mateix es preveia la realització de les següents obres: construcció d'un nou Hospital de la Marina Alta i el seu equipament, adequació de l'actual Hospital de Dénia com a Hospital sociosanitari una vegada siga construït el nou hospital i reforma del Centre d'Especialitats de Dénia, redacció dels projectes tècnics i direcció de les obres», indiquen a l'escrit d'una plataforma en la qual hi ha presència elevada de batlles vinculats a Compromís. En 2008, de fet, va modificar-se aquest apartat per determinar que les obres que havia d'executar la concessionària eren «la construcció d'un Centre de Salut Integrat a Dénia, un Centre de Salut també a Dénia i un Centre de Salut Integrat a Calp en lloc de l'adequació del actual Hospital de Dénia com a Hospital Sociosanitari i la reforma del Centre d'especialitats de Dénia».
Unes obres que, segons denuncien al document enviat prèviament al departament de Misser Mascó, encara no s'han executat. «Amb data de la present, per part de la mercantil Marina Salud SA no s'han iniciat les obres de cap de les tres construccions indicades, és a dir, Centre Salut Integrat i nou centre de salut a Dénia i conversió i ampliació del centre de salut de Calp la qual cosa constitueix un greu incompliment del contracte de gestió signat i dels plecs i resta de normativa que conformaren la licitació i a la que es va obligar fermament la mercantil concessionària», afirmen, per apuntar que a l'avantprojecte d'explotació i al plec de prescripcions tècniques s'estableix que «el termini per a finalitzar les obres de reforma del Centre d'especialitats de Dénia serà com a màxim de 10 mesos comptats a partir de la posada en funcionament del nou Hospital, sense perjudici que aquesta actuació poguera començar-se abans».
Som Marina Alta retrau que «malgrat l'evident incompliment per part de la mercantil Marina Salud SA, la Conselleria de Sanitat no ha pres cap mesura al respecte, incomplint també d'aquesta manera les seues obligacions com a òrgan de contractació i signant del contracte de gestió». De fet, citen una via recollida al plec de clàusules administratives per sancionar a la concessionària per aquests incompliments contractuals: «Quan el contractista, per motius imputables al mateix, haguera incorregut en demora respecte al compliment del termini d'execució de les obres, l'administració podrà optar indistintament per la resolució del contracte o per la imposició de les penalitats diàries en proporció de 0,12 per cada 601,01 de l'import de l'obra». «No consta que la conselleria de Sanitat haja adoptat cap de les dues opcions previstes al Plec, mantenint-se totalment passiva davant l'incompliment de la concessionària», reiteren.
Amb aquests arguments jurídics, reclama al Consell la resolució de la concessió administrativa. En cas de no acordar-se, acudiren a la justícia a través de la interposició d'un recurs contenciós-administratiu. «Atenent l'actual estat de la licitació, i per tal d'evitar un agreujament major del perjudici que s'està causant a la ciutadania de la Marina Alta amb la negligent actuació de la mercantil concessionària, que no ha portat a terme infraestructures sanitàries tan importants per a la comarca com són els indicats centres de salut de Dénia i Calp, entenem seria necessari resoldre el contracte de gestió amb la mercantil Marina Salud SA respecte a aquestes infraestructures per tal que les mateixes pogueren ser incloses en el Pla Créixer + presentat recentment per la Generalitat Valenciana. És d'advertir que el referit pla preveu una dotació de 658,3 milions d'euros per a la construcció durant els anys 2021-2023 de 50 centres d'atenció primària i 22 hospitals a tota la Comunitat Valenciana, no havent-se inclòs els centres de salut de Dénia i de Calp per estar pendent d'execució per part de l'empresa concessionària Marina Salud», assenyalen. Som Marina Alta obri una via de batalla per la reversió dels concerts sanitaris existents al País Valencià, en aquest cas per recuperar la gestió de Dénia abans que acabe el contracte vigent.