Les campanyes del PP i l'extrema dreta Vox contra les desprivatitzacions sanitàries del Govern del Botànic albiraven una aposta indissimulada del nou executiu valencià a favor del model concessional. L'elecció de Marciano Gómez, un zaplanista de pedra picada i un dels arquitectes del model d'externalitzacions que havien desmantellat parcialment els anteriors gabinets progressistes, semblava confirmar la voluntat del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, i dels seus socis reaccionaris per la gestió privada de la sanitat.
Amb multinacionals com ara Sanitas i Ribera Salud, connectada amb la formació de la gavina a través del directiu Alberto de Rosa, jugant-se un negoci milionari, tots els indicis feien pensar que el bipartit del PP i Vox buscaria una fórmula per mantenir la gestió privada dels departaments de Manises (Horta) i Dénia (Marina Alta). Ambdues àrees sanitàries, no debades, estaven immerses en un procés de retorn a mans públiques que havia engegat el tripartit progressista integrat pel PSPV, Compromís i l'espai d'Unides Podem.
Gómez, tanmateix, alterarien les previsions i anunciaria setmanes enrere que tant el departament sanitari de Dénia com el construït entorn de l'hospital de Manises serien internalitzats. La decisió havia estat avalada per auditories tècniques, així com havia estat forçada per condicionants legals com ara la impossibilitat de prorrogar les concessions després de la sentència del Tribunal Suprem sobre la desprivatització de la joia de la corona del model: l'àrea sanitària d'Alzira (Ribera Alta).
La comunicació de la conselleria de Sanitat encapçalada i gestionada pel PP, però, incorporava una altra decisió: el manteniment de la concessió privada de Ribera Salud a l'àrea hospitalària d'Elx-Crevillent, a la comarca del Baix Vinalopó. «Els informes aconsellen continuar amb la concessió, sempre que es mantinguen els índexs de qualitat, es continue invertint en tecnologia, se sotmeten a un rigorós control i es continue prestant el servei amb els mateixos paràmetres d'eficiència que existeixen actualment», argumentava per sostenir la privatització.
Uns plecs deficients
Aquesta mesura xoca amb els dos informes fets públics -un per Compromís i l'altre per eldiario.es- que avalaven les reversions de Dénia i Manises. En el darrer informe signat per part de la sotsdirectora general de Recursos Humans de la conselleria de Sanitat, corresponent a l'avaluació de la reversió del departament de Manises i amb una redacció quasi idèntica a l'auditoria de la recuperació pública de l'àrea sanitària de la Marina Alta, s'assenyalen una sèrie de «limitacions del model concessional aplicat a la Comunitat Valenciana que impedeixen la pròrroga dels contractes».
La revisió tècnica d'aquesta alt càrrec indica que «els plecs de totes les concessions són pràcticament idèntics als de l'any 2003 del departament de La Ribera, existint un dilatat període de temps entre ells, sent el més recent corresponent al departament de salut d'Elx-Crevillent, i en cap d'ells s'ha tingut en compte les particularitats pròpies de cada departament, [és a dir], situació geogràfica, departaments d'influència o població per càpita, a l'hora de redactar els seus corresponents plecs».
«Els plecs i contractes signats entre les parts manquen de la necessària precisió, originant llacunes interpretatives que han donat lloc a controvèrsies sobre el preu o sobre determinats drets invocats per les empreses concessionàries, difícilment justificables, o bé han donat lloc a interminables discrepàncies entre les parts que van impossibilitant el tancament de la pràctica totalitat de les liquidacions», amplia, per parafrasejar a la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, qui va criticar «la insuficient regulació que contenen els plecs», així com el seu caràcter «ambigu i aparentment contradictori, que obliguen a una important labor hermenèutica a l'òrgan de contractació».
A partir d'aquestes puntualitzacions crítiques, ressalta «la falta de claredat en el contracte» pel que fa «a la determinació de la prima per càpita», és a dir, la quantitat que abona l'administració a la concessionària, «i la seua fórmula d'actualització, així com les diferències respecte a la població objecte del contracte». «Els acords adoptats en les comissions mixtes [òrgans de control formats per la conselleria i les empreses concessionàries] reflecteixen la imprecisió dels plecs i suposen contínues modificacions econòmiques del contracte», incorpora l'auditoria.
Els canvis econòmics del contracte han derivat, al seu torn, «en l'assumpció d'obligacions no previstes», les quals «no s'han pogut integrar dins de la liquidació anual –procediment regulat en els plecs que determina el preu final del contracte- sent necessari recórrer a procediments excepcionals com són els expedients d'enriquiment injust». Aquest mecanisme anòmal, però, s'ha transformat, segons recrimina aquest informe tècnic, en «usual, atès que es tramiten de manera paral·lela a l'aprovació de les liquidacions».
Contractes poc clars
Les auditories sobre Manises i Dénia subratllen que «la falta de claredat dels contractes subscrits amb les concessions ha suposat que tant l'Advocacia de la Generalitat com la Intervenció General efectue nombrosos informes en relació amb qüestions interpretatives del contracte». «Així mateix, al llarg d'aquests anys, ha sigut necessari sol·licitar al Consell Jurídic Consultiu, òrgan consultiu suprem a la Comunitat Valenciana, l'emissió de dictàmens, a fi d'aclarir qüestions ambigües, poc clares o insuficientment regulades pels plecs contractuals», reforcen per qüestionar la precisió dels contractes de les concessions sanitàries.
De fet, recorden que els assumptes sotmesos a la interpretació jurídica són aquells amb «incidència directa sobre els criteris d'elaboració de les liquidacions anuals i, per tant, en el preu del contracte». «És ressenyable que un contracte, l'objecte principal del qual és l'assistència sanitària integral, manque d'indicadors que permeten avaluar la qualitat assistencial realitzada i l'adequació dels serveis oferits pel concessionari», agreguen.
«Sorprèn», insisteixen, «l'absència d'informe econòmic que justifique el volum d'inversió requerida en els plecs, de 80 milions d'euros». «A més, no es precisa el tipus d'inversió a fer, quina quantitat de la inversió requerida es destina a inversió nova o reposició, el grau d'amortització o l'adquisició dels actius mitjançant instruments financers, entre altres», retrauen. I afegeixen: «Així mateix, la informació facilitada per la concessionària no afavoreix aquesta tasca, sent poc concisa i merament informativa a l'inici de l'exercici i sense més justificació de xifres incorregudes al llarg de l'any».
A les crítiques al conjunt del model concessional i, en conseqüència, al sistema de gestió privada present a l'àrea sanitària d'Elx-Crevillent, l'informe introdueix la seua avaluació legal i financera sobre una possible pròrroga de la concessió: «En el supòsit de pròrroga d'aquest servei, implicaria l'abonament per part de l'administració d'una part de la càpita per a la construcció de l'hospital i les inversions ja amortitzades que vulneraria els principis recollits en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, així com es generaria un enriquiment injust per part del concessionari».
A més, l'ajornament de la concessió també vulneraria els preceptes de la llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera perquè «l'administració continuaria abonant conceptes per fora de la liquidació, que és el mecanisme regulat en els plecs de condicions per a la determinació del preu anual definitiu, la qual cosa suposa una alteració del mateix preu del contracte i un increment dels beneficis de la concessionària». L'estocada de l'informe als arguments dels gegants de la sanitat privada i una de les raons esgrimides en aquestes dues avaluacions econòmiques per dubtar, ni que siga implícitament, de l'adequació de persistir amb la concessió d'Elx-Crevillent.