Judicatura espanyola

Qui és qui a la sala del Suprem que jutjarà l'independentisme català

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan directiu de la judicatura espanyola, va escollir aquest dimarts tres noves incorporacions a la sala segona del Tribunal Suprem, entre les quals destacava la magistrada Carmen Lamela, que va empresonar el Govern català. Aquesta sala, però, haurà de dictar sentència sobre les causes obertes que hi ha sobre el procés català. EL TEMPS analitza les togues que la conformen, amb magistrats pròxims al PP i l'Opus Dei i amb representació de les dues famílies progressistes de la judicatura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El magistrat Pablo Llarena, portaveu de la dretana Associació Professional de la Judicatura, s'ha convertit en l'ariet judicial contra l'independentisme del Principat. Com a instructor de la causa que investiga les actuacions del Govern català durant l'etapa més agitada del procés sobiranista a Catalunya, ha destacat per les seues resolucions més que polèmiques. Però també per topar-se amb la justícia europea en el seu intent d'extradir els principals dirigents independentistes, com ara Carles Puigdemont.

De tendència conservadora, Llarena ocupa una plaça a la sala segona del Tribunal Suprem. Una sala que haurà de decidir quins magistrats jutgen les causes contra l'independentisme català -Llarena no pot ser per instructor- i que aquest dimarts va renovar els seus components amb la incorporació de tres jutges més. Entre les togues que han accedit a aquest departament de l'alt tribunal espanyol, hi ha Carmen Lamela. Aquesta magistrada va ser l'encarregada d'instruir, en un primer moment, la causa contra el procés català des de l'Audiència Nacional. De fet, va ser la jutgessa que va enviar a presó preventiva -encara resten entre reixes- els líders d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, respectivament.

Germana de la Interventora de l'Estat, María Luisa Lamela, fou condecorada amb una medalla per part del Ministeri d'Interior encapçalat pel popular Juan Ignacio Zoido en el dia patronal de la policia espanyola. En octubre de 2016, va rebre la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil. Lamela va ser condecorada amb aquest premi onze dies després d'assumir la instrucció sobre les presumptes agressions de diversos joves d'Alsasua (Navarra) a dos agents de paisà de la benemèrita. La magistrada va convertir, tot i que la sentència en primera instància ho ha descartat, una baralla de bar un acte de terrorisme.

Junt amb Lamela, els dos nous magistrats d'aquesta sala són Eduardo Porres i Susana Polo. Expresident de l'Audiència Provincial de Madrid, Porres va defensar la instrucció que va fer-se en el seu dia sobre l'incident que va tenir amb un policial l'exdirigent popular Esperanza Aguirre, que va ser criticar les actuacions judicials. Polo, d'inclinació progressista, acumula al seu historial un pas pels jutjats d'Alacant i per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Aquests tres togats tindran com a president de la sala a Manuel Marchena, un jutge de tarannà conservador, ben connectat amb el PP i considerat, a parer dels sectors progressistes de la judicatura espanyola, com el cervell dels moviments polèmics que va succeir-se durant el mandat del popular Mariano Rajoy al capdavant del Govern espanyol. Segons El País, Marchena estaria relacionat amb l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáez de Santamaría i hauria jugat un paper rellevant en la designació de Manuel Boix com a Fiscal Anticorrupció, que va dimitir pels escàndols protagonitzats sobre una societat offshore i per diverses maniobres judicials a la trama Lezo. Amb Moix, de fet, va coincidir en la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estada durant l'etapa de Jesús Cardenal, Fiscal General de l'Estat en el govern de José María Aznar.

La nova magistrada del Tribunal Suprem, Carmen Lamela| EL TEMPS

A la toga d'aquest jutge, hi ha més taques blaves. Fiscal de carrera, va compartir l'any 2014 un esmorzar amb l'exministre aznarista i exsecretari general del PP Ángel Acebes quan estava imputat per la seua relació amb la comptabilitat B dels populars. Però, especialment, ha arxivat causes lligades amb els populars, com ara la denúncia presentada pel PDeCAT contra l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, per la conversa amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso, en la qual conversaven sobre com fabricar proves per enderrocar el procés català. L'arxivament de la querella contra Rajoy per finançar l'assistència d'invalidesa del seu pare amb els diners dels serveis mèdics de la Moncloa va ser un altre dels casos. Com també la querella presentada pel Sindicat Unificat de la Policia (SUP) contra la condecoració de Comissari Honorífic de la policia espanyola que va rebre el director de La Razón, Francisco Marhuenda.

Ara bé, l'arxivament de la investigació sobre l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, per negar-se a retirar els símbols del franquisme fou encara més sonada. Al seu currículum, també es troba la confirmació de l'absolució de l'expresident valencià Francisco Camps a la causa dels vestits de Gürtel, el sobreseïment del cas Auditori a Múrcia o la inadmissió de les querelles del PSOE madrileny i dels extreballadors de Telemadrid sobre l'àtic de luxe de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignació González, entre altres processos judicials polèmics. Marchena també s'ha vist esquitxat per una suposada jugada del CGPJ en favor de la seua filla. 

Roldán, Garzón i exsenadors del PP

A la sala segona del Tribunal Suprem, hi ha més jutges amb connexions amb els populars. El cas de l'expresident de l'Audiència Provincial d'Alacant, Vicente Magro, és el més clar. Magro fou candidat del PP pel Senat en els comicis espanyols de 1996 i va admetre a tràmit la denúncia presentada contra els presentadors de l'Intermedio el Gran Wyoming i Dani Mateo sobre una broma amb el mausoleu franquista del Valle de los Caídos. El seu nomenament com a magistrat de l'alt tribunal espanyol va ser censurat per Jutges per a la Democràcia, l'organització progressista de la judicatura espanyola. No debades, Greco, l'organisme contra la corrupció del Consell d'Europa, va assenyalar que els nomenaments dels jutges del Tribunal Suprem no es realitzen amb criteris objectius. 

Tot i que no va concórrer en llistes amb la formació conservadora, Francisco Monterde va ser designat vocal del Consell General del Poder Judicial a petició del PP. Membre de la dretana Associació Professional de la Magistratura i pròxim a l'Opus Dei, va instruir una part de la trama Gürtel lligada a l'extresorer dels populars, Luis Bárcenas, i a l'exdiputat al Congrés Jesús Merino, quan feia 25 anys que no realitzava cap investigació judicial. Durant la seua instrucció, només va prestar-los declaració. Amb un fill nomenat alt càrrec de la Generalitat Valenciana de Camps i Fabra, va ser recusat per falta de parcialitat a l'hora de jutjar la causa que investigava el magistrat Baltasar Garzón per indagar sobre els crims del franquisme. Tanmateix, sí que va formar part dels togats que van condemnar Garzón per les gravacions declarades il·legals al cas Gürtel. Forma part d'una nissaga lligada al món de la justícia.

L'instructor d'aquella causa fou el magistrat Alberto Garcia Barreiro, de la mateixa sala del Tribunal Suprem. El germà d'aquest jutge estava relacionat amb l'advocat Gonzalo Rodríguez Morullo, al qual va definir com «al meu mestre», segons El Plural. Morullo va assumir la defensa d'un imputat a la trama Gürtel, l'exdirigent del PP gallec Pablo Crespo. El pare de Garcia Barreiro va ser rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la i va nomenar el dictador Franco com a doctor honoris causa l'any 1965. Junt amb Monterde, és un dels tres jutges que va firmar a primers de 2018 una interlocutòria que mantenia en presó provisional Oriol Junqueras. L'altre magistrat que va signar aquesta resolució és Miguel Colmenero. Amb un avi que va ser membre del Tribunal Suprem durant el franquisme, va ser l'encarregat d'investigar Garzón pel cas dels seus cursos a Nova York. Procedent de la carrera fiscal i de la conservadora Associació de Fiscals, integrava el tribunal que va condemnar l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.

El magistrat Vicente Magro va ser senador del PP entre 1996 i 1997

En aquella sentència, va estampar la seua rúbrica Juan Ramón Berdugo, ubicat en l'ala més dura de la conservadora Associació Professional de la Magistratura i recusat a la investigació sobre la Memòria Històrica que afectava Garzón. Tot i la seua orientació ideològica, va marcar la senda en una emesa sentència l'any 1999 per poder jutjar-se els delictes de violència masclista. La interlocutòria sobre Junqueras va ser realitzada també per Andrés Martínez Arrieta, de l'associació centrista de la judicatura espanyola Francisco de Vitoria.

La progressista Ana María García, la primera dona que ocupava un plaça al Tribunal Suprem en més de 200 anys d'història, va convalidar la resolució sobre el 9-N. Filla de magistrat, va ser la instructora del cas Roldán, l'exdirector de la Guàrdia Civil del PSOE que fou condemnat per malversació de fons públics, suborn, frau fiscal i estafa. També de l'ala esquerrana de la judicatura espanyola és Luciano Varela, fundador de Jutges per a la Democràcia i promotor de l'ús del gallec als tribunals. De fet, va crear la revista Xurídica Galega. Fou instructor de la causa contra Garzón per investigar els crims del franquisme, amb qui estaria enfrontat per formar part d'una família progressista diferent dintre de la judicatura. Va formar part del tribunal del 9-N que va instruir Andrés Palomo, un altre jutge de la mateixa sala del Tribunal Suprem.

L'ombra de Villarejo

A l'altra banda de l'espectre ideològic, resta Antonio del Moral, vinculat públicament a l'Opus Dei. De fet, ha participat d'actes realitzats per la congregació ultracatòlica. La seua simpatia cap a l'obra queda palesa amb la seua participació en un llibre que recollia les ponències d'unes Jornades Bioètiques dutes a terme per la Universitat Catòlica de Múrcia, lligada a l'Opus Dei. A l'esdeveniment, van fer-se parlaments en les quals s'afirmava que als homosexuals «caldria dur-los a un bon metge».

Dintre del seu historial judicial, va absoldre a l'exalcaldessa de Jerez de la Frontera per la suposada contractació d'empreses lligades a la trama Gürtel de manera irregular. Al seu torn, va anul·lar els fets provats d'una sentència contra l'inspector de la policia espanyola Antonio Giménez per un cas de presumpte furt de cocaïna a Barcelona. L'agent va ser absolt de les acusacions d'associació il·lícita i contra la salut pública, però a la interlocutòria s'afirmava que el funcionari i altres set integrants de la Guàrdia Civil formaven un «estrany maridatge» amb narcotraficants i que entre ells «s'entrecreuaven tota una sèrie de relacions, complicitats i favor de tot tipus» que excedien «de llarg» l'esperable relació entre «un policia i un confident». Els implicats van interposar un recurs a la Fiscalia del Suprem. I l'alt tribunal espanyol, posteriorment, va anul·lar la sentència anterior davant l'absència dels fets provats.

La resolució rubricada per aquest magistrat va aixecar polèmica, ja que Del Moral va ser un dels jutges estrelles dels cursos que impartia l'institut jurídic Schola Irus, controlat per l'entramat empresarial del comissari de les clavegueres de l'Estat, José Manuel Villarejo. L'administrador únic de l'escola judicial era el psicòleg forense Ángel Benseny, també conseller de Centy Argo SL. D'aquesta empresa, era directiu l'inspector Giménez. Unes relacions que mostren els punts foscos d'un dels jutges de la sala del Tribunal Suprem que hi haurà de jutjar l'independentisme català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.