Les clavegueres que Espanya no vol veure

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimarts dia 18 de juliol tindrà lloc un fet singular: TV3 emetrà un documental, Les clavegueres d’Interior, produït per Mediapro, que recorre quatre dècades de trajectòria dels cossos policials al servei del poder polític. Aquesta emissió no tindria res de particular si no fóra perquè les grans cadenes de l’Estat espanyol han renunciat, malgrat l’interès de la investigació, a emetre el documental. Dit això, dues televisions autonòmiques públiques, TV3 i IB3 —la basca ETB s’ha fet enrere en el darrer moment— , seran les encarregades de fer arribar al gran públic —la pel·lícula ja s’havia presentat al Cinema Aribau— un tema d’indubtable interès periodístic i social. A la resta de l’Estat, això no serà possible. I tenint en compte el contingut de Les clavegueres d’Interior és fàcil —i molt paradoxal— entendre per què.

Les arrels d’aquesta investigació cal buscar-les en un llapis de memòria que arriba de manera anònima a la redacció del diari Público i que contenia una sèrie de gravacions que mostren l’ex-ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, conspirant amb l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per tractar de llançar draps bruts sobre les formacions catalanes que s’havien posicionat a favor de la independència.

L’escàndol de l’anomenada Operació Catalunya, ben significatiu, va servir perquè l’equip del documental estirara aquest fil i uns altres per resseguir l’escandalós funcionament d’un ministeri que ha obert de bat a bat les clavegueres per combatre l’enemic de torn, ja siga CDC, ERC, Podem o els rivals interns d’Esperanza Aguirre. A través d’importants testimonis directes, com ara l’ex-comissari Jaime Barrado o el sergent de la Guàrdia Civil José Oreja, es va desfullant la realitat d’uns cossos de seguretat corromputs i servils. D’un sistema tan corrupte que “acaba expulsant els més decents”, diu Barrado.

Explicat de manera esquemàtica, aquest és el revelador contingut que els ciutadans que no puguen rebre el senyal de les esmentades televisions autonòmiques no podran veure. Almenys, per televisió. Perquè el documental acabarà corrent com la pólvora.

La no emissió de Les clavegueres d’Interior conté una lògica perversa que no sols té a veure amb les pressions del partit que governa a l’Estat. Ni amb la possible autocensura de les grans cadenes estatals. Si es vol amagar aquestes clavegueres i tot el que impliquen és perquè els arguments de l’Estat resulten afeblits. Contra el discurs del “desafiament sobiranista”, d’una Catalunya que pressiona els funcionaris, que manipula les ments a través de la televisió pública, corrupta i cega, s’imposa la realitat d’un Estat que no juga net, que fa dècades que fa trampes de manera inadmissible. Una de les potes més podrides d’un Estat esgotat i malgirbat, autoritari, que mostra comportaments ben sinistres. Intolerables.

La creació d’un estat d’opinió és una qüestió, entre altres requisits, de credibilitat. Però l’Estat espanyol fa temps que ha perdut capacitat de convèncer els ciutadans de Catalunya que sostenir els febles vincles que la uneixen a una certa idea d’Espanya és una opció atractiva. L’Estat pactat durant la Transició ha fet fallida. És una estructura caduca, que ha fet front a molts problemes amb esperit de claveguera, no des del diàleg.UN. Sense treva ni descans.

És cert que l’ancien régime espanyol ha mostrat una solidesa i una capacitat de fer pinya ben notables a l’hora de plantar cara al “problema català”. En aquest sentit, els mitjans de comunicació estatals més importants han tingut i continuen fent un paper decisiu. Per això no estranya la negativa de les televisions a emetre el documental: es tracta d’una esmena important al sistema que els mateixos mitjans estatals tracten d’alimentar i preservar. Hi ha realitats que convé que no siguen conegudes a Valladolid, Ciudad Real, Conca o Sevilla. Per preservar una realitat manipulada i feréstega.

Hi ha clavegueres que Espanya no vol veure. O, per ser més exactes, hi ha clavegueres que alguns no volen que els espanyols coneguen. Perquè el castell s’ensorraria.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps