Legalitat polititzada

Interlocutòria amb segell propi

Analitzem el document que ha dut a presó el Govern català. L'escrit signat per la magistrada Carmen Lamela els acusa de violència sense esmentar actes violents i dibuixa, una vegada més, una societat catalana que actua a les ordres d'uns pocs. Un escrit radicalment polititzat, malgrat procedir d'un estament pretesament independent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'Audiència espanyola ha decidit tancar Oriol Junqueras i sis consellers catalans més sense fiança: Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Carles Mundó. Alhora, a demanat la detenció dels quatre que continuen a Bèlgica. Entre ells, el president Carles Puigdemont. Molts dels motius que la jutgessa de l'Audiència espanyola, Carmen Lamela, ha fet en la interlocutòria, són molt similars als que es van emprar per empresonar els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

A més d'esmentar un possible risc de fugida, es posa especial èmfasi en la gravetat del delicte. "En el nostre cas, ens trobem davant d'uns fets que revesteixen els caràcters dels delictes de certa gravetat com és el delicte de rebel·lió, sedició i malversació". L'escrit preveu que per aquestes acusacions es podria arribar a 25 anys de presó per rebel·lió, 15 anys per sedició i vuit per malversació. I afegeix: "pot ascendir a deu anys en cas de falsejament de la comptabilitat".

Tot seguit, l'escrit fa un repàs narratiu dels fets que han justificat la decisió de la magistrada. En ell, s'esmenten les formacions que guanyaren la major part dels escons i, en conseqüència, formaren govern després de ser votats: Convergència, Esquerra Republicana, Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres (tots ells integrats en la coalició Junts pel Sí) i la CUP. Tots aquests partits, assenyala l'escrit, "feren públic l'objectiu d'assolir la independència en 18 mesos, realitzant un referèndum previ".

La interlocutòria acusa el Govern de dissenyar un full de ruta, matisat en l'escrit EnfoCATS (Reenfocant el procés d'independència per a un resultat exitós, proposta estratègica) i assenyala el fet que "el document contemplava sense solució de continuïtat una única i exclusiva alternativa per a Catalunya: la seua independència i la configuració com a Estat propi separat d'Espanya, sent un element necessari per a la seua consecució la celebració d'un referèndum, al marge de la validesa d'aquest".

És un tant contradictori que l'escrit assenyale que aquell full de rota no mostrava cap altra eixida que la independència quan, realment, proposava la realització d'una votació popular per decidir-la. En tot cas, tenint en compte que segons molts ministres espanyols  "el referèndum no va existir", la interpretació pot fer-se de moltes maneres.

El fet d'implicar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural com a entitats que van "reforçar les mesures necessàries per a la creació d'un Estat català independent en forma de República" sembla voler justificar l'empresonament dels líders d'aquestes plataformes el darrer 16 d'octubre. Per lligar-ho ben lligat, la jutgessa assenyala també en el document que els consellers Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa són socis d'aquestes entitats. Qüestionant així el fet de pertànyer a associacions legals, malgrat tot.

Més cridanera és l'acusació al Govern català de "crear en la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat per propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades d'ells i permetre, quan fóra necessari, la mobilització social per donar suport a la consecució dels fins independentistes". Alarmant en el sentit que dibuixa un panorama de revolta incitat pel Govern català, com si la ciutadania haguera respost a una crida i la situació no fóra, precisament, inversa. El relat d'uns senyors que dirigeixen la ciutadania per assolir els seus fins sempre ha estat bastant qüestionat per l'independentisme. De fet, les pròximes convocatòries ciutadanes han eixit, com tot aquest descontent, des de la base popular. Caldrà veure si tornen a assenyalar persones concretes com a responsables quan ara tots els culpats es troben a la presó.

Es ressalta també la convocatòria de vaga del 3 d'octubre, anunciada després del referèndum de dos dies abans, pel fet que "res va tindre a veure amb una reclamació de drets o millora de les condicions laborals: tot va ser a favor del procés polític independentista". Com si per llei les vagues hagueren de ser convocades estrictament per motius exclusivament laborals o estudiantils. Com si en cada vaga no hi haguera un malestar de fons que ho condiciona tot.

Com calia esperar, també s'esmenten els fets del 20 i 21 de setembre, dibuixats una vegada més com a actes protagonitzats pels dirigents polítics i de les entitats civils que, de manera unànime, van mobilitzar tota la societat al seu gust. I s'assenyala també els Mossos: "En la gran majoria dels casos, la seua actitud va ser passiva, mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Guàrdia Civil, evitant intervenir fins i tot en els casos en què membres de la Guàrdia Civil eren agredits". Tot i que no es va registrar cap agressió personal perquè la resistència va ser estrictament pacífica.

Segons el document, però, tot i que "les defenses no estan d'acord amb la violència ni amb el fet d'haver propugnat actes violents, obliden que els investigats elaboraren una estratègia de tot el moviment secessionista, perfectament organitzada i amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes (ANC i Òmnium) que duria a la celebració del referèndum il·legal del dia 1 d'octubre i a la declaració d'independència". Sorprèn que es justifica una actitud violenta sense imputar cap fet violent als acusats.

Tots aquests fets, analitzats amb una imparcialitat qüestionable, han motivat l'entrada a presó dels consellers catalans, que podran romandre-hi fins a quatre anys sense judici. El risc de fugida, "la gravetat del fet" i "l'ocultació, l'alteració o la destrucció de les fonts de proves rellevants per al judici" han acabat de motivar l'engarjolament. Com si les proves, ben qüestionables, no estigueren ja en mans de la jutgessa o com si, a la vista dels fets, l'Audiència espanyola no fóra capaç de trobar uns altres arguments al seu gust per castigar els acusats.

Donades les argumentacions, no és gens injust dir que aquesta decisió ha estat exclusivament política.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.