Ençà i enllà

375 anys de presó per un turmell fracturat

Alsasua està al punt de mira després de la presumpta agressió patida per dos guàrdies civils i les seues parelles l’octubre de 2016. Els fets, encara per resoldre, estan judicialitzats per una interlocutòria que només dona cabuda a una de les versions. Tres dels implicats fa més de 500 dies que estan empresonats. Com ells, els altres cinc resten a l’espera de poder ser condemnats a dècades de presó. El balanç de la baralla va ser una fractura de turmell. Tot es comença a decidir el dia 16, quan s’inicia el judici. Aquesta és la història d’un poble colpejat per tota la força de la repressió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fins fa un any i mig, Alsasua havia estat un poble desconegut. Un dia, però, el que havia estat una baralla de bar en les fires del poble va despertar l’atenció mediàtica. Alsasua fou envaïda per periodistes que acabaren incomodant els veïns de la capital de la vall de Sakana. Un indret de set milers d’habitants, políticament plural, amb un context no gaire distint del dels pobles del seu entorn, era assenyalat. Els seus habitants se sentiren indefensos. L’esmentada baralla va esquitxar tothom. Ningú no esperava tanta transcendència ni tanta acusació. Alsasua, anònima, es convertia, de cop i volta, a ulls de molta gent, en una mena de nou Belfast.

El desencadenant, una presumpta agressió en un bar, encara lluny de ser aclarida, que pot suposar una suma de 375 anys de presó per a vuit persones. Per a una demanen 62 anys i mig. Per a una altra, 12 i mig. Per a les sis restants, 50. Mentre s’espera el judici, set d’ells ja han conegut la presó. Tres encara hi romanen, més de 500 dies després d’ingressar-hi. Les altres hi van passar un mes, i podrien tornar-hi. Molts mitjans parlen d’un poble hostil. De silencis imposats. De violents impunes. La interlocutòria ha fet servir aquest relat per decretar els empresonaments provisionals i investigar possibles delictes de terrorisme. L’angoixa és irrespirable en un poble on la divisió de la corporació municipal reflecteix una pluralitat evident. Pluralitat que es transforma en indignació unànime quan es pregunta per aquest afer commocionant. Tothom es fa la mateixa pregunta: per què? 

Els fets

La matinada del 15 al 16 d’octubre de 2016, Alsasua vivia la primera nit de les Fires. Una festa ancestral que recorda el passat ramader d’un poble que avui, malgrat la crisi, es manté eminentment industrial. Els bars s’omplen de gent, nadiua i de pobles propers. Tothom es coneix en un nucli de 7.000 habitants. A altes hores de la nit, dos guàrdies civils, fora de servei, entraren al bar Koxka amb les seues parelles. Passà una bona estona fins que s’inicià una baralla. El turmell d’un dels agents en resulta fracturat. Hi ha detencions i s’inicia una bola de neu mediàtica que acaba condemnant Alsasua.

Molts mitjans, llavors, van aprofitar l’ocasió per esgrimir un relat parcial, interessat, però massa convincent: una localitat de tradició abertzale, uns agents que hi viuen amb angoixa, violència impune, odi polític... Tots els ingredients perquè, l’endemà dels fets, la Guàrdia Civil ocupara el poble. Arribaren en furgonetes des de tota la comarca i es plantaren arreu dels carrers, palplantats, com estàtues. Silenci sinònim de tensió. Demostració de força.

Porta del bar Koxka, on van ocórrer els fets d'Alsasua.

El mateix dia, els dos detinguts per l’agressió declararen davant l’Audiència Provincial de Navarra. La jutgessa els deixà lliures amb mesures cautelars. Tot va canviar, però, quan Covite hi va interferir. El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc va interpretar que hi podia haver delictes de terrorisme, i va demanar a l’Audiència Nacional de fer-se’n càrrec, l’única que té competència en aquests casos. La institució ho va acceptar a través de Carmen Lamela, la mateixa magistrada que entre octubre i novembre de l’any passat encarcerà Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Josep Rull.

Fins llavors, la Guàrdia Civil i la Policia Foral del poble estudiaven un possible atemptat contra l’autoritat. El possible delicte de terrorisme va justificar la detenció de nou dels llavors deu encausats —ara en són vuit. El restant, Adur Ramírez de Alda, es presentà a Madrid per declarar a l’Audiència voluntàriament. Segons la defensa i les famílies, la jutgessa el va citar per dos dies després, adduint un excés de feina. Quan va acudir a la cita, el va empresonar. Entre les raons esgrimides hi havia el risc de fuga. Encara s’està allà.

Al poble, tothom encara especula sobre què va poder passar. Tothom exceptuant la instructora. En la interlocutòria, Lamela només inclou la versió dels presumptes agredits. I terrorisme no són les presumptes agressions en si, sinó el context, també presumpte —i parcial— en què s’haurien produït.

Vanesa Prieto

L’escrit judicial no se centra especialment en els “insults”, “amenaces” o “colps” citats. Sinó en “la condició de guàrdies civils, i aquesta és únicament i exclusivament la causa” de la presumpta agressió. Entre els arguments hi ha la manifestació celebrada l’endemà sota el lema “Alde Hemendik” (“fora d’ací”), emprat per l’esquerra abertzale per demanar la retirada de les forces de seguretat de l’Estat dels pobles bascos. Els assistents portaven pancartes d’Alde Hemendik “amb el logotip habitual d’ETA (fletxa sinuosa de dues puntes)”. La jutgessa, per inculpar-los, interpreta una més que dubtosa similitud gràfica entre els dos símbols.

Alhora, aquest moviment, Alde Hemendik, segons la mateixa interlocutòria, “realitza tota mena d’accions contra membres de la Guàrdia Civil i les famílies, buscant de provocar una sensació contínua de por i inseguretat, impedint realitzar una vida amb normalitat” i “crear un clima de por entre els ciutadans”. En aquest sentit són assenyalats Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda, tots dos encara empresonats, com a persones “que podrien figurar entre els principals promotors de les mobilitzacions”. Ells, i la resta, haurien estat identificats pels presumptes agredits que, asseguren, foren colpejats, amenaçats i increpats per desenes de persones.

La jutge no ha admès, segons denuncien les famílies i la defensa dels encausats, proves que contraresten aquesta versió: plànols del bar que evidenciarien la impossibilitat de reunir-hi tanta gent, vídeos dels fets, documents laborals…

Al maig, després que l’Audiència de Navarra demanara agafar el cas per considerar que no hi havia terrorisme, el Suprem va dirimir en favor de l’Audiència Nacional. Emparava la decisió en l’article 573.1 del Codi penal, que castiga el fet de “subvertir l’ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o abstenir-se’n”. El 2016, a l’Estat es van registrar 9.571 baralles amb la policia implicada. Només la d’Alsasua mereix aquest càstig: una demanda que suma 375 anys de presó entre vuit persones, tres d’elles que ja sumen any i mig de presó provisional i un poble en el punt de mira. Mai no s’havia tret tant de profit d’un turmell fracturat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.