Embat Judicial

Llarena s'acomiada posant en escac la majoria independentista al Parlament

La interlocutòria obre nous dubtes jurídics sobre la continuïtat o no dels diputats processats i la manera com haurien de ser substituïts

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Comença un nou trencaclosques. Amb la suspensió de càrrecs de Carles Puigdemont i altres cinc diputats, el jutge del Tribunal Suprem espanyol posa punt final a la fase instructora de la causa contra l'independentisme. Ho fa posant una nova complicació a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Si volen mantenir la majoria parlamentària, hauran d'escollir entre reemplaçar els diputats suspesos o desobeir el Suprem.

El jutge Llarena, que passada aquesta fase abandonarà la causa, ha acordat, la conclusió del sumari dels "processats no fugats, declara en rebel·lia als processats fugats i aplica la suspensió en les funcions i càrrecs públics" de Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sánchez. No ho fa amb Toni Comín, de qui ha acceptat un recurs de reforma del seu processament.

La mesura s'ha aplicat en virtut de l'article 384 bis de la LECRIM i deixa per al Parlament la possibilitat que els processats suspesos puguin ser substituïts temporalment per d'altres integrants de les seves candidatures, amb la possibilitat de poder reprendre les seves funcions si són absolts. La decisió final la tindria la Mesa del Parlament. Fonts del Consell General del Poder Judicial no aclareixen, però, si aquest substitut podria ser un dels diputats en actiu del grup amb potestat d'exercir el vot delegat o un nou candidat de la llista electoral que hauria d'agafar l'acta de diputat de manera temporal, en tant que, un cop suspesos perden també el dret a delegar el vot.

És aquí on entra en joc el trencaclosques jurídic i polític al qual els partits independentistes han de donar resposta. Si es fa cas a les declaracions fetes a Twitter per l'advocat Carles Puigdemont, la decisió de Llarena no tindria efectes sobre l'autonomia parlamentària.

Segons ha informat eldiario.es els diputats independentistes podrien presentar un recurs a aquesta decisió al Tribunal Constitucional. En parlar de "rebel·lió sense armes" contravé la doctrina prèvia del TC que limita el concepte rebel a l'àmbit del terrorisme armat.

Tot i això, els partits es troben davant l'encreuada de decidir si desobeeixen el dictat de Llarena. Des de la CUP el posicionament ha estat clar i Maria Sirvent ha expressat que la "decisió és del Parlament de Catalunya i per tant els diputats han de mantenir els seus drets intactes". Des d'Esquerra, però han volgut ser més cauts. Anna Caula ha manifestat des del faristol del Parlament que calia analitzar bé la sentència i que "sempre defensarem els drets polítics dels diputats". Finalment ha concretat que la decisió es prendrà de manera conjunta amb Junts per Catalunya i que es farà pública, a tot estirar, el matí de dimecres.

Al seu torn, Gemma Geis ha dit que la suspensió Llarena sap que la "suspensió no té ni cap ni peu perquè proposa que siguin substituïts temporalment". Així doncs, ha destacat que es tractava d'un "marc de creativitat jurídica" i ha afirmat que "en cap cas demanaran als diputats que renunciïn a l'acta de diputat" i que treballaran "perquè no siguin substituïts". Ha argumentat que la competència per suspendre els drets dels diputats és del Parlament i la decisió s'ha de portar a ple.

En aquest punt, però, hi ha discrepància d'opinions. Llarena fa constar que la suspensió té caràcter automàtic. Tanmateix, segons el reglament un diputat pot ser suspès si "és ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral i el Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats". Si s'interpretés que es tracta de delictes de corrupció, el reglament recull que, "la Mesa del Parlament [...] ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte [...] cal el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats". El debat, doncs, gira entorn de si aquesta fórmula de suspensió és exclusiva o si bé la decisió judicial passaria per sobre d'això.

Mentrestant, el Tribunal Suprem ha demanat el Govern espanyol defensar Pablo Llarena davant la justícia belga, que l'ha citat a declarar el 4 de setembre després que la defensa de Puigdemont el denunciara per manca d'imparcialitat. Una crida que ha estat recollida per Josep Borrell, ministre espanyol d'Exteriors, que ha ordenat l'ambaixadora espanyola a Bèlgica demanar el Govern d'aquell país que defense la immunitat del jutge.

La instrucció de Llarena acaba i el seu paper judicial en aquesta causa, també. Però el jutge, tot apunta, continuarà protagonitzant notícies.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.