Serveis públics

Els tripijocs del propietari de Ribera Salud a la sanitat nord-americana 

Mentre Ribera Salud ha experimentat una nova derrota judicial en la seua batalla per aturar la reversió del departament privatitzat de Torrevella (Baix Segura), Centene Corporation, el fons nord-americà que controla accionarialment la companyia, ha afrontat un estiu carregat de demandes per suposats tripijocs en la seua condició de proveïdor del servei Medicaid a Ohio i Mississipí, als Estats Units d’Amèrica. La corporació va acordar indemnitzacions per 143 milions de dòlars per frau en facturar de més a l’administració estatal, així com ha reservat fins a 1.100 milions de dòlars per possibles litigis similars als estats de Kansas, Geòrgia, Oklahoma, Nou Mèxic i Arkansas. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les armes legals de Ribera Salud en la seua batalla per evitar la recuperació pública del departament sanitari de Torrevella (Baix Segura) semblen estar mancades de munició jurídica. La companyia, propietat de la nord-americana Centene Corporation, està embrancada en una ofensiva als tribunals que, a imatge i semblança de l’engegada en la legislatura passada per impedir la reversió de l’àrea sanitària de la Ribera, compta amb un resultat negatiu per als seus interessos econòmics. Cap de les accions judicials iniciades per la concessionària contra la conselleria de Sanitat, encapçalada per la socialista Ana Barceló, ha gaudit del beneplàcit de la justícia. 

L’última derrota jurídica de la companyia de capital nord-americà va donar-se aquest dimarts, quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va tombar la seua petició de suspendre de manera cautelar les normes amb les quals passar l’Hospital de Torrevella de la direcció privada a la gestió pública. A la sentència, es rebaten tots els arguments de Ribera Salud, els quals provenien d’una interpretació particular d’alguns fragments de la sentència del Tribunal Suprem que va blindar la via valenciana per revertir concessions sanitàries

Amb aquesta resolució, Ribera Salud ha perdut la seua argumentació per negar-se a facilitar tota la documentació necessària que l’administració autonòmica valenciana necessita per emprendre la recuperació pública del departament. Una decisió, a més, que va provocar l’obertura d’un expedient per part de la delegació de Protecció de Dades de la Generalitat Valenciana, un organisme sota la tutela de la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, encapçalada per Rosa Pérez, d’Esquerra Unida. La interlocutòria ha provocat que la conselleria de Sanitat, en declaracions a l’Agència EFE, demanara a l’empresa que «complisca amb les normes i entregue tots els documents pertinents». 

L’estocada judicial a Ribera Salud s’ha donat paral·lelament a l’enfrontament que també lliura amb la Generalitat Valenciana a l’Hospital de Dénia, a la comarca de la Marina Alta. La jugada accionarial de la companyia sanitària per controlar el 100% de la concessió d’aquest departament sanitari privatitzat ha estat criticada pels sindicats i el comitè d’empresa, els quals hi observen irregularitats, i per la mateixa conselleria de Sanitat. Barceló, no debades, va anunciar, que impugnaria aquella maniobra econòmica atès que Ribera Salud «no va presentar la preceptiva autorització prèvia». El recurs judicial està avalat per un informe de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana. 

Si Ribera Salud acumula problemes judicials i de pèrdua de negoci al País Valencià, la seua propietària, Centene Corporation, ha experimentat un estiu carregat de demandes per suposats tripijocs en el seu exercici de proveïdor de serveis sanitaris a l’estat d’Ohio, als Estats Units d’Amèrica, dintre del programa de prestacions mèdiques pràcticament gratuïtes per a persones empobrides, denominat com a Medicaid. En març d’enguany, el fiscal general d’Ohio, Dave Yost, va presentar una demanda contra la corporació sanitària i la seua filial, Buckeye Health Plan, per suposadament conspirar amb l’objectiu de manipular els costos dels servei de farmàcia. El ministeri public d’Ohio acusava el gegant sanitari, així com a dues filials de Centene Corporation, de participar «en una conspiració per obtenir injustament i il·legal desenes de milions de dòlars». Va detectar-hi, per exemple, doble facturació. 

Arran d’aquesta acció judicial, a meitat de juny d’enguany Centene Corporation va acordar el desemborsament d’una indemnització de 88,3 milions de dòlars amb l’objectiu de tancar el litigi amb l’administració estatal. Segons va descriure l’oficina del fiscal, «Centene va utilitzar moviments sofisticats per a facturar dòlars que no els corresponien en moviments que només coneixen els superiors d’aquestes empreses de salut». «La majoria dels plans de medicaments receptats als habitants d'Ohio estan sota la gestió d'un PBM, a través dels seus plans d'assegurança mèdica. Els PBM són intermediaris que controlen els costos dels medicaments receptats i decideixen quins medicaments receptats cobreixen les companyies d'assegurances mèdiques. El fiscal va descobrir que els PBM, mentre administraven el programa de medicaments receptats de Medicaid, es dedicaven a la fixació de preus per diferència, la qual és una inflació artificial dels preus dels medicaments prescrits. Aquesta recerca va destapar que els PBM van cobrar més pels medicaments en comparació amb el cost real per a dispensar-los», explicava l’oficina del fiscal d’aquest estat del nord-est dels Estats Units d’Amèrica. 

L’investigador assenyalava una de les altres vies emprades per Centene i altres empreses accionarialment lligades al gegant sanitari per percebre més diners amb la prestació del seu servei a l’estat d’Ohio: «El Departament de Medicaid administra un pla d'assistència mèdica finançat pels contribuents que proporciona cobertura a uns 2,9 milions d'habitants d'Ohio, i ho fa mitjançant l'ús d'organitzacions d'atenció administrada (MCO). Una d'aquestes MCO, el Buckeye Health Pla de Centene, administrava les seues prestacions farmacèutiques a través de les empreses filials Envolve Health Solutions i Health Net Pharmacy Solutions. La pràctica de subcontractar amb més d'un PBM va fer que es qüestionaren les pràctiques empresarials de Buckeye Health Pla i, en última instància, de Centene». Amb l’ajuda d’un lletrat extern, l’Oficina del Fiscal General va detectar irregularitats en el contracte per part de Centene Corporation, com ara «presentar sol·licituds de reemborsament per quantitats ja pagades per tercers» o «inflar artificialment les tarifes de dispensació» de medicaments. 

Tot i que a l’acord Centene Corporation no admetia cap culpa per aquestes irregularitats, el fiscal va apuntar que l’entrega d’aquesta indemnització «parla per si mateixa». La companyia sanitària, tanmateix, s’ha enfrontat a més reclamacions per frau en la gestió del programa de medicaments Medicaid, ja que va pagar una compensació de 55 milions de dòlars a l’estat de Mississipí. L’empresa, en el mateix acte de comunicació d’aquests acords amb Ohio i Mississipí, va anunciar que «estava en converses amb un grup de demandants dirigit per els despatxos d'advocats de Liston & Deas i Cohen & Milstein en un esforç per donar una resolució definitiva a aquestes preocupacions en altres estats afectats». «De conformitat amb aquestes discussions, Centene ha registrat una estimació de reserva de 1.100 milions de dòlars relacionats amb aquest tema, excloent les liquidacions anteriors», va agregar atès la possible cascada de demandes que albira Centene per la seua gestió deficient als estats de Geòrgia, Kansas, Nou Mèxic, Arkansas i Oklahoma. 

«Vivim en un moment en què hi ha la sensació que si ets prou ric, si ets prou gran, si estàs prou connectat, si ets polític, pots sortir-te'n. L'oficina del fiscal general és aquí per assegurar-se que això no siga cert. No em fa res el gran que siga; no m'importa la quantitat de poder que tinga; no m'importa la política. Tothom ha de jugar amb les mateixes regles», va expressar el fiscal Yost atès el poder econòmic que ostenta Centene, qui ocupa el lloc 24 de les corporacions més grans dels Estats Units d’Amèrica, segons la publicació Fortune. Amb 70.000 treballadors i 111.000 milions de dòlars d’ingressos, va registrar en el darrer exercici disponible 1.808 milions de dòlars de benefici. Les mastodòntiques dimensions del propietari de Ribera Salud, d’una companyia que acumula ombres en la seua gestió de la sanitat nord-americana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.