Conscients de la importància de la castedat, d’arribar verges al matrimoni, el festeig entre el PP valencià i Vox es desenvolupa seguint els cànons clàssics. Queden sempre que poden, ara es dediquen una miradeta, ara una declaració d’amor, i cada dia alimenten l’expectativa d’una vida futura en comú, farcida de felicitat. La unió del blau del cel i la mar amb el verd de la muntanya. Què pot haver-hi, de més bonic?
La relació de parella inclou trobades amb unes altres amistats, algunes de les quals, de ben exaltades. “Escolta, aquella xica no era massa bèstia parlant?”, preguntarà tímidament l’un a l’eixida de la festa, tractant de no ferir la susceptibilitat de l’altre. “Però què dius? Si deia les coses molt claretes, tal com són!”, li respondrà l’altre esperant el silenci absolutori de l’un.
En aquests àmbits de socialització, PP i Vox ja no se n’amaguen. Fan manetes a la vista de tothom, desacomplexadament, perquè tothom sap que estan promesos i que volen conviure al Palau de la Generalitat. No hi ha sexe, encara no pot haver-n’hi, però l’amor flueix a cor què vols.
Ja fa vuit mesos, per exemple, que la parella visita assíduament Estado de Alarma TV, un canal ultra que emet per YouTube i que compta, entre les seues cares més conegudes, els pseudoperiodistes Cristina Seguí i Javier Negre, especialitzats en la difusió de notícies falses, i Marcos de Quinto, el multimilionari exvicepresident mundial de Coca-Cola que va transitar per Ciutadans fins que Ciutadans va desbravar-se a la mateixa velocitat que ho fa una ampolla de Coca-Cola sense el seu tap.
Cada setmana, d’aleshores ençà, PP i Vox se citen al programa La Oltra cara de Ximo. Una rave ultra que ofereix barra lliure d’improperis contra el PSPV, Compromís i Unides Podem, però molt especialment contra Ximo Puig, Mónica Oltra i Joan Ribó, l’alcalde de València.
En realitat, els espais en qüestió no gaudeixen d’una audiència massiva. Ni de bon tros. La gran majoria d’ells ni tan sols s’acosten a les 5.000 reproduccions, i n’hi ha que amb prou feines n’han aconseguit superar el miler. Però, ben mirat, això no importa gens. És l’after on PP i Vox fan les pràctiques de la tasca governamental que desitgen compartir a curt termini.
Allà podem veure la ultracatòlica Llanos Massó, diputada de Vox a les Corts, alternant alegrement amb Sergio Toledo, portaveu adjunt del PP a l’Ajuntament de Castelló i secretari general del partit a escala provincial. O el sinistre Vicente Montáñez, veterà regidor de Vox a l’Ajuntament de València, amb el jove Juan Carlos Caballero, diputat a les Corts i secretari general del PP al cap i casal. O el crossover que conformen l’ultradretà David García i el popular José Juan Zaplana, un tàndem de parlamentaris made in Sant Vicent del Raspeig.
Com a mestre de cerimònies oficia Jorge Mestre, un home de la confiança absoluta de Pedro Agramunt i Francisco Camps: va ser assessor del primer en el seu pas per la Unió Europea i prescriptor del segon en la seua introducció a l’espectre fangós de les xarxes socials.
En aquest temps, Mestre ha conduït debats amb temàtiques com aquestes: “La última ximada: clase para ‘hacer crecer la verga’”; “Ribó pone a Valencia en el TOP 1 de la delincuencia”; “La izquierda quiere la Copa América en Barcelona y no en Valencia”; “El ninot de Puigdemont que hace rabiar a los indepes”; “Valencia, paraíso de la delincuencia”; “La izquierda radical valenciana se lanza contra Vox”…
La connexió De Rosa-Navarro-Mestre
El primer lliurament de la sèrie va protagonitzar-lo, el 19 de març d’enguany, la jornada tradicional de la crema, el senador Fernando de Rosa. Un home que és jutge i part, que ha saltat de la política a la justícia, de la justícia a la política, de la política a la justícia i de la justícia a la política amb la mateixa naturalitat que una abella bota del romer a l’espígol, de l’espígol al romer, del romer a l’espígol i de l’espígol al romer.
Secretari autonòmic i conseller de Justícia amb Camps de 2003 a 2008, De Rosa va ocupar més tard la vicepresidència del Consell General del Poder Judicial. Ara practica l’agitprop en favor del zaplanista Carlos Mazón, president del PPCV des del mes de juliol.
Pel centre de València, no resulta difícil veure De Rosa com a “paquet” a la moto de David Navarro, un afiliat del partit que el transporta d’ací cap allà. Segons les fonts consultades per EL TEMPS, Navarro no cobra del partit. Tampoc no figura com a assessor del grup popular del Senat, sinó que actua guiat per l’altruisme o com a inversió de futur, com qui compra accions d’Inditex o criptomonedes confiant en una rendibilitat segura. El ben cert és que Navarro sempre està al costat de De Rosa. Com els toys que seguien Neymar per cada racó de Barcelona. Com el mozo de espadas que acompanya el torero allà on vaja.
“Tinc amistat amb la seua família i de vegades l’acompanye als actes, però tinc la meua feina, que no és la d’assessor de ningú”, explica Navarro en conversa amb aquest setmanari. “És una persona major que no s’aclareix molt amb les xarxes socials”, continua en referència de De Rosa. “M’encarregue de fer-li fotos i de penjar-les als seus perfils.”
No obstant això, el paper de nexe de Navarro no se circumscriu a Fernando de Rosa. Igualment, col·labora “desinteressadament” amb Estado de Alarma TV, en aquest cas gestionant la presència d’alguns convidats de La Oltra cara de Ximo.
“No, no rep cap remuneració a canvi”, assegura Fernando de Rosa a EL TEMPS, “és un afiliat molt amable que em porta als llocs, m’ajuda en temes d’agenda i m’acompanya en alguns actes”. A l’exconseller tampoc no li incomoda la relació de Navarro amb Estado de Alarma TV: “Els ajuda quan Jorge Mestre li demana algun favor, res més que això”.
De Rosa, en efecte, observa amb normalitat la seua participació i la dels seus companys de partit en els programes d’aquest canal ultra. “Si em conviden, hi vaig i defense les meues idees, com si m’ho demanara EL TEMPS”, exposa. Amb una vehemència que sobta bastant en una persona que no fa tant ocupava la vicepresidència del CGPJ o presidia l’Audiència Provincial de València. Una vehemència com la que va exhibir la nit de Sant Josep:
—A Compromís no li agraden les Falles. Quan les Falles apareixen com a festes dels inexistents Països Catalans, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana callen. No hem d’oblidar que el conseller Marzà és un catalanista de pro, defensor dels Països Catalans, que el president de les Corts, Enric Morera, ha eixit en fotografies amb l’estelada, i que la pròpia Mónica Oltra és partidària dels fantasmagòrics Països Catalans.
El seu devot David Navarro posseeix un perfil de Twitter semiclandestí —sense fotografia i amagat rere una correlació de números enigmàtica— des del qual lloa sense embuts la tasca de De Rosa. “Magnífic article”, li diu un dia. “Magnífic article, com sempre”, corrobora en una altra ocasió. També escriu unes emoticones amb aplaudiments amb aroma de claca arran d’una intervenció de De Rosa al Senat, o s’adreça directament a la ministra socialista de Justícia, Pilar Llop, després que aquesta haja interrogat De Rosa enmig d’un plenari: “Senador Fernando de Rosa, quan vostè va ser vocal del Consell [CGPJ], també estava vostè polititzat?”.
—Senyors del PSOE i ministra Pilar Llop, jo crec que el senador Fernando de Rosa no estava polititzat, però aquest risc sí que existeix amb el sistema de designació actual. Tinga en compte l’interès desmesurat de Podem per exigir la inclusió de determinats vocals.
‘A por ellos, oé’
Per la versió valenciana d’Estado de Alarma TV han desfilat —en entrevistes individualitzades— Carlos Mazón, María José Català i Francisco Camps. Lluny de la moderació que podria esperar-se d’una formació de centredreta que anhela la centralitat, La Oltra cara de Ximo és un producte primari —de l’estil “a por ellos, oé, a por ellos, oé”— consumit per exaltats que, en molts dels casos, mai no votaran el PP. Un espai en què Mestre, el conductor, ha advertit que el Govern valencià practica el “comunisme pur”, el “totalitarisme” i el “bolivarisme”, a més de rebatejar el president de la Generalitat amb el nom de “Monchito Puig” per haver atacat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a instàncies —segons ell— de Pedro Sánchez.
Però cap allà que hi va el PPCV, una setmana rere l’altra. Com en el capítol titulat “Educació a la catalana”, en què van coincidir Óscar Clavell, diputat popular al Congrés, i Ana Vega, síndica de Vox a les Corts. El motiu de l’entrevista conjunta era la “llei d’estafa lingüística”, com van convenir a denominar-la, però la conversa va endinsar-se en horitzons més agradosos.
“Els fills no són fills del règim, sinó dels seus pares”, afirmava Vega visiblement enutjada. “El Botànic prefereix la mediocritat a l’excel·lència sempre que els mediocres sàpiguen parlar català”.
“L’hemeroteca nacional ha fet una exposició de les lletres catalanes a Madrid i hi ha inclòs autors valencians del Segle d’Or”, s’escandalitzava en paral·lel Clavell. “No permetrem que Catalunya ens robe les nostres senyes d’identitat.”
La sintonia és total. El tracte, extremadament afable. Es respira l’amor. Fins i tot en l’únic moment de tensió del programa, quan la líder de Vox insinua que el PP és corresponsable de la “catalanització” de l’ensenyament perquè no va fer res per evitar-la en els seus 20 anys a la Generalitat, el diputat Clavell s’afanya a apaivagar-ne els ànims i esbossa, en un dibuix imaginari, el futur en comú tan preciós que els espera.
—Ja no podem parlar de partits, sinó de llocs: l’esquerra i la dreta. Vull demanar-li a Ana, la companya de Vox, que no ens perceba com un rival. El PP no és el rival, el rival el tenim enfront i són els que volen destruir la Comunitat Valenciana i acabar amb les nostres senyes d’identitat. Si volem acabar amb el Govern del Titànic, hem d’ajudar-nos entre nosaltres. No hem de rivalitzar ni veure’ns com a enemics.
Un cant a la pau i la confraternitat que de seguida troba l’adhesió entusiasta de Vega, pel cap de la qual també sobrevolen plans de boda:
—PP i Vox tenim moltíssims punts d’encontre, per suposat que sí! •
• LA CONNEXIÓ ROBERTO-DE ROSA A TORREVELLA
Teresa, víctima d’abusos sexuals per part de l’exmarit de Mónica Oltra, va ser contractada l’estiu passat per Ribera Salud —a l’admissió de l’hospital de Torrevella— poques setmanes abans que s’extingira el contracte subscrit entre aquesta empresa i la Generalitat. La determinació del Govern del Botànic era clara de feia temps: la concessió no seria renovada.
Tant el PPCV com els sectors ultres han tractat d’aprofitar el cas de la menor tutelada —ara, major d’edat i mare— en benefici propi. Ací, de nou, els germans De Rosa han tingut un paper destacat. I no sols pel fet que Ribera Salud, el grup presidit per Alberto de Rosa, oferira un lloc de feina a Teresa.
Quan l’agitadora d’extrema dreta Cristina Seguí va presentar una querella contra la vicepresidenta valenciana per la seua actuació en aquest afer, Fernando de Rosa va distribuir-la entre els mitjans de comunicació més proclius per tal que hi obtinguera ressò.
D’altra banda, la persona que exerceix la defensa de la jove Teresa és José Luis Roberto. Líder d’España 2000, propietari de l’empresa Levantina de Seguridad i durant molts anys cap visible de l’Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA), Roberto ja havia participat l’octubre de 2017, amb alguns companys de partit, en una concentració nocturna davant el domicili d’Oltra “en defensa de la unitat d’Espanya”.
Un cercle viciós dins del qual, és clar, Alberto de Rosa també ha estat entrevistat a Estado de Alarma TV. Segons va declarar, els “progressistes” que defensen una sanitat “construïda pel sistema públic i gestionada per funcionaris” no fan sinó aprofundir en allò que “ja es feia a l’època de Franco”. “Els que de debò creiem en el progrés, apostem per la sanitat tecnològica, més predictiva i preventiva.”
Sense indicar quina papereta en concret cal agafar, el president de Ribera Salud afegia que “si a algú no li agrada el que està succeint, ja sap què ha de fer en les pròximes eleccions”. Per si de cas algú va massa curt de reflexos: votar PP o Vox.
•LA NISSAGA DE ROSA, ON TOT SÓN FLORS I VIOLES
Francisco Camps sempre recorda que Fernando de Rosa Torner fou la persona que va obrir-li la porta d’Aliança Popular. Corria l’any 1982, els dos eren encara joves i la seu del partit estava situada en un edifici propietat dels Torner.
No obstant això, mentre que Camps va optar per dedicar-se de manera exclusiva a la política, De Rosa s’inclinaria per la via judicial fins que el mateix Camps va designar-lo secretari autonòmic de Justícia, entre 2003 i 2007, i conseller de Justícia i Administracions Públiques, de 2007 a 2008.
De Rosa i la política, però, sempre han mantingut una relació guadianesca. Magistrat des de l’any 1989, quan ell en tenia 30, va ser degà dels jutjats de València durant cinc anys. I va abandonar la Conselleria amb una plaça al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sota el braç.
Del màxim òrgan de govern dels jutges va ser-ne vicepresident i president en funcions fins que en 2013 va reingressar a la judicatura. En concret, a l’Audiència Provincial de València, que va presidir entre 2015 i 2019. I aquell any, novament, un altre salt a la política, en aquest cas com a senador, la seua ocupació actual.
Profundament conservador, assegura que la militància en el PP mai no ha condicionat la seua actuació com a magistrat. “Quan em pose la toga, no tinc adscripció política”, ha afirmat en alguna ocasió tractant de demostrar imparcialitat.
El seu germà Alberto no ha experimentat tants canvis. És la cara —i les butxaques— de la gestió privada dels hospitals públics valencians. Des dels seus inicis com a gerent del centre d’Alzira, en 1998, que Ribera Salud no ha deixat de créixer.
Economista de formació, l’arribada del Govern del Botànic va enviar els seus interessos empresarials a l’UVI. PSPV, Compromís i Unides Podem van decidir no renovar la concessió capdavantera d’Alzira i ara l’octubre d’enguany han fet igual a Torrevella. Per tant, el seu negoci hospitalari al País Valencià ha quedat circumscrit a Dénia i Elx, amb 2024 i 2025 com a dates de finalització de la concessió. És a dir, que a les pròximes eleccions valencianes li va la vida.
La tercera baula amb projecció del clan és Carmen de Rosa, presidenta de l’Ateneu Mercantil de València, on el PP i Ribera Salud hi han celebrat actes. Carmen Sancho de Rosa, filla seua, va ser la fallera major de València de 2014, les penúltimes festes amb Rita Barberà a l’alcaldia.
Molt ben relacionada amb la crème de la crème de la burgesia valenciana, Carmen de Rosa ha sigut una persona molt activa a l’agrupació del PP de Ciutat Vella i a la falla del Mercat, de la qual va tramitar la baixa en 2017 com a signe de protesta per la distinció de “faller d’honor” que Federico Bisquert, copresident de la comissió, pretenia atorgar-li a la Fundación Francisco Franco. La seua negativa frontal a aquell reconeixement sí que era mereixedora d’un premi.