A la plaça de l'Ajuntament de Torrevella, al bell mig de la ciutat del Baix Segura, els clams eren contundents contra el tripartit botànic i, especialment, envers el compromís de la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, de no renovar la concessió sanitària atorgada a la multinacional de propietat nord-americana Ribera Salud. L'acte, el qual estava organitzat per la plataforma oposada a la reversió de l'hospital a mans públiques l'any 2021 i presidida per una dirigent local del PP, havia reunit a mig centenar de persones, així com a diputats autonòmics de Ciutadans, com ara Maria Quilés, i referents dels populars, com ara la líder dels conservadors valencians Isabel Bonig o el president de la Diputació d'Alacant, el neozaplanista Carlos Mazón.
«Avui hi som per defensar la sanitat pública valenciana, per a defensar als ciutadans que es mereixen una atenció sanitària adequada i per defensar als treballadors sanitaris», afirmava Bonig com a presentació d'una jornada reivindicativa celebrada el passat 17 d'octubre i mentre havia format part d'un executiu que va pretendre obrir el sistema sanitari valencià al capital privat. «Allò que funciona bé no s'ha de canviar, però [el botànic] ho fa per una qüestió sectària i ideològica. [Ximo] Puig [president de la Generalitat Valenciana] i el PSPV no estan pensant en la salut dels ciutadans de la comarca del Baix Segura, estan pensant en qüestions ideològiques», proclamava, així com defensava «l'eficiència i l'eficàcia econòmica» de la gestió privatitzada de la sanitat al departament de Torrevella.
L'afirmació efectuada per Bonig, la qual s'ha convertit en un mantra habitual a favor de l'externalització de la gestió sanitària, estava avalada per una auditoria de la Sindicatura de Comptes. Segons l'anàlisi realitzada per l'òrgan fiscalitzador valencià, «l'assistència sanitària integral de la població protegida del Departament de Salut de Torrevella, en els termes recollits en el contracte, representa un estalvi de la despesa corrent pública entorn de 45 milions d'euros anuals, la qual cosa implica un 30% d'estalvi sobre la despesa mitjana d'hospitals de gestió pública del Grup II». La contundència de la conclusió de la Sindicatura de Comptes ha permès a les forces conservadores i neoliberals del País Valencià lliurar una batalla contra la reversió sanitària des d'un punt de vista marcadament econòmic.
Una campanya que intenten contrarestar, entre altres formacions polítiques i plataformes ciutadanes, l'agrupació socialista de la comarca del Baix Segura. Amb l'objectiu de desmuntar l'argument economicista de PP i Ciutadans, Miguel López, representant de la formació del puny i la rosa a la Diputació d'Alacant i secretari comarcal del PSPV, va recordar aquest dimarts en una roda de premsa que «el model concessional de Torrevella acumula un sobrecost de 108 milions d'euros». «A la mateixa pàgina de l'informe de la Sindicatura de Comptes en la qual es fa referència a l'estalvi de 45 milions d'euros, es recorda que la Generalitat Valenciana va abonar 108 milions d'euros en sobrecostos a la concessionària a conseqüència de les liquidacions anuals del període 2006-2012 en conceptes que no s'inclouen al plec de condicions», detalla a aquest setmanari. L'òrgan fiscalitzador, no debades, afirma: «Hem estimat que el preu final del contracte abonat per la conselleria en el període 2006-2016 és aproximadament de 108,6 milions superiors al preu que es deriva de l'aplicació literal de la clàusula de revisió prevista en els plecs».
«Els sobrecostos, tanmateix, podrien ser superiors, ja que s'està pendent de resoldre dos contenciosos respecte de les liquidacions que podrien incrementar en 53,6 i 45,4 milions d'euros, respectivament, la factura del model concessional. Així mateix, s'ha de recordar que encara estan per realitzar les liquidacions dels anys posteriors al 2012, per la qual cosa la quantitat en sobrecostos podria elevar-se encara més», desgrana el dirigent comarcal del PSPV, qui assenyala: «Atès les dades de sobrecostos, s'evidencia que la suposada eficiència i estalvi que argumenta tant l'empresa Ribera Salud, la qual té vincles amb els conservadors, i el PP són falsos. No és cert que el sistema concessional siga més barat respecte de la gestió efectuada directament per la conselleria de Sanitat».
Als sobrecostos que comportaria per les liquidacions la gestió privatitzada de la sanitat a Torrevella, el diputat socialista a la Diputació d'Alacant contextualitza la conclusió de la Sindicatura de Comptes respecte de l'estalvi econòmic, expressada en aquestes termes: «La despesa corrent per capita suportada per l'Administració per l'assistència sanitària prestada en el Departament de Salut de Torrevella en l'exercici 2016 –675 euros per habitant– és un 30% inferior a la despesa corrent pública per capita en assistència sanitària en el conjunt de departaments de gestió pública classificats en el grup II (964 euros per habitant)». «L'anàlisi econòmica de la Sindicatura de Comptes és una comparació del pagament per càpita [la quantitat que abona la conselleria a la firma privada] a la concessionària i als hospitals de categoria grup II de la xarxa pública de la Generalitat Valenciana. Ara bé, mentre el cost per pacient de la pública inclou qüestions com ara les pròtesis o el transport, el pagament per càpita abonat a la concessionària no ho fa», indica López.
Fonts expertes consultades per aquest setmanari amb accés a les dades de la conselleria de Sanitat ratifiquen les puntualitzacions del dirigent socialista: «La despesa corrent per a la Generalitat Valenciana és la quantitat que es paga per càpita. En l'any 2016, la càpita que va rebre cada concessió va ser de 775,45 euros, a la qual cal sumar les pròtesis, el transport sanitari i l'oxigenoteràpia que assumeix directament l'administració pública. Per a ser més precisos, estan exempts de despeses difícils de controlar, ja que depenen de la llibertat de prescripció que tenen els facultatius mèdics: les pròtesis, l'oxigenoteràpia, la farmàcia extrahospitalària, la salut pública i el transport sanitari que directament paga l'erari públic». El Sindicat de Metges de l'Assistència Pública, a més, va elaborar un informe l'any 2016 que assenyalava la concessió sanitària de Torrevella com a22 euros per habitant més cara respecte de la xarxa pública. La comparativa va realitzar-se comptabilitzant totes les facturacions extra que assumeix la conselleria de Sanitat.
«La concessió de Torrevella, a més, té una singularitat: és un departament amb un alt volum de població amb assegurances privades a causa de la presència més gran d'estrangers que computen a l'efecte de població de dret, però que no fan un ús de la sanitat pública, en aquest cas, prestada a través d'una empresa concessionària», indiquen aquestes mateixes fonts amb coneixements especialitzats, les quals agreguen: «Un altre element singular és la proximitat dels dos hospitals de la mateixa empresa, com ho són l'Elx-Vinalopó i Torrevella, amb treballadors, especialment, de caràcter mèdic, que ells mateixos denominen sinergiats. Es tracta, per tant, de professionals que estan com a plantilla d'ambdós hospitals. Aquest fet suposa que es comptabilitzen en els dos llocs a l'hora d'analitzar la xifra de treballadors d'un hospital i de l'altre».
La Sindicatura de Comptes, dintre de la mateixa auditoria sobre el concert sanitari amb la multinacional sanitària Ribera Salud, assenyalava l'altra cara de l'estalvi econòmic. El departament mèdic del Baix Segura, no debades, compta amb metges que han de tractar 52 pacients més que la mitjana del sistema sanitari del País Valencià. Una xifra que, tal com recordava el document, «superava la quota demanada per les societats científiques». «El cost mitjà per hora del treball del personal amb contracte laboral en el departament de salut de Torrevella és de 28,6 euros, un 8,6% inferior al cost mitjà del personal estatutari en el conjunt de la resta de departament de salut, 31,3 euros», assenyalava, per explicar: «Això és provocat per factors com ara l'estructura retributiva, els índexs d'absentisme laboral, l'estructura de comandaments directius i intermedis, i l'antiguitat mitjana de la plantilla».
Amb una despesa farmacèutica un 12% superior als departaments de gestió pública, l'eficiència econòmica de Ribera Salud també estaria fonamentada en un menor ús dels llits hospitalaris. Segons l'òrgan fiscalitzador valencià, l'hospital privatitzat comptava amb una ocupació del 84,8%. La resta de centres públics, en canvi, cobrien el 93,7% de les places. El Sindicat de Metges de l'Assistència Pública, de fet, n'advertia en l'informe adès mencionat d'un dèficit de llits hospitalaris a les instal·lacions de la firma privada. Mentre la mitjana dels públics se situava en 1,77 llits per 1.000 habitants, Torrevella tenia 1,45 llits per 1.000 habitants. Tal com ressaltava l'anàlisi de l'organització sindical, la situació es repetia amb els metges: si l'hospital del Baix Segura gaudia d'una mitjana de 6,62, la del sistema públic era de 9,69.
«La falta de tecnologia específica i de personal especialitzat, entre altres aspectes, atorga unes dades en l'auditoria que impedeixen comparar un hospital de gestió pública i un de gestió privada», va afirmar la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO del País Valencià quan va publicar-se l'auditoria de la Sindicatura de Comptes, qui agregava: «Torrevella presenta una menor dotació tecnològica, un fet que implica un menor esforç inversor i, per tant, un cost menor. Açò és un condicionant en el moment de comparar ambdues gestions. El tipus de serveis prestats difereix, almenys, en aquells casos que requerisquen una major dotació tecnològica». «L'estalvi es produeix perquè les patologies més costoses es deriven a la xarxa pública, la qual cosa implica una reducció de la despesa per a la concessionària», esgrimien avalant la conclusió econòmica de l'òrgan auditor.
Copagament als extracomunitaris
En la rèplica del dirigent socialista del Baix Segura, s'apuntava una dada fins al moment desconeguda: «La concessionària de Torrevella cobra per prestacions d'atenció primària una mitjana de 110 euros a cada pacient extracomunitari que no aporta una targeta SIP». «A la xarxa pública, qualsevol ciutadà d'una altra autonomia o d'un altre país rep assistència sanitària gratuïta. Ara bé, el cost és transferit a l'altra comunitat o estat. En el cas de la concessió de Torrevella que ostenta Ribera Salud, s'exigeix un pagament d'entrada en la zona d'admissió dels pacients prèvia a la consulta. Es tracta d'una qüestió molt greu perquè compromet la gratuïtat del sistema i l'assistència sanitària universal a totes les persones», critica López.
«Aquests cobraments i els sobrecostos desvelen l'autèntica cara del model de concessions sanitàries que defensa tan Ciutadans com ara el PP. De fet, sembla que aquests dos partits siguen agents comercials de l'empresa privada», assenyala respecte de com l'alcalde de Torrevella, el popular Eduardo Dolón, i el baró provincial dels conservadors, Carlos Mazón, han emprat el consistori i la corporació provincial com a escenaris de campanya contra la reversió decretada pel tripartit progressista de PSPV, Compromís i Unides Podem. Una ofensiva contra la decisió de Barceló basada en un argument economicista qüestionat des dels partits progressistes i sindicats.