L'ofensiva mediàtica, jurídica i social de Ribera Salud, monarca empresarial de les concessions sanitàries al País Valencià, va ser aclaparadora en els prolegòmens de la primavera del 2018. A partir d'aleshores, el departament sanitari d'Alzira (Ribera Alta), el qual va convertir-se durant dècades en la joia del sistema privatitzat del PP, va retornar a mans públiques. Aprofitant la caducitat del contracte, la conselleria de Sanitat, encapçalada en aquell moment per la socialista Carmen Montón, va executar la reversió. La croada de la firma, propietat del fons nord-americà Centene i amb connexions amb els populars, va fracassar, fins i tot a l'àmbit judicial. El Tribunal Suprem va avalar recentment la via escollida per la Generalitat Valenciana en la internalització de l'àrea sanitària de la Ribera.
El Govern valencià, dintre del seu full de ruta per desmuntar el mapa sanitari privat que va construir la formació de la gavina, assumirà la gestió directa del departament de Torrevella (Baix Segura) el pròxim 15 d'octubre. A imatge i semblança de la fórmula implementada en Alzira, la conselleria de Sanitat, actualment dirigida per la socialista Ana Barceló, adoptarà la reversió atesa la finalització de la concessió ostentada per Ribera Salud. Una decisió que, tal com va ocórrer amb l'àrea de la Ribera, ha comportat una fèrria campanya d'oposició i d'hostilitats per part de la multinacional mèdica, de la qual és conseller delegat Alberto de Rosa, integrant en 2007 de les llistes del PP de Sueca (Ribera Baixa) i germà de l'actual senador del PP i exconseller de Francisco Camps, Fernando de Rosa. La nissaga De Rosa, no debades, està profundament lligada al partit de la gavina, així com als cercles conservadors del cap i casal del País Valencià. Les forces dretanes, precisament, s'han convertit en l'aliat de Ribera Salud contra la decisió del Govern valencià.
A l'allau de recursos judicials interposats per la concessionària contra la internalització de la gestió, s'han sumat els entrebancs de Ribera Salud a l'administració valenciana durant l'actual procès de transició de la direcció privada a la pública, com ara la negació d'un espai de reunions a les instal·lacions del departament per als tècnics de la conselleria i el pròxim equip directiu de l'hospital de Torrevella. La futura cúpula de l'àrea sanitària, atesa l'obstaculització de la mercantil de capital nord-americà, va haver-hi de reunir-se en un hotel. La conselleria que encapçala Barceló va citar a la direcció de Ribera Salud per reduir la tensió i afrontar un traspàs pacífic, tot i que no descarta incorporar els costos d'aquest allotjament en les liquidacions finals de la concessió.
L'altre conflicte ha estat motivat per la pujada salarial del 5% que va pactar la concessionària amb el comitè d'empresa en juliol de 2020, la qual va donar-se quan Ribera Salud ja era conscient dels plans d'internalització del Consell. Sanitat ha expressat la seua oposició a l'increment dels sous i ha demanat, fins i tot, a la concessionària la seua retirada. En cas que la firma sanitària no tire enrere amb aquest augment salarial, la Generalitat Valenciana responsabilitzaria Ribera Salud de les conseqüències econòmiques. La jugada ha generat malestar al comitè d'empresa, qui defensa el manteniment de la pujada dels sous negociada amb la beneficiària en el temps de descompte de la concessió administrativa.
El pacte aprovat xoca, no debades, amb la política salarial que tradicionalment ha mantingut la companyia de capital nord-americà. La Sindicatura de Comptes va assenyalar en la seua auditoria que el suposat estalvi de la concessió de Torrevella envers la gestió pública estava motivat, entre altres factors, per uns costos laborals més reduïts. «El cost mitjà per hora del treball efectuat del personal amb contracte laboral en el departament de salut de Torrevella és de 28,6 euros, un 8,6% inferior al cost mitjà del personal estatutari en el conjunt de la resta de departament de salut, 31,3 euros», indicava, per puntualitzar: «Això és provocat per factors com ara l'estructura retributiva, els índexs d'absentisme laboral, l'estructura de comandaments directius i intermedis i l'antiguitat mitjà de la plantilla». Segons una comparativa elaborada pel Sindicat de Metges per l'Assistència Pública (SIMAP) amb dades del 2014, en gran part de les categories professionals que integren la xarxa sanitària la retribució per hora era més elevada al sistema públic que no als departaments d'Alzira o Torrevella, ambdós gestionats aleshores per Ribera Salud.
Paral·lelament a l'estira-i-arronsa experimentat a Torrevella, en el qual Ribera Salud lluita per mantenir un negoci que l'any 2019 va reportar uns ingressos d'explotació de 49 milions d'euros i uns resultats nets de quasi 3,5 milions d'euros, l'empresa ha executat un moviment econòmic amb el qual cerca augmentar el seu domini del mapa concessional del País Valencià. Com a posseïdora del 35% de les accions del departament privatitzat de Dénia (Marina Alta), va comprar a l'asseguradora alemanya DKV el 65% restant de l'accionariat. La maniobra atorgava a l'empresa el control de les àrees sanitàries d'Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó, i de la Marina Alta. O dit d'una altra manera: dues de les tres concessions hospitalàries eren propietat de Ribera Salud. La restant, que integra la zona mèdica de Manises (Horta), és gestionada per l'asseguradora Sanitas.
.jpg)
El moviment accionarial ha estat arriscat per les intencions del Botànic de revertir la totalitat de les concessions hospitalàries valencianes, però s'albira com a beneficiós per als interessos econòmics d'una companyia que va perdre els sucosos ingressos d'Alzira i, pròximament, es quedarà sense el negoci sanitari de Torrevella. L'operació, de fet, permetria sumar a la seua cartera empresarial un departament que va generar una xifra de negoci de 124 milions d'euros l'any 2018, segons la plataforma d'informació mercantil Infocif. Sí que és cert, tanmateix, que el resultat de l'exercici de la beneficiària, Marina Salud SA, va ser de només 1,6 milions d'euros.
La compra d'accions de Ribera Salud a DKV, però, ha estat sota la lupa dels sindicats i de les formacions progressistes valencianes. En una entrevista a EL TEMPS, Mari Carmen Sanchis, membre del comitè d'empresa, va afirmar que l'operació vulnerava l'article 64 de l'Estatut dels Treballadors per no comunicar-la als representants dels treballadors. També va retraure que la maniobra xocava amb la llei valenciana de Salut aprovada en 2018, la qual indicava que «per garantir la llibertat de competència i evitar posicions de domini, és necessari establir limitacions en l'ostentació i, per tant, adquisició de títols accionarials o participacions de les entitats titulars dels contractes de gestió vigents del servei sanitari integral en règim de concessió dels departaments sanitaris». El comitè d'empresa i la junta de personal van reunir-se la setmana passada amb Compromís i Unides Podem per explorar vies d'impugnació d'aquesta transacció econòmica.
Una operació que ha rebut el vistiplau de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L'òrgan regulador va expressar que l'adquisició d'accions era vàlida «a l'efecte de la legislació en matèria de defensa de la competència», però concedia en l'informe la possibilitat a la Generalitat Valenciana d'impugnar la transacció gràcies a la llei de salut del 2018. L'autorització estava redactada amb una apreciació que obria la porta al recurs de bat a bat: donava llum verd «sense perjudici del que es disposa en una altra normativa vigent que puga resultar d'aplicació, com la normativa sectorial de caràcter autonòmic a la qual fan referència en el seu escrit».
Emparada amb un informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i després de reunir-se amb el comitè d'empresa del departament de Dénia, Barceló ha anunciat aquest dilluns que la conselleria emprendrà accions legals per la compravenda d'accions de Ribera Salud «per no haver sol·licitat la preceptiva autorització prèvia». Aquesta suposada ombra en el procés d'adquisició de les accions ha estat reiteradament denunciada pels sindicats, tot i que la firma concessionària ha al·legat que l'executiu valencià coneixia la maniobra accionarial abans que es materialitzara amb l'asseguradora mèdica d'origen alemany. «També garantirem el compliment de la llei de salut valenciana, la qual impedeix posicions de domini a l'àmbit de la sanitat pública», ha indicat Barceló, qui ha remarcat: «Seguirem vigilant de manera estreta a la concessió perquè complisca amb les obligacions assistencials que té amb la població del departament de Dénia, tal com estableix el contracte de concessió».
L'anunci de la consellera ha estat fonamentat en un informe dels lletrats de l'administració autonòmica, els quals afirmen que «l'òrgan de contractació ha d'autoritzar expressament i amb caràcter previ la cessió accionarial». L'informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana apunta, segons ha informat la conselleria, que «en el cas d'una transmissió d'accions, l'administració sanitària ha de tindre coneixement previ, perquè aquesta circumstància pot afectar la bona marxa i eficàcia del servei de gestió integral que incideix en els usuaris». Els assistents jurídics del Consell, arran d'un dictamen del Consell d'Estat de l'any 2001, indiquen que «l'administració no pot ser aliena» a l'operació de compra d'accions duta a terme per Ribera Salut amb l'objectiu prendre el control del 100% de l'empresa concessionària del departament sanitari de Dénia. Segons les fonts consultades per aquest setmanari, Sanitat ha sol·licitat un altre informe als advocats de la Generalitat Valenciana per conèixer el full de ruta legal per implementar la impugnació als tribunals.
L'ofensiva comunicada pel Govern del Botànic ha estat rebuda «positivament» per Intersindical Valenciana, en paraules de Maria José Riera. «De moment, no faran res fins que ho diga un jutge. Des del comitè, per tant, hem recriminat a la consellera Barceló la inactivitat, la capacitat de Ribera Salud per saltar-se les lleis sense que ocórrega res i la falta de voluntat per evitar el que ha succeït. No estem gens satisfets amb la intervenció de la conselleria, ja que esperàvem conseqüències immediates envers aquesta il·legalitat», valora, tanmateix, Maria Carmen Sanchis, membre del comitè d'empresa. «Ens sembla adequat l'anunci de la conselleria, però ens preocupa la lentitud de la justícia. La petjada de Ribera Salud comença a notar-se en l'organització laboral i ja hi ha certa inquietud a la plantilla», complementa Belén Doménech, de Comissions Obreres del País Valencià.
La pugna jurídica per la compra de les accions al departament de la Marina i els conflictes agitats per la concessionària en la transició cap a mans públiques de l'àrea de Torrevella són els últims capítols de la guerra sanitària desenvolupada al País Valencià. Una contesa lliurada per terra, mar i aire per una concessionària que ha rebut, segons l'obra La batalla per la sanitat valenciana (Alfons el Magnànim, 2020), del periodista Sergi Castillo, una injecció pública de 1.311,15 milions d'euros a Torrevella i de 1.054,41 milions d'euros a Dénia d'ençà que van adjudicar-se fins a l'any 2018.