Compromís ha entrat en les darreres setmanes en un clima de convulsió. La convocatòria d'un acte polític per part de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i màxima referent de Compromís, Mónica Oltra, amb la seua homòloga espanyola i representant fàctica de l'espai d'Unides Podem, Yolanda Díaz, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau o la portaveu de Más Madrid, Mónica Garcia, s'ha interpretat com un moviment d'aliances preelectorals, el qual comprometria l'entesa forjada pels valencianistes i, especialment, per Més-Compromís, amb la marca estatal de Más Madrid. A la coalició valencianista, no debades, habiten dues ànimes amb visions diferenciades: mentre Iniciativa, formació a la qual està adscrita Oltra, prefereix la plataforma que impulsa Díaz, la branca nacionalista aposta per concórrer del bracet de Más País i recela, atès les anteriors experiències de matrimonis electorals, de qualsevol candidatura conjunta amb Unides Podem.
En aquest ambient enrarit, al qual s'han sumat les informacions que assenyalen possibles jocs de cadires entre els consellers de Compromís, el representant de Más País, Íñigo Errejón, ha presentat aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el seu nou llibre Con todo. De los años veloces al futuro (Planeta, 2021). Amb el diputat dels valencianistes al Congrés, Joan Baldoví, com a amfitrió, la convocatòria s'havia llegit com a una reacció a l'acte que projecta Oltra dintre de les jornades prèvies al congrés d'Iniciativa. Una sensació que s'ha esvaït parcialment, atès que la presentació ha congregat en la primera fila a la vicepresidenta Oltra o la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Mireia Mollà, ambdues d'Iniciativa; o al president de les Corts Valencianes Enric Morera, i el síndic de Compromís al parlament valencià, Fran Ferri, tots dos de Més-Compromís. Més enrere, però, va col·locar-se Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esport, atès que va arribar quan la presentació s'havia engegat. L'alcalde de València, Joan Ribó, amb qui Errejón té una trobada aquest divendres, o el conseller d'Economia, Rafa Climent, foren les absències destacades dintre de les primeres espases d'una xerrada a la qual Oltra hi va acudir una vegada començada i va marxar abans que concloguera.
«Aquest llibre podria ser una sèrie, el qual arranca en els anys fulgurants de la majoria absoluta de Rajoy, amb un congrés característic de l'antic règim», ha introduït Baldoví, qui ha disseccionat l'obra fent referències al relat de les «misèries dels partits» que realitza Errejón. «En un dels passatges, expressa que ningú pot ser dissident a Moscou», ha afirmat envers el moment traumàtic de la ruptura amb Podem, així com ha comparat «la dicotomia» entre l'exvicepresident Pablo Iglesias i Errejón amb els músics Coldplay i Bruce Springsteen. «La veritat, ho he de confessar, que quan vaig eixir a fer el míting de la Fonteta en 2015, en aquella coalició entre Compromís i Podem, em sentia com el puto cap, com el boss», ha assenyalat el parlamentari valencianista.
Com a admirador intel·lectual del líder de Más País, fins al punt de confessar que necessitaria «quatre vides» per llegir la quantitat de llibres que engolit la ment del dirigent esquerrà, Baldoví ha agraït «l'esforç d'Errejón per aprendre el valencià, la meua llengua». «A les reunions i el grup de WhatsApp del Grup Plural del Congrés, en el qual estem el BNG, Junts per Catalunya, el PDeCAT, Más País i nosaltres, Compromís, la llengua d'ús és el valencià», ha puntualitzat de manera anecdòtica, per ressaltar passatges de l'obra com ara quan el líder de Más País atorga importància a la plurinacionalitat arran de les seues visites a Bolívia o de com assumeix a poc a poc que «les polítiques verdes són el futur». «A l'obra, es demostra que els canvis es fan des de dins, des de les institucions, i això al País Valencià ho tenim clar», ha agregat el referent de la cooperativa política valencianista.
«Aquest llibre és un xicotet testimoni de la meua militància política, des dels 14 anys fins a la darrera campanya electoral a la Comunitat de Madrid», ha indicat Errejón, el qual ha expressat en català les seues primeres paraules per fer l'exposició en castellà, i retornar a la llengua pròpia del País Valencià en el torn de preguntes. Amb capacitat per engalipar a un públic entregat, Errejón ha practicat certa autocrítica de les tàctiques seguides al primer Podem, quan la formació morada va realitzar accions rellamp de caràcter electoral per sacsejar el tauler polític espanyol. «Guanyar eleccions està molt bé, i s'ha de lluitar per aquest objectiu. Però l'èxit electoral no ho és tot: necessites un ancoratge a la comunitat», ha afirmat sobre la manca de presència i lligams al territori de Podem, per justificar el format de memòries, de narració en primera persona de l'obra: «No tenia sentit fer un assaig, fer de narrador extern. Havia d'explicar en primera persona aquest procés de canvi, com s'ha passat d'un cicle de canvi a un de caràcter reaccionari».
Amb un discurs didàctic i ben trenat argumentativament, el referent mediàtic progressista ha situat tres moments com a les principals palanques de canvis a l'Estat espanyol durant el cicle 2011-2016: el 15-M, amb la seua extrapolació electoral posteriorment en Podem i les diferents candidatures municipalistes; les manifestacions feministes del 8-M; i la celebració del referèndum d'autodeterminació a Catalunya de l'1 d'octubre del 2017. «Arran d'aquests esdeveniments, hi ha una part de la població que ha dit prou. Que ja està bé d'intentar democratitzar en els eixos territorials, d'igualtat entre homes i dones, i socioeconòmic», ha indicat sobre el sorgiment d'una onada ultraconservadora que a l'Estat espanyol lliuren les forces dretanes i determinades terminals mediàtiques. «Estem immersos en una batalla cultural en la qual s'estan qüestionant posicions que eren el punt mínim de consens fa una dècada», ha advertit, per desmuntar aquells discursos que intenten separar la qüestió material de la guerra cultural: «La sanitat pública aporta beneficis materials a la població, però també trenca amb el relat de la selva neoliberal, perquè la seua existència educa ideològicament, socialitza la població, construeix ciutadans».
Capficat en els errors passats de centrar-se massa en la contesa electoral i descuidar la construcció de lligams amb les comunitats de cada territori, ha fet un elogi de la reivindicació de les batalles per «les qüestions quotidianes», per «la revolució de les xicotetes coses», per conformar «una aliança dels fràgils». «Com havia fet Compromís, nosaltres vam plantejar la campanya de les passades eleccions madrilenyes de manera diferent a la resta de forces progressistes. Sabíem que disputar a la dreta com si es tractara 1936 era una derrota assegurada, atès la sociologia electoral madrilenya. Ens vam centrar en un missatge que poguera comprendre la gent, que poguera tenir resultats dintre dels votants als quals ens dirigim. Parlar de la vida quotidiana, és a dir, del servei dels trens, dels ambulatoris o de la salut mental, permetia connectar amb la gent, perquè eren discursos que comprenien perfectament, que els podia seduir. La nostra idea era disputar el segle XXI», ha defensat com a recepta contra l'epidèmia reaccionària.
Crític amb la falta de polítiques estructurals del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, al qual va retraure «estar satisfet amb la comoditat d'agitar la por a Vox», va excusar-se per la frase «em pilla lluny», pronunciada quan la Mesa del Congrés dels Diputats va suspendre els drets dels diputats catalans encausats pel procés Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. «Vaig contestar d'aquella manera per què calia centrar la campanya de les eleccions autonòmiques a la Comunitat de Madrid en Madrid. Si el tema de debat d'aquells comicis era Catalunya, no teníem cap possibilitat enfront de la dreta. És una situació que coneixeu molt bé al País Valencià», va raonar.
«Espanyolisme agressiu»
En el seu paper d'intel·lectual, i a pregunta del regidor de Compromís a l'Ajuntament de València Pere Fuset, el dirigent progressista ha tret el ganivet argumentatiu per esbudellar els fonaments de l'actual nacionalisme espanyol. «És cert que hi ha una onada reaccionària a escala global, però a l'Estat espanyol un dels elements centrals d'aquesta onada, la xenofòbia, ocupa un pla secundari. Els dos motors són el rebuig del feminisme i l'anticatalanisme», ha afirmat, per retratar com «el nacionalisme espanyol és un nacionalisme acomplexat, que no compta amb cap projecte de país per a tothom, sinó que es caracteritza per afirmar-se enfront dels dèbils, de la resta de pobles de l'Estat espanyol». «És un espanyolisme similar a la masculinitat hegemònica dels heterosexuals, on sembla que l'has de demostrar contínuament», ha comparat.
«És un espanyolisme en el qual no cabem gent, com jo, que em sent bastant espanyol. És un espanyolisme que la seua identitat està basada en la reacció, en l'insult, com quan a gent que ens puguem sentir espanyols ens llancen com a insult 'visca Espanya' o 'qué posa al teu DNI?'. No sedueix, ataca i qüestiona qui no entra en els canons, on sembla que una part de la població haja de passar contínuament un examen d'espanyolitat. Es tracta d'un espanyolisme que està construït amb una visió imperial», ha criticat, per complementar: «No els preocupa que hi haja carrers en alemany a Mallorca, però sí que aparega un cartell en el qual estiga escrit en català 'platja'». «L'última oportunitat per reformar Espanya, també des del punt de vista territorial, va ser amb el primer Podem. Molta gent ens va prestar el seu vot, perquè tot i que no podia compartir algunes de les nostres línies, van veure que podíem sacsejar aquesta qüestió», ha assenyalat, per reconèixer que, en l'actualitat, «Espanya és irreformable».
Tampoc es pot exercir, a parer del referent progressista, «de manera unilateral el dret a decidir». «No és possible, tal com s'ha demostrat», ha puntualitzat, per dibuixar implícitament un front de forces que puga disputar l'actual relat espanyolista. «És complicadíssim, però no hi sumarem sense la seua confecció», ha anotat, reconeixent que l'onada de l'«a por ellos» compta amb un llarg recorregut. En aquesta dissecció del nacionalisme espanyol, el qual ha pujat en decibels i radicalitat en les darreres setmanes per les intervencions del PP, ha assenyalat el paper que juga el «centralisme xovinista» de la Comunitat de Madrid, presidida per la trumpistaIsabel Díaz Ayuso. «És la representant d'un xovinisme madrileny que dificulta al PP la confecció d'un projecte per a la resta d'Espanya, per al relat de barons populars com ara el gallec Alberto Núñez Feijóo», ha avisat.
«Madrid s'està tragant Guadalajara, a Toledo, i a bona part de les comunitats limítrofes. En aquest context, arran d'aquesta dinàmica, és quan sorgeixen opcions polítiques com ara Teruel Existe», ha subratllat envers els efectes de l'aspiradora de recursos madrilenya. Errejón, no debades, ha qualificat la Comunitat de Madrid com a «un forat negre» per a la resta de territoris estatals, llevat d'aquells que compten amb platja. Tota una esmena des de Madrid als pilars ideològics del projecte de la dreta i l'extrema dreta espanyola, al relat propagat per les forces conservadores per assaltar electoralment la Moncloa.