La via valenciana de Podem

Tot i que aquestes setmanes s'havia evidenciat una certa translació de la pugna entre els partidaris de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón al País Valencià, aquesta lògica no quadra amb els corrents del grup parlamentari a les Corts Valencianes. No debades, i deixant de banda les preferències sobre quina estratègia estatal a seguir, a Podem es defensa sense fissures una via valenciana per a l'organització. La fractura en clau valenciana, però, s'ha mostrat amb les crítiques a la renovació per sorteig del Consell Ciutadà Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Córrer i nugar-se els cordons al mateix temps. Podem, fins al seu frustrat somni humit del sorpasso als socialistes, actuava com una màquina electoral. El cicle d'elecció rere elecció els obligava. Si hi havia diferències, aquestes no provocaven fractura. Però, d'ençà que Pablo Iglesias, líder dels morats, va parlar-ne de la calç viva -en referència a la guerra bruta contra ETA dels governs de Felipe González- per atacar als socialistes a la investidura de Pedro Sánchez que la divisió s'ha accentuat. El gest d'Errejón en pronunciar aquestes paraules va evidenciar-ho. Amb tot, les diferències responen més a qüestions estratègiques que no ideològiques.

Bruce Springsteen vs Coldplay. Transversalitat ideològica vs esquerra clàssica. A Podem, les etiquetes, sempre amb una perspectiva més enllà de la dualitat tradicional per la complexitat de barrejar jocs interns amb amistats i relacions personals, serveixen per a il·lustrar els camins oposats que defenen Iglesias i Errejon. Una batalla estratègica, però també de poder, que s'està lliurant a Madrid. I que amb els dos bàndols intentant guanyar el debat intern, cerquen suports als diferents territoris.

El País Valencià és un d'ells. Amb un corrent oficialista representat pel síndic de Podem, Antonio Montiel, la diputada al Congrés, Ángela Ballester i la portaveu adjunta a les Corts Valencianes, Fabiola Meco, i altra alternativa encarnada pels anomenats diputats joves com Sandra Mínguez, Antonio Estañ, César Jiménez o Cristina Cabedo discrepant de com ha de ser Podem, el País Valencià esdevé com un territori idoni perquè aquesta pugna estatal es trasllade al panorama valencià. Les absències als actes de presentació de projectes que encarnen el pablisme (Vamos) i l'errejonisme (Hacemos) ho han alimentat. La realitat, però, sembla ser ben diferent.

Una batalla 'falsejada'

El primer símptoma d'aquesta hipotètica divisió va ocórrer quan Irene Montero, mà dreta d'Iglesias, va presentar a València el projecte Vamos. A l'acte va acudir Mínguez, però ni Montiel ni Ballester van estar-hi presents. Setmanes més tard, Errejón va visitar la nova seu social de Podem, La Morada. Aquesta vegada sí que van acudir Montiel i Ballester, però cap dels diputats joves. Que aquests dos dirigents dies després no estigueren a la segona assemblea de Vamos deixava al descobert una teòrica fractura. I reflectia que la divisió al País Valencià s'havia adaptat als dos corrents estatals. Res més allunyat de la realitat.

Més enllà de les crítiques des de l'entorn de Ballester i Montiel que no se'ls convidara a l'acte realitzat per Montero i a la poca comunicació amb els òrgans autonòmics del projecte Vamos, impulsat per Rafael Mayoral, del nucli dur d'Iglesias, les faccions a Podem no són les mateixes al conflicte intern del País Valencià i a la batalla estatal. Si bé Ballester i Montiel són partidaris de les tesis d'Errejón i Mínguez s'alinea amb els posicionaments d'Iglesias, diputats que es troben a la mateixa corrent que Mínguez al País Valencià -com ara Antonio Estañ o César Jiménez- estan més propers al full de ruta que marca l'actual secretari polític de Podem a l'Estat.

Aquesta divisió estatal, a més a més, té poca incidència en altres indrets del País Valencià. A les comarques d'Alacant, de fet, les diferents corrents funcionen més per altres qüestions, com ara les circumstàncies personals. L'exemple de tot plegat és Alacant ciutat. Dirigit per una gestora a causa de la tupinada electoral que va acabar amb l'expulsió de Covandonga Peremarch del grup parlamentari de les Corts Valencianes, la direcció provisional ha encetat un procés de primàries per escollir al Consell Ciutadà d'Alacant, al qual s'han presentat tres llistes.

Si amb la conformació de la candidatura d'En Marea a les eleccions gallegues van quedar palès les diferències entre Iglesias i Errejón respecte de com confluir, i de la mateixa unió electoral, els diferents posicionaments a les tres llistes d'Alacant responen més a les circumstàncies personals que no a partidaris i detractors de les tesis dels líders estatals de la formació. No debades, la llista oficialista, a la qual dóna suport Llum Quiñonero, diputada propera a Montiel, aposta per seguir amb l'estratègia de confluir amb la resta de les formacions d'esquerres com va realitzar-se amb Guanyar Alacant. Un canvi de postura, ja que els dirigents alineats amb la direcció valenciana van desvincular-se, seguint les directrius estatals, d'aquests processos a les eleccions municipals del 2015.

Com si es tractara del món a l'inrevés, a la llista alternativa, conformada, entre altres, pels assessors de la regidora trànsfuga de Podem, Nerea Belmonte, expulsada de la formació per diverses adjudicacions polèmiques, són hostils a una possible confluència. Els xocs amb Esquerra Unida després que sortira a la llum aquests contractes controvertits ha fet canviar de parer a la facció de Podem que l'any 2015 va apostar decididament per anar-hi amb Esquerra Unida als comicis locals. En una posició intermèdia es troba la tercera candidatura, Ahora Alicante, encapçalada per Àlex Martínez.

Sense una translació idèntica del debat en clau estatal -i madrileny-, a Podem és compartit per la majoria dels càrrecs públics més destacats la necessitat d'una mena de via valenciana per al partit, segons les fonts consultades per aquest setmanari. I tot, independentment del seu posicionament a la batalla entre Iglesias i Errejón i a la pugna interna pròpia dels morats al País Valencià.

Aquesta proposta consisteix a esdevenir en una federació i gaudir d'una autonomia elevada respecte de Madrid, on les grans decisions al territori d'àmbit polític, electoral i organitzatiu estiguen preses al País Valencià -i consultades amb tots els inscrits al partit-. És a dir, que aquestes no siguen una mera adaptació dels esquemes de la direcció estatal. Això sí, sempre des d'una coherència ideològica i programàtica.

L'autèntica pugna valenciana

La destitució fulminant de Mínguez com a secretària d'organització va deixar al descobert la divisió que hi havia a Podem. Diputats com ara Estañ, Jiménez o Cabedo demanaven en un article a EL TEMPS la convocatòria d'una mena de Vistalegre valencià, és a dir, d'una assemblea que marcara el rumb del projecte. La falta de concreció dels objectius polítics, la desatenció als col·lectius locals o la petició d'una reflexió més pausada sobre si entrar al govern o no -una opció que s'ha frustrat després de la remodelació del Consell realitzada en estiu, i amb les noves relacions de Podem amb els socis del Botànic d'ençà de l'aposta per l'abstenció del PSOE- eren les crítiques que expressaven aleshores. Des de l'entorn de Montiel s'atribuïen a un moviment per intentar desnonar del poder a l'actual secretari general al País Valencià.

Amb vuit baixes dels 34 membres que conformen el Consell Ciutadà Valencià -nom que rep la direcció valenciana del partit-, l'opció de realitzar una assemblea de l'organització valenciana abans que l'estatal, i així renovar la direcció de la formació, no va estar finalment aprovada. «No va donar-se l'oportunitat perquè les bases decidiren», denuncia un dels dotze firmants del Consell Ciutadà Valencià que demanaven aquell congrés. «Ens semblava més lògic esperar que l'organització es definira a l'Estat per a fer-ho després nosaltres», apunta altre dirigent partidari d'esperar.

Per tal de cobrir les vacants, el consell de coordinació va decidir proposar als cercles que els enviaren les seues propostes de candidats al Consell Ciutadà Valencià. Amb només 22 sol·licituds, va realitzar-se un sorteig (es pot veure en aquest vídeo) per a triar els vuit nous membres de la direcció. Dels seleccionats, dos serien en representació dels cercles sectorials i la resta de poblacions d'arreu de tot el País Valencià. Els escollits, que seran ratificats aquest dissabte pel Consell Ciutadà Valencià, no tindran capacitat de vot, ja que no han estat escollits a través de primàries.

Amb crítiques pel mecanisme emprat i per les formes del procediment per part del sector oposat a Montiel, la pugna a Podem n'és en clau valenciana i no respon totalment a la lògica de pablistes contra errejonistes. I més quan les preferències no quadren amb els dos corrents establertes al grup parlamentari. Amb tot, a la formació morada estan d'acord en defensar una via valenciana per a l'organització del País Valencià, que la federació autòctona de Podem compte amb suficient autonomia. Un clam en comú.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.