-Compromís va decidir aquest dimecres que deixaria de donar suport al Govern espanyol en les successives pròrrogues de l'Estat d'Alarma, així com en altres votacions, si no s'accepten una sèrie de condicions. Aquesta reacció està motivada en exclusiva per les paraules de la ministra d'Hisenda, la socialista Maria Jesús Montero?
En part, sí. Hem dit prou perquè un membre del Govern no pot contestar a un soci parlamentari, que ha votat seguidament de manera favorable i que considera l'infrafinançament dels valencians com al principal problema, negant l'existència d'aquesta problemàtica i apuntant que és un invent, encara que després va matissar. Ara bé, també hem dit prou perquè no acceptem els criteris de distribució del fons de 16.000 milions d'euros destinat a les autonomies, el qual perpetua la discriminació que patim amb el finançament autonòmic. Amb aquests criteris, de fet, ens situàrem una altra vegada com al vagó de cua dels diferents territoris. Nosaltres estem d'acord amb criteris com ara les persones ingressades, les hospitalitzades a les Unitats de Cures Intensives o l'elaboració de proves diagnòstiques. Però també cal tenir en compte que no totes les autonomies partim de les mateixes situacions. El País Valencià està infrafinançat i és un territori pobre, el qual ha de combatre l'epidèmia amb espases de fusta mentre altres autonomies, com ara Madrid, poden fer-ho amb bazuques i es permeten el luxe de condonar impostos als rics. Al remat, no es tracta de dir que hi ha per a mi, sinó de poder ajudar als autònoms, les xicotetes empreses o els treballadors que estan patint la urgència social i econòmica derivada de la pandèmia. En resum, les paraules desafortunades i arrogants de la ministra són l'espurna de la nostra reacció, a la qual se suma uns criteris de distribució que no podem acceptar.
-Per què Compromís va votar favorablement la passada pròrroga de l'Estat d'Alarma? En aquell moment, ja eren públics els criteris per distribuir aquest fons, els quals, com vostè apuntava, perjudiquen el País Valencià.
Nosaltres entenem que el millor instrument per gestionar aquesta situació és l'Estat d'Alarma. També perquè tenim un pacte de legislatura amb el PSOE. Però quan veiem que no estan fent cas a les nostres peticions envers aquest fons destinat a les autonomies, comencem a mosquejar-nos. I com veient que sovint has de plantar-te perquè accepten les teues reivindicacions, Compromís ha dit prou. Dit d'una altra manera: o negociem, o el Govern no comptarà amb el nostre vot el dimecres vinent.
-Vostè va justificar aquest vot favorable, segons va descriure en una tribuna a eldiario.es, perquè s'havia d'escollir entre «si ens menjàvem un plat de llentilles mal cuinades o ens carregàvem tot allò que havíem aconseguit fins aleshores». No hi havia cap fórmula parlamentària, com ara una abstenció, que permetera pressionar el Govern espanyol?
Hauria estat una opció. Tot i que si continuava aquesta situació, més prompte que tard ens plantaríem. Ho fem ara, tal com he indicat, perquè s'ha decidit una distribució dels fons cap a les autonomies que rebutgem. Al seu torn, cal tenir en compte que nosaltres entenem la lleialtat com una qüestió recíproca, i crec que hem demostrat que som un soci fiable tant al País Valencià com a Madrid. Ara bé, la lleialtat implica que ambdós socis han d'entendre els problemes de l'altre. Les nostres reivindicacions són qüestions de trellat, de les quals són coneixedors tant la ministra d'Hisenda com ara el president del Govern espanyol.
-En aquell article, avisava: «En un parell de setmanes, tornarem a votar la pròrroga de l'Estat d'Alarma. El Govern té 15 dies per corregir les seues receptes i ser transparent amb els territoris». Entenem, per tant, que s'haurien plantat al marge de la baralla parlamentària amb la ministra d'Hisenda.
És cert que l'actitud del Govern ha canviat en les últimes setmanes. El passat dilluns van telefonar-me i aquest dilluns ho han tornat fet, concretament la vicepresidenta primera Carmen Calvo. Ara bé, sovint et telefonen per anunciar-te mesures que ja tenen preses. No ho fan per intercanviar parers, perquè faces aportacions, que seria la manera més lleial d'actuar amb els socis que et faciliten la majoria. El Govern ha d'entendre que no té majoria absoluta, i que hi ha moltes votacions que es decideixen per escassos vots. Sense el nostre vot, per exemple, Sánchez no seria president. Aquesta reflexió no la plantege, ni de bon tros, com a un xantatge. Ho expresse per remarcar la importància que té cada vot en aquest context. I per recalcar que el vot de Compromís s'ha demostrat lleial, raonable, amb ganes d'arribar el muscle, de contribuir a les solucions. De fet, propostes nostres com ara la limitació del preu del material sanitari, les ajudes als treballadors de la cultura, les prestacions per als treballadors temporals que van acomiadar-los per la pandèmia o el blindatge de la sanitat pública han estat recollides per l'executiu i, fins i tot, s'han materialitzat ja al BOE. Nosaltres hem actuat lleialment fins ara, però això hem esclatat quan la ministra va pronunciar aquestes paraules, les quals foren aplaudides pel vicepresident segon, Pablo Iglesias. He de dir, de fet, que no esperàvem aquesta reacció d'Iglesias.
-Amb Unides Podem, precisament, vau compartir papereta electoral. Darrerament, però, ho vau fer amb la formació encapçalada per Íñigo Errejón, Más País. Comparteixen aquest canvi d'actitud?
Más País ens dóna suport. Ahir [per dimarts] va donar-me'l el mateix Íñigo [Errejón]. Va expressar-me que compartia la nostra decisió.
-Des de Compromís, plantegen tres condicions: distribuir els fons autonòmics de la Covid-19 per criteris de població, establir mecanismes de cogovernança per al desconfinament i la gestió de l'ingrés mínim vital per part de les autonomies. Quines exigències concretes planteja en l'àmbit de la cogovernança?
Totes aquelles competències centralitzades pel Govern amb l'Estat d'Alarma han de delegar-se a les autonomies. Han de ser les comunitats autònomes les encarregades de gestionar la desescalada, tot i que sempre amb la participació i l'establiment d'un marc general per part del Govern. No poden prendre mesures i després traslladar-les a la conferència de presidents autonòmics quan ja són públiques. El mecanisme ha de ser el contrari: durant la setmana s'ha de negociar amb les autonomies per a, posteriorment, aprovar les diferents mesures a la conferència de presidents. S'ha de confiar en les autonomies. El País Valencià ha demostrat, per exemple, que pot gestionar aquesta crisi de manera raonable. L'Estat ha d'obrir la mà i convertir a les autonomies en protagonistes de les noves fases del desconfinament. Això sí, amb total coherència amb el Govern de l'Estat.
-S'ha posat en contacte amb vostè algun representant del Govern, o de les forces polítiques que el sustenten, arran de la petició de Compromís?
Aquest dijous he tingut una reunió amb la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, d'Unides Podem, així com una conversa amb Adriana Lastra, portaveu parlamentària del PSOE. Lastra era coneixedora de les nostres peticions i entenc que prompte engegarem un procés de negociació.
-En cas de no acceptar aquestes condicions, el vot de la seua força política seria negatiu o una abstenció?
Ara com ara, la resposta és que el Govern no té el vot de Compromís. En funció dels esdeveniments, decidirem el vot.
-Un desacord marcaria un punt d'inflexió en la relació amb el Govern espanyol?
Per descomptat. Compromís sempre tindrà la porta oberta, però un desacord marcaria un punt d'inflexió.
-Podria haver-hi rèpliques en la composició del Govern valencià?
Són dues coses diferents. Al País Valencià, s'està gestionant amb les lògiques friccions, però s'està duent a terme una tasca raonablement bona i positiva. No tindria cap sentit traslladar una hipotètica crisi de l'àmbit estatal al valencià. De fet, el Govern valencià està molt d'acord amb les exigències fetes per Compromís, ja que s'ha evidenciat en les successives votacions que s'han fet a les Corts Valencianes respecte d'aquestes qüestions.
-El conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, ha definit les paraules expressades per la Ministra d'Hisenda, la també socialista Maria Jesús Montero, com d'una «errada conceptual». Que n'opina?
Puc acceptar que el conseller vulga disculpar la ministra. En les mateixes declaracions, però, ha dit que està negociant amb el Govern de l'Estat. Espere que obtinga resultats, ja que fins al moment n'ha aconseguit ben pocs.
-Ha perdut capacitat reivindicativa el PSPV?
Fins al moment, no ha assolit moltes de les demandes que s'han tingut com a Govern valencià.
-La Generalitat Valenciana sí que va mostrar-se contundent enfront de la decisió del Govern espanyol de mantenir en la fase 0 el 70% de la població valenciana. En aquesta contestació, va demanar-se els informes que l'havien motivat. Sembla, però, que la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i que el president valencià, Ximo Puig, s'acontenten amb explicacions verbals.
En el meu cas, no m'acontente. Aquest dijous he demanat al ministre de Sanitat, Salvador Illa, que faça públics els criteris perquè tot el món puga entendre les raons. Des de Compromís, no qüestionem les decisions sanitàries. Creiem que la salut està per damunt de qualsevol consideració. Ara bé, el ministre no ha fet públiques les raons i no ha donat les explicacions pertinents a la Generalitat Valenciana.
-Si no hi havia la certesa que el conjunt del País Valencià avançaria de fase, perquè va pregonar-se que els diversos departaments s'instal·larien a l'etapa 1 del desconfinament? Aquesta actitud podia generar, com ha acabat ocorrent, frustració entre la ciutadania i els empresaris que s'havien preparat per obrir els seus negocis.
Aquesta pregunta hauria de traslladar-se al president i als responsables sanitaris. Jo no conec detalladament les raons. En tot cas, em fie de la paraula del president Puig, qui va manifestar-me que van actuar d'acord amb la informació traslladada des del ministeri de Sanitat, i que, finalment, va haver-hi un canvi de criteri, el qual va impedir que tots els departaments valencians accediren a la fase I al mateix moment. Entenc que quan una consellera signa un document per demanar un canvi de fase, és perquè es tenen totes les dades.
-Per quina raó creu que va produir-se el canvi de criteri? Des del cercle del president valencià, s'apuntaven motivacions polítiques.
Sincerament ho expresse: si no s'han publicat els criteris, fa pensar que hi havia altres qüestions al darrere. Per això, defense que com més clars, més amics.
-La Generalitat Valenciana hauria d'haver buscat més aliances amb altres territoris per forçar una cogovernança real atès que les autonomies són les encarregades de gestionar la sanitat i els serveis sociosanitaris d'atenció a les persones grans?
No ho sé si s'haurien d'haver buscat aliances. Només sé aquesta cogovernança és exigida des del grup parlamentari múltiple, el grup mixt, el PNB, ERC o EH Bildu. És a dir, des dels partits que atorguen la majoria parlamentària al Govern de l'Estat. El president Sánchez ha d'atendre aquestes reivindicacions, les quals, i insistisc, són demandades per bona part de les forces polítiques del Congrés.
-Acabem amb una altra qüestió: diversos càrrecs de Compromís han firmat un manifest contrari al desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques. Vostè està a favor d'aturar aquest projecte?
El projecte de la Zona d'Activitats Logístiques mai m'ha agradat. Ara bé, abans de firmar cap manifest vull conversar llargament amb l'alcalde de València, Joan Ribó. Fins que no tinga aquesta conversa, he decidit no firmar res. Amb tot, cal recordar que aquest projecte no és de l'actual equip de govern, sinó que va aprovar-se en un altre moment.