Ençà i enllà

De l’home tòxic a l’home en transició

Mentre les dones es reivindiquen, algunes veus comencen a promoure noves masculinitats que qüestionen el model hegemònic d’home heroic i infal·lible. Erradicar el patriarcat també és cosa d’ells.   

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Paco Abril ha convertit Beyoncé en la seua aliada particular. La lletra del seu “If I were a boy” li serveix perquè els xavals prenguen consciència del que significa ser home i “dels privilegis que això comporta”. “Sembla una bajanada, però incita a la reflexió i els qüestiona la seua pròpia posició respecte de les dones”, explica. Abril acumula una llarga experiència fent xarrades i conferències. Des que el 2009, junt amb tres homes més, va constituir Homes Igualitaris, s’ha convertit, al Principat, en una de les veus més reconegudes d’entre els qui reivindiquen la necessitat de transitar cap a nous models de masculinitat que superen el model tradicional d’home vinculat a l’heroisme, la valentia i el poder. Perquè, bé que en diferents graus, el procés de socialització comporta la incorporació i l’assumpció d’unes pautes de comportament que reprodueixen un sistema desigual i patriarcal. És el que els experts anomenen la motxilla que cadascú de nosaltres carreguem en funció del gènere que se’ns ha assignat en nàixer. Ja fa unes quantes dècades que les dones tracten de desempallegar-se d’aquesta motxilla; ara són els homes —o potser caldria dir alguns homes— els qui intenten llevar-se aquest pes de damunt  “Quan parlem de gènere ens referim a la construcció social, cultural i política que es fa de la subjectivitat masculina i femenina i, per tant, a les expectatives que cadascú de nosaltres hem de complir en funció de si som homes o dones”, explica el jurista Octavio Salazar. Ni elles infermeres ni ells bombers. Ni elles dèbils ni ells infal·libles. Ni elles rosa ni ells blaus. 

Paco Abril, fundador d'Homes Igualitaris: «El model totalment masclista no és el que més abunda entre els alumnes de secundària, però sí que és el que destaca»

 

Nous aliats

El procés per llevar-se la motxilla, però, no és el mateix per a elles que per a ells. En el cas d’elles, del que es tracta és de reivindicar i assumir una part de la quota de poder que fins ara acumulaven els homes. En definitiva, empoderar-se. Una tasca feixuga i a la contra. En el cas d’ells, del que es tracta és de “renunciar a la situació de comoditat de què fins ara gaudíem”. En definitiva, “renunciar als privilegis inherents al patriarcat”. “Nosaltres hem de fer passos enrere perquè les dones pugueu fer alguns passos endavant. Si continuem ocupant l’espai públic (i això va des de les xicotetes coses, com els seients del metro fins als càrrecs polítics),  no podem avançar cap a una societat més igualitària. El problema és que des de ben xiquets els nostres pares i les nostres mares, i no diguem la resta de familiars, amics i coneguts insisteixen a subratllar la nostra masculinitat. És el que John Stuart Mill va denominar ‘la ideologia del privilegi’”, diu Octavio Salazar. Aquest professor de dret constitucional de la Universitat de Còrdova, pare de dos fills, és membre de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, un col·lectiu que lluita perquè les lleis donen cobertura a la igualtat real entre homes i dones. “Fa molt de temps que treballo en aquest camp. D’un temps ençà, d’una esfera més teòrica he passat a un qüestionament més pràctic a propòsit de les nostres actituds com a homes: per què ens costa tant als homes manifestar afecte? O plorar en públic? O ens avergonyeix mostrar debilitat?”, relata. Fruit d’aquesta vivència personal i professional naix El hombre que no deberíamos ser, un manual de 94 pàgines destinat als homes que se senten interpel·lats per la causa feminista. Salazar hi fa un recorregut pels diferents tipus d’homes que hi ha, des de l’home absent a l’invulnerable, passant pel dominant o el precari. 

No és, amb tot, l’únic llibre per al públic general que aborda aquesta temàtica. Nuria Coronado publicà a finals de l’any passat Hombres por la igualdad. També de publicació recent és Nuevos hombres buenos, de l’antropòleg i treballador social Ritxard Bacete. L’editorial Malpaso, per la seua banda, acaba de traduir al castellà La caída del hombre, de l’artista britànic Grayson Perry, un manifest en clau d’humor a favor de models de masculinitat alternatius. Aquesta efervescència editorial posa en evidència l’actualitat de la temàtica en un moment en què, paral·lelament, el debat feminista està en ebullició. La coincidència en el temps no és casual: són dues cares d’una mateixa moneda.

Una crisi d’identitat

La investigació acadèmica, en aquest sentit, tanmateix, fa ja temps que va covant-se. De Pierre Bourdieu a Josep V. Marqués, passant per Artemio Baigorri i el seu El hombre perplejo, l’antropologia i la sociologia han abordat la qüestió de la masculinitat. Més recentment la sociòloga Marina Subirats s’hi ha referit com “el gènere obsolet”. “Estem en un moment de transformació de la societat en el qual els ancoratges materials i simbòlics de la definició tradicional i hegemònica de masculinitat (això és, ser el cap de família, el bread winner) s’han reestructurat —explica Joan Sanfèlix, professor de sociologia de la Universitat Jaume I i un fundador d’Homes Valencians per la Igualtat—. Allò que era exclusiu dels homes resulta que ara també ho fan les dones. El resultat és una crisi de la identitat masculina”.

Joan Sanfèlix, professor de sociologia de la Universitat Jaume I i un fundador d’Homes Valencians per la Igualtat: «Els ancoratges de la definició tradicional de masculinitat s’han reestructurat. Allò que era exclusiu dels homes, ara també ho fan les dones»

La reacció és diversa: hi ha els homes que intenten llevar-se la motxilla i abracen el feminisme, però també hi ha els qui s’atrinxeren en la seua rasa masclista. I, entre tots dos models, una àmplia varietat d’homes amb actituds  masclistes més o menys conscient. Des de l’home que pega a la dona fins al que no es qüestiona si no hauria de ser ell qui es reduïra la jornada de treball per tenir cura dels fills. El culte al cos és un dels efectes d’aquesta crisi d’identitat, perquè, com explica Joan Sanfèlix, és “un dels pocs ancoratges per als homes que volen refermar la seua virilitat”. “El propi cos es converteix en una ferramenta per defensar el patriarcat —explica aquest sociòleg—. Paral·lelament ens apropiem el cos de les dones, la qual cosa explica en part la violència masclista o les violacions col·lectives. El que fa la bandada és un càstig a la desobediència, és una forma a la desesperada de reivindicar la masculinitat”. Una “fratria masculina” que es revolta contra la seua pròpia extinció. És el que Miguel Lorente, ex-secretari d’Estat contra la violència masclista, anomenava postmasclisme. 

Al capdavall, la reivindicació feminista i, en paral·lel, la de nous models de masculinitat, és viscuda per molts homes com un atac directe i personal. Són els qui es defineixen com “ni masclistes ni feministes”, ignorant l’opressió estructural que han patit les dones; o els que, quan se’ls parla de feminicides, corren a advertir que també hi ha dones que peguen als homes. També hi ha dones que reprodueixen aquest discurs a l’encalç d’un igualitarisme que ignora la desigualtat de partida. “A alguns homes no els resulta fàcil assumir que són inconscients masclistes. Hi ha resistències. Al capdavall, el que els estem proposant és que facen una revisió crítica d’ells mateixa, de la seua masculinitat”, explica Paco Abril. 

 

C9, el model tòxic

Actuar des de l’escola és, segons els experts, la clau de volta. De fet, l’actual configuració dels patis dels col·legis determina, des de ben menuts, la segregació per sexes: ells juguen al futbol i ocupen pràcticament la totalitat de l’espai; a elles els queda l’espai que resta. Pot semblar una qüestió intranscendent, però no ho és pas. “Quan preguntes als xiquets i adolescents quins són els seus models masculins t’anomenen els futbolistes. Un dels que més s’anomena és Cristiano Ronaldo”, explica Sanfèlix. El davanter del Reial Madrid és l’ arquetip de “machote”, de cos escultural i actitud de pinxo. “La icona del futbolista tal volta siga la que millor representa el mandat masculí imperant —escriu Octavio Salazar ne El hombre que no deberíamos ser—: homes d’èxit, amb poder econòmic, que basen el seu triomf en la forma física, que es consolida en un joc permanentment amb els adversaris, que usa amb freqüència la violència en el terreny de joc i fora d’ell, i que sol comportar-se com un depredador sexual (...). Un món en què, per descomptat, no es valora la debilitat, la fragilitat, ni encara menys les emocions”. L’ascendent que aquests models tenen sobre el jovent no és pas una qüestió sense importància.

  

Octavio Salazar, membre de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional: «Hem de renunciar a la situació de comoditat de què fins ara gaudíem; renunciar als privilegis inherents al patriarcat»

Per al professor de la Universitat de Girona Paco Abril és indispensable dotar de ferramentes els mestres i professors perquè no reproduesquen estereotips de gènere. “Normalment ens criden a Homes Igualitaris per fer xarrades a alumnes de quart d’ESO, però aquest és un camp que cal treballar des de moltíssim abans”, lamenta. En l’etapa adolescent, assegura, hi ha molts rols que ja han estat integrats i normalitzats. El problema, diu, és que “el model totalment masclista no és el que més abunda entre els alumnes, però sí que és el que destaca, és l’hegemònic. Hi ha joves que no se senten còmodes amb aquest model hegemònic, però queden amagats”. Per això, assegura, cal “posar en valor masculinitats alternatives”. I també, pensant en els adults, implementar mesures com ara els permisos de paternitat equiparables i intransferibles o aplicar incentius perquè les empreses no penalitzen els homes que volen conciliar. “Visibilitzar altres models és difícil”, lamenta Joan Sanfèlix. A fi de comptes, anihilar el model de masculinitat hegemònic significa fer saltar pels aires un dels fonaments de la societat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.