El PP valencià és una formació presa de la nostàlgia. Els sis anys de travessia botànica, d'una oposició sovint invisibilitzada pel calendari judicial, fan que el partit de la gavina haja passat de marcar distància amb les seues antigues figures a fer-ne una reivindicació, ni que siga dels seus grans projectes. La descomposició electoral de Ciutadans, així com un cert canvi de vent ideològic detectat arran de la pandèmia de la COVID-19, han motivat els populars del País Valencià per creure en la màxima que la història és cíclica. Si el míting de la plaça de Bous de 1995 va impulsar l'aleshores candidat del PP, Eduardo Zaplana, al palau de la Generalitat Valenciana, els conservadors han marcat el tancament de la convenció estatal del PP al recinte taurí com la data d'inici del canvi dretà al territori valencià. L'objectiu era efectuar una exhibició de múscul assistent i demostrar el pes valencià a la direcció estatal dels dretans. Els populars no s'havien atrevit a celebrar cap esdeveniment a la plaça des de 2015, quan van ser desnonats del Consell.
Amb autobusos provinents d'arreu de l'Estat espanyol, el presidenciable del PP a la Generalitat Valenciana, el neozaplanista Carlos Mazón, ha comptat amb una plaça de Bous plena de gom a gom per prendre la seua comunió com a dirigent dels populars valencians, per intentar vendre's amb un discurs extret dels baüls de la història recent valenciana com l'alternativa accentuadament conservadora a l'actual Govern del Botànic. El PP valencià ha combinat, de fet, un regionalisme de cops d'ulls blavers, la defensa d'aquella política de grans esdeveniments per situar València en el mapa i el populisme fiscal com a vareta màgica per ressuscitar una economia amb les constants vitals precàries per l'impacte de la COVID-19.
L'acte de la plaça de Bous de València, el qual s'ha celebrat aquest diumenge per tancar una convenció estatal del PP caracteritzada pels discursos radicalment espanyolistes d'alguns dels seus intervinents, ha sigut una absoluta festa, una injecció de moral. Amb banderes d'Espanya, senyeres coronades, barrets amb el logotip del PP, pancartes populars i un públic que complia amb els cànons estètics dels clàssics votants de la dreta espanyola, el festival popular ha estat amenitzat fins a l'arribada de les estrelles conservadores per Carlos Moreno, conegut com El Polp. Conductor d'un programa a l'emissora dels bisbes i habitual DJ dels grans actes dels populars madrilenys, ha mesclat cançons com ara «Danza Kuduro», «Bésame», «Tiny Desk» o «Pepas» amb afirmacions com ara «hem vingut ací sense rastes, ens hem dutxat» o «agiteu les banderes perquè se'ns mire perquè els mitjans no ens tracten amb massa estima».
L'actuació polèmica del DJ, amb referències quasi exclusives als col·lectius provinents de municipis madrilenys com Getafe o Alcorcón, ha comptat amb la participació del batlle de Madrid, José Luis Martínez Almeida, qui ha estat presentat «com l'alcalde d'Espanya», o de la diputada trumpistaBea Fanjul, la qual ha expressat només agafar el micròfon: «Que no s'ature la festa». Entre pancartes penjades a tota la plaça amb lemes com ara «no a la reversió de Torrevella» o «pàtria i vida», els populars valencians han intentat fer-se notar amb cartells dels col·lectius de Llombai (Ribera Alta), Asp (Vinalopó Mitjà), Onda (Plana Baixa), Gandia (Safor), Llíria (Camp de Túria) o Mutxamel (Alacantí). «Crec que seran aquells de la dreta. Sempre millor la dreta que l'esquerra», ha expressat el conductor per indicar a una dona quin era el seu grup de militants, abans d'empentar el públic a exclamar «Viva Espanya!».
«Ofrenar noves glòries a Espanya»
Amb aplaudiment diferenciat i dels més sentits de la plaça quan ha entrat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la comunió de Mazón amb Casado s'ha endarrerit fins a una hora per les fotos que ambdós dirigents, el secretari general dels populars Teodoro Garcia Egea i la síndica conservadora a les Corts Valencianes, Maria José Català, s'han fet amb la gent que no havia pogut entrar al recinte. Encara més, han fet un xicotet parlament fora, amb l'objectiu de vendre que la formació de la gavina està a peu de carrer i que hi ha una teòrica onada de canvi que empenta els dretans a la Moncloa i al palau de la Generalitat Valenciana.
«València sempre ha sigut del PP, ha somiat amb el PP, i ha cregut amb el PP», ha engegat Català, qui no ha deixat escapar l'oportunitat d'assenyalar la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, per un cas d'abusos sexuals a una menor tutelada per part del seu antic marit. «Lliçons de feminisme, des de l'esquerra, ni una!», ha proclamat mentre desenvolupava un discurs de missatges de venda d'il·lusió i esperança lligats al vell eslògan conservador de situar València en el mapa. Un missatge que ha reforçat amb elogi a l'herència i el llegat de Rita Barberà com a alcaldessa . «Va situar València com a la millor ciutat del món», ha exclamat amb l'objectiu que el públic s'aixecara dels seients per aplaudir durant més d'un minut a la icònica figura del conservadorisme local. «Volem tornar a ser la ciutat de la llum. I per a fer-ho, necessitem una dona ferma», ha agregat per reivindicar-se com alcaldable del PP al cap i casal del País Valencià.
Entestada a denunciar els nacionalismes, els quals ha lligat als totalitarismes, ha expressat amb convicció que «València no s'entén sense Espanya i Espanya no s'entén sense València». «Som una terra orgullosa d'ofrenar noves glòries a Espanya», ha afirmat sense complexos, per puntualitzar en una intervenció amb pocs minuts d'expressió en llengua pròpia: «No renunciàrem a la nostra història, la nostra cultura, ni les nostres reivindicacions. Visca València i Visca Espanya». «Ximo [Puig] què és això de la Commonwealth Mediterrània? Sigues valent i digues allò que volies dir: Països Catalans», ha prosseguit Vicent Mompó, president del PP provincial de València assetjat per una investigació de l'Agència Antifrau, qui després de saludar als seus companys de la Ribera Alta ha proclamat que «la unitat d'Espanya no es negocia ni amb terroristes, ni amb comunistes passats de moda». «Hem de recuperar la València que gaudíem, la ciutat dels esdeveniments i dels grans projectes», ha consolidat el missatge de Català fins a acabar amb el mateix càntic: «Visca València i visca Espanya».
L'exaltació anticatalanista, nacionalista espanyola i de reivindicació del model de ciutat edificat per Barberà s'ha aturat a mitjan tancament de la convenció, quan ha estat el torn dels líders conservadors internacionals. El canceller d'Àustria, Sebastian Kurz, qui ha governat amb l'extrema dreta i ara ho fa amb una formació verda sense variar massa el discurs envers les persones migrades, ha defensat, a través d'un missatge gravat, el fons de recuperació europeu, però ha puntualitzat que «cal vigilar i controlar com es gasten els diners», en una intervenció d'aspectes protocol·laris, i sense gaire substància política. L'altre apunt ideològic va donar-lo quan va parlar que «a Espanya hi havia sobrecàrrega d'immigrants i refugiats, una frase que no va acabar perquè va ser tallat per l'organització».
«M'encanta estar en una multitud com aquesta a una plaça de Bous», ha continuat Kyriakos Mitsotakis, primer ministre Grec de la formació conservadora Nova Democràcia, qui ha rebut càntics, arran d'aquesta afirmació, de «torero, torero, torero». «Casado és un líder amb ambició i sensatesa», ha indicat com a preludi per repassar les seues polítiques de rebaixes fiscals, reforma del mercat laboral o digitalització del sector públic. «És el millor per enfrontar-se a l'extrema esquerra i l'extrema dreta», ha anotat quan, precisament, les opcions de govern pel PP a l'Estat espanyol i al País Valencià implique inevitablement pactar amb la ultradreta. «Hem traspassat les línies tradicionals de la nostra formació per impulsar les nostres polítiques», ha remarcat amb una apel·lació per edificar una «Espanya i Europa progressista», la qual cosa xoca amb el projecte de Casado per al conjunt dels territoris estatals.
L'aplaudiment al primer ministre grec ha marcat el retorn del clàssic discurs del PP, amb un Mazón que pujava al faristol escoltant «visca la mare que et va parir». «Ací està, ací està», ha contestat, per dirigir-se a Casado: «El 3 de juny, a València, et vaig entregar una senyera i vas agafar-la. Amb aquest gest, et vas comprometre amb la Comunitat Valenciana, la qual cosa és un compromís amb Espanya». «Tu, i només tu, coneixes que qui menysprea la Comunitat Valenciana, està menyspreant Espanya. Si retrocedeix la Comunitat Valenciana, retrocedeix Espanya», ha assenyalat en una associació persistent dels interessos valencians als espanyols. «El camí comença avui a la plaça de Bous de València», ha proclamat per insuflar moral de victòria a la tropa popular sobre les possibilitats de desnonar l'esquerra a les pròximes eleccions valencianes. «Ja no defensen avançar amb el Corredor Mediterrani, ni solucionar les rodalies, ni les nostres infraestructures», ha criticat al Govern valencià, per carregar contra la taxa turística que pretenen aplicar Compromís i Unides Podem: «Estan amenaçant el nostre model turístic amb la taxa turística. I la Comunitat Valenciana [com si parafrasejara Joan Fuster] serà turística o no serà. Visca el nostre model turístic!».
«La comunitat no pot, ni ha d'esperar. Estem farts de ser els últims. El finançament autonòmic són els centres de salut, els nostres serveis socials. Ja toca!», ha censurat, per prometre que Casado reformara el sistema de finançament autonòmic en benefici dels valencians. «Jo no seré el mut Puig. Sóc molt més pesat per aquesta terra que Puig. I sé Pablo [Casado], que tu no ets Pedro Sánchez. Tu vols l'aigua, el finançament i les infraestructures que necessita aquesta terra. De fet, tu faràs el tren AVE que unirà les tres províncies de la Comunitat Valenciana», ha assegurat Mazón en un missatge que recorda al practicat pels populars abans d'accedir a la Generalitat Valenciana amb Zaplana, en el qual van saber llegir el malestar valencià perquè al territori hi havia un sentiment de greuge envers ciutats com ara Saragossa, Sevilla o Barcelona.
El dirigent popular, com si es tractara de l'alumne avantatjat de Reagan i Thatcher, ha recordat la seua revolució fiscal, amb la qual pretén eliminar impostos que només afecten els rics com ara Successions, Donacions i Patrimoni, i baixar l'IRPF. «El 80% dels valencians es beneficiaran de les nostres baixades d'impostos. Convertirem la Comunitat Valenciana en l'autonomia amb menys impostos d'Espanya», ha tirat de populisme fiscal, abans de carregar contra Oltra i Puig pel cas de la menor tutelada: «Em fa vergonya el silenci tronador del president de la Generalitat Valenciana». «Aquesta plaça de Bous crida al canvi a la Comunitat Valenciana», ha tancat buscant que siga el punt d'inflexió d'un tomb polític al País Valencià, i preguntant al públic si s'havia expressat correctament amb la llengua d'Ausiàs March mentre anunciava que impulsarà una nova llei de senyes d'identat d'orientació blavera.
«Aquesta plaça anticipa els anhels dels valencians, alacantins i castellonencs de derrotar el radicalisme ridícul que vol convertir aquesta terra en un apèndix dels Països Catalans», l'ha rellevat Casado, qui s'ha dirigit en català al públic: «Seguirem ofrenant noves glòries a Espanya». «Farem un nou model de finançament que acabe amb l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, la qual fou perjudicada perquè governava el PP», s'ha compromès.
Recentralització espanyolista
«Sánchez és el passat, encara que no ho sàpiga», ha entrat en política estatal, per acusar l'actual president del Govern espanyol d'autoritarisme per «intervenir el poder judicial, expropiar interessos empresarials, degradar el parlament o limitar la llibertat d'expressió». «Mai un govern ens havia dit quina llengua havíem d'emprar, quina carn menjar o quantes hores treballar», ha criticat amb una versió llibertària, pròxima als posicionaments dels republicans nord-americans, i no als plantejaments que han caracteritzat els liberals i els democratacristians europeus. «Som el partit de les classes mitjanes i treballadores, les quals no volen que ningú intervinga en les seues vides. Que no ens intenten manipular els mitjans de comunicació. Espanya és més que el seu govern», ha etzibat abans de qualificar «d'immoral» i d'observar «rèdit electoral» en les lleis de memòria democràtica. «Li diem a l'esquerra que lleve les mans de les nostres vides, de la nostra història, de l'educació, de la moral. Som el partit dels espanyols que matinen, que paguem impostos. Ja està bé d'aquesta falsa superioritat moral dels esquerrans i dels nacionalistes», ha exaltat amb un discurs que, per moments, fregava la línia discursiva de l'extrema dreta Vox.
Amb una reivindicació de la lluita dels populars contra el terrorisme d'ETA, ha criticat sense cap dada contrastable «l'efecte crida de la immigració il·legal» amb l'arribada dels refugiats de l'Aquarius i ha mostrat la seua «lleialtat i adhesió a Felip VI». «Baixarem tot el possible els impostos. S'ha acabat aquest infern fiscal», ha promès, per especificar: «Eliminarem els impostos de Successions, Donacions i Patrimonis». Erigit en defensor del turisme «enfront dels radicals que volen gravar-lo en taxes», ha apostat per una altra «liberalització del sòl». «Volem una economia oberta. El socialisme destrueix tot allò que fingeix protegir», ha seguit amb el seu llibertarisme econòmic fins a endinsar-se en els compromisos ideològics «d'eliminar la llei Celáa» i les normatives que «defensen les ximpleses de màtria», en referència al llenguatge inclusiu.
«Hem d'estar orgullosos del llegat del president José María Aznar i el president Mariano Rajoy», ha postil·lat per adjudicar-se el mèrit «d'aturar el pla Ibarretxe i el liderat per Puigdemont» i, en línia amb l'espanyolisme radical que ha caracteritzat la convenció estatal del PP, remarcar «la dimensió europea i iberoamericana de la nació espanyola». Casado, de fet, ha plantejat un pla d'unitat nacional, el qual comportaria una agenda profundament recentralitzadora i marcadament espanyolista. Les mesures serien recuperar la competència de presó que ostenta el País Basc i Catalunya, «tallar el finançament a les organitzacions que promoguen la violència» -pensat com a via per restringir els fons públics a l'independentisme-, reforçar la inspecció educativa per assegurar l'espanyol a les aules, qualificar com a delicte l'organització de referèndums, «una llei audiovisual que pose fi a la propaganda independentista a les televisions autonòmiques», la centralització de les avaluacions educatives i dels plans d'ensenyament, així com instaurar «de manera efectiva» la condició del castellà com a llengua vehicular a l'escola, i reforçarbla seua presència l'administració i l'espai públic. «Durem a Puigdemont a presó», ha agregat, mentre la plaça de Bous cantava: «Puigdemont a presó, Puigdemont a presó!».
La introducció com a delicte de «les coaccions dels piquets» i de la pena de presó per qui ocupe cases deshabitades se sumen a la promulgació d'una llei de concòrdia «per eliminar les lleis de la memòria històrica», l'anunci del tancament de les ambaixades de Catalunya i la creació d'un museu de la història d'Espanya. «Espanya no ha de demanar perdó a ningú, sinó les gràcies. S'acabaren les llegendes negres i la cultura de la cancel·lació», ha proclamat, despertant els càntics de «Visca Espanya» en una graderia que s'havia buidat força abans de la intervenció de Casado. «Som la plaça major dels reformistes, dels europeistes i dels moderats. La força tranquil·la», ha dit quan el seu discurs ha estat alimentat per uns axiomes ideològics que freguen el trumpisme. L'Himne Regional de València, el qual coneixia Garcia Egea i no Casado pels moviments dels llavis, ha tancat la gran festa del PP, la comunió d'un Mazón que ha de vendre una alternativa imparable després d'enarborar un discurs alimentat de vells missatges i d'un gir cap a la dreta dels seus correligionaris estatals. Qui sap si per intentar restar força a Vox, el soci inevitable dels populars si volen governar l'Estat espanyol o el País Valencià.