8M

Una marea feminista inunda tot el país

Amb un esperit alegre, persistent i combatiu, milers de persones han sortit a les grans ciutats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per reivindicar la igualtat de gènere, la fi de la violència masclista i la reestructuració d'un sistema patriarcal que deixa a les dones com a actors secundaris en la societat. Un clam morat de vocació massiva que ha demostrat la vitalitat d'un moviment feminista imparable. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El moviment feminista ha tornat a desbordar els carrers i les places del món. El morat com a símbol d'una lluita que anhela la igualtat entre gèneres ha tenyit cada samarreta, pancarta, rostre o cor dels milers i milers de persones que s'han manifestat aquest diumenge arran de la celebració del 8 de març, dia dels drets de les dones. Un clam massiu contra les desigualtats encara persistents entre els homes i les dones que s'ha estès arreu de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, i que ha comptat amb les grans ciutats dels tres territoris en la màxima expressió de la vitalitat d'un combat alegre, viu i profundament enèrgic.

Mallorca

Els actes del Dia de la Dona a les Illes no s’han limitat a la manifestació del diumenge dia 8. S’iniciaren dos dies abans i s’han desenvolupat durant tot el cap de setmana. El divendres dia 6 se celebraren xerrades – com la d’Amelia Tiganus, a Palma: «Com viure sense violència sexual, entre la pornografia i la prostitució» -, presentacions -com les de la revista Feminisme de poble del col·lectiu Dones en Dansa i del còmic Aurora Picornell -, concerts -com ara el solidari amb el Dia de la Dona -...  L’endemà, dissabte, a Manacor es desenvolupà al llarg de tot el dia la primera Fira de les Dones, a Palma se celebraren esdeveniments esportius per a dones – com el IV Trofeu Palmadona de piragüisme -, s’organitzaren actes per a les directives d’empresa – com fou el cas d’una caminada de directives de CaixaBank , es va fer una concentració a migdia a la plaça de Cort sota el lema «Dones + homes, sumant guanyam», es van fer tallers adreçats a dones de diverses temàtiques, es va celebrar el concert organitzat per IB-Dona en ocasió del seu vintè aniversari amb el lema «Celebrant feminisme»...

I el diumenge va ser el gran moment. La concentració, com en els últims dos anys, s’havia fixat a la plaça del Rei En Jaume de Palma – d’Espanya, en la nomenclatura oficial -, des d’on a les 12 era previst que s’iniciàs la marxa. I així va ser, en efecte. Devers vint minuts durà la sortida. Una gernació, majoria de dones amb ganes de reivindicació festiva, anà sortint des de la plaça i recorrent les Avingudes en direcció cap al Parc de la Mar on finalitzà la marxa i es llegí el manifest reivindicatiu.

El cap i la cua de la manifestació quedaren separats per un llarg interval de temps, superior a la mitja hora. La capçalera, del Moviment Feminista de les Illes, portava l’eslògan decidit per a la manifestació d’enguany: «Destrueix el patriarcat, no la terra». El citat col·lectiu feminista, organitzador de la manifestació, considera que enguany «l’ecofeminisme» ha sortit als carrers de Palma per «denunciar» que són «el patriarcat i el capitalisme» els responsables de l’explotació irracional de la naturalesa i el paisatge de les Illes així com de l’opressió de les dones.

Pancarta de capçalera de la manifestació del 8M a Palma / Europa Press

La gernació va anar omplint la plaça del Rei En Jaume des de mitja hora abans de l’hora fixada per a la sortida. Tot i així, segons general coincidència, l’assistència enguany fou sensiblement menor a la dels últims dos anys, quan aproximadament unes 20.000 persones es manifestaren. No obstant, l’ímpetu festiu i reivindicatiu de les manifestants feu oblidar qualssevol diferència quantitativa en la concurrència respecte a edicions anteriors.

En un dia primaveral de bon sol les milers de dones -moltes amb peces de roba o mocadors de coll o cap de color rosat o lila – marxaren cridant multitud de consignes feministes a favor de la igualtat de drets entre les dones i homes, contra la injusta bretxa salarial, la inseguretat que pateix la dona en certes situacions – tingué èxit de seguiment la ja famosa consigna «sola i borratxa vull tornar a casa» -... Entre mots d’altres se sentiren crits com «patriarcat i capital, aliança criminal»,  «no és una passejada, és la revolució», «totes vives, cap de morta»; «avall el patriarcat»; «feministes, antifeixistes»; «tranquil·la, germana, aquí hi ha la teva Manada»...

La manifestació es va estructurar en blocs perquè, segons explicà el Moviment Feminista de les Illes, «tenim l’objectiu de visibilitzar el lideratge de les dones en la manifestació i en la lluita feminista». I en efecte les organitzacions feministes desfilaren en primer lloc, seguides per diverses organitzacions civils i, posteriorment, els partits polítics. La plana major de les formacions esquerranes es deixà veure a la marxa: Francina Armengol i Catalina Cladera del PSIB-PSOE, Bel Busquets i Antoni Noguera de Més per Mallorca, Alberto Jarabo i Mae de la Concha de Podem...

La delegació del PSIB/PSOE a la manifestació del 8M a Palma / Europa Press

Si la manifestació va ser un èxit, no es pot dir el mateix de la jornada de vaga que tenia per objectiu – convocada pel sindicat STEI – que es parés l'activitat laboral per denunciar les condicions de treball de moltes dones que ocupen feines precaritzades i la bretxa salarial, els sostres de vidre i els sòls enganxosos; que disminuís el consum amb l’objectiu de promoure el consum responsable amb els drets de les dones; i, també, es pretenia fer una jornada de l’anomenada «vaga de cures» per reivindicar que les tasques fetes tradicionalment per les dones han estat invisibilitzades pel sistema capitalista.

Barcelona

El moviment feminista de Catalunya ha optat enguany per mantenir una convocatòria de vaga el dia  de la dona treballadora encara que fos dia festiu, en solidaritat amb totes aquelles que es veuen obligades a treballar en diumenge.

De fet, després de la tradicional manifestació nocturna no mixta del dia set, la jornada del vuit de març arrencava ben d'hora a Sarrià. Allà, el moviment Diverses 8M, format per dones en condició de racialització, convocava a l'acte 'Descolonitzar la ruta' on s'ha posat el focus en els drets de les treballadores de les cures i la llar, bona part de les quals son dones migrades. L'elecció de la part alta de Barcelona com a punt de sortida no era en va, sinó que volia acostar-se a la zona on treballen la majoria de treballdores domèstiques en règim intern. La marxa també centrava el focus en la necessitat d'eliminar la llei d'estrangeria i que el moviment feminista hegemònic incorpori les necessitats dels diversos feminismes.

Al migdia, i sota el lema 'Fem Llars Feministes', el Sindicat de Barri de Poble Sec, el Grup d'Habitatge de Sants i el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca han visibilitzat tres ocupacions de bloc per acollir-hi famílies. L'acció arriba pocs dies després que els Mossos desallotgessin el Bloc Llavors, també ocupat pel Sindicat de Barri de Poble Sec.

Manifestació a Barcelona / Pau Venteo - Europa Press

La tarda era el moment de les manifestacions més massives. N'hi ha hagut a Lleida, a Girona, a Tarragona. També el dissabte n'hi va haver a Perpinyà, on el moviment feminista va posar el focus en el rol de la dona a l'espai públic. En molts pobles del Principat també s'han convocat actes per representar la performance 'El Violador ets tu' de Les Tesis, popularitzat per les activistes xilenes. A Andorra, país on encara no és legal l'avortament, la manifestació es va fer el divendres al vespre amb la despenalització de la interrupció voluntària del part al centre de les reivindicacions.

La concentració més destacada, però, era la de Barcelona. Amb inici a plaça Universitat i final a Arc de Triomf, 50.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- recorrien els carrers del centre de la capital catalana acompanyades pel so d'una macrobatukada formada només per dones organitzada per l'ocasió. Aquesta separava el bloc no mixt que obria la marxa del bloc mixt que anava al darrere. El lema escollit per enguany era "autorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres".

Manifestació a Barcelona / Agència Catalana de Notícies

Al llarg del recorregut es podien veure mocadors roses en suport a la lluita de les persones trans. Enguany han vist com sectors de feminisme conservador les ha volgut excloure del moviment, tot i que, com és habitual, el manifest català ha inclòs les seves reivindicacions.

Entre les pancartes que destacaven, hi havia una que reivindicava que "sense putes no hi ha feminisme", en relació a un dels altres debats que atravessen el moviment. O, empeltades en un dels temes del moment, algunes reivindicaven que el "masclisme mata més que el coronavirus".

La marxa, però, ha estat plena de crits de protesta i vindicació de drets. "Visca, visca, visca, la lluita feminista", “els carrers seran feministes”, “la nit és nostra, cap agressió sense resposta”, “puntada de peu feminista a la boca del masclista”, "avortament lliure i gratuït" o "més calladeta, més morteta", han estat algunes de les proclames més repetides. La delegació de Ciutadans, representada en la manifestació de Barcelona per la diputada Lorena Roldán i la regidora madrilenya Begoña Villacís, n’ha estat expulsada després dels retrets de les manifestants.

València

A València, la jornada reivindicativa a favor dels drets de les dones, contra la desigualtat de gènere i la violència masclista i contrària al sistema patriarcal s’ha iniciat de bon matí, amb activitats a la plaça la Verge. Actuacions de música, cartells, balls i consignes feministes ha sigut l’escalfament de l’Assemblea Feminista de València per a una manifestació que ha tornat a desbordar els carrers. Segons les xifres oficials, 120.000 persones han sortit a la capital del País Valencià per clamar contra una bretxa estructural insuportable en ple segle XXI. 

Amb l’objectiu de visualitzar aquelles dones enclaustrades en les presos racistes dels Centres d’Internament d’Estrangers, les organitzadores de la marxa han arrancat des de la garjola xenòfoba de Sapadors, on s’ha interpretat el tema «el racista ets tu», que també ha comptat amb una versió en àrab. «La violència contra les dones és el virus més resistent a tot el món», ha clamat una de les portaveus de l’Assemblea Feminista de València a les portes de la presó racista. 

La marxa feminista ha omplit de gom a gom els carrers de València

Aquesta columna de dones, de fet, ha sigut rebuda amb aplaudiments quan s’ha incorporat al trajecte de la gran manifestació de la vesprada. «Dones migrants, endavant, enfavant, endavant», ha sigut el càntic de benvinguda al qual s’han sumat altres com ara «em cuiden les meues amigues i no la policia», «sola i borratxa, vull arribar a casa», «els carrers seran sempre nostres», «visca, visca, visca la lluita feminista», «no és no, la resta és violació», «tranquil·la germana, ací està la teua manada» i «no ens aturarà l’estat patriarcal». També s’ha clamat contra l’extrema dreta Vox, contrària als drets fonamentals de les dones, amb lemes en castellà com ara «Abascal, ponte el bozal»

Una marea de samarretes violetes, amb un perfil interregional, plena de música per les innumerables batucades, alegre i combativa que ha mostrat les seues reivindicacions a través de la multitud de pancartes que han lluït les assistents. «Si seguim als carrers, és perquè no heu entès res», «la igualtat està a les teues mans», «ens van llevar tant que acabaren llevant-nos la por», «no hi ha virus pitjor que el patriarcat», «som el crid d’aquelles que no estan», «jo escull com vist i amb qui em desvestisc», «sempre lliures, sempre fortes i sempre vives» i «em tape el cabell, no el cervell» han sigut algunes de les consignes reflectides. 

Imatge de la manifestació feminista a València|EL TEMPS

«Hem tornat a mobilitzar moltíssimes persones», ha destacat en declaracions a aquest setmanari Anna Gimeno, coportaveu de la Coordinadora Feminista de València, respecte de la força del tsunami violeta. «El lema d’enguany era feminisme per canviar el món, perquè, a banda de les reivindicacions concretes que venim demanant durant els darrers anys, també volem posar l’accent en la necessitat de capgirar el sistema econòmic. El feminisme defensa que la vida digna de les persones s’ha de posar al centre dels paràmetres polítics, econòmics, socials i culturals. I, per tant, s’han de situar com a eix fonamental les cures, un fet que implica deixar en un segon pla els interessos del mercat i de la producció», ha afirmat. 

En la resta de grans ciutats del país també hi ha hagut manifestacions massives.

 

 

 

 

 

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.