Santa Coloma de Gramenet és una de les icones del vell cinturó roig de la Barcelona metropolitana. Governada únicament per formacions progressistes d'ençà de la represa democràtica, la qual va destacar per albergar alcaldies del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i d'Iniciativa Catalunya Verds entre 1979 i 1991, la ciutat ha estat una referència de l'obrerisme català, d'aquell país urbà que empentava per la transformació social del Principat. Un retrat, al remat, de la Catalunya roja i diversa que pregona En Comú Podem, i a la qual aspira, a pesar dels magres auguris electorals, a representar. «És un exemple de la lluita obrera, del combat antifranquista, del llegat del PSUC», ha expressat, precisament, aquest dissabte Jess González, integrant de la llista d'En Comú Podem a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 14 de febrer.
Arran d'aquesta identificació amb aquell cinturó roig que va impulsar els comuns a guanyar els comicis estatals a Catalunya durant els processos electorals del 2015 i 2016, i que també va empentar Ciutadans cap a la primera posició de les catalanes i va enfonsar la marca catalana de Podem l'any 2017, En Comú Podem ha celebrat l'acte principal de la campanya dels comicis principatins a Santa Coloma de Gramenet. Un esdeveniment sense públic i de caràcter necessàriament digital per la pandèmia del coronavirus, en el qual la candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya dels morats, Jessica Albiach, i el vicepresident segon del Govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, han revelat, a parer seu, «veritats incòmodes», així com han lloat el model que vol exportar a les institucions nacionals catalanes: la Barcelona encapçalada per l'exactivista antidesnonaments Ada Colau.
«Santa Coloma de Gramenet és un municipi referent i exemplar del moviment obrer, fratern de Barcelona, un integrant de la gran Barcelona, d'aquella terra orgullosa de la seua diversitat, pluralitat i mestissatge. No som colons, tal com diuen des de Junts per Catalunya. Som veïns i veïnes d'una terra oberta i mestissa», ha proclamat Colau, qui ha reivindicat el caràcter associat a les urbs de l'àrea metropolitana de Barcelona per enfrontar-se a l'independentisme representant per Junts per Catalunya, al qual històricament ha estat censurat per l'espai progressista que actualment encapçala la batllessa de la ciutat comtal. Una referència que també busca desgastar de manera indirecta ERC per les seues aliances governamentals amb el món postconvergent. «Venim d'una situació de desgovern absolut que Junts per Catalunya i ERC reconeixen. Per sortir d'aquestes múltiples crisi en les quals estem, necessitem un canvi urgent que impulsi els serveis públics i la recuperació econòmica», ha agregat com a preludi per defensar la tasca efectuada des del consistori barceloní, on va revalidar l'alcaldia amb l'abstenció del xenòfob Manuel Valls.
Amb una exculpació de no aprofundir més en les polítiques socials per «uns recursos i unes competències insuficients», ha assenyalat que a Barcelona, fent un cluc d'ull al lema de campanya d'En Comú Podem, «hem fet possibles coses que ens deien que eren impossibles». «Hem impulsat una comercialitzadora d'energia pública que ens ha permès desvincular-nos d'Endesa i estalviar 1.300.000 euros als ciutadans de Barcelona. Encara més, està permetent l'abaratiment de la factura de la llum de persones que han contractat la nostra companyia», ha exemplificat. «També hem elaborat un pla de salut mental i hem implantat un dentista municipal, perquè no s'entén que la salut bucodental no estiga integrada dintre del sistema de salut pública», ha seguit, per remarcar que «mentre la Generalitat de Catalunya, la qual és competent en la matèria, només ha construït en un any 30 miserables habitatges públics, a Barcelona s'han edificat 2.000». «No exerceixen les competències que tenen», ha retret a l'executiu d'ERC i Junts per Catalunya com a prèvia per exaltar «l'escut social» del Govern espanyol integrat per Unides Podem.
«La gent està farta que els conten pel·lícules», ha seguit Iglesias, qui recordava de manera subtil al líder que va edificar un projecte polític amb el rebuig ciutadà contra «la casta». «La gent, després d'aquest any duríssim, està cansada de què li prenguen el pèl. Cal dir les veritats, encara que no siguen necessàriament agradables. Ara bé, ho mereix la gent a la qual ens dirigim. Vull dir veritats, encara que siguen incòmodes i no seguisquen el guió habitual d'un acte de campanya», ha expressat en un discurs que semblava albergar una dosi elevada d'autocrítica, però que ha continuat per exaltar positivament la tasca de la seua força política dintre del govern de coalició espanyol amb el PSOE: «La primera veritat, de la qual estic orgullós, és de comprovar que no era cert allò que des del govern no es poden canviar les coses. La millor prova de tot plegat és l'agressivitat dels atacs [mediàtics] que sofrim». «Tot el món és conscient a Catalunya de com s'haurien enfrontat les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19 en cas que Unides Podem i En Comú Podem no estiguera dintre del govern de l'Estat», ha precisat.
El líder morat, de fet, ha esgrimit els expedients de regulació temporal d'ocupació, l'impuls de l'ingrés mínim vital o la pujada del salari mínim interprofessional com a mesures que «han protegit la dignitat de molta gent», les quals «probablement no s'haurien impulsat si nosaltres no estiguérem al govern de l'Estat». «Tot el món sap de les dificultats, les hores de treball i les tensions acumulades al consell de ministres que han comportat la nostra defensa de mesures per evitar que a la gent no se l'expulse de les seues cases, la qual ha estat una de les imatges més vergonyoses de la democràcia. També sap de com hem aconseguit que l'ingrés mínim vital no siga només una línia a l'acord del govern i que s'haja convertit en una realitat. Probablement, la condició perquè l'ingrés mínim vital millore, i s'acabe amb l'actual embut, és la nostra estança al govern de l'Estat», ha afirmat, així com ha promès seguint amb la mateixa línia argumental: «La nostra lleialtat és amb l'acord de govern. I mentre estiguem a l'executiu de l'Estat, no es retallaran les pensions».
Amb paraules d'empatia cap a les persones trans i un record a la manifestació de l'any 1977 del moviment LGTBI a la ciutat comtal, la qual va ser pionera al conjunt de l'Estat espanyol, Iglesias ha situat el model de la Barcelona de Colau com a referència per a Catalunya i la resta del territori estatal, especialment amb l'impuls d'una comercialitzadora pública d'energia. «És la demostració que les empreses públiques no són una cosa del passat, sinó que són més eficients que les privades», ha subratllat, així com ha sostingut que s'estan «deixant la pell» per aconseguir regular el preu dels lloguers i ha agraït la tasca de pressió social i ciutadana del Sindicat de Llogaters. «La posició de Barcelona com a referent en inversió social i polítiques d'habitatge ens ajuda per empentar cap a canvis que haurien de ser fàcils, i que, a més, estan inscrits a l'acord de govern. La veritat, no debades, és que és fàcil acceptar unes polítiques al paper, però és més complicat implementar-les», ha exposat sobre els xocs amb el PSOE per aplicar mesures que «afecten els interessos de la patronal immobiliària i dels grans poders econòmics».
«Dir la punyetera veritat és expressar que els governs de partit únic s'han acabat, i que l'única candidata a Catalunya que està dient amb qui vol pactar és Jessica Albiach», ha ressaltat el vicepresident segon espanyol, qui ha dit que a Catalunya «hi ha una opció monàrquica progressista com ara el PSC, altres formacions d'esquerra independentista i En Comú Podem, qui entén que una república plurinacional i solidària és l'alternativa més sensata i bonica per construir la fraternitat entre els pobles de l'Estat». «El republicanisme també afecta com es construeix l'estat, al respecte de les diferents identitats nacionals que hi conviuen. Ara bé, té a veure amb els béns públics. Si hi ha un símbol que està per damunt de qualsevol identitat, són les bates blanques dels professionals sanitaris. Els valors republicans s'expressen també en la defensa intransigent d'allò que ens fa comunitat, perquè allò que marca la diferència entre la vida i la mort, entre la misèria i la dignitat, és l'existència de dispositius públics que garantisca les cures i la protecció», ha raonat com a crítica indirecta al republicanisme independentista d'ERC i, al seu torn, com a gest per buscar-ne complicitat.
En la defensa dels mecanismes de protecció pública, ha definit les privatitzacions sanitàries dels diferents governs catalans, les quals van forjar-se, especialment, per part de l'espai convergent, «com a un crim». «Les privatitzacions han costat vides. No estaria malament que alguns gestors tradicionals de la sanitat catalana reconegueren que les privatitzacions sanitàries han fet molt de mal a Catalunya. Dir la punyetera veritat és expressar que la proposta més clara de defensa i reconstrucció de la sanitat catalana és la de Jessica Albiach», ha manifestat. «És el moment de dir les veritats. La gent ha de saber que passarà amb el seu vot», ha continuat amb la mateixa filosofia discursiva Albiach, qui ha assegurat que introduir la papereta d'En Comú Podem serveix «per a barrar el pas a l'extrema dreta, formar un govern a Catalunya que faci polítiques d'esquerres i com a alternativa a Junts per Catalunya».
«Vull dir-li a Laura Borràs que Catalunya no pot ser governada per qui menysté la meitat del país. Tampoc entenc que ERC estigui disposada a pactar amb candidats que fan declaracions pròpies del nacionalisme excloent i de la xenofòbia», ha afirmat per intentar atreure vots d'ERC, els quals aspiren a absorbir part de l'espai dels comuns, amb referències a les afirmacions dels candidats de Junts per Catalunya i les polítiques que abandera la formació postconvergent. «Necessitem reformar l'escut social, blindar la sanitat pública, revertir les privatitzacions sanitàries, lluitar contra l'emergència climàtica, i preparar-nos davant la quarta onada, que serà la de la salut mental. Ens trencarem la cara per millorar les condicions de vida de la gent comuna», ha promès.
La presidenciable d'En Comú Podem, no debades, ha identificat la força política que encapçala com a una assegurança de polítiques progressistes enfront del PSC i, en menor mesura, d'ERC: «Som d'esquerres quan governem i quan no». «El pitjor malson d'Abascal i la seua tropa és un govern d'esquerres a Catalunya», ha tancat per mobilitzar l'electorat progressista amb la tàctica de la por a l'arribada del llop ultraconservador i reforçar el missatge central dels comuns, a banda de les seues «veritats incòmodes», de cara als comicis del 14 de febrer: la conformació d'un tripartit progressista que aixoplugue PSC, ERC i el seu espai polític. Una possibilitat amb mals auguris, com les perspectives electorals dels comuns, pels vetos mutus entre republicans i socialistes.