El bon pas de Tardor de Patraix a Benidorm

Tenia tot el sentit del món que el vídeo que acompanyava el senzill de Tardor que presentava el seu nou disc, El Mal Pas, la cançó “Digne de recordar”, s’enregistrara amb imatges de la presentació en directe d’aquest tema en el marc de les festes de Patraix. Perquè entre l’anterior disc de la formació, que portava el nom d’aquest popular barri de València, i el nou àlbum, que agafa el títol d’una de les platges més xicotetes i amb més encant de la massificada Benidorm, hi ha un vincle evident, una mena de voler aprofundir en la fórmula magistral que els va fer definitivament rellevants en el nostre context. Era el seu gran pas endavant.

De fet, el saxofon que sona en la molt springsteeniana “Digne de recordar”, un senzill amb un potencial assimilable als temes més rellevants de Patraix, denota manca de prejudicis, la intenció de seguir provant fórmules expansives fent l’ullet fins i tot a l’stadium rock del mateix Bruce Springsteen o bandes contemporànies com The Killers, grup que ja estava entre els referents evidents de Patraix. “No necessite més”, una cançó resolta amb ofici i abús d’algun truc del subgènere, en seria un altre exemple. Com ara “En coalició”, un tema que remet de lluny a l’AOR de la dècada del 1980 però que conté una molt bona tornada que parla de la necessitat de fer concessions en la vida en parella. Amb un joc molt ben vist entre l’amor de parella i el concepte polític de coalició.

No em mal interpreteu: “En coalició” és un tema estupend. Sortosament, però, com dèiem en la ressenya de l’àlbum anterior, Tardor posen en joc uns altres registres que matisen l’èpica d’estadi. Així, la testimonial “Vull ser com tu” és una reformulació intel·ligent del “Heroes” de David Bowie, cançó de la qual conserven una certa essència musical (no es tracta d’una versió), però en capgiren el missatge. “Jo no vull ser el teu heroi, no vull ser ídol de ningú, jo vull ser com tu”, canten, en un tema testimonial del qual s’extrau la referència a la platja benidormera que dona títol al disc. Una altra fita en el repertori de Tardor.

“Tens una alegria contagiosa”, una cançó infecciosa amb influxos disco que, amb alguns retocs, podria formar part del repertori de La Casa Azul, és una altra sorpresa agradosa. Però no tant com “Cançó de la mort”, en la qual l’habitual to proper i quotidià de les lletres de Tardor adopta una certa solemnitat amb la commovedora història de la xiqueta que pregunta al pare per la mort del iaio. Temàtica sostinguda sobre una curiosa base rítmica d’inspiració folk. Amb això ja hi havia un tema consistent, però la cosa acaba amb un clímax amb uns vents molt cinematogràfics, com de pel·lícula de Tarantino. 

“Els cosins” és una notable cançó assaltafestivals, producte de nou de l’ofici acumulat però que empal·lideix precedint l’esmentada “Digne de recordar”. Altrament, amb “Reencarnació” tornen al registre més càlid. Una bona cançó, malgrat un solo de guitarra prescindible, redimida pel tram final: “Només vull que el dia que ens fem vells em mires com miraves adés”, diuen, després de parlar de balenes i reencarnacions. Novament amb els vents molt presents, tal vegada el tret més distintiu del disc. 

“Si no m’agrades és perquè mai somrius” és una de les altres candidates a convertir-se en un clàssic immediat de Tardor, un tema positiu i vitalista, directe, amb teclats, guitarres i cors construint un final d’aquells que t’acompanya durant dies. “M.”, un homenatge a la mare emotiu i sentit, sense arribar a l’ensucrament, és una altre dels moments àlgids, amb un crescendo molt ben administrat que acaba amb uns cors infantils que comencen a ser recurrents però que en aquesta cas funcionen. Una cançó estupenda.

“Benidorm si s’acaba el món”, amb els tocs de folk i rumba i la col·laboració d’Els Joves, és una altra rara avis. I un magnífic epíleg d’aquest bon pas endavant.