"Una bona tongada de Nadal pop", resumeix Frechina, qui de nou ha trobat la complicitat de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. El musicòleg s'encarrega de la producció artística i de la selecció dels participants, bastant equilibrada pel que fa als estils, mentre que el músic i editor Túbal Perales, una de les potes del segell Mésdemil, assumeix la producció tècnica. El valor del disc, en tot cas, rau en què els músics participants s'han pres seriosament el repte, amb rigor i generant cançons que podrien formar part del seu repertori habitual.
La banda de pop-rock Tardor obri el foc amb una bonica lectura d'"A Betlem me'n vull anar", que converteix una de les nostres nadales més entranyables en un tall pop absolutament radiant i radiable. Una immersió en el material igualment còmoda per a la banda de Puçol Mox, acostumada a furgar en la música d'arrels i que fan de "L'olla de Nadal" una cançó fibrosa i susceptible de formar part del seu repertori de directe. En estat de gràcia.
Però si hi ha un grup tocat per la vareta màgica, a hores d'ara, és Arthur Caravan: els alcoians són capaços de convertir "Pastorets i pastoretes" en una gloriosa i sorollosa peça de rock psicodèlic que provocarà saltirons i pujades de tensió en les reunions familiars. D'Sva-ters i Dj Elko ja suposes una mirada lliure i festiva, que és tot just el que fan amb "Nadala de Carcaixent", llegida en una clau ben parida de soul-salsa o el que siga això que han fet. Més sorprenent és el ritme de rumba (amb un curós acompanyament de vents) escollit per Feliu Ventura per a "Ai, Pep!", un registre musical inèdit en el de Xàtiva que embolcalla un dels moments més reivindicatius: "Per acabar-nos de fotre / ens han pujat el lloguer / Ai, Pep! Ai, Pep! / Ens han pujat el lloguer". Un dels hits potencials del disc.
Tractament amb similituds amb el "Tama tapam" d'El Diluvi, un grup que tan sols necessita deixar fluir les seues veus i el seu singular aprofitament de les cordes per fer brillar les cançons. Les pròpies i les alienes, si es posen. I aquesta nadala els ha eixit expansiva, una de les que també connectarà amb tota mena de públic. Uns altres músics en un moment dolç.
Herba Negra i Bit beat boy també s'apliquen en "Barrabàs", potser el tall més divertit i bandarra (humor blanc, no penseu) de l'àlbum i, curiosament, un dels més nadalancs. Gent del desert, per la seua banda, no deceben amb "Ou, ou, quina meravella", segurament un dels treballs melòdics i d'orquestració més personals i atractius del disc. Mentrestant, Lilit i Dionís es posen en mans del productor Mark Dasousa per fer "Nadala del poble de Callosa d'en Sarrià", amb la qual fan un vals en aparença molt respectuós amb el tema original però que arrodoneixen un esplèndid acabat sonor.
Un fer-li la volta al material que també s'aprecia en el "Parrampin" d'Andreu Valor, abordat amb un fraseig d'inspiració popular molt identificable però embolcallat d'encertats arranjaments que li atorguen al tema flaires de preciosisme oníric. La rotunda veu de Valor fa la resta. Mireia Vives i Borja Penalba, amb el suport del pianista Pau Cháfer, s'apliquen també amb les harmonies i els acabats de "Maria anava partera" per aconseguir un dels moments més emocionants, a cavall entre el folk i la cançó d'autor. La qualitat del material de partida també ajuda al reeixit resultat final.
Un disc així s'havia de tancar amb una lectura diferent de "La nit de Nadal", una de les nadales més populars. I Pau Alabajos es posa el vestit de crooner, a l'estil anglosaxó, però per vestir-la amb un elegant acompanyament de música de cambra, amb cordes i arpa amb ben trobades flaires barroques. Un brillant treball dels músics i de Laura Navarro en els arranjaments. Emotiva i inesperada venint de l'Alabajos pop del seu darrer disc. Un tancament colpidor, a l'altura d'un disc que diu molt del talent i la formació dels nostres músics.
Ara ve Nadal
DDAA
Mésdemil, 2016
Nadales pop