La pandèmia del coronavirus ha ajornat temporalment l'estampa tradicional del 25 d'abril, diada reivindicativa valenciana en la qual es commemora la derrota de les tropes austriacistes enfront dels borbons en la batalla d'Almansa de 1707. Les manifestacions amb milers de persones ocupant els carrers de València, els concerts amb música combativa i els actes polítics de les entitats civils en defensa dels drets lingüístics i l'autogovern van substituir-se l'any passat per una protesta virtual, la qual estava marcada per la recentralització que va donar-se durant els primers mesos d'emergència sanitària. Enguany, amb la incidència acumulada en estat de contenció al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià ha decidit eixir al carrer per reivindicar el 25 d'abril amb el lema «per la llengua i la cultura, fem país».
Amb concentracions limitades per les restriccions sanitàries a Alacant, Alcoi, Alzira (Ribera Alta), Benicarló (Baix Maestrat), Biar (Alcoià), Burjassot (Horta), Castelló de la Plana, Cocentaina (Comtat), Elx (Baix Vinalopó), Gandia (Safor), Llíria (Camp de Túria), Monòver (Vinalopó Mitjà), Otos (Vall d'Albaida), Pedreguer (Marina Alta), Sagunt (Camp de Morvedre), Sueca (Ribera Baixa), Torrent (Horta), València, Vila-real (Plana Baixa), Xàtiva (Costera) i Xirivella (Horta), l'entitat per la normalització lingüística al País Valencià ha llegit un manifest en el qual, d'entrada, s'ha volgut rendir homenatge als herois anònims de la pandèmia i expressar el seu condol a totes les víctimes d'un malson encara per superar. «Aquest 25 d'abril el celebrem, per segon any, en el complicat context de la pandèmia de la COVID-19. Volem expressar el nostre sentit condol a totes les persones que en aquests mesos han patit la pèrdua d'algun familiar. També volem transmetre la nostra gratitud als qui heu estat vetlant per la nostra salut, des dels serveis de neteja dels hospitals fins als professionals sanitaris, a tots aquells que han procurat el nostre benestar, a tots aquells als quals se'ls ha considerat servei essencial i que no s'han aturat ni en temps de confinament, des del sector del transport fins al servei de torn d'ofici de l'advocacia i als que s'adaptaren ràpidament com el món de l'educació», han afirmat de manera solidària en un text que compta amb el suport de fins a més de 250 entitats d'arreu del País Valencià.
Un reconeixement als afectats per la pandèmia del coronavirus que s'ha transformat en un exercici de memòria nacional inevitable. «Des de la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, la nostra ha estat la història de la lluita per la recuperació de l'autogovern, a través de la Renaixença, l'Estatut republicà que vam tenir a tocar, la lluita antifranquista i la victòria de l'autonomia, l'activisme lingüístic i cultural, la construcció d'una política pròpia, l'esforç per revertir dues dècades de governs antivalencians, i el treball per continuar avançant, sumar i guanyar noves fites», han expressat a través d'un manifest que s'ha llegit a la capital valenciana a les portes del consistori del cap i casal Anna Gascón, de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià i Gonçal Grau, de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. «Han estat molts anys d'esforç callat de milers i milers de persones, de persistència, d'adaptació a la realitat canviant, de lent creixement, de capacitat d'avançar pas a pas i d'assumir nous reptes. I de fruits positius, des de la quasi desaparició com a poble a albirar un futur possible», han reivindicat com a homenatge a totes les persones que han contribuït a la construcció nacional del País Valencià.
«No podíem obviar tot aquest esforç de tants mesos, per això no hem convocat la multitudinària manifestació d'altres anys, que substituïm enguany per vint-i-una concentracions a les nostres comarques i evitem d'aquesta manera posar ningú en risc. Amb aquest exercici de descentralització també hem volgut remarcar i subratllar la força del territori i de la gent: perquè Acció Cultural, com el País Valencià, som comarques», han proclamat com a acte de responsabilitat sanitària i reivindicació per cosir un país sovint esquarterat per mentalitats provincials i marcat per la distància emocional entre les seues ciutats més importants, com ara entre Alacant i València. «Des de les comarques, som conscients de les mancances que patim com a País, de la falta d'una visió global i de futur. A hores d'ara, quan pensàvem que havíem aprés la lliçó dels Salvem de fa uns anys, que lluitaven contra l'especulació urbanística, una nova amenaça revestida de fals ecologisme es fa present. Enfront del despoblament i de l'abandonament del sector productiu agrícola, l'única alternativa que es presenta és la de convertir el nostre paisatge i la nostra terra en grans extensions de panells fotovoltaics per a major benefici de les grans empreses, o ampliacions megalòmanes del port de València mentre que és destrueix l'horta i perdem espais com va ocórrer amb la platja de Natzaret, o ocorre amb el passeig marítim sud d'Alacant i amb la línia de costa», han avisat.
Aquesta defensa del territori, d'alarma enfront de la manca d'un planeta B, s'ha combinat amb la perseverant crida nacional: «Reafirmem la nostra persistència en l'objectiu del ple autogovern del poble valencià, per aconseguir una política autocentrada. No volem una política extractiva i sense futur, volem polítiques arrelades al territori, que aposten per vertebrar i per connectar les poblacions i que enfront d'un disseny radial i centralista de les comunicacions, canvien a un sistema comarcal i descentralitzat. I per aconseguir-ho cal l'espenta de tots nosaltres. Tenim la ferma voluntat de trencar amb l'hegemonia cultural que ara domina; eixa voluntat ens ha dut molts èxits, com el d'aconseguir després de més de quatre anys de treball la competència lingüística com a condició per a l'accés a la funció pública». «És la mateixa voluntat que ens du a aixecar el to de veu i dir ja n'hi ha prou: una legislatura i mitja és temps més que suficient perquè el Govern valencià i el seu president complisquen la promesa de posar fi a la censura de TV3 al País Valencià imposada pel PP. És hora, doncs, de reclamar el valor de la paraula en política, el valor de la credibilitat en temps de descrèdits merescuts», han interpel·lat de manera indignada al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, envers una reciprocitat audiovisual guardada al calaix.
L'entitat civil per la llengua i la cultura pròpia del País Valencià ha destacat, tanmateix, les fites aconseguides amb la insistent lluita diària pels drets lingüístics. «Aquesta persistència ens du a comprometre'ns a ser la garantia de l'aprovació del reglament de la llei de la funció pública valenciana que faça realment efectiva l'exigència de la competència lingüística; de la plena entrada del Govern valencià en l'Institut Ramon Llull; de la recuperació de l'exigència al Govern espanyol d'un finançament just; del suport a la cultura, castigada per la pandèmia i menystinguda com un valor central de qualsevol projecte social i polític», han subratllat. «Volem, al seu torn, donar el nostre suport als equips docents i a la part de la societat valenciana que ha denunciat i denuncia qualsevol retrocés en l'ensenyament del valencià a les comarques on s'havia aconseguit una quasi plena normalitat. Instem igualment el govern de la Generalitat a seguir avançant en aquesta matèria i a adoptar les solucions adients per al suport de l'idioma i per a superar les interpretacions restrictives de la llei, adoptades pels tribunals de justícia», han agregat envers les protestes que s'han donat entre els equips directius de molts instituts per la regressió lingüística que pot comportar el decret de plurilingüisme implantat pel Consell del Botànic.
«Avui el nostre punt de mira no és només el record del passat, sinó que ens fixem en el futur que ja estem construint Per això, Acció Cultural del País Valencià crida a continuar fent país, per la llengua i per la cultura, amb la persistència que ens ha fet forts ara posada al servei de fites renovades», han expressat, abans d'expressar: «Treballem junts per a continuar avançant. Visca el País Valencià!». Una jornada reivindicativa que es tancarà amb la celebració a Llíria (Camp de Túria) d'un concert en el qual actuaran Mireia Vives, Andreu Valor, Maria Faubel i el Cor de l'Eliana.
Antifeixisme institucional
La celebració del 25 d'abril ha servit perquè el president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, realitze un discurs en defensa de la democràcia i en contra el feixisme. «Hi ha comportaments il·lícits, quan atempten contra la convivència i la llibertat dels altres. L’exaltació del nazisme, fer apologia del feixisme. Fer ostentació de la simbologia franquista, negar l’holocaust o homenatjar la División Azul posem per cas, traspassen el límit de la llibertat d'expressió. Quan les ideologies s'expressen amb símbols que recorden exterminis i assassinats de milers de persones, la persecució i discriminació racial l'horror, són alguna cosa més que expressions ideològiques, són un delicte», ha denunciat la segona autoritat del País Valencià. «Sovint s'han tolerat accions racistes i s’ha blanquejat el feixisme, cosa que contrasta amb altres societats democràtiques, com ara la República Federal d'Alemanya. Cert és que hem avançat amb la Llei de Memòria Històrica, però per esborrar el discurs de la intolerància i de l’odi, s’ha de fer un treball legislatiu per acabar amb la impunitat penal de l’exaltació del feixisme», ha instat.
Prou d'espoli fiscal!
Mentre les Corts Valencianes han celebrat el tradicional acte de reivindicació de la institució en la qual resideix la sobirania del poble valencià, organitzacions sindicals com ara Intersindical Valenciana ha llençat un manifest «per reivindicar la sobirania fiscal, un finançament valencià i les inversions que ens pertoquen». «La pandèmia sanitària, social i econòmica ha posat en relleu la necessitat d'impulsar les polítiques socials, els serveis públics i l'autogovern per garantir els drets de les treballadores i treballadors i del conjunt de la societat valenciana. És a dir un veritable Pla de Xoc Social a favor de la classe treballadora i dels sectors socials en situació de vulnerabilitat. No serveix la vella política vinculada al diàleg social, ni la política d'aparador que ha estat un fracàs, com ho demostren tots els indicadors que ens afecten a les valencianes i valencians, en situar-nos a la cua de salaris, pensions i finançament i al capdavant en temporalitat, precarietat i atur. Cal capgirar la situació impulsant una nova política, valenta i decidida, a favor de la majoria de la població per acabar amb les desigualtats, la pobresa i l'exclusió social», indiquen al text.
«Hem hagut de fer front a la crisi generada per la pandèmia amb uns recursos i plantilles dels serveis públics limitades, no només per les polítiques contràries dels 20 anys de majoria conservadora sinó també per l'espoli secular que pateix el País Valencià. No és retòrica ni victimisme, és una realitat quotidiana que afecta la sanitat, l'educació, els serveis i les prestacions socials, els serveis d'emergència, el model productiu i, en definitiva, tots els àmbits de la nostra societat. És per això que considerem que ja és hora de dir prou davant dels incompliments reiterats», denuncien. I reclamen que en la distribució dels fons europeus la «Generalitat Valenciana exercisca un paper rellevant, que ha de servir per posar els fonaments d'una nova realitat que permeta combatre les desigualtats socials i territorials, sembrant la llavor d'un futur millor per a les valencianes i valencians».
El futur del País Valencià, a parer d'Intersindical Valenciana, requereix «apostar pel nostre País: per la defensa i protecció del nostre territori, les nostres hortes, rius i muntanyes; la justícia fiscal; la igualtat i els drets lingüístics; el suport als nostres sectors culturals; la salut i la seguretat en el treball; la racionalització del calendari i dels horaris laborals; la reducció de la jornada laboral a 32 hores i 4 dies a la setmana; la igualtat en el món del treball per a totes les persones, independentment de la seua orientació sexual, gènere, procedència o edat; el dret a un habitatge digne, adequat i assequible; el suport a les persones majors i el dret a una pensió pública digna; la millora dels serveis públics i l'accés universal als béns comuns o avançar envers un Marc Valencià de Relacions Laborals i protecció social». «Tot açò no serà possible sense les reformes legislatives necessàries per a aconseguir-ho. Unes reformes que impliquen derogar les reformes laborals de 2010 i 2012, les reformes de les pensions de 2011 i 2013, així com tota l'arquitectura laboral, social i econòmica que ens impedeix avançar envers la llibertat, la igualtat i la justícia social com a elements vertebradors del País Valencià del segle XXI», assenyalen.
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, com a entitat sobiranista, ha llençat un altre manifest per a la diada valenciana, en el qual fan una mirada enrere de l'efemèride: «Cada 25 d'abril continuem rememorant la traumàtica pèrdua dels nostres drets civils, culturals i polítics com a poble, així com l'assassinat del 7% de la població valenciana d'aleshores, 30.000 vides de compatriotes. La desfeta, imposada per la monarquia borbònica, fou tal que durant els segles s'ha mantingut viva la dita 'quan el mal ve d'Almansa, a tothom alcança'. La monarquia borbònica, mai volguda pel poble valencià, i les seues estructures polítiques duen 314 anys intentant privar-nos de la capacitat de decidir en tots els àmbits de les nostres vides». «Això es pot veure clarament en la manca de recursos que patim al nostre país. Almenys des del 1900 fins als nostres dies, al País Valencià les inversions de l'estat en estoc de capital han estat un 19% inferior a la mitjana estatal. Actualment, l'infrafinançament que patim volta els 1.400 milions d'euros a l'any, acompanyat d'un espoli fiscal estructural al que ens sotmeten és de més del 6% del PIB, és a dir, més de 6.000 milions cada any», radiografien amb xifres.
«El centralisme i la manca d'arrelament al territori també continua afectant-nos en el model productiu imposat al País Valencià. Un model extractiu i devastador del territori, que sols beneficia a unes poques elits econòmiques amb seus fiscals a Madrid. També continua afectant-nos en els drets culturals i civils. El dret civil valencià encara no s'ha représ i el valencià, la llengua pròpia del nostre país, és atacada dia rere dia des d'institucions i minoritzada i silenciada, se'ns prohibeix de facto la recepció de mitjans de comunicació en valencià com TV3 i IB3», lamenten. I insten: «Ens cal, doncs, sumar des de la societat civil valenciana en una dinàmica mobilitzadora per fer un tomb i exigir als nostres representants polítics que no es conformen amb la mera gestió dels pocs recursos que ens arriben, que reclamen les claus de la caixa».