El silenci s'ha imposat com a monarca absolutista dels carrers i les places de València quan el rellotge s'apropa a les nou de la nit. Les restriccions aplicades a l'hostaleria i el comerç per frenar els contagis han instaurat un paisatge desconegut fins fa mesos a la capital del País Valencià. L'antic bullici als bars, restaurants i botigues, els quals s'han vist afectats de ple per les necessàries limitacions a les interaccions socials, s'ha esborrat d'una tancada com a símbol de la contracció econòmica causada per la pandèmia del coronavirus.
Tot i que l'activitat econòmica ha experimentat una davallada pràcticament sense precedents històrics, les urpes de les companyies que comercien amb l'habitatge no han deixat de sobrevolar la ciutat. Tal com va avançar Levante-EMV, els propietaris de dues finques ubicades al centre del cap i casal han venut els habitatges a un grup francès que preveu l'impuls de 36 apartaments turístics. L'operació econòmica suposa el desnonament de 16 famílies, entre les quals hi ha menors i una parella d'avis de 90 i 85 anys, i el desallotjament d'una escola bressol ubicada als baixos. «Ni en plena pandèmia els especuladors donen un respir. Utilitzant de nou mètodes mafiosos i pressionant el veïnat un fons francès espera poder expulsar tot el veïnat com més aviat millor», han criticat la coordinadora veïnal Entrebarris respecte d'una operació emmarcada en el procés de turistificació que, com altres urbs d'arreu del planeta, pateix València, i que comporta l'expulsió del veïnat de les seues llars. La conseleria d'Habitatge, que encapçala el vicepresident segon Rubén Martínez Dalmau, d'Unides Podem, estudia com aturar-ho.
Un informe de la Universitat de València, el qual fou elaborat per l'investigador especialitzat en habitatge, Javier Gil, assenyalava, de fet, que dels 4.900 habitatges registrats a la plataforma d'apartaments turístics Airbnb a València, 2.700 s'haurien extret del mercat residencial. «L'habitatge s'ha transformat en un actiu líquid per al sistema financer. Això ha comportat una desconnexió sense precedents de l'aspecte econòmic de l'habitatge com a producte immobiliari que genera beneficis respecte del social com a sostre ubicat en un barri i una ciutat, susceptible de convertir-se en una llar», radiografiava l'actual emergència d'habitatge Jaime Palomera, investigador en qüestions d'habitatge a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i veu destacada del Sindicat de Llogaters, al pròleg de l'obra En defensa de la vivienda (Capitán Swing, 2018).
«Si és cert que el grau de mercantilització s'ha expandit i contret durant la història, en l'actualitat vivim un període d'expansió sense precedents. En el mercat transaccional i digitalment millorat avui dia, l'habitatge és cada vegada menys una infraestructura per a viure i cada vegada més un instrument d'acumulació financera», escrivien els autors de l'obra, els experts en habitatge David Madden i Peter Marcuse. «En aquest règim d'hipermercantilització, totes les estructures físiques i jurídiques de l'habitatge, és a dir, els edificis, el sòl, la mà d'obra o els drets de propietat, es converteixen en articles de consum. En aquest procés, la capacitat d'un edifici per a funcionar com a llar ostenta un paper secundari. L'important és la manera amb la qual l'edifici funciona en els circuits d'acumulació financera», advertien ambdós especialistes abans de la pandèmia, mentre contextualitzaven aquesta dinàmica dintre d'una desigualtat galopant, un capital financer a l'ofensiva i un estancament dels sous dels treballadors, els quals «han mantingut el seu nivell de consum a través del deute».
Amb la pandèmia accentuant l'emergència d'habitatge, atès les recomanacions sanitàries de reduir al màxim les interaccions socials, diverses entitats i col·lectius socials del País Valencià, al caliu d'una iniciativa d'abast estatal, han presentat a València aquest dimecres una campanya «per una llei que assegure el dret a un habitatge digne i adequat». La proposta, per la qual estan convocades mobilitzacions arreu de l'Estat espanyol el pròxim 24 de març, coincideix amb l'elaboració per part del Govern espanyol del PSOE i d'Unides Podem d'una llei de l'habitatge, la qual ha provocat discrepàncies entre ambdós socis per la regulació del lloguer. Mentre els socialistes aposten per incentivar fiscalment els propietaris, tot i que aquestes bonificacions tributaris sovint beneficien les rendes altes, els morats defensen una regulació del preu de lloguer seguint els models centreeuropeus.
«No ens conformem amb una llei d'habitatge que siga una parafernàlia, i més després de dècades i dècades de vulneració del dret a l'habitatge per part del gran capital», ha expressat José Luis González, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de València i veu de les organitzacions que donen suport a la proposta: Intersindical, CCOO-PV, UGT-PV, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, CNT, COS, Marea Blanca, Entrepobles País Valencià, CGT,Entrebarris, la PAH de València i d'Elx (Baix Vinalopó), Sillas contra el Hambre-Renda Bàsica, Plataforma contra la pobresa, l'exclusió i desigualtat social d'Alacant i la Coordinadora Valenciana per la Defensa del Sistema Públic de Pensions. «Després d'haver lliurat més de 60.000 milions de diners públics per al rescat bancari, els quals no han estat retornats, és de justícia que la nova llei faça front a l'emergència residencial que sofrim», ha argumentat.
L'estat espanyol, tal com aquestes entitats i col·lectius raonen a través d'un manifest que s'ha llegit de viva veu a la plaça de l'Ajuntament de València, experimenta «una crisi residencial innegable: més de 32.000 persones estan sense llar; 12 milions de persones se situen en risc d'exclusió social; s'han produït d'ençà del 2008 més d'un milió de desnonaments, molts dels quals s'han executat amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi haguera menors o persones majors dependents». «A Espanya, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d'habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s'ha emancipat per les enormes dificultats per a accedir i mantenir un habitatge estable», complementen al text recitat.
«Mentre, segons l'Institut Nacional d'Estadística en data del 2011, hi ha 3,4 milions d'habitatges buits, dels quals hi ha molts en mans de grans tenidors. Així mateix, el parc d'habitatge públic i social és entre 7 i 10 vegades menor que el d'altres països desenvolupats d'Europa», incorporen al manifest. I concreten: «A Estat espanyol els habitatges socials representen un 2,5% del parc d'habitatges principals, res a veure amb els percentatges d'alguns països europeus del nostre entorn, com ara Països Baixos amb un 30%, Àustria amb un 24%, el Regne Unit amb un 17,6% o França amb 16,8%». «Per imperatiu constitucional i estatutari correspon a les comunitats autònomes definir i desenvolupar les polítiques d'habitatge, però l'establiment de les condicions bàsiques que garantisquen la igualtat de la ciutadania en l'exercici del dret constitucional a l'habitatge és competència irrenunciable de l'Estat, havent de ser comuns les bases d'aquest dret essencial, conforme a l'article 149.1.1a de la Constitució», recorden per defensar una llei d'habitatge estatal.
Arran de l'emergència d'habitatge que pateix l'Estat espanyol, tal com exposen al manifest, les entitats i col·lectius que han signat la campanya defensen que la pròxima llei espanyola d'habitatge «ature els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d'habitatge digne i adequat», i contemple «l'obligació de lloguer social estable per als grans tenidors i en la resta de casos que s'assegure pels poders públics un reallotjament digne i adequat». «[S'ha de] garantir els subministraments bàsics d'aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, per a evitar la bretxa digital com a part d'un habitatge digne; i una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris, així com desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris», sol·liciten.
Aquestes entitats, les quals estan agermanades amb reivindicacions al Sindicat de Llogaters, el qual compta amb una gran implantació a Catalunya, exigeixen que la nova llei estatal d'habitatge incorpore «una regulació del preu dels lloguers adequada als salaris de la població en cada zona del territori i «modifique la llei d'arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als inquilins del conjunt del país». «És necessari que disminuïsquen els preus del lloguer a preus ajustats a la mitjana d'ingressos de les llars i evitar pujades que suposen dedicar al pagament del lloguer més del 30% de les rendes del treball», remarquen al manifest en contra del posicionament inicial del ministre competent a la matèria, el socialista José Luis Ábalos.
A conseqüència del raquític parc públic de lloguer social a l'Estat espanyol, hi demanen un increment, com a mínim, d'un 20% en les pròximes dues dècades. «S'ha d'efectuar una ampliació pressupostària per a l'habitatge social i les polítiques socials d'habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal», reclamen, assenyalant els fons europeus com a via de finançament. «És imprescindible que la llei pel dret a l'habitatge incorpore aquestes demandes d'afectades i de la societat civil, blinde les legislacions autonòmiques més progressistes i done compliment d'una vegada al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seua aplicació a desenvolupaments normatius posteriors», insten. «Existeix una majoria social i també parlamentària que dóna suport a aquestes mesures, però tenim clar que només amb la mobilització de tota la població aconseguirem que aquesta llei siga la garantia del dret a l'habitatge», avisen. Aquest manifest, de fet, ha estat subscrit per Unides Podem, Compromís, CUP, ERC, BNG, EH Bildu, Nova Canàries, Junts per Catalunya i Mas País.
La iniciativa d'àmbit estatal per un habitatge digne, la qual transcorre paral·lelament a les accions d'executius autonòmics com ara el balear que ha expropiat 56 habitatges de grans tenidors o l'aplicació de la Generalitat Valenciana del dret de tanteig per evitar desnonaments, coincideix amb la campanya «la Sareb és nostra». Engegada per la coordinadora de sindicats veïnals Entrebarris, l'objectiu és advertir de com la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), una mena de banc dolent del qual l'administració pública ostenta el 45% de les accions, ha protagonitzat diversos desnonaments a la capital valenciana, especialment al barri marítim del Cabanyal. «No permetrem que ningú ens deixe al carrer. Cal assenyalar els responsables d'aquests desnonaments», expressa la campanya d'aquesta federació de sindicats de barri. És la lluita social al País Valencià per garantir el dret a l'habitatge en plena pandèmia vírica.