El govern espanyol ha superat les seues reserves i ha obert la porta a habilitar un nou paquet d'ajudes per als sectors més afectats per la pandèmia. L'anunci el va fer ahir Pedro Sánchez durant la seua compareixença al Congrés dels Diputats. El president del govern espanyol va xifrar en 11.000 milions d'euros el paquet d'ajudes, que estarà destinat a empreses, pimes i autònoms. La mànega de recursos públics, va dir Sánchez, té per finalitat "continuar donant suport durant les dures setmanes que encara tenim per endavant per superar definitivament la pandèmia i que ara es troba en una situació extremadament difícil i complexa".
D'aquesta manera l'executiu espanyol deixa de fer oïdes sordes al clamor que, tant des de les autonomies com des del món empresarial, li arribava a favor d'habilitar més ajudes públiques. Fins ara, la vicepresidenta tercera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, representant de l'ala més neoliberal del govern espanyol, s'hi havia resistit, a pesar de la insistència cada volta més generalitzada dels sectors afectats. Les darreres setmanes veus d'Unides Podem i del mateix PSOE s'havien mostrat proclius a la vista de com evoluciona la pandèmia i del seu efecte sobre l'economia. Les restriccions sanitàries i la lentitud en el ritme de vacunació amenacen de perllongar una situació de letargia que amenaça de provocar una cadena de fallides empresarials que podrien arrossegar també el sector bancari. Els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació i els avals de l'ICO s'han demostrat, a aquestes altures, instruments amb efectes limitats. Així les coses, finalment la ministra d'Economia ha superat les seues reticències i s'ha decidit a moure fitxa. La Comissió Delegada per Assumptes Econòmics, que es reuneix cada divendres i que presideix la mateixa Calviño, hauria de ser l'ocasió per concretar com serà el pla de mesures anunciat ahir per Sánchez.
Economia encara no ha definit com es concretarà aquest paquet d'ajudes, però ahir alguns periòdics com El País avançaven quines són les intencions de Moncloa. Així una de les potes principals consistiria en una quitança als prèstecs avalats per l'ICO a aquelles empreses que, en un context de normalitat, resultarien viables. L'altra, segons el diari madrileny, podria consistir en una mena de fons de recapitalització d'empreses de mida mitjana i xicoteta.
Espanya ha estat fins ara un dels països més garrepes a l'hora d'ajudar el teixit empresarial. Segons dades del Col·legi d'Economistes d'Espanya, Alemanya va destinar l'equivalent al 9,8% del seu PIB als sectors econòmics, mentre que el percentatge a França va ser del 6,9% i del 6,2% en el cas d'Itàlia. Espanya, per contra, només hi ha dedicat l'equivalent al 3,7% del PIB en despesa addicional per als sectors afectats. El baix esforç inversor ja ha tingut, de fet, conseqüències molt dures sobre el teixit empresarial. Segons les dades de la Seguretat Social el 2020 101.000 empreses i autònoms van liquidar els seus negocis.
L'anunci d'ahir de Pedro Sánchez ha estat rebut amb una barreja d'expectativa i cautela en el món empresarial. "Al contrari del que ha passat a Espanya, altres països europeus han habilitat recursos als sectors econòmics i empreses afectades per la via d'exempcions fiscals o despesa pública discrecional , que han permès aportar liquiditat a les empreses", lamenten des de Foment del Treball. La patronal catalana ha estat una de les més combatives a l'hora d'exigir acció a Madrid. De fet, en reiterades ocasions han exigit al govern espanyol un fons d'ajuda de fins a 50.000 milions d'euros, una quantitat que queda molt lluny dels 11.000 anunciats ahir pel president espanyol. Espanya és, junt amb Itàlia, l'únic país dels considerats de més pes dins la Unió Europea que no s'ha acollit al Mecanisme Europeu d'Estabilitat, una decisió que des del món empresarial no acaben de capir.
“Si tots els plans se concretaren en diners, aniríem en Rolls Royce. I la realitat és que no podem ni posar benzina!”, respon sorneguer Toni Mayor, quan se li pregunta per l’anunci del president espanyol. Mayor és president d’ Hosbec, la patronal hostelera de Benidorm i Costa Blanca, un dels sectors que s’ha mostrat molt combatiu. El sector que representa, amb el tancament de les fronteres i les restriccions de mobilitat, és un dels que més està patint. El 40% dels hotels de Benidorm, explica aquest empresari, porten tancats un any. “Els crèdits ICO, els ERTOS,... Són mesures que estan bé però resulten insuficients perquè els rebuts de l’IBI, el IAE o del fem han continuat arribant. El que calen són ajudes a fons perdut”, afirma.
L’anunci de Sánchez ha estat rebut, en general, amb cautela al País Valencià. La Confederació Empresarial Valenciana (CEV) ha estat una de les més reivindicatives amb l'Estat en els últims mesos. La patronal valenciana ha demanat reiteradament ajudes a fons perdut i una línia de préstecs participatius a nivell estatal, tal i com ha fet l’Institut Valencià de Finances.
També entre l'administració el nou paquet d'ajudes es mira amb una barreja d'expectativa i inquietud. Tant el govern català com el valencià han desplegat aquests darrers mesos programes d'ajudes per als sectors productius amb la finalitat d'assegurar-ne la viabilitat futura. "Està clar que val més tard que mai, però aquest programa arriba tard -afirmen des del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya-. Fa un any que tenim la pandèmia. Aquestes ajudes haurien d'haver-se habilitat fa molts mesos". Des del departament que dirigeix Ramon Tremosa esperen que la promesa verbalitzada ahir per Pedro Sánchez es concrete en forma d'ajudes directes i no tant en forma de crèdits.
Al País Valencià va ser el mateix Ximo Puig qui, la setmana passada, va verbalitzar la necessitat que l'Estat s'involucrés en el problema creixent de la inviabilitat de les empreses. “La Generalitat no té prou recursos per fer front a la gravetat de la situació”, confessa Rafa Climent, conseller d’Economia Sostenible. La Generalitat Valenciana va rebre del fons React-UE 1.245 milions d’euros per gastar entre 2021 i 2022. D’aquests fons, 483 figuraven en els pressupostos aprovats per aquest any. Altres 400 han hagut d’habilitar-se per cobrir els plans habilitats el darrer mes (Pla Resisteix, Parèntesi, etcètera). És a dir, que dels 1.245 milions procedents de Brussel·les, quasi 900 s’han gastat ja.
“Davant la persistència de l’aturada econòmica, estem consumint recursos més ràpidament que no esperàvem. Cal, per tant, que l’Estat active nous mecanismes”, lamenta Climent, qui considera que les línies ICO habilitades pel govern Sánchez han tingut un impacte limitat sobre el gruix del teixit empresarial. “Cal pensar en ajudes directes i no tant en crèdits”, afirma Climent, qui es mostra expectant a l’espera que es substancie l’anunci de Pedro Sánchez.