El problema de Willi Ortmayr està situat tres pisos sobre el seu. És al número 23 de l’Auerspergstraße, a la quarta planta d’un edifici dels anys cinquanta del centre de Salzburg, a Àustria, entre l’estació principal i el centre històric. Aquí fa anys que es lloguen quatre dormitoris inclosos en 85 metres quadrats de superfície habitable. Es fa a través de la borsa d’habitatges en línia Airbnb.
Ortmayr, de 56 anys, viu amb la seva dona a la primera planta de l’edifici. El 2004, quan la parella va comprar el pis, Airbnb encara no existia. Però més endavant el quart pis es va convertir en un hotel i van començar els problemes. Ortmayr diu amb un bonic accent de Salzburg: «No volem que casa nostra es converteixi en un lloc de pas, on tothom entra i surt».
Al començament, fa uns sis anys, Ortmayr encara estava disposat a ajudar, ensenyava als amables viatgers asiàtics on trobarien les claus i aconsellava restaurants i excursions per la rodalia. Amb el temps, però, diu Ortmayr, la clientela va canviar: era més jove, més sorollosa i menys respectuosa. Cada vegada amb més freqüència, de nit la porta de l’edifici quedava oberta. Hi havia festes al terrat. I cridòria a l’escala.
Els residents van contactar amb el registre mercantil. Des d’aleshores estan analitzant el cas. Des d’aquest any, de lloguers d’habitacions per a períodes curts com el del cas d’Ortmayr ja no se n’autoritzen a Salzburg si no se n’informa i s’aconsegueix un número de registre. Ortmayr espera, doncs, que s’acabi l’anar i venir de la quarta planta. A causa del coronavirus, darrerament no hi ha turistes a l’edifici. Però això, creu Ortmayr, «no durarà per sempre».
Això mateix és el que preveu el màxim responsable d’Airbnb, Brian Chesky, de 39 anys. Amb la seva plataforma de lloguer d’habitatges, que ha trastocat notablement el negoci hoteler tradicional, Chesky pretén començar a cotitzar en borsa en les pròximes setmanes, enmig de la crisi més greu del sector de les últimes dècades. El pas sembla tan agosarat com el naixement de l’empresa, que es va concebre a la taula de la cuina d’un pis compartit de San Francisco. Va ser el 2007, quan Chesky i el seu company de pis, Joe Gebbia, van tenir la idea de posar tres matalassos inflables al menjador –d’aquí ve l’air, de l’aire dels matalassos– i convertir el seu pis en un bed & breakfast. L’any següent van fundar Airbnb.
La start-up recollia l’esperit de l’economia col·laborativa, com Uber, WeWork, DoorDash o Instacart. Airbnb prometia democratitzar el turisme: el món entre amics. I això amb tota senzillesa i sense paperassa, gràcies a un plataforma que hi guanya una mica amb cada reserva.
La idea inicial pràcticament no ha canviat gens, però les dimensions de l’empresa sí: actualment, Airbnb ofereix a la seva pàgina més de set milions d’habitatges i té presència en gairebé tots els països. Si bé aquest any l’oferta s’ha reduït pel coronavirus, com també els ingressos i els beneficis (en els primers nou mesos de l’any l’empresa va ingressar 1.200 milions menys que l’any anterior i va tenir 700 milions de dòlars de pèrdues), Chesky aspira a obtenir una valoració borsària de 35.000 milions de dòlars i vol aconseguir 3.000 milions de dòlars per ampliar el negoci i transformar el món en un lloc millor: «No lloguem només habitatges. Portem les Nacions Unides a la taula de la cuina», li agrada dir al creador de l’empresa.
És un megalòman o senzillament és molt intel·ligent?
Chesky explica als seus potencials inversors una història que gairebé sembla massa bonica per ser certa. Va d’una empresa que és una de les poques del sector dels viatges que podria beneficiar-se de la pandèmia, entre altres coses perquè no té en propietat ni hotels ni avions, és a dir, res del que en aquests moments pot generar grans pèrdues. En canvi, però, té dades de milions de persones que en algun moment voldran tornar a viatjar.
Ara bé, hi ha un inconvenient: què passaria si a l’empresa les dades no li servissin de res perquè la plataforma estigués prohibida en moltes grans ciutats? Sigui com sigui, l’oposició, sobretot a Europa, s’ha intensificat: per combatre la tensió del mercat de l’habitatge, diversos alcaldes esperen que el coronavirus s’endugui el negoci d’Airbnb.
Sospiten que la major part dels habitatges que s’hi ofereixen no es lloguen només a turistes en períodes de vacances, sinó que es dediquen sempre a aquesta activitat, amb la qual cosa limiten les possibilitats habitacionals per als residents locals. Airbnb ho nega, però diversos estudis demostren justament el contrari. L’empresa no ha volgut parlar amb Der Spiegel sobre aquesta i altres qüestions abans de la sortida a borsa i ha rebutjat les peticions d’entrevista.
A París el tinent d’alcalde Ian Brossat calcula que Airbnb priva els parisencs de prop de 30.000 habitatges, una quarta part als primers quatre arrondissements. Quant a Salzburg, un estudi fet per la universitat de la ciutat va arribar a la conclusió que la plataforma de Chesky treia del mercat de lloguer, sobretot al centre de la ciutat, fins a un 4% d’habitatges. Majoritàriament, es tracta d’ofertes de pisos sencers, no d’habitacions i prou. «Els arrendadors són molt professionals i amb actitud comercial», diu Christian Smigiel, director de l’estudi. Fins i tot els hotelers de Salzburg han entrat al negoci d’Airbnb i ofereixen apartaments a la plataforma amb l’esperança de beneficiar-se del boom.
Airbnb funciona especialment bé en ciutats joves i pròsperes, com Leipzig. Des de fa deu anys la ciutat ha tingut un enorme creixement: ha augmentat en 100.000 habitants, cosa que ha repercutit en els lloguers, precisament en barris de moda com el dels voltants de l’Eisenbahnstraße. «Avui dia, aquest és un dels llocs amb la concentració més alta de pisos d’Airbnb de la ciutat», diu Marcus Hübscher, que ha investigat l’evolució a la Universitat de Leipzig. A través de la plataforma, es pot guanyar molt més que amb un lloguer mensual, fins a un 300% més.
També ha declarat la guerra a la plataforma el nou senador d’habitatge de Berlín, Sebastian Scheel (Die Linke), que amb la seva camisa blanca i una armilla blava sembla bastant pacífic. La capital alemanya, diu Scheel, és «al centre d’una batalla». La disposició d’Airbnb a evitar la reducció de l’habitatge «no és gaire ferma, per formular-ho d’una manera prudent». Des del 2010 Airbnb s’ha estès, diu Scheel, com un «incendi descontrolat» per la ciutat, des del centre fins als afores. El coronavirus ha aturat el foc a curt termini i prou.
El 2014 el senat berlinès va iniciar la lluita contra les borses de pisos turístics, va reactivar la prohibició de modificar els usos d’un habitatge, que obliga a obtenir autorització per llogar un habitatge per a fins turístics. Segons el senador, des d’aleshores s’han «recuperat» 14.000 habitatges. Però a Airbnb encara hi ha 20.000 habitatges berlinesos, malgrat que els districtes només han concedit 585 autoritzacions. «Això ja és una discrepància considerable», diu Scheel. El senador té seixanta inspectors en acció: aquests treballadors recorren la ciutat i comproven si un habitatge és legal o no. Una feina laboriosa que de moment ja ha reportat a la ciutat, necessitada de recursos, 5,6 milions d’euros en multes.
Però Scheel vol anar més enllà, i preveu elaborar un cadastre d’habitatges que aporti claredat i transparència sobre les estructures de la propietat. En un futur, cada anunci d’Airbnb haurà de contenir obligatòriament el número de registre del propietari. «Un bé tan sensible com el mercat immobiliari s’ha de conèixer amb exactitud», diu Scheel. «Els capitalistes de plataforma com Airbnb tenen por de la transparència com el diable de l’aigua beneïda».
En altres llocs també creix l’oposició. Una xarxa europea de ciutats anti-Airbnb a la qual a més de Berlín també pertanyen París, Amsterdam, Barcelona o Lisboa va reclamar a la comissària de la competència de la UE, Margrethe Vestager, una solució conjunta per gestionar la relació amb les plataformes. La tinent d’alcalde de Barcelona va dir que esperava que un terç dels pisos turístics tornessin a ser pisos normals. I el tinent d’alcalde de París vol «recuperar el control».
El Tribunal Europeu de Justícia va sentenciar no fa gaire en aquest sentit: els municipis poden prohibir els lloguers per a períodes curts fets a través d’Airbnb. I recentment la ministra de Finances dels lands alemanys també va tenir èxit amb una demanda interposada contra l’empresa de Chesky davant un tribunal irlandès: a partir d’ara Airbnb ha de compartir les dades dels seus arrendadors amb els ministeris de Finances perquè puguin comprovar si hi ha una possible evasió fiscal, en cas que els propietaris no declarin els guanys obtinguts mitjançant la plataforma. A més, hi ha pendent de resolució una demanda dels districtes de Berlín, que també volen obligar Airbnb a publicar les dades dels arrendadors. «S’ha de veure fins quan sortirà a compte aquest model de negoci d’Airbnb quan s’endureixin les restriccions», diu Scheel, convençut que guanyaran.
De tota manera, podria no ser tan fàcil com s’ho imagina el polític de Die Linke. Al capdavall, no tan sols Airbnb té interès a salvar el seu negoci, sinó també els milions d’arrendadors i clients de tot el món que es beneficien de la plataforma.
Per això la sortida a borsa d’Airbnb està trobant molt d’optimisme entre els analistes nord-americans malgrat els obstacles polítics. Al maig Chesky va reduir notablement els costos i va acomiadar 1.900 treballadors, una quarta part de la plantilla. Com que en el tercer trimestre les reserves i els ingressos van pujar, ja va poder declarar guanys.
«Airbnb està més ben preparat contra els revessos de la pandèmia que el sector hoteler tradicional», diu Jay Ritter, expert borsari de la Universitat de Florida. L’empresa, d’una banda, no depèn tant dels viatges de negocis i els congressos. I de l’altra, pràcticament no té competència i té bones perspectives de continuar sent l’actor dominant en el seu segment de mercat a escala internacional.
Potser la pandèmia fins i tot dona idees sobre com podria ser el negoci del futur. Molts clients que volien fugir del confinament de les ciutats no van reservar pisos d’Airbnb per fer uns quants dies de vacances, sinó perquè volien aprofitar la nova flexibilitat laboral.
Van traslladar l’oficina del teletreball durant unes quantes setmanes a una casa a la muntanya, en una zona rural o a la costa: staycation, així s’anomena en l’argot del sector. «Creiem que les fronteres entre viatjar i viure es van difuminant i que la pandèmia ha accelerat la possibilitat de viure a tot arreu», diu una frase del prospecte borsari d’Airbnb.
Durant molt de temps a Chesky no li va fer gràcia sortir a borsa. Ell s’estimava més continuar ampliant l’empresa i convertir-la en una agència de viatges total que també oferís les anomenades «experiències Airbnb», per exemple amb visites guiades per les ciutats. El model de negoci d’Airbnb s’havia de tornar més ampli, més complex, més car. Quan la pandèmia va obstaculitzar aquests plans, Chesky va estar disposat a cedir a la pressió d’inversors i treballadors i a fer cotitzar Airbnb a la borsa.
Chesky no és un d’aquells fundadors d’empreses per a qui la sortida a borsa és la realització d’un somni de fa temps, diu l’inversor de capital risc de Silicon Valley Ron Conway, exinversor d’Airbnb. El fet que aquest any comenci a cotitzar també podria ser una concessió als treballadors: el 2021 a molts se’ls esgoten les opcions d’aconseguir accions rebudes com a compensació els anys anteriors, com és habitual en les start-ups.
Així doncs, molta esperança entre els inversors i molt d’escepticisme entre els polítics. No es pot descartar, però, que al final acabin imposant-se totes dues visions, perquè arreu del món Airbnb encara té molt de potencial i d’aquí a un temps ja no dependrà dels centres densament poblats d’Europa.
Això és el que creu, si més no, Bastian Barami, que ha trobat la manera de viure de la plataforma. El 2015 aquest tècnic en hostaleria de Düsseldorf va decidir abandonar el seu país i treballar a l’Àsia: com a nòmada digital, oferint els seus serveis per internet.
Els primers tres anys va viure en allotjaments d’Airbnb. Després d’aquest temps, ja tenia llest el seu model de negoci: Barami lloga habitatges per a períodes llargs en diversos llocs del món, els mobla elegantment, els fa fotografiar per un professional i després els posa al mercat a través d’Airbnb. De moment té set pisos, sobretot a Tailàndia i a Bali. A Europa hi ha renunciat, la normativa la troba massa complicada.
El negoci el gestiona des del portàtil. En comptes d’una clau, dona un codi d’accés personalitzat. Les instruccions per al personal de neteja les comunica amb una visita virtual per l’apartament. Les dues hores que hauria d’invertir setmanalment en la gestió de cada habitatge els les fa un assistent digital. L’únic que controla és l’informe d’ingressos, que li envien un cop per setmana.
Barami ha portat el model Airbnb fins a l’extrem: externalitzar els riscos i maximitzar els beneficis. Ell no té cap pis en propietat, però es guanya la vida amb els habitatges. I se la guanya bé: al cap d’entre quatre i sis mesos, diu, ja ha recuperat els costos de moblar els pisos, i a partir d’aleshores –en períodes sense coronavirus– sovint li arriba al compte el triple del lloguer que ha de pagar ell. Necessita entre dues i tres setmanes per preparar un producte: des del procés d’arrendament fins al registre a la plataforma.
Ara Barami fins i tot imparteix cursos virtuals en què explica el seu model de negoci per uns mil euros per webinari. 2.500 persones ja han seguit els seus vídeos explicatius. «Ara és el millor moment per muntar un negoci amb Airbnb», diu Barami. «El coronavirus ha sanejat el mercat d’una acumulació d’ofertes dolentes. S’estan tornant a barrejar les cartes».
Traducció d'Arnau Figueras