El conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, marxava a dormir a les tres del matí amb la negociació dels pressupostos valencians per a l'any 2021 aparentment encarrilada. Tot i que, segons apunten fonts governamentals del PSPV, només quedaven detalls, a les vuit del matí d'aquest divendres, poques hores abans de presentar-se els comptes, no estaven tancats. A la comissió delegada d'Hisenda, l'òrgan que ha d'aprovar els comptes abans que el Consell done el vistiplau en el seu ple setmanal, hi havia diferències. Com emana la tradició pressupostària botànica, el PSPV i Compromís discrepaven respecte de la dimensió consignada per a polítiques inclusives, és a dir, per als serveis socials que conformen el tercer pilar de l'Estat del Benestar autonòmic i que resten al marge de sanitat i educació.
«Amb el plantejament inicial d'Hisenda, la Generalitat Valenciana hauria deixat sense plaça a multitud de dependents, persones amb diversitat funcional o majors que ara disposen d'ella», apunten des de Compromís, qui agreguen: «Finalment, s'ha optat per una solució intermèdia. Alguns pensaran que ens hem passat i d'altres que hem aconseguit resistir a les propostes de retallades que s'estaven presentant». «El PSPV havia plantejat unes retallades a la despesa social inacceptables. No era possible reduir la partida de la Renda Valenciana d'Inclusió perquè el jacobí Ingrés Mínim Vital quasi no allibera recursos», desgranen fonts de la coalició valencianista respecte d'una discussió que forçava, fins i tot, un recés. Tot i l'endarreriment en la presentació a les Corts Valencianes, el Govern valencià transmetia la idea d'un major enteniment fiscal en comparació a l'any anterior, on, fins i tot, va haver-hi amenaces de dimissió per part de la consellera d'Innovació, Ciència i Universitats, Carolina Pascual. «Enguany la tensió era menys visible, però estava present», puntualitza un alt càrrec del Consell.
Arran del pacte en la partida dels serveis socials, Soler presentava aquest divendres uns pressupostos per a l'any 2021 que han de complir un triple objectiu: combatre la pandèmia sanitàriament, impulsar la reactivació econòmica al País Valencià quan la crisi vírica haja marxat i evitar que cap persona es quede enrere a causa del sotrac de l'emergència del coronavirus. «Són uns comptes que blinden l'escut social que fins al moment hem desenvolupat des del Botànic», ha destacat la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, de Compromís. «Es tracta d'un exercici de keynesianisme intel·ligent, una aposta per mesures anticícliques destinades a generar activitat i fomentar l'ocupació, una resposta excepcional a una situació excepcional», ha reforçat Soler.
Els pressupostos, de fet, tenen un caràcter marcadament expansiu en superar la barrera històrica dels 25.000 milions d'euros, amb una pujada de la despesa global de l'11,3% respecte dels comptes del 2020. En termes de despesa real, el Govern del Botànic augmenta la potència de foc fiscal en passar dels 16.970 milions d'euros del 2020 als 19.043 del 2021. «La Generalitat Valenciana realitza un esforç social que representa 15.930,6 milions d'euros, un 84,6% de la despesa no financera», ha proclamat Soler, qui ha recordat que el Govern valencià «invertirà cada dia 43,6 milions d'euros en despesa social», una xifra que representa «3,9 milions d'euros més que en 2020». «A cada 24 hores, el Govern valencià destina 20,6 milions d'euros en Sanitat, 15,8 milions en Educació, 5,2 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 1,3 milions d'euros en Ocupació i 567.000 en Habitatge», ha perseverat.
«Junt amb el gran esforç social, la Generalitat fa en el pressupost del 2021 una aposta decidida per impulsar el teixit de l'economia valenciana amb la injecció de recursos addicionals a les conselleries tractores de l'activitat econòmica», ha ressaltat respecte de l'increment de mitjana de l'11% de la partida als departaments d'Economia, Política Territorial, Innovació, Hisenda i Transició Ecològica. «Es tracten d'uns pressupostos expansius i rigorosos», ha remarcat.
Amb un escenari macroeconòmic previst per la Generalitat Valenciana d'un descens del PIB valencià del 10,8% per a 2020 i d'una recuperació en 2021 del 8,3%, l'executiu valencià ha dissenyat uns comptes subjectes a les transferències que preveuen rebre del Govern espanyol i de la Unió Europea, així com al finançament a través de l'emissió de deute, és a dir, mitjançant els préstecs de l'administració estatal via el Fons de Liquiditat Autonòmica. Segons el quadre d'ingressos, l'augment previst està fonamentat en un increment de 1.174 milions d'euros en transferències corrents i en una pujada dels passius financers de 1.738 milions d'euros. El Consell estima que a conseqüència de l'actual crisi econòmica de la COVID-19 patirà una minva de la recaptació fiscal obtinguda a través dels impostos directes, els indirectes i de les taxes cobrades. Arran de la suspensió de les regles d'estabilitat fiscal tant des de la Unió Europea com des del Govern espanyol, l'administració valenciana compta amb un marge de dèficit del 2,2%.
El Consell, de fet, espera rebre un suport financer del Govern espanyol de 13.811 milions d'euros, un 4% més respecte al 2020 i un 28% en comparació a l'any 2019. Segons ha desglossat la conselleria d'Hisenda, els 13.812 milions d'euros corresponen a 9.731 per entregues a compte, 1.613 milions d'euros per la liquidació de l'IVA del 2019, 1.234 milions d'euros per la transferència extraordinària arran de la crisi del coronavirus i 1.234 milions d'euros per la taxa de dèficit de referència marcat pel Ministeri d'Hisenda encapçalat per la socialista Maria Jesús Montero. El Govern valencià, al seu torn, manté com a ingressos la partida reivindicativa dels 1.336 milions d'euros reivindicatius, així com inclou altres greuges de l'Estat espanyol com la la diferència entre la quantitat que abona l'executiu espanyol i la marcada en la llei en matèria de dependència i els diners corresponents al Fons de Garantia Assistencial.
Els «pressupostos més expansius de la història valenciana», en paraules de Soler, també estan fonamentats en les injeccions dineràries que anhelen rebre per part de la Unió Europea, qui va aprovar un salvavides, a parer de diversos economistes de prestigi consultats per EL TEMPS, insuficient per treure del pou econòmic a l'eurozona. A través de la via comunitària, Hisenda estima percebre 370 milions d'euros per a projectes d'execució immediata. En matèria de projectes futurs, aspiren aconseguir 10 milions d'euros més.
L'opció d'optar per uns comptes subjectes a les transferències de Madrid i Brussel·les ha generat discrepàncies a dintre de l'executiu valencià. Amb el propòsit de reduir la dependència dinerària d'aquestes injeccions i enfortir la capacitat pròpia d'obtenir ingressos, Compromís -amb el suport, a priori, d'Unides Podem- ha apostat per una reforma tributària que ha estat rebutjada pel PSPV. «S'han tancat en banda», lamenten des de la coalició valencianista, qui proposen incrementar els impostos per les rendes altes -que representen un 0,6% de la població valenciana-, aplicar un gravamen que penalitzara els habitatges buits, la implementació de la taxa del sucre, un impost sobre les instal·lacions elèctriques o un altre a les grans superfícies comercials. «Des del PSPV, s'estimen recórrer al dèficit i als fons europeus, els quals són temporals. I, per tant, aposten per posar en tensió la tresoreria de la Generalitat Valenciana», adverteixen fons valencianistes.
«L'any 2017 la Generalitat Valenciana va aprovar una reforma fiscal intensíssima, la qual es centrava en el tram autonòmic de l'IRPF, que havia atresorat fins al moment un caràcter marcadament regressiu», ha expressat Soler en referència a la proposta reclamada per Compromís. «Caldrà estudiar la resposta. Estem a favor de l'article 31 de la Constitució: que pague més qui més tinga. Com a govern, n'estem absolutament disposats. Només faltaria», ha ampliat deixant la porta, en principi, entreoberta a una pujada fiscal que enterboliria, si no fos aigualida finalment, el suport de Ciutadans als comptes, un vot anhelat pels estrategs del PSPV i observat amb recels des de la coalició valencianista i Unides Podem.
Blindatge social
Arran de la naturalesa sanitària de l'actual emergència vírica, la conselleria que més incrementa la seua dotació en termes absoluts és Sanitat Universal i Salut Pública, qui acumula una pujada de 712,2 milions d'euros. La major partida d'aquest departament anirà dirigida a reforçar l'assistència mèdica, que comptarà amb 5.204 milions d'euros. Es tracta d'un augment del 14%. També s'incrementarà en 310 milions d'euros la consignació de personal amb el propòsit de crear 400 noves places estructurals i mantenir els reforços necessaris per a les cures que demanda l'actual emergència sanitària. Les inversions en infraestructures i tecnologies augmenten fins als 202 milions d'euros, la qual cosa representa un creixement del 44,7%.
L'augment de les inversions sanitàries comportarà la construcció de 20 centres d'atenció primària, l'ampliació de 12 i la reforma d'altres 5. A l'àmbit de l'atenció especialitzada, la Generalitat Valenciana preveu actuacions de reforma i ampliació de 10 hospitals, així com l'edificació d'un nou hospital a Ontinyent (Vall d'Albaida) i un centre de salut al barri de Campanar, a València. Per reduir la demora quirúrgica, es destinen 41,2 milions d'euros. Educació, Cultura i Esport, un altre dels departaments amb un major increment de la seua dotació en termes absoluts, consigna 48,6 milions d'euros per a la modernització de la formació professional i 173 milions d'euros per consolidar les mesures de seguretat a les aules valencianes. Al seu torn, augmenta en 7,3 milions d'euros el pla per reactivar els sectors culturals i atorga 26 milions d'euros a la digitalització escolar.
.jpeg)
La conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que experimenta un creixement en termes absoluts de 307,5 milions d'euros, disposarà de 28,2 milions més per a reforçar la Renda Valenciana d'Inclusió, una de les xarxes socials teixides pel Botànic per evitar que ningú es quede enrere i que, de moment, s'ha implementat amb més eficiència que l'Ingrés Mínim Vital. L'atenció a la dependència, el denominat com a quart pilar de l'Estat del Benestar, gaudirà de 452,2 milions d'euros, el qual suposa una pujada del 22,2%. La dotació destinada a «la protecció de les persones majors» creix un 14,6%, fins a abastar els 76,8 milions d'euros. El centre especial d'ocupació-IVASS augmenta, al seu torn, en un 65,6% el seu pressupost.
En aquests comptes, a més, s'impulsa la política d'habitatge com a un pilar més de l'Estat del Benestar. Per realitzar aquesta transformació, la conselleria d'Habitatge i Arquitectura Climàtica que encapçala el vicepresident segon Rubèn Martínez Dalmau, d'Unides Podem, s'inverteixen 30 milions d'euros per a l'adquisició d'habitatges, 13 milions d'euros per al finançament d'habitatges nous i 16 milions d'euros per a la rehabilitació i conservació d'immobles públics. L'Agència Valenciana de Seguretat i la Resposta a les Emergències, la qual depèn de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques i que ha assumit un paper més protagonista amb l'actual crisi sanitària, augmenta la seua partida fins als 143 milions d'euros. Encara més, s'hi destinen 10 milions d'euros per a l'impuls de la Unitat Valenciana d'Emergències, que estarà integrada fonamentalment pels bombers forestals. Cooperació Internacional i Participació Ciutadana, que són gestionades per la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, comptaran amb 34,9 milions d'euros i 3,1 milions d'euros, respectivament.
Estímul econòmic
Amb l'objectiu d'estimular l'economia i fomentar l'atracció d'inversions, el departament de Presidència ha pressupostat 16 milions d'euros per a campanyes en mercats estratègics i 106,2 milions d'euros per al Pla de Recuperació del Sector Turístic, el qual inclou 10 milions d'euros en ajudes directes. L'Agència Valenciana d'Innovació, depenent del departament que encapçala el cap del Consell, el socialista Ximo Puig, experimenta un augment del 84,2% en la seua partida fins a abastar els 50 milions d'euros. Hisenda, una altra de les conselleries tractores per a recuperar l'economia, ha previst mobilitzar fins a 420 milions d'euros a través de l'Institut Valencià de Finances. Aquest organisme, de fet, creix en 101 milions d'euros, un 132% respecte dels comptes del 2020.
La conselleria d'Economia, qui experimenta una pujada espectacular del 26,1%, incrementa en un 26% els diners consignats al Pla Estratègic de la Indústria Valenciana, el qual enceta la seua quarta fase. Labora, el servei valencià d'ocupació i formació, experimenta un creixement del 22% fins a comptar amb 439,2 milions d'euros, així com gaudirà de 63,1 milions d'euros per a l'estratègia de millor d'ocupabilitat dels joves. El pla de foment de les cooperatives i el full de ruta per incentivar les inversions en R+D+I en les empreses tindran un pressupost de 14,5 milions d'euros i 26,8 milions d'euros, respectivament. Com a complement d'aquests programes de foment de la innovació empresarial, la conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital destinarà 98,1 milions d'euros als programes prioritaris de ciència. Universitats comptarà amb 908,3 milions d'euros i el programa per atreure talent gaudirà de 12 milions d'euros.
El departament d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica consigna 246,9 milions d'euros, un 9,3% més, per a programes agraris, i 165,1 milions d'euros, amb un augment del 21,9%, per a les polítiques de reconversió verda. Per a impulsar la llei d'Horta, s'incrementa la partida en 1,03 milions d'euros. En aquesta línia de vertebració des d'un punt de vista més respectuós amb el medi ambient, la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat incrementa en un 42,36% les inversions en línies ferroviàries en la posada en marxa de la línia 10 a València, la renovació de la línia 9 en Alacant i l'estudi de l'ampliació de la xarxa fins a l'Hospital de la Fe, ubicat a València, i l'Hospital de Sant Joan, a la comarca de l'Alacantí. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, no debades, aconsegueix un 9,6% més de pressupost.
Sempre necessitada de més pressupost per poder fomentar el sector audiovisual valencià i fomentar amb més potència la llengua pròpia, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació experimenta una pujada de dos milions d'euros, passant dels 64 actuals als 66 que consigna el Consell. En concret, la radiotelevisió pública valenciana À Punt passarà d'una disposició dinerària de 54 milions a 55 milions d'euros. Un increment lleuger dintre d'uns pressupostos que pretenen corregir els forats de la xarxa de protecció social i estimular una economia valenciana tradicionalment més vulnerable als cicles econòmics. Keynesianisme valencià amb certa potència de foc, però subjecte a les transferències que ha de concedir l'Estat espanyol i la Unió Europea.