Els clams desesperats dels sanitaris per l'onada d'hospitalitzats i per una pressió assistencial asfixiant s'han moderat durant els darrers dies al País Valencià. L'espiral de contagis que va deixar xifres rècords durant el mes de gener, amb un topall alarmant de 9.810 positius el passat 20 de gener, s'ha estancat. Entre el 27 de gener i el 8 de febrer, s'ha experimentat un descens dels infectats del 30%. Els hospitals valencians, al seu torn, han notat una baixada d'ingressats en els últims set dies del 39%, així com els pacients amb vigilància intensiva han disminuït un 10% en la darrera setmana. La incidència acumulada de positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies, no debades, s'ha situat per sota de l'astronòmica xifra dels 1.000, amb 777. «A la Comunitat Valenciana, el descens és el doble de la mitjana nacional i més del doble que altres comunitats», ha subratllat aquest dijous Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries.
L'escenari epidemiològic del País Valencià, tot i la millora setmanal dels indicadors, segueix sent extremadament alarmant. No debades, supera àmpliament els llindars marcats per l'Organització Mundial de la Salut i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties Infeccioses per considerar l'existència d'un risc extrem de propagació del virus. Amb la incidència acumulada de contagis per 100.000 habitants en els darrers 14 dies més elevada de l'Estat espanyol, compta amb una ocupació de llits convencionals del 24%, és a dir, lleugerament per damunt dels semàfors roigs del Ministeri de Sanitat, els quals estableixen un llindar d'extrem risc en registrar una ocupació del 20%. En el cas de l'ocupació a les Unitats de Cures Intensives, ultrapassa el topall del 25% fixat per Sanitat amb un 51,8%. També acumula dia rere dia unes dades dramàtiques de morts, les quals són conseqüència de l'exorbitant escalada de contagis que va donar-se durant el mes passat. En data d'aquest dimarts, 29 poblacions valencianes mantenien incidències acumulades de 2.000 infectats per 100.000 habitants en els darrers 14 dies.
Tot i l'existència d'unes dades sanitàries encara alarmants, i empentats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, la qual ha estat firmada per un magistrat que menysprea la tasca dels experts en salut pública, Ciutadans i l'extrema dreta Vox han demanat en els últims dies l'obertura de l'hostaleria. Toni Cantó, líder valencià dels taronja i que durant aquesta setmana ha abandonat l'aparença moderada per retornar als seus discursos més carpetovetònics, va reclamar aquest dimecres l'obertura dels bars i restaurants, atès que considerava que el sector «no és la raó de les xifres de contagis i morts d'avui dia, que són per les reunions en espais interiors». «Estem assistint a una espècie d'expropiació per part del tripartit de molts negocis que no tornaran a poder obrir, la qual provocarà una riuada de reclamacions judicials d'ací a uns mesos per decisions preses sense base científica», va incidir.
Amb una intervenció pràcticament indistingible a les vessades per la ultradreta de Vox, Cantó ha remarcat aquest dijous la seua aposta per aixecar la persiana dels bars i els restaurants «amb garanties». Un posicionament que contrasta amb l'informe científic elaborat pel Centre per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, en el qual s'assenyalava que «les exposicions i activitats on és difícil mantenir l'ús de màscares i la distància social, incloent-hi l'assistència a locals on se serveix menjar i beguda, podrien ser importants factors de risc per al SARS-CoV-2». El document Informe científic sobre vies de transmissió SARS-CoV-2, redactat per investigadors del Ministeri de Ciència de l'Estat espanyol, també apuntava el risc elevat de la restauració d'interior.
Atès que l'actual situació sanitària del País Valencià segueix en una senda preocupant, malgrat la tendència de reducció incessant dels contagis i de les hospitalitzacions, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha anunciat aquest dijous la pròrroga de les actuals restriccions, com ara el tancament de l'hostaleria, la prohibició de les reunions entre no-convivents o les limitacions horàries i d'aforaments per als comerços. «El gran esforç realitzat per la societat valenciana en les últimes dues setmanes ha comportat resultats esperançadors. Les restriccions estan funcionant de manera més ràpida. Estem millor, però encara no estem bé. Queda molt de camí per sortir de la zona crítica en la qual ens trobem», ha expressat el cap del Consell integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem després de la darrera reunió de la Mesa Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació davant la COVID-19.
Sense la tradicional companyia de la consellera de Sanitat i Salut Universal, la socialista Ana Barceló, el president valencià ha afirmat que «són decisions difícils i que en cap cas ens agraden, perquè generen situacions de dolor i falta de llibertat, però hem de ser conscients del que és més important». «No podem relaxar-nos, no seria responsable», ha indicat mentre comprenia «la fatiga pandèmica» de la ciutadania i assegurava el suport econòmic de la Generalitat Valenciana als sectors afectats per les restriccions. «No estem en condicions de pensar que podem relaxar-nos, es tracta de complir i tenir el menor contacte social possible. Reduir la socialització és la millor recepta per a superar la pandèmia», ha remarcat. I ha anotat respecte dels clams per obrir l'hostaleria: «No podem realitzar una desescalada ràpida, imminent i sense prudència».
«Les dades epidemiològiques encara són terribles, pròpies de quan va haver-hi veus que exigien un confinament total. Amb aquesta tendència de reducció dels contagis i de les hospitalitzacions, és temps d'atorgar un respir als professionals sanitaris que han experimentat durant les darreres setmanes un estrès desproporcionat. Fins a una incidència acumulada de 250 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies, malgrat que l'objectiu ha de ser uns llindars d'incidència acumulada sensiblement inferiors, no s'ha de plantejar la relaxació de les restriccions, les quals podrien començar per mesures que, en termes generals, no són tan efectives com ara el toc de queda», exposa Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicada a València. «El País Valencià presenta unes dades, com ara de positivitat, encara molt preocupants. No seria prudent emprendre una desescalada, i menys l'obertura de l'hostaleria», certifica Javier Padilla, especialista en salut pública, qui demana «establir uns llindars transparents per desescalar».
La relaxació de les limitacions en l'hostaleria, el comerç, la mobilitat o les trobades socials «no s'haurien de produir», a parer de Rafael Ortí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial de l'Hospital Clínic de València i president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene, «fins a aconseguir una incidència acumulada de 50 contagis per 100.000 habitants en els últims 14 dies, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut». «A partir d'aquest moment, el sistema de rastreig, el qual només s'ha reforçat de manera conjuntural i no estructuralment, tal com seria necessari, hauria de tenir la capacitat de detectar cada brot i d'aïllar amb mesures contundents els infectats i els seus contactes socials per evitar creixements, de nou, desbocats de la pandèmia. Aquesta pràctica de rastreig i una acceleració del ritme de vacunació permetria estabilitzar l'emergència sanitària».
«És important realitzar una desescalada gradual. S'ha d'evitar que la següent onada ens agafe amb incidències acumulades i ocupacions hospitalàries disparades, tal com ha ocorregut a Madrid. Astúries ha estat un exemple de com evitar que aquesta mena de successió d'onades es produïsca», ressalta Padilla, qui defensa, tanmateix, «modificar els criteris epidemiològics en els quals se fixen les autoritats sanitàries, amb la incorporació de variables com la incidència acumulada per 100.000 habitants durant set dies o en persones majors de 65 anys». «Arran de l'expansió de la variant britànica i sud-africana, i tenint en compte que acabaran erigint-se en soques dominants, la desescalada s'ha de realitzar amb molta cura i quan tinguem incidències acumulades baixes. Només amb dades relativament reduïdes de contagis i de pressió assistencial, podríem considerar l'obertura de l'hostaleria en terrasses», argumenta Peiró.
L'hostaleria, segons recorda el també membre del comitè d'experts de la Generalitat Valenciana, «és una activitat que comporta un risc elevat, ja que està caracteritzada per la interacció social, sovint amb prou proximitat, i on de manera inevitable la gent ha de llevar-se la mascareta per consumir». «Segons els darrers estudis publicats als Estats Units, el risc de contagi es multiplica per quatre als bars i per dos als restaurants. La restauració és una activitat en la qual hi ha un risc elevat d'infectar-se», detalla Ortí. «Hi ha veus empresarials i polítiques que defensen la seguretat de l'hostaleria perquè no s'hi detecten brots. Cal recordar, però, que l'actual sistema de rastreig no està dissenyat per trobar brots als restaurants, bars o, fins i tot, en determinats centres de treball. Normalment, es detecten a les llars. Ara bé, als domicilis arriben d'altres espais», reforça Peiró, qui sosté: «Els interiors de l'hostaleria hauran de romandre durant un llarg període de temps tancats». «No és convenient l'obertura dels interiors de l'hostaleria. En canvi, sí que seria més factible, quan es donen les condicions epidemiològiques, l'obertura de les terrasses. De fet, s'hauria d'avançar cap a un pacte que marque les condicions de l'hostaleria en la nova normalitat», incorpora Padilla.
«Quan aconseguim dades epidemiològiques amb les quals siga prudent emprendre una desescalada, la qual ha de ser gradual i ha d'evitar uns repunts que serien terribles, s'ha de plantejar, entre altres qüestions, canvis a l'actual sistema de rastreig. En situacions de menys estrès arran de les baixes xifres de contagi, el sistema de rastreig ha de ser capaç de buscar interaccions més enllà dels dos dies anteriors, així com s'ha d'assegurar el confinament dels contactes estrets. No és possible que un possible infectat estiga confinant en una casa, en la qual ha tingut interacció amb els convivents, i s'hi recomana a la resta d'inquilins que facen vida normal i no s'aïllen. També és important respectar les quarantenes, malgrat un resultat negatiu. S'ha de recordar que hi ha probabilitats que siga un resultat fals», reflexiona Peiró. «En aquesta línia, a més, caldria plantejar-se atès l'expansió de les variants no europees, la regla dels 15 minuts d'interacció per considerar-ho un contacte i actuacions contundents quan apareix un brot en zones sense quasi casos de COVID-19», proposa. I tanca: «No s'han de cometre els mateixos errors que amb el Nadal. S'ha d'efectuar la desescalada quan siga prudent i a un ritme que evite rebrots dramàtics».