Ençà i enllà

La jungla dels apartaments turístics

L’arribada de turistes no deixa de batre rècords. No obstant això, La proliferació de pisos turístics introduïts al mercat mitjançant les plataformes d’economia col·laborativa genera problemes d’accés a l’habitatge i de desconfiguració social i veïnal. La gestió d’aquest nou fenomen ha esdevingut, d’un temps ençà, un dels principals maldecaps de les administracions i molt especialment dels ajuntaments.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar de l’edifici de la Llotja, al bell mig de la ciutat de València, una parella jove que arrosseguen sengles maletes, entren en un baix. “Rooms for rent”, diu el cartell. Els atén una xicota que els pregunta pel tipus d’habitatge que necessiten per estar-s’hi quatre dies. La parella sembla un poc preocupada. És la primera volta, expliquen en anglès, que visiten una ciutat sense haver reservat amb antelació. Acaben d’aterrar a l’aeroport de Manises. “En aquests moments hi ha molta oferta”, els tranquil·litza la xicota que hi ha a l’altre costat del taulell. Cinc minuts després marxen, satisfets, amb un estudi llogat per 64 euros la nit. “Els preus han baixat en els últims mesos. Hi ha massa allotjaments en el mercat”, assegura després la responsable d’aquesta casa d’intermediació.

És dilluns 9 de juliol. Just avui ha entrat en vigor la nova Llei de Turisme i Hospitalitat de la Generalitat Valenciana que regula per primera volta les residències turístiques i en crea un registre autonòmic. Per poder-s’hi incorporar cal haver obtingut, prèviament, un informe favorable del corresponent ajuntament. I en el cas de València, l’equip que encapçala Joan Ribó va anunciar el passat maig que només podran destinar-se a l’objectiu esmentat les plantes baixes i les primeres plantes. La finalitat declarada és minimitzar les molèsties per al veïnat. L’anunci de l’enduriment de la normativa ha provocat una allau de sol·licituds que persegueixen esquivar les restriccions abans no entre en vigor. Segons publicava el diari Levante-EMV, en dos mesos l’Ajuntament ha rebut 700 sol·licituds de llicència, que ara estan en tramitació. En l’actualitat la capital valenciana compta amb prop de 5.000 pisos d’ús turístic amb llicència.

 

Un problema que truca a la porta

La proliferació de pisos vacacionals és un fenomen que, a casa nostra, ha emergit amb força en els darrers tres anys. L’aparició de la mal anomenada economia col·laborativa i els portals de lloguer com Airbnb o Home Away han introduït un nou model de consum turístic i, amb ell, nous reptes socials i econòmics que cal abordar des de l’àmbit públic. L’increment de l’arribada de turistes a aquesta banda del Mediterrani —derivada en part per la inestabilitat dels últims anys en altres destinacions africanes—, unit a la creixent mobilitat que donen les companyies, ha provocat que el fenomen dels pisos turístics es desbordara. Molts ajuntaments han hagut de reaccionar a corre-cuita per respondre al malestar social que s’està generant. La majoria d’administracions han optat per aplicar la via punitiva als infractors. Només a Catalunya, des de 2015, per aquesta via, s’han recaptat quatre milions d’euros. A pràcticament cap ciutat gran del país no s’ha creat una plataforma veïnal per protestar contra això. Els pisos turístics, diuen, incrementen els preus dels lloguers i, consegüentment, provoquen problemes d’accessibilitat per a les persones que hi viuen. També en les zones costaneres, tradicionalment abocades al turisme, l’increment d’aquesta modalitat genera queixes. Segons les dades aportades per les diverses administracions, als Països Catalans hi ha donats d’alta 155.283 habitatges d’ús turístic (vegeu gràfic per a la distribució per territoris). Aquests serien, però, els legals. Que operen en el mercat negre, en són moltíssims més.

Concentració. La Llei de Turisme i Hospitalitat de la Generalitat Valenciana està adreçada a regular, per primera vegada, les residències turístiques creant-ne un registre i minmitzar molèsties en el veïnat / Miguel Lorenzo

Llogar un habitatge o una habitació a un turista és una possibilitat que ha existit sempre. De fet, és així com els primers turistes europeus van començar a arrelar a Benidorm fins a convertir-la en la ciutat turística per excel·lència. Veïns del municipi van començar llogant habitacions de les seues pròpies cases per acollir aquells excèntrics vestits amb banyador i ulleres de sol. Fou el germen del que avui és el fenomen turístic a casa nostra. Tanmateix, la irrupció d’internet ho ha canviat tot. Els intermediaris desapareixen i això dona pas a nous problemes. I això passa a tot arreu.

 

De Nova York a Palma

Durant algun temps va predominar el campe qui puga propi del lliure mercat. Però d’un temps ençà les administracions s’han adonat que no poden desentendre-se’n. Cada ciutat ha abordat la problemàtica de manera diferent. Nova York, per exemple, va aprovar ja fa cinc anys una llei que restringeix el lloguer per a períodes per sota dels 30 dies, la qual cosa impossibilita, de facto, el lloguer vacacional. A Amsterdam, als propietaris se’ls grava amb un impost. A Berlín, per estar inscrit en el registre cal haver desemborsat prèviament 250 euros.

A casa nostra és Palma la que ha adoptat una postura més restrictiva: el consistori que regeix Antoni Noguera, de MES, va anunciar aquest abril que prohibiria el lloguer de pisos a turistes en tota la ciutat. Només les cases aïllades i zones pròximes a l’aeroport o els polígons industrials queden fora del veto. Això suposarà, a la pràctica, l’eixida del mercat de moltes de les 11.000 places de lloguer turístic que, es calcula, s’oferien fins ara en el mercat negre. Abans que s’aprovés la nova normativa, només 645 places disposaven de llicència.

Restricció. Sota el mandat d’Antoni Noguera, el consistori de Palma va anunciar que prohibiria el lloguer de pisos a turistes en tota la ciutat, amb poques excepcions.

Ara falta veure si la resta de les Illes seguiran la senda marcada per Palma. El Govern de Francina Armengol va aprovar ara fa tot just un any una modificació de la Llei de Turisme que emplaça els ajuntaments a delimitar les àrees del municipi que poden allotjar pisos turístics. Durant aquest any s’ha aplicat una moratòria i és des de finals de juliol que cada poble o ciutat ha de comunicar quina és la seua zonificació. A partir d’ací, cada persona o entitat que desitge disposar d’una plaça turística haurà de pagar a l’administració 3.500 euros en el cas dels pisos unifamiliars i 875 euros en el cas de plurifamiliars. A més, el Govern d’Armengol ha establert un sostre a partir del qual no es podran crear més places turístiques a les Balears: 623.624 places. La llei, també, estableix multes d’entre 40.000 i 400.000 euros per a les plataformes que anuncien habitatges que no estiguen correctament donats d’alta. De fet, durant aquest any, s’han imposat sancions de fins a 300.000 euros a Airbnb, TripAdvisor i Homeway. La pressió punitiva, de moment, ha tingut efecte: en l’últim any la publicitat de pisos turístics a Palma ha disminuït un 35%. “Anem en la bona direcció”, opina Toni Sansó, director general de Turisme de les Illes, qui destaca “l’esforç del Govern per contenir i regular el fenomen turístic”. Sansó confia que siga durant l’any vinent que totes aquestes mesures donen els seus fruits, “una volta superat l’any de moratòria, per bé que som conscients que són nombrosos els factors que intervenen en la fluctuació dels preus de compra i lloguer”.

 

Contra la turistització

A l’igual que a les Illes, a Barcelona fa temps que aquesta qüestió s’ha incorporat a l’agenda política. La capital catalana ha esdevingut un imant turístic i l’opció d’allotjar-se en un pis llogat ha esdevingut com més va més popular. Només l’any passat es registraren 8,5 milions de pernoctacions d’aquest tipus, per 19,7 milions que van preferir hostatjar-se en un hotel. L’oferta ha crescut en paral·lel: 2017 es va tancar amb 58.911 places, segons dades de Turisme de Barcelona. Els moviments cívics critiquen que en barris com Ciutat Vella, l’Eixample o Sant Antoni s’està expulsant els veïns, amb les conseqüències que se’n deriven: desvertebració del barri, pèrdua d’identitat, substitució del comerç local... Allò que darrerament es coneix com la turistització de determinats barris, això és, la conversió de la ciutat en una espècie de parc temàtic per a major gaudi dels visitants. “Hi ha zones de la ciutat on hi ha més habitants temporals que fixos”, es queixa Joan Balañach, membre de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, qui exigeix “mesures de contenció” i que es tornen a examinar els permisos dels quals disposen tots els habitatges que en l’actualitat són legals. “La massificació turística —es queixa aquest veí del districte de l’Eixample— interfereix en la quotidianitat dels ciutadans i ens condemna a ser simples aparadors per a gaudi dels turistes. Aquest no és el model de ciutat que volem”.

Amb l’objectiu de contenir aquesta voracitat, el govern d’Ada Colau ha posat en marxa la seua particular croada. Des que l’any 2016 va iniciar el seu pla de xoc, ha imposat 5.503 sancions a apartaments que operaven sense llicència i 2.355 han abandonat el mercat. Segons la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, en l’actualitat hi ha a Barcelona 8.000 pisos il·legals, per 9.600 que sí que disposen de la preceptiva llicència. Les multes per als propietaris eren fins al mes de març de 30.000 euros i des del mes de març, de 60.000. Les sancions per a les plataformes ascendeixen, com a les Balears, als 600.000 euros. Per dur endavant aquesta tasca fiscalitzadora, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’un equip d’un centenar de persones que visiten els habitatges, rastregen les pàgines web i s’asseguren que complisquen la normativa.

 

Oh, benvinguts, marxeu, marxeu!

Ruth Tramullas viu al centre de Girona. D’un temps ençà s’ha hagut d’acostumar a l’anar i venir en la seua finca d’hostes desconeguts. La seua és una de les ciutats de moda. El 2016 va superar per primera volta la xifra dels cinc milions de visitants en un any. El barri històric experimenta de fa uns anys un anar i tornar constant de visitants. “En ocasions es fa impossible caminar pels carrers per culpa de la massificació”, es queixa Tramullas.

Ara fa un any alguns dels qui formen part de l’Associació Cultural Burg de Sant Pere, que fins aleshores s’havia dedicat a organitzar activitats de dinamització, van prendre consciència que alguna cosa calia fer contra el procés de gentrificació que presenciaven. “Van començar a desaparèixer veïns. De sobte, un edifici on vivien quatre homes va ser comprat per un inversor rus. Els preus del lloguer van començar a incrementar-se entre 150 i 400 euros. Molta gent va haver de marxar, amb tot el que això comporta”, explica Tramullas. Organitzaren aleshores una assemblea amb altres entitats veïnals del centre de la ciutat per posar en comú les seues preocupacions. Fou el germen per al naixement de la plataforma Més barri, menys pisos.

El gener d’aquest any presentaren al plenari de l’Ajuntament una moció que, entre més demandes, sol·licitava l’aplicació d’una moratòria de llicències per a nous habitatges d’ús turístic. Només Esquerra i la CUP hi votaren a favor; els socialistes s’abstingueren; i la resta, encapçalats per l’alcaldessa del PDeCAT, Marta Madrenas, hi va votar en contra. La moció no va prosperar. “Argumentaven que això perjudicaria els llogaters. Passen per alt que molts propietaris són ara inversors interessats a traure el màxim de rendiments possible”, explica la portaveu de Més barri, menys pisos. L’equip de govern, per la seua banda, insisteix que el responsable de l’increment dels preus de l’habitatge no és exclusivament el turisme. “A Girona no tenim, en general, un problema de convivència; i amb els pisos turístics tampoc —va escriure recentment Madrenas al Diari de Girona—. Des que els mitjans varen fer públics els problemes que causen als veïns la proliferació excessiva de pisos turístics a Barcelona, a Girona vivim un debat càndid, per poc elaborat i manca de rigor”. A 16 de maig d’enguany, en el registre de la Generalitat figuraven 593 pisos turístics a la ciutat, això és un 50% més que l’any anterior. “Ens cal una moratòria ja”, insisteix Ruth Tramullas.

Cada localitat presenta, doncs, les seues particularitats, però el neguit és compartit arreu del territori.

 

Situació territori per territori

 

CATALUNYA 

Des de 2012, els habitatges turístics han de quedar inscrits en el Registre de Turisme de Catalunya, amb prèvia inspecció de la Generalitat. Cal també presentar una declaració responsable a l’ajuntament corresponent.

Els allotjaments que no estiguen donats d’alta s’arrisquen a ser multats. Són els municipis els qui estableixen les sancions.

Les comunitats de propietaris poden vetar, a través dels seus estatuts, l’ús turístic en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.

 

BARCELONA

La implantació de pisos turístics ha de seguir el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics. Estableix que només es dona una llicència quan una altra llicència s’ha donat de baixa.

Sancions a les plataformes d’internet d’entre 30.000 i 600.000 euros.

Sancions als propietaris d’entre 30.000 i 60.000 euros.

Moratòria a la concessió de noves llicències. 

Condonació del 80% de la multa a canvi d’oferir l’habitatge sancionat per a ús social. 

 

BALEARS              

Per oferir un habitatge vacacional, cal sol·licitar un número ETV (Estada Turística en Habitatge) en les oficines de la Direcció General de Turisme, el qual té una vigència de cinc anys.

Des de 2012 està prohibit llogar pisos en edificis plurifamiliars d’ús residencial. Des de l’any passat s’han endurit les condicions.

L’any passat el Govern va aprovar una modificació de la llei per la qual tots els municipis havien d’aprovar en el termini d’un any una zonificació per establir on poden establir-se o no apartaments turístics. El termini acaba a finals d’aquest mes.

Des de l’aprovació de la modificació de llei fins aquest any, hi ha hagut una moratòria.

S’estableix que les Illes poden tenir un sostre de 623.624 places turístiques. Per poder donar d’alta un habitatge turístic nou, cal que algú altre haja donat de baixa el seu habitatge.

Sancions a les plataformes que publiciten habitatges turístics no reglats de fins a 400.000 euros.

Sancions als propietaris que no donen d’alta els seus habitatges turístics d’entre 20.000 i 40.000 euros. 

 

PALMA

L’Ajuntament vol aprovar l’opció més restrictiva de zonificació: la que prohibeix els pisos turístics a tots els blocs d’edificis plurifamiliars. 

 

MENORCA

A hores d’ara, els lloguers turístics només estan permesos a les urbanitzacions. De moment no es pot exercir aquest negoci als nuclis tradicionals i en sòl rústic. Tot resta a l’espera que es definesca el Pla Territorial Insular, previst per a finals d’aquest any, en què es decidirà, definitivament, on es pot i on no es pot exercir el lloguer de pisos turístics. 

 

PAÍS VALENCIÀ 

Cal donar-se d’alta en el Registre d’Habitatges Turístics de la Generalitat. Abans, cal haver obtingut una autorització municipal. 

Sancions de fins a 600.000 euros per a les plataformes on-line que publiciten habitatges no reglats. 

Deixa als municipis establir les seues pròpies normes a través del Pla General d’Ordenació Urbana.

 

VALÈNCIA

Només es dona l’autorització municipal a habitatges turístics situats en baixos o primeres plantes.

 

Problemes compartits, complicitats globals

El tòpic diu allò de “pensa globalment i actua localment”. Fins ara molts moviments veïnals havien actuat localment sense pensar globalment. Però el que s’han trobat quan han alçat la vista és que moltes ciutats del seu voltant pateixen el mateix problema de massificació turística que ells. Fruit d’aquesta constatació, l’abril passat es va presentar a Barcelona la xarxa SET de Ciutats del Sud d’Europa enfront de la Turistització. En formen part, a més de Barcelona, València, Palma, Tarragona i Eivissa, Venècia, Sevilla, Pamplona, Lisboa, Màlaga, Malta, Canàries, Madrid i Sant Sebastià. En el seu manifest fundacional exigeixen: l’establiment de límits a la indústria turística; l’adopció de polítiques fiscals diferenciades per a l’habitatge i l’allotjament turístic; i la desturitització de l’economia. Insisteixen, a més, que no promouen la turismofòbia, sinó un model d’indústria turística que “genera beneficis per a uns quants i perjudicis per a molts”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.