Burgesia valenciana

Les ombres de l'expatró dels empresaris valencians

Anys després de la sortida a borsa de Bankia, l'Audiència Nacional ha iniciat aquesta setmana el judici pel suposat frau d'aquella operació econòmica. Entre els alts càrrecs processats, destaca Rafael Ferrando, expresident de la patronal valenciana. Fill d'un empresari carlí, Ferrando acumula altres taques al seu historial lligades a la seua etapa com a membre del consell d'administració de l'entitat financera i com a un dels senyors de la rajola valenciana. Esquitxat al cas Urdangarín, va exercir durant 12 anys com a veu empresarial alienada amb el PP.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Combatent de la feixista División Azul i militant de conviccions profundament carlines, Rafael Ferrando Sales va convertir-se durant la postguerra en un dels grans senyors de la rajola a València. Cap de Comunió Tradicionalista al País Valencià, va urbanitzar els barris de Torrefiel i la Zaïdia. Una conjunció entre política i món empresarial que heretaria en part el seu fill, Rafael Ferrando Giner. Militant carlí durant la seua joventut, va erigir-se l'any 1999 en president de la patronal valenciana.

En aquell moment, però, el seu pensament havia canviat. Gaudia d'unes fortes conviccions autonomistes i, fins i tot, considerava «necessari el contrapunt» que oferien les formacions nacionalistes. «Aquests partits en serien beneficiosos, precisament, perquè si desaparegueren com a referent clar del valencianisme, les federacions estatals podrien oblidar fàcilment totes les reivindicacions que com a nació els valencians plantegem», afirmava en una entrevista a EL TEMPS firmada per Salvador Giménez l'any 1999. «El fet provincial existeix i ningú no el pot negar. Per això, no hem de lluitar-hi en contra, sinó crear un ens autonòmic coherent i fort, que no faça abellidores les organitzacions provincials als ulls dels empresaris», proclamava, mentre l'entrevistador el definia com «un home dialogant i de tarannà liberal» que trencava amb el conservadorisme habitual del món de l'empresa.

Després de dotze anys al capdavant de la patronal valenciana, el missatge de Ferrando semblava canviar. Com a president de la Fundació Manuel Broseta, entregava a principis d'enguany un guardó a Societat Civil Catalana, l'organització unionista de referència a Catalunya tacada pels seus vincles amb l'extrema dreta. «Societat Civil Catalana realitza una tasca encomiable a l'hora de promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convivència a Catalunya», expressava. «A Societat Civil Catalana, se l'ha marginada», censurava. Encara més, defensava el «compromís» d'aquesta organització d'arrel anticatalanista «per una Catalunya oberta, plural i genuïnament democràtica, plenament integrada en Espanya i la Unió Europea».

Ferrando, tanmateix, no desaprofitava l'ocasió per atacar el sobiranisme català. Com si es tractara dels anys en els quals Francisco Camps va potenciar el seu anticatalanisme, l'expresident de la patronal criticava que l'independentisme català «amenaçava en fracturar el llegat rebut». «Es tracta d'un atac a la legalitat i només des de l'imperi de la llei serà possible una tornada a l'harmonia», reivindicava, al seu torn, que comparava molt dissimuladament la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 a Catalunya amb el cop d'Estat militar del 23-F.

Rafael Ferrando, exdirigent de Cierval i, en aquell moment, president de la Fundació Manuel Broseta, durant l'entrega del premi a Societat Civil Catalana. Ferrando va realitzar un discurs contra l'independentisme català| EL TEMPS

Amb un fill convertit en un dels flagells fallers del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, a l'Ajuntament de València, Ferrando feia aquest discurs rotund contra el procés català acumulant diverses imputacions a la seua esquena arran del seu pas pel consell d'administració de Bankia. Aquesta setmana, de fet, s'ha engegat a l'Audiència Nacional el judici pel suposat frau de la sortida a borsa de l'entitat financera que va aixoplugar les caixes de referència de la Comunitat de Madrid i el País Valencià.

Segons la interlocutòria d'obertura del judici oral, l'exrepresentant dels empresaris està acusat d'un presumpte delicte de falsedat en els comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011 i per un suposat delicte de frau en les inversions per la teòrica inclusió de dades falses en els follets informatius de la sortida de l'entitat financera a borsa, tal com ho estan la resta de 31 consellers, entre els quals destaca l'expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas. Amb la Fiscalia contemplant durant tota la jornada judicial d'aquest dilluns un enduriment de les penes, Ferrando va negar durant la instrucció de la causa judicial que coneguera el suposat maquillatge dels comptes de Bankia, tal com va denunciar l'exdirigent d'UPyD i advocat que va personar-se a la causa Andrés Herzog. «Va declarar que no s'havia interessat per demanar l'estat dels seus comptes quan cobrava 307.000 euros com a conseller», va censurar Herzog en un vídeo de Youtube.

A la resolució de processament, de fet, s'assenyala que l'empresari constructor va participar de la votació dels estats financers de l'entitat dels anys 2010 i 2011. Dels comptes d'aquest darrer any apunta la interlocutòria: «Tampoc reflectien la imatge fidel de l'entitat Banc Financer i d'Estalvis SA, els comptes anuals tancats a 31 de desembre de 2011, individuals i consolidats aprovats en la reunió del seu consell d'administració a data del 28 de març de 2012».

El malson de ser 'banker'

De la seua etapa com a membre del consell d'administració de l'entitat financera a proposta del PP, Ferrando acumula encara més problemes amb la justícia. La jutgessa instructora de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va processar-lo junt amb la resta de directius de Bancaixa i Banc de València pels presumptes delictes d'administració deslleial i d'apropiació indeguda per les inversions ruïnoses que van fer aquestes finançadores al Carib. Amb un forat generat de 750 milions d'euros, els dos hotelers beneficiats, Juan Vicente Ferri i José Salvador Baldo, van teixir una autèntica xarxa offshore per desviar presumptament els crèdits obtinguts de les entitats bancàries.

Vinculat històricament a les constructores Gesfesa i Edifesa, propietat de la família Ferrando, l'expresident de la patronal valenciana va estar esquitxat per una operació sota sospita entre l'extinta Bancaixa i la mateixa Gesfesa. Segons va publicar Las Provincias, l'informe pericial que detallava el suposat maquillatge dels comptes de Bankia destapava una jugada immobiliària amb perjudici de 187 milions d'euros. I en la qual s'observaven, segons l'auditoria realitzada, «indicis d'irregularitats».

L'expresident de la patronal valenciana vinculat a les promotores Gesfesa i Edifesa, Rafael Ferrando

L'operació financera consistia en la concessió d'un crèdit de 15 milions d'euros a Gesfesa per part de Bancaixa. Ambdues firmes eren sòcies a Nuevas Actividades Urbanas. I la promotora participada en un 14% per Ferrando arrossegava tensions de tresoreria, segons el document. Aquest préstec s'atorgava mentre l'expresident dels empresaris valencians tenia accions en la constructora i s'incorporava en desembre de 2010 com a vocal del consell d'administració de Bankia. El crèdit s'acordava en juny del mateix any. Ferrando, amb tot, va desvincular-se de l'entitat financera i de Gesfesa en declaracions al citat periòdic.

De la ITV de Zaplana al 'cas Urdangarin'

Com a president de la Confederació Empresarial Valenciana (Cierval) durant més d'una dècada, el constructor de família carlina va caracteritzar-se per una actitud complaent amb els diferents governs del PP. No importara que estiguera al capdavant Eduardo Zaplana o Francisco Camps. Va fer del seguidisme la seua estratègia. «S'ha distingit per un perfil baix, fins al punt de ser inoperant», reblava a EL TEMPS l'any 2011 una veu empresarial descontenta amb la seua gestió. «Ferrando ha estat un president de la patronal molt còmode per al PP. Ha prestat la seua imatge per a totes les vel·leïtats que se li han ocorregut al govern valencià», remataven des del món de l'economia valenciana.

Assistent a actes electorals de la formació conservadora, el patró dels empresaris va plantar, fins i tot, el secretari general del PSPV d'aquell moment i també candidat a la Generalitat Valenciana dels socialistes, Jorge Alarte, en la presentació del seu programa econòmic a Madrid l'any 2011. Una lleialtat als populars, més enllà de la marcada al guió, que va demostrar-se quan va participar de la privatització de la Inspecció Tècnica de Vehicles impulsada per l'expresident Zaplana, empresonat provisionalment, precisament, per les sospites de corrupció en l'adjudicació dels contractes de la revisió automobilística.

Ferrando, junt amb altres referents de l'empresa valenciana, especialment, del lobby de la construcció (el sector que va mantenir-lo durant dècades al capdavant de Cierval) van sumar-se a aquell concurs farcit d'irregularitats i que va ser denunciat sense èxit per Comissions Obreres. El constructor va obtenir el quint llot, que comprenia les estacions d'Alacant, Benidorm (Marina Baixa) i Elx (Baix Vinalopó). Els socis de la família Ferrando era Pavasal (esquitxada pel finançament irregular del PP de Rita Barberá) i dos empresaris tacats pel cas Naseiro, Antonio Magraner i Tomás Velasco, també involucrat a la llista Falciani per gaudir de tres comptes amb un total d'un milió d'euros a Suïssa.

La seua proximitat a la formació de la gavina va generar més suspicàcies. L'any 2005, l'aleshores portaveu dels socialistes a l'Ajuntament de València, Rafa Rubio, va acusar els populars d'afavorir Ferrando en augmentar les altures previstes per a un projecte que impulsava la seua empresa. Es tractava d'una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana que afectava un solar ubicat entre els carrers Benigànim i Alcalde Cano Coloma, al barri d'Aiora, amb la qual es passava d'edificar de cinc a sis altures a una forqueta de sis a vuit. «Aquest augment s'efectua per pagar favors polítics», va censurar el regidor del PSPV.

El patró dels empresaris reunit amb diversos directius de l'Institut Nóos| EL TEMPS

L'expatró dels empresaris, però, va sumar una nova polèmica arran de la seua declaració com a testimoni al cas Nóos. Ferrando va amagar la seua relació amb membres de l'institut sota sospita al jutge. El constructor valencià va negar al magistrat instructor José Castro haver-se reunit amb diversos integrants d'aquesta organització que encapçalava Iñaki Urdangarín, gendre del monarca emèrit espanyol Joan Carles I.

Ara bé, unes fotografies i un vídeo incorporat a la causa va mostrar, precisament, el contrari. Quan el testimoni va veure la foto durant la seua declaració, va excusar-se en les nombroses trobades que feia com a president de Cierval. «En una confederació com la nostra, passa contínuament molta gent», va expressar com a defensa davant el togat. Fou l'enèsima controvèrsia de l'empresari amb la justícia. Aquesta setmana s'enfronta al seu primer malson amb el judici de la sortida a borsa de Bankia. Les ombres del patró dels empresaris transformades en problemes als tribunals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.