Històries fosques

L'exorbitant negoci de la fillastra i el «testaferro» de Blasco amb les ITV

Compromís ha desvelat aquest dijous que la pilotada econòmica de la fillastra i el suposat testaferro de l'exconseller Rafael Blasco amb la venda de la seua concessió de la ITV va ser de 47 milions d'euros, i no de 14 milions d'euros, tal com reflectia el comunicat de la CNMV. Un fet que és només el final d'una jugada fosca que engloba empresaris relacionats amb el PP, familiars de dirigents conservadors i una teranyina accionarial, entre altres ombres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cada vegada que els valencians agafaven el seu cotxe per passar la rutinària prova d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) la butxaca tremolava. La factura que pagaven els habitants del País Valencià durant els diferents governs del PP a la Generalitat Valenciana era d'un 146% major respecte dels ciutadans de la resta de l'Estat espanyol. Una diferència abismal que tenia el seu origen en la privatització d'aquests exàmens als automòbils que va impulsar l'expresident valencià Eduardo Zaplana. L'exministre de Treball amb José María Aznar estava empresonat de manera provisional, precisament, per cobrar presumptes comissions il·legals a canvi d'adjudicar uns dels cinc lots de les ITV a la família de l'expresident de les Corts Valencianes i processat pel cas Gürtel, Juan Cotino. Aquest mateix dijous Zaplana ha sigut excarcerat després que la justícia trobara diversos milions d'euros amagats a paradisos fiscals.

Amb aquesta adjudicació al punt de mira dels tribunals valencians, Compromís vol que la justícia esbrine si van produir-se irregularitats en la concessió de la resta de lots, concretament en la concessió en la qual tenia interessos Maria Consuelo Salom Císcar, fillastra de l'exconseller Rafael Blasco, condemnat per desviar diners dels més necessitats a immobles particulars. La coalició valencianista, de fet, ha desvelat aquest dijous que la firma participada per la fillastra de l'exdirigent del PP va obtenir una pilotada econòmica de 47,90 milions d'euros, 33 milions d'euros més dels beneficis declarats a l'aleshores Comissió Nacional del Mercat de Valors, actual Comissió Nacional del Mercat i la Competència.

La història d'aquesta pilotada econòmica (que va comportar un augment dels preus que pagaven els valencians per revisar els seus vehicles) comença l'any 1998. Tot i que l'empresa pública encarregada de la ITV genera beneficis -o tal vegada per aquests fets-, Zaplana decideix privatitzar el servei. Això sí, sense els informes pertinents. «Cal assenyalar que no hem obtingut evidència que l'administració autonòmica haja realitzat els projectes, estudis i informes pertinents que justifiquen la decisió adoptada pel Govern valencià per al canvi de règim d'explotació del servei d'ITV i el procediment i la fórmula contractual escollit», afirmava la Sindicatura de Comptes en un informe del 2017.

Les diferents estacions distribuïdes per tot el territori valencià s'aixopluguen en cincs lots, dels quals el quart recau en Atecsa. La resta són copats per empresaris vinculats al PP, alguns d'ells tacats posteriorment pel finançament suposadament il·legal de la formació de la gavina. Segons la documentació analitzada pels valencianistes i destapada pel síndic parlamentari Fran Ferri, el 46% d'Atecsa estava en mans de Felipe Manteca Almenar, propietari de Cyes, constructora esquitxada pel presumpte dopatge electoral dels conservadors.

En aquell moment, l'empresari agroalimentari Federico Félix, munyidor del pacte del pollastre entre Zaplana i Unió Valenciana, n'ostentava una participació minoritària. Al consell d'administració de Cyes, tenia un seient Vicente Domínguez, germà de l'exregidor del PP a l'Ajuntament de València i actual parlamentari a les Corts Valencianes, Miquel Domínguez, qui va estar tacat pel cas Taula i pertany a l'ala cristina dels populars. Vicente Domínguez surt com a conseller mancomunat d'Atecsa.

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, durant la roda de premsa en la qual ha detallat la "trama" de les ITV| Compromís

L'empresari del tèxtil Javier Cotanda Prieto comptava amb participacions destacades a través de les seues firmes Textiles Prieto SL (26%), Tras Internacional SL (10%) i Jucoba SL (10%). La solvència tècnica l'aportava ITV Euskadi, que només retenia un 7% del total d'Atecsa. Aquesta composició accionarial sofrirà canvis radicals en pocs mesos. Sis mesos abans que Atecsa pescara la concessió amb un pagament de poc més de vuit milions d'euros l'alquimista societari Ramón Cerdà, un especialista a crear empreses pantalla que han estat esquitxades a trames com Brugal, Gürtel o Nóos, constitueix la firma Grupo Tempero 9000. En juny de 1998, és adquirida per quatre directius.

Històric del cooperativisme valencià, exdirectiu de Ruralcaixa i exalcalde de Bolbaite (Canal de Navarrès) per una formació independent, Luís Juarez era un dels homes de negoci que participa en la compra. L'altre era Gregorio Martínez, exdirector de recursos humans del Sepiva, la firma pública que s'encarregava de la ITV. Junt amb aquests dos directius, hi havia Juan Ferris Tortajada, funcionari a Hoyo de Manzanares, exsecretari a Carlet (Ribera Alta) i suposat testaferro de l'exconseller Blasco. La relació entre ambdues persones era visible arran de l'aventura política de Ferris amb Convergència Progressista Valenciana i a la seua anterior militància al PSOE. Ferris, de fet, ostentava la propietat d'altres firmes impulsades per Cerdà, com ara Crespinell SL. Aquesta firma està lligada a la fosca jugada que va realitzar-se amb la residència de la tercera edat de Xàtiva (Costera), narrada per aquest setmanari. El quart era Hèctor Fliquete.

Circuït societari

Un mes després apareix en escena l'anomenat regidor multimilionari. Manuel Palma, actualment propietari d'un hòlding dedicat a diversos sectors econòmics -especialment, a l'automoció- i representant municipal del PP a Paterna (Horta) entre 2011 i 2015, ven Valenciana de Servicios Integrales a Grupo Tempero 9000. La jugada, de fet, provoca els retrets de l'oposició d'aleshores: hi ha incompatibilitat entre els negocis automobilístics i la revisió d'ITV. Mercantils del quart lot, al seu torn, havien estat assenyalades per manca d'experiència, capital social i capacitat tècnica.

Valenciana de Servicios Integrales adquirirà accions a Almenar en dues ocasions accions. També comprarà participacions a ITV Euskadi. Com ho farà Migral, una firma lligada a Ferris i Martínez. Vicebel, una altra societat lligada a Ferris, repetirà l'operació d'adquirir títols d'Almenar i d'ITV Euskadi. En tota aquesta teranyina de moviments econòmics, també participa Grupo Tempero. Serà aquesta societat l'encarregada d'aconseguir les accions de les firmes de Prieto, industrial d'Ontinyent (Vall d'Albaida). Valenciana de Servicios Integrales copiarà aquesta operació accionarial.

L'exconseller Rafael Blasco a les Corts Valencianes durant la seua intervenció a la comissió d'investigació del 'cas Taula'| Corts Valencianes

D'aquesta manera, i en només uns mesos, Grupo Tempero aconseguirà fer-se amb la concessió. Les darreres adquisicions seran les de Migral a ITV Euskadi l'any 2004 i les vendes d'Almenar i Domínguez al Grupo Tempero, qui ostentarà en 1999 el 99,96% d'Atecsa, la concessionària d'ITV present a Alcoi (Alcoià), Gandia (Safor), Ontinyent (Vall d'Albaida), Alzira (Ribera Alta), Ondara (Marina Alta) i Xàtiva (Costera). L'any 1999, però, Maria Consuelo Salom Císcar, fillastra de Blasco, va entrar en la firma. Va quedar-se amb un 25% de la societat arran de la sortida de Fliquete. Martínez, Ferris i Juarez es repartiren també un 25% cada un.

La «tarifada» de Blasco

L'any 2004, i coincidint amb la compra completa de tot el lot per part del suposat testaferro de Blasco, l'aleshores conseller de Territori i Habitatge inclou a través de la Llei de Contaminació Acústica la prova de la sonometria. «Es tracta d'una prova que només estava present al nostre territori i que la Unió Europea considera voluntària. En canvi, Blasco la instaura com a obligatòria creant un mercat captiu per a les concessionàries, ja que si passaves la ITV a Albacete, podies ser sancionat per no gaudir d'aquest element de la revisió», ha afirmat Ferri. La introducció d'aquest examen automobilístic dintre de la ITV comporta un creixement de la tarifa. Un augment de la factura exemplificat amb el preu dels vehicles dièsel: evoluciona dels 36,98 euros del 2004 als 42,95 euros del 2010.

A parer de la coalició valencianista, es produeix una sobrefacturació respecte de la previsió del plec de condicions de 317.567.302 euros. Un increment que ve donat pel cost de les inspeccions reals sobre la previsió recollida al plec que comporta 71.495.948 euros i per l'aplicació d'IPC en primeres inspeccions reals amb 61.780.361 euros. La prova d'emissions amb 123.325.833 i la sonometria amb 60.965.160 euros també contribueixen, i no poc, als sobrepreus.

La pilotada del testaferro i la fillastra

Aquestes perspectives de negoci capten l'atenció de fons d'inversions i multinacionals. I possibiliten un negoci ben suculent per als accionistes d'Atecsa. La societat de capital risc Dinamia Capital Privado i el fons N+1 compren per 14,25 milions d'euros la concessió, tal com s'estableix en un comunicat de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Una operació que suposa unes plusvàlues de 5,6 milions d'euros. O dit d'una altra manera: aconsegueixen uns beneficis un 65% superiors als vuit milions d'euros abonats per convertir-se en adjudicataris.

La pilotada econòmica, però, és superior. Segons el contracte de compravenda entre els propietaris d'Atecsa i les dues firmes financeres que ha destapat per Compromís, l'adquisició de les accions va firmar-se per 47,90 milions d'euros. «Aquest document era privat. Però com a resultat de la nostra investigació vam aconseguir-lo a través d'una font confidencial. La pilotada és de 33 milions d'euros superiors a la quantitat comunicada a la CNMV i d'un 487% més respecte dels vuit milions abonats en 1998», ha denunciat Ferri.

El síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes ha assenyalat les persones que es van beneficiar. O, si més no, les teòriques receptores de la quantitat. «No sabem com van distribuir-se els diners, però cada directiu, entre ells el suposat testaferro de Blasco i la fillastra de l'exconseller, tenien un 25% d'Atecsa. Ara bé, hi ha veus que parlen d'una jugada de Ferris a la fillastra de Blasco, i que van beneficiar-se només Martínez i l'exfuncionari de l'Ajuntament de Carlet», ha indicat. «Això sí, ens han comentat que Juarez va obtenir prop d'un milió d'euros perquè va amenaçar en denunciar Martínez i Ferris», ha agregat.

Un negoci força suculent que la coalició valencianista espera que «siga investigat als tribunals dintre de l'Operació Erial, per la qual està imputat Zaplana». «Nosaltres vam aportar la documentació a Fiscalia a través d'una comunicació de fets, ja que no vam tipificar els possibles delictes que s'haurien pogut cometre, o si està tot prescrit», ha afegit. Siga motiu d'una investigació judicial o no, el relat dels fets proporcionat per la recerca de Compromís mostra com persones lligades a l'exconseller van extraure exorbitants beneficis d'un servei amb un cost al País Valencià extremadament superior a altres autonomies. El preu que pagaren els valencians per la privatització ideada per Zaplana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.