COMPROMÍS

«Hem de convertir la gent en activistes del Botànic i dels drets humans»

Fran Ferri és el síndic de Compromís a les Corts valencianes i una persona molt influent al si del Bloc, el principal partit que integra la coalició. En aquesta entrevista fa balanç dels primers tres anys i mig del nacionalisme valencià al Consell, de la relació amb el PSPV i els altres grups parlamentaris i d’algunes qüestions que han sigut polèmiques. I, és clar, parla del futur electoral.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Malgrat la seua joventut, ja fa 12 anys que vostè milita al Bloc. És un jove veterà del partit. Com avalua la primera experiència del nacionalisme valencià al màxim nivell de govern?

—Com que la perfecció no existeix, jo li posaria un notable. Un notable alt. Hem marcat l’agenda del Govern, hem situat l’agenda valenciana al centre del debat i l’hem traslladada a la ciutadania. La gent és més conscient que mai del nostre infrafinançament, de la necessitat del corredor mediterrani i dels enganys que hem patit per part dels diversos governs de l’Estat. Hem posat aquests temes damunt la taula i els posicionaments han sigut unànimes, tot i que més tard se n’haja despenjat algun partit, especialment Ciutadans. Les conselleries que gestionem s’han dedicat a rescatar persones, allò que havíem promès. La Conselleria [d’Igualtat i Polítiques Inclusives] de Mónica [Oltra], per exemple, ha reduït les llistes de la dependència, ha elaborat una llei de serveis socials que està a punt d’entrar en funcionament, ha tret endavant la renda bàsica d’inclusió... I la Conselleria d’Educació ha reduït la despesa de les famílies en llibres i ha ampliat el volum de les beques. El nostre objectiu era que els valencians, les valencianes i els nouvinguts tingueren una qualitat de vida millor.

—Els temes que comenta responen a una agenda socialdemòcrata o nítidament d’esquerres, si vol dir-li així. Són aspectes que no responen a la concepció clàssica del nacionalisme valencià.

—Em considere una persona valencianista i d’esquerres. Entenc el sobiranisme com el trasllat del poder de decisió al poble, com la millora del sistema democràtic. Els qui diuen que Compromís no fa polítiques valencianistes acostumen a ser valencianistes de dretes. Amb À Punt, per exemple, hem introduït el valencià fins a la sopa. És la llengua vehicular de la televisió i de la ràdio, que a més té l’obligació de posar cançons en valencià. Tot això també és valencianisme.

—En què es diferencia el Compromís d’avui a la Unitat del Poble Valencià (UPV) dels anys vuitanta o noranta?

—L’altre dia vaig veure el vídeo de la UPV a les eleccions de 1983 i les reivindicacions d’aleshores eren les mateixes que fem ara. Hi coincideixen al 100%.

—Compromís s’assembla més a Iniciativa que no al Bloc?

“Els qui afirmen que Compromís no fa polítiques valencianistes acostumen a ser valencianistes de dretes”

—Compromís no s’assembla més a l’un ni a l’altre. És una altra cosa. Cap altra força política de l’Estat no se li assembla. És com Catalunya en Comú? No. És com Esquerra Republicana? No. Té determinades coses de tots dos? Sí. A més, els lideratges són compartits: el lideratge tan fort de Mónica potser explica aquesta pregunta, però en tenim d’altres, com el del conseller [Vicent] Marzà, [el diputat al Congrés] Joan Baldoví... Compromís és la suma de tots els que l’integren, no ha d’assemblar-se més a ningú en concret.

—Vostè diria que l’actual Govern valencià és nacionalista?

—Jo crec que és un govern valencianista. Ens esforcem a millorar la vida dels valencians i les valencianes, a defensar la nostra cultura i la nostra llengua, el nostre territori... Ser valencianista és estimar el lloc on vius. Amb tot, pense que les identitats, amb el pas del temps, van canviant. La llengua i la cultura, com tot en aquesta vida, van evolucionant. Si no, encara parlaríem llatí. La taronja no formava part de la identitat valenciana i ara la citricultura n’és un tret essencial.

—Al Bloc hi ha un segment de persones que se sent bandejat. Com si hagueren fet la travessa pel desert i, ara, no se’ls haguera permès tastar la gestió de les institucions.

—Qui hi ha estat, hi és. Tenim un conseller jove i un de més gran, Rafa Climent. Tenim un president de les Corts, Enric Morera, que durant molts anys va ser secretari general del Bloc...

—És notori que el Bloc —i, per extensió, Compromís— és qui disposa d’uns càrrecs institucionals més joves.

—Això és bo. Uns altres partits potser no han fet el trencament amb la generació T, la de la Transició. A Compromís, afortunadament, tenim gent d’aquella generació i de generacions noves. Això permet que un ventall ampli de la ciutadania valenciana s’hi senta representat.

—Ha parlat de Morera, actual president de les Corts. Considera suficients les explicacions aportades sobre el possible finançament il·legal de la campanya de 2007? La propera legislatura ha de continuar tenint un paper rellevant?

“El Govern valencià és nacionalista? Jo diria que és un govern valencianista”

—Enric ha donat explicacions suficients sobre què va passar en aquelles etapes. El Bloc no se n’ha amagat, en aquest tema. Cap jutjat no ens ha demanat documentació, no han imputat ningú i tothom que ha estat cridat a comparèixer —a les Corts i al Senat— amb relació a aquest tema, ho ha fet. Uns altres compareixents no hi han aparegut, però els nostres, sí, i han donat les explicacions oportunes. Enric ha estat i encara és un referent del nostre partit. Hem d’agrair-li la seua dedicació i ha de ser ell qui expresse quin rol vol jugar en el futur. Crec que, per la seua experiència, li queden moltes coses a aportar en política.

—En contraposició a les anteriors, la present legislatura s’ha caracteritzat per la necessitat d’acordar-ho tot. El paper dels cinc síndics ha estat clau. Quina opinió té de cadascun d’ells? Comencem pel socialista Manolo Mata.

—Hi tinc una relació d’amistat. Amb ell, me n’aniria de sopar, de festa o de viatge. És una persona molt interessant, que aporta molt. Com a polític, també m’hi sent a prop: pertany a l’ala més esquerrana del Partit Socialista, cosa que facilita les coses. Amb unes altres persones del PSPV, el nivell d’entesa no hauria sigut tan gran. Manolo i jo, en canvi, hem tingut feeling des de l’inici. El matrimoni Manolo-Fran ha funcionat bé fins ara.

—Antonio Estañ, de Podem.

—Antonio a penes porta un any com a síndic. És molt reflexiu i també resulta senzill d’entendre’s-hi. Amb Manolo acordem les coses de seguida. Amb Antonio, per contra, has de respectar els seus tempos, li costa més decidir-se, possiblement per la manera de funcionar del seu grup parlamentari. Com a enginyer, a més, m’interessa el seu vessant de filòsof.

—Quin contrast ha percebut respecte al síndic anterior, Antonio Montiel? Amb qui ha tingut més afinitat?

—El llenguatge ha canviat molt, segurament per una raó generacional. Veuen la política de manera diferent. Montiel és més de l’antiga escola i Estany encarna la nova manera de fer política.

—I la popular Isabel Bonig?

“Per la seua personalitat, i perquè s’ho creu, Bonig tractaria de ser una presidenta més dura que Zaplana i Camps”

—Desprèn molta energia. Amb ella me n’aniria a un concert de The Killers, un grup que ens agrada als dos. Ara bé, Isabel és massa vehement, i jo, molt tranquil. Som com l’aigua i l’oli. Pense que s’ha equivocat escorant tant el PP cap a la dreta. Ha fet un discurs duríssim que ha alimentat unes idees impròpies de la dreta democràtica i que s’emmarquen més en la ultradreta.

—Si fora presidenta, seria més dura que Zaplana o Camps?

—Per la seua personalitat, i perquè s’ho creu, tractaria de ser més dura que Zaplana i Camps. Però la presidència, la mateixa administració i les Corts plurals que hi haurà potser li ho impedirien.

—Per últim, què ha de dir-nos de Mari Carmen Sánchez, de Ciutadans?

—És jove, nouvinguda, ha aportat frescor. A nivell personal, me l’estime molt, però com tot el seu grup ha tingut una evolució negativa. Al començament de la legislatura era més permeable, més accessible, més obert, més pactista. D’un temps ençà han adoptat una postura tancada, dura, en la mateixa línia del PP.

—Troba a faltar la Carolina Punset que va estrenar-se a les Corts amb aquella referència a l’“aldea”?

—Dels tres síndics que ha tingut Ciutadans, em quede amb Alexis [Marí]. Amb tot, Carolina Punset no encaixaria en el Ciutadans d’ara. És un partit més dretà, més refractari al diàleg. Ella era capaç de canviar les idees preconcebudes. Els que queden són d’idees fixes.

—En el cas del president, Ximo Puig, ha sigut una sort coincidir amb una de les veus més valencianistes del PSPV?

—Fins ara, el Botànic ha sigut un exemple de govern de coalició. Ximo és un dels protagonistes i Mónica n’és una altra, però caldria no oblidar la funció que hem desenvolupat els dirigents dels grups parlamentaris. De Ximo Puig també destacaria que mai no ha qüestionat la necessitat de reeditar el Botànic, com sí que han fet alguns companys de partit.

Fran Ferri, fotografiat al ficus que presideix el pati interior de les Corts valencianes. / Miguel Lorenzo

—A les últimes sessions de control vostè es mostra més exigent amb Puig. Li demana que siga tan reivindicatiu amb Sánchez com ho era amb Rajoy. Ell li respon que el Govern estatal sí que atén ara les peticions valencianes.

—Puig valora el canvi de formes, però això no és suficient. Està molt bé que ara se’ns escolte, que hi haja una bona interlocució, però Compromís és tan reivindicatiu com ho era abans. A Sánchez, vam donar-li uns dies de gràcia. Hem comprovat que les paraules són boniques, però que els fets —com amb Rajoy— no es consumen. Per això insistesc tant, des de la trona, a no fer “cap passa enrere” en les reivindicacions valencianes.

—Puig n’ha fet, de passes enrere?

—Pense que Ximo ha modulat el missatge per la presència dels socialistes al Govern. És molt més reivindicatiu que el PPCV quan governava el PP o que el PSPV quan antigament governava el PSOE, però és evident que el llenguatge del president ha canviat. Per això incidim tant en aquest aspecte. El Govern del Botànic no és només socialista i ha de continuar mostrant-se molt reivindicatiu.

—La visió de l’economia és allò que ha distanciat més Compromís del PSPV en tot aquest temps?

“Un director general no hauria de dir 'Intu, go home'. Intu se’n tornarà cap a casa per les lleis i les normatives, no perquè ho diga un director general”

—En alguns punts tenim diferències òbvies, però no diria que estem tan distants. En l’aposta pels megacentres comercials sí que hi ha una diferència clara; nosaltres volem que hi haja seguretat jurídica i un respecte al medi ambient i el comerç tradicional. Sobre l’obertura el diumenge, en canvi, hi hem estat d’acord. En tot aquest temps, allò que m’ha agradat menys és que algunes decisions hagen estat preses de manera unilateral per part del president o d’algun conseller.

—Fa referència a l’estiu passat, quan Puig i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, van aprovar el sostre de dèficit proposat per la ministra del ram sense el vistiplau de Compromís?

—N’és un exemple, però n’hi ha més. Presidència tampoc no ha complit allò establert a la llei de radiotelevisió, una altra cosa que ens afecta com a Govern. Haurien de ser decisions compartides. En qüestions com el dèficit, el Consell no havia d’actuar com un Govern socialista, sinó com el Govern de coalició que és. Sempre cal tenir en compte l’opinió dels socis.

—En el cas d’À Punt, vostès pretenien incrementar la seua partida pressupostària de 55 a 69 milions d’euros, però el PSPV ho ha evitat. L’oposició, i fins i tot algun soci de Govern, l’anomena “TeleCompromís”.

—Qui li diga “TeleCompromís” ha de veure’n els informatius. Quan ho faça, no ho tornarà a dir. Són uns informatius plurals. Si en mesuraren els temps, els quedaria clar que no és “TeleCompromís”.

—Vol dir que el PSPV hi apareix més?

“Qui diga que À Punt és 'TeleCompromís' ha de veure’n els informatius. Si en mesuraren els temps, els quedaria clar que no ho és”

—Sí, però no és culpa de la televisió. Qui genera més informació hi apareix més. Potser nosaltres no en generem tanta. Moltes vegades han dit coses errònies sobre nosaltres i els hem demanat que rectificaren. El PP també va exigir-ho a l’inici de les emissions. Passa que la gent potser identifica À Punt amb el valencianisme perquè parla molt de les nostres coses, d’allò que tenim més a prop, de la mateixa manera que Compromís es preocupa per tot allò que afecta els valencians. Si ho diuen per això, d’acord!

—“Intu, go home”, va escriure a Twitter el director general de Comerç, Natxo Costa, atacant els inversors que impulsen el megacentre Puerto Mediterráneo a Paterna. Què n’ha de dir?

—Un director general no hauria de fer aquest tipus de declaracions. Jo no les hauria fetes, sens dubte. Com a director general no pot estar per damunt de les lleis i les normatives. Intu se’n tornarà cap a casa per les lleis i les normatives, no perquè ho diga un director general.

—La consellera socialista María José Salvador ha evidenciat a CV Radio el seu profund malestar pel canvi normatiu que promou la consellera Cebrián, de Compromís, a fi d’impedir la instal·lació de Puerto Mediterráneo. Diu que canvia les regles a la meitat del partit.

—Les lleis es redacten per al conjunt del territori, no s’elaboren pensant en un cas en concret. Aquesta és una llei que busca la protecció de molts espais naturals i no pot aturar-se perquè una empresa s’hi vulga instal·lar. La senyora Bonig [com a consellera] va fer urbanitzable un terreny que no ho era per tal que s’hi instal·lara Puerto Mediterráneo.

—A excepció de Morera, l’exeurodiputat Jordi Sebastià i pocs més, els alts càrrecs de Compromís no s’han posicionat obertament sobre el conflicte polític català. A la coalició Més hem vist algun llaç groc, però a Compromís, no.

—No poden acusar-nos d’equidistants. Sempre hem apostat perquè el poble català vote en referèndum. Quan van atacar Enric, vam defensar-lo de manera unànime. Dit això, els partits catalans han evolucionat: ERC ara demana consensos molt més amplis. Aquest és el camí, un problema polític se soluciona per la via del diàleg, no judicialment. Es pensen que empresonant la gent molts anys s’acabarà el sentiment independentista? La dreta proposa solucions unilaterals que no resolen res.

“En altres països, qui queda per darrere però ha pujat molt amb relació al seu possible soci, pot ocupar la presidència malgrat tenir menys vots. Ací, no. En 2015 molts pensaven que havia de presidir qui més vots tenia, cosa que segurament tornarà a passar en 2019”. / Miguel Lorenzo

—En una entrevista a Valencia Plaza, Bonig ha afirmat que, després dels resultats a Andalusia, al Botànic li ha entrat la “por”. Vostè en té?

—El Botànic té moltes opcions de continuar. Ha millorat la vida de la ciutadania i no ha generat grans tensions. Hem de batallar contra la ultradreta i les notícies falses que esbomben a través de grups de WhatsApp. Desmentir-les una per una costa moltíssim, no ho pots fer... L’altre dia encara em preguntaven si era cert que pensàvem prohibir els moros i cristians, una notícia falsa de 2015!

—Ciutadans va desmarcar-se in extremis d’una reforma de la llei electoral que rebaixava la tanca del 5% al 3%. El PSPV ha presentat una proposta per retocar només aquesta xifra. És un risc, tenint en compte l’amenaça de Vox?

“No és una batalla del Botànic contra la dreta, sinó dels drets humans contra qui no els vol respectar”

—Alemanya ens ha demostrat que a la ultradreta no se la combat amb barreres electorals. Al final, les han superades totes. A l’extrema dreta se la combat des de les idees i evitant el seu blanquejament. Per exemple, quan Toni Cantó diu que “con Compromís y con Podemos, no pactaría nunca; con Vox, ya veremos”. Contraposa partits democràtics amb un altre que democràticament i en matèria de drets és regressiu.

—Amb vista al 26 de maig, serà fonamental que els alcaldes i regidors dels partits del Botànic lluiten per cada vot?

—Són les eleccions en què mobilitzem més la nostra militància. Hem de convertir la gent en activistes del Botànic i dels drets humans. Al davant hi ha un moviment que ja existia, però que votava el PP o es refugiava en l’abstenció. Hem de combatre’l al carrer, a les associacions, als grups de WhatsApp... No és una batalla del Botànic contra la dreta, sinó dels drets humans contra qui no els vol respectar.

—Serà una campanya menys agressiva entre els socis que no es pensava?

—Mai no vaig plantejar-me una campanya d’aquest tipus. Les diferències seran programàtiques, no ens llançarem els mobles al cap. El Botànic ha funcionat molt bé, li desitge llarga vida! Els ciutadans decidiran, el 26 de maig, quin pes ha de tenir cadascú al Botànic II. A les enquestes, el 40% volen que Mónica Oltra siga la presidenta. A tots ells els demane que voten Compromís. Aquesta serà l’única manera de fer-la presidenta.

—Descarta que Podem vete Puig per investir-la a ella sí o sí, doncs.

—La manera d’assegurar que la presidència recaurà en Compromís és votar Compromís. En altres països, qui queda per darrere però ha pujat molt amb relació al seu possible soci, pot ocupar la presidència malgrat tenir menys vots. Ací, no. En 2015 molts pensaven que havia de presidir qui més vots tenia, cosa que segurament tornarà a passar en 2019. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.