Carlos Fabra, un comissionista?

La paraula 'suborn' sempre ha planat sobre la trajectòria política de l'ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Malgrat haver-se deslliurat de les acusacions de comissionista del seu ex-soci en el cas Naranjax, la sospita s'ha reactivat amb la recent investigació de la Fiscalia sobre els patrocinis de l'aeroport de Castelló. Fabra, gràcies als beneficis del tercer grau, ha tornat a l'activitat empresarial actuant d'intermediari i 'lobbista'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carlos Fabra, tot i ser d'una nissaga que ha dominat Castelló durant dècades i dècades, era conscient que sense influència política no hi havia poder. Que l'objectiu principal era ascendir en política i que els mètodes aconseguir-ho eren secundaris. La seua condició de simple militant en la UCD, l'any 1979, l'empipava. Volia seguir la senda dels seus avantpassats, i erigir-se en l'autèntic virrei de les comarques del nord del País Valencià.

Per fer realitat les seues metes polítiques, Fabra va utilitzar un recurs que fins al moment mai havia fallat. Es tractava, si més no, de comprar voluntats. Segons va narrar l'ex-dirigent d'UCD, Enrique Monsonís, en una entrevista a EL TEMPS, el posterior baró del PP a Castelló va oferir-li una parcel·la a Borriol (Plana Alta) a canvi que l'ascendira dins del partit. «Nomeneu-me candidat per això o per això altre», va dir-li Fabra. Monsonís s'hi va negar: «Va voler comprar-me i, a més, massa barat... Aquella parcel·la no valia ni tres milions de pessetes».

Anys més tard, però, Fabra va fer realitat el seu somni. Des del seient de la presidència de la Diputació de Castelló, feia i desfeia per tota la zona. I com a cacic i dirigent destacat del PP, va invertir presumptament el seu paper: de pagar suborns va passar a ser suposadament el beneficiari de comissions per agilitar negocis. Un gir força rendible, malgrat els problemes amb la justícia.

El perill dels amics

Si el constructor Enrique Ortiz deia que «gaudir d'un amic era comptar amb un tresor», per a Fabra l'amistat amb l'empresari Vicente Vilar va suposar un autèntic maldecap quan aquest va sentir-se traït. L'errada que van cometre ambdós va ser mesclar la seua relació amb els negocis, una combinació, de vegades, massa explosiva. La petició d'ajuda de Vilar a Fabra per aconseguir les llicències que se li resistien als ministeris d'Agricultura i Sanitat junt amb l'embolic sentimental posterior van ser l'origen d'un trencament anunciat.

Quan va sentir-se traït pel virrei de Castelló, Vilar va engegar amb força el ventilador: va acusar-lo de cobrar-li quantitats milionàries a canvi d'intercedir en favor dels seus negocis. És a dir, de comissionista. Que Fabra facturara a Vilar 72.000 euros en assessorament era una prova bastant sòlida perquè les seues afirmacions no quedaren sotmeses a creure's o no les seues paraules. «Li pagava, i ho feia a gust», va afirmar.

Vilar va desvelar primerament, ja que després va retractar-se'n, que les esposes de Fabra i ell van crear una empresa conjunta. La mercantil va nàixer, a priori, amb l'objectiu que ambdues famílies es beneficiaren de la comercialització dels productes fitosanitaris de l'empresari. La seua funció, però, no era la descrita. La missió d'aquesta societat era, segons l'empresari, «evitar la sagnia» de diners negres que li pagava el dirigent del PP, siga en bosses de plàstic o maletins. Tant era.

Els negocis de lobbista de Fabra es van confirmar per diversos testimonis. L'ex-director general d'Agricultura, Rafael Milán, va admetre que l'ex-dirigent del PP va intercedir en favor de l'empresa de Vilar. «El president de la Diputació de Castelló pressionava pels assumptes de Naranjax», va dir a un dels jutges que van investigar la causa que assetjava Fabra.

Després, precisament, de tombs judicials i de dilacions al judici forçades pel seu advocat, Fabra va ser condemnat finalment per delicte fiscal l'any 2013. Però va deslliurar-se de la pena de suborn. L'Audiència de Castelló va dictaminar que cap funcionari o alt càrrec va estar «influenciat» pel virrei de Castelló, i va assegurar que no hi havia proves suficients dels pagaments de l'empresari al polític. Això sí, la sala va reconèixer que una societat de Fabra va rebre 180.000 euros de l'empresari. Malgrat que el misteri de l'origen dels diners feia pensar que al darrere hi havia «una conducta sospitosa de suborn», les proves eren massa febles per condemnar-lo per aquests motius, a judici de l'Audiència.

Negoci de l'aeroport del «iaio»

«Vos agrada l'Aeroport del iaio? Veritat que vos agrada?». Fabra va dir això als seus néts el dia que va inaugurar-se un dels símbols del malbaratament de diners públics a l'Estat espanyol, l'aeroport de Castelló. Inactiu durant molt de temps, i ara intentant enlairar després d'aterrar a la realitat del sector, l'ex-president de Castelló va voler promocionar la seua principal obra. I per fer-ho, va firmar a través de l'empesa pública que gestionava la infraestructura, Aerocas, patrocinis de publicitat milionaris amb el Vila-Real CF, el Castelló CD, el pilot d'automobilisme Roberto Merhi i Àlex Debón, dedicat professionalment a Moto GP.

Aquest últim ha estat el més polèmic. De resultes d'una sentència que obligava l'ex-baró del PP a abonar 368.000 euros a l'ex-pilot per un préstec no retornat, el senador de Compromís, Carles Mulet, va afirmar que «el crèdit coincidia amb el 10% del total i que, per tant, podria tractar-se d'una possible comissió il·legal». El Tribunal de Comptes, de fet, va apuntar que aquestes campanyes de publicitat es van realitzar «sense acreditar la necessitat de la despesa, sense determinar el preu del contracte i sense analitzar el possible benefici». Que es promocionara una infraestructura que «encara no podia utilitzar-se» va despertar també les crítiques de l'organisme auditor.

Les indagacions de l'Agència Tributària sobre els contractes de patrocini i la denúncia presentada per Compromís a la Fiscalia perquè investigue els fets, han provocat que el ministeri públic haja obert diligències. I entre els possibles delictes que hi detecta, fins ara, hi ha el de suborn.

Amb tot, hi ha més sospites d'aquest tipus a la vista. L'elecció per Fabra dels terrenys d'Álex Debón per construir l'hospital de la Vall d'Uixó (Plana Baixa) van generar-li al pilot un negoci de 3,5 milions d'euros. El préstec atorgat per Debón a Fabra, que aquest no va retornar, representa també un 10% de la quantitat total, tal com va denunciar Mulet.

Presoner... i 'lobbista'

Sense tenir en compte les investigacions que l'afecten, l'ex-dirigent del PP ha aprofitat la polèmica obtenció del tercer grau per tornar a dedicar-se a la seua professió, corredor de segurs. Fabra, segons va desvelar Levante-EMV, així que va tenir a les mans el permís penitenciari, va contactar amb diversos empresaris per oferir-los els seus serveis com a intermediari i comissionista a canvi de facilitar negocis.

«El pronòstic de reincidència dels delictes comesos és elevat», va expressar la Fiscalia Anticorrupció, oposant-se al fet que Fabra gaudira de la semillibertat. Amb una investigació que apunta a un possible delicte de suborn i una feina que, de vegades, ha estat una pantalla per justificar les comissions il·legals, l'ombra plana, de nou, sobre la figura de Fabra. Malgrat que ara estiga desterrat de la vida pública.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.