Corrupció

Les contractacions «irregulars» del centre espiritual de Francisco Camps

La Fundació Jaume II el Just, creada per restaurar el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Safor), va passar de centre espiritual valencià a niu dels pecats del PP de Francisco Camps. Segons un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, al qual ha accedit aquest setmanari, van produir-se adjudicacions sense expedient de contractació, van fraccionar-se contractes, no va instaurar-se cap conveni laboral per als treballadors, van encomanar-se treballs sense justificació i les retribucions acordades individualment van incomplir diverses normatives econòmiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Catòlic devot i obsedit en mostrar una certa pàtina regionalista, l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, volia recuperar el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Safor). La seua intenció era convertir-lo en «centre espiritual» dels valencians. I per dur-ho a terme, va crear la Fundació Jaume II el Just. Una entitat dirigida per un exmembre del seu cercle de confiança, Vicente Burgos, que va convertir-se en la catedral dels pecats.

Segons un informe elaborat per la Intervenció de la Generalitat Valenciana, al qual ha accedit aquest setmanari, la Fundació Jaume II el Just va contractar de manera irregular l'arquitecte Salvador Vila per tutelar i assessorar tècnicament les obres de rehabilitació. «Al marge del nomenament de l'arquitecte-conservador, no ens consta cap procediment de contractació o en el seu cas la declaració de singularitat a l'objecte de diferents prestacions de serveis realitzades per a la Fundació, amb independència de la possible incompatibilitat del seu càrrec no remunerat».

Per la seua tasca d'arquitecte-conservador, Vila va rebre 127.702,19 euros l'any 2010, 27.918,47 euros l'any 2011, 21.694,94 euros l'any 2012, 30.300,55 euros l'any 2013, 31.805,63 euros l'any 2014 i 17.354,52 euros l'any 2015. En total, va facturar 256.768,41 euros entre 2010 i 2015, tal com assenyala el document de l'òrgan auditor de l'administració valenciana. Aquest arquitecte ha sigut, al seu torn, conservador de la Catedral de València. Des de l'any 2005, de fet, va dirigir les obres de rehabilitació del temple religiós del cap i casal.

L'obra més polèmica de Vila, però, fou la transformació de la seu de Lo Rat Penat, una de les entitats senyeres del blaverisme i que va rebre sucoses subvencions dels diferents governs del PP, tal com va detallar aquest setmanari. L'associació anticatalanista va transformar un patí amb jardí del Palau d'Alaquàs en el qual estan ubicats en un saló d'actes. El PSPV-PSOE va denunciar que la remodelació s'havia realitzat contravenint les instruccions donades pels tècnics municipals. No debades, s'havia atorgat llicència d'obres amb la condició de mantenir el pati d'aquest edifici històric.

En declaracions a El País, l'arquitecte va qualificar aquesta condició de «recomanació». I va afirmar que les parts protegides de l'edifici (la façana i l'escala principal) «no havien estat alterades». Fins i tot, va negar haver rebut un escrit de l'Ajuntament de València en el qual avisaven que la primera llicència seria retirada en cas que les obres no respectaren el pati. La polèmica remodelació va desenvolupar-se mentre el president de Lo Rat Penat, Enrique Esteve, era director general de Patrimoni.

Església del Monestir de Santa Maria de la Valldiga, l'edifici millor conservat de tot el santuari| Generalitat Valenciana

A l'informe, la Intervenció de la Generalitat Valenciana qüestiona l'adjudicació de la vigilància privada realitzada l'any 2007 per Burgos, gerent de la fundació investigat al cas Taula, a la firma Seguridad Pedro Rico SL. «No ens consta expedient de contractació, ni cap procediment al respecte», afirma el document de l'òrgan fiscalitzador sobre la factura de l'empresa per valor de 662.963, 34 euros. Tal com va avançar eldiario.es, els treballs rebuts per l'empresa Bermi SL, no comptaven amb cap procediment de contractació, «ni plec previ», «ni anunci a l'efecte». Propietat del membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Eduard Mira, «les actuacions realitzades pel nomenament del Comissari de l'Any Jaume I foren a títol individual i no en favor d'una societat».

L'exposició Restaura Comunitat Valenciana, que va organitzar la fundació en col·laboració amb la direcció general de Patrimoni, l'Institut Valencià de Conservació i Reparació de Béns Culturals i la Fundació la Llum de les Imatges, també acumula ombres. Dels pagaments de 40.120 euros a Diseño Infraestructuras y Servicios SL i de 18.880 euros al dissenyador Daniel Nebot, «no consten cap procediment, ni declaració de singularitat previs a la contractació», segons la Intervenció.

Aquest òrgan assenyala, al seu torn, l'aleshores jurista i actual diputat del PP a les Corts Valencianes, María José San Segundo, segons va contar eldiario.es. L'informe indica que «el 26 de novembre de 2010 la fundació, sense formalitzar prèviament el corresponent expedient de contractació, va firmar un contracte amb María José San Segundo consistent en l'assessorament, coordinació i direcció de diferents actes encaminats a la commemoració del bicentenari de l'aprovació de la constitució de 1812». «No se'ns ha proporcionat ni resolució ni cap acte relatiu a l'acord nominatiu i motivat per la Comissió Executiva [...]. Tampoc se'ns ha posat de manifest l'expedient previ motivat ni, en el seu cas, el possible caràcter singular de la contractació per la qual va realitzar-se el contracte amb la comissària del bicentenari», remata el document.

La Intervenció, fins i tot, aprecia «fraccionament en la contractació del vídeo demostratiu del monestir». Aquest treball audiovisual xifrat en 40.474 euros, va facturar-se a través de dos rebuts amb un objecte diferenciat. Per una banda, va cobrar-se 19.953 euros pel rodatge, la postproducció i la direcció. I d'altra, 20.520 euros per l'audiovisual del Monestir. L'òrgan fiscalitzar considera que aquests dos contractes atorgats a Soporte Creativo «formen part d'un únic projecte indivisible, del qual s'obté un vídeo demostratiu de l'activitat del monestir». «En l'actualitat, se segueix projectant», remarca l'auditor de la Generalitat Valenciana.

«La pràctica totalitat de les despeses de serveis exteriors presenten una alta recurrència, en especial aquelles prestacions derivades del seu caràcter periòdic com, entre altres, les despeses d'assessoria legal, laboral, lloguers d'oficina, segurs propis de l'activitat de la fundació...», denuncia la Intervenció, que n'assenyala tres: l'assessorament fiscal de José Ignacio Marqués, la prestació de serveis jurídics de José Antonio Cardona i els treballs laborals de Lloria i Sanmartín Asesores. «En cap cas, s'ha procedit a arbitrar l'expedient de cap contractació, donades el caràcter periòdic i recurrent de les contractacions, només existint l'acceptació prèvia i les factures corresponents», afirma la Intervenció.

Accés principal al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna| Generalitat Valenciana

Un òrgan que també censura que el servei d'emmagatzematge del material de la cavalcada històrica proveït per Isabel Herrero «no conste de cap procediment de contractació». Aquesta persona va rebre 59.368,14 euros pels seus treballs a la Fundació Jaume II el Just.

Per a la institució valenciana encarregada de fiscalitzar l'administració valenciana, a més, «no està justificat adequadament amb els fins fundacionals» de l'entitat ubicada al monestir la compra d'entrades del Palau de les Arts per valor de 2.590 euros, l'edició del vídeo i la pàgina web de la commemoració del bicentenari per 79.240 euros, la confecció i impressió d'un llibre per 11.045 euros i l'exhibició d'una Sarsuela per 21.659 euros.

Desgavell laboral i financer

La Fundació Jaume II el Just no sols acumula problemes en les seues contractacions. Segons el document d'Intervenció, «la fundació no aplica cap conveni col·lectiu, ni acord d'empresa». «[Hi ha una] manca de compliment de la legalitat en despeses de personal per considerar que la fundació no està subjecta, en matèria de despeses de personal, al règim econòmic-financer del Sector Públic empresarial i Fundacional de la Generalitat Valenciana», adverteix.

Sense conveni col·lectiu «les retribucions salarials es determinen amb un pacte individual». «Un fet que constitueix una important diferència de costos salarials assumits per la fundació, en relació als que hauria tingut si s'haguera aplicat un marc legal-laboral de referència adequat», continua la Intervenció. I remata: «S'ha produït un incompliment de la normativa en matèria de personal i també en el que fixen les lleis de Pressupostos de la Generalitat Valenciana com que no van publicar-se els llocs de treball ni l'autorització expressa de la massa salarial màxima». Amb actius sobrevalorats i d'altres d'infravalorats, l'òrgan indica que «no es troba reconegut com a actiu el valor de les existències dels elements i objectes que conformen l'escenografia commemorativa de l'entrada de Jaume I, que tingueren un cost de 670.000 euros».

Aquest dimarts la fundació ha acumulat encara més sospites. Compromís ha detectat 1,2 milions d'euros desviats per l'entitat a firmes relacionades amb l'Operació Taula. Entre 2005 i 2007, coincidint amb la gerència de Burgos, va abonar-se 1.120.284,75 euros a la societat Métodos de Restauración SL, investigada per la possible manipulació de contractes rebuts des de l'Ajuntament de València de Rita Barberá per a la rehabilitació de les Torres de Quart. Logística del Arte, propietat del transportista preferit de l'exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern Consuelo Císcar i esquitxat per les irregularitats que van assetjar la gestió de la pinacoteca, va pescar treballs per 71.085,42 euros de la fundació.

El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha destapat diverses adjudicacions de la Fundació Jaume II el Just a empreses relacionades amb l'Operació Taula| Compromís. 

Unes adjudicacions que incrementen a 5,7 milions d'euros la quantitat sospitosa que, segons la coalició valencianista, va destinar-se a firmes tacades per xarxes de suposada corrupció relacionades amb el PP. No debades, diverses contractacions de la Fundació Jaume II el Just estan investigades al cas Taula, com ara les rebudes per la firma suposadament lligada amb el nebot de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá. Tot un santuari espiritual transformat pels populars en un temple dels pecats dineraris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.