Els problemes fiscals dels germans Roig

Tot i que a la família Roig són sis germans, Juan, Fernando i Paco són els més coneguts. Cap de Mercadona, propietari del Villarreal CF i ex-president del València CF respectivament, tots tres han estat embolicats en pràctiques fiscals sospitoses. L'últim ha sigut Paco Roig. L'Audiència Nacional l'acusa de simular factures i collites amb el propòsit de deduir-se diversos milions d'euros a Hisenda. L'empresari valencià haurà d'abonar 9,3 milions a l'Agència Tributària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Juan, Fernando i Paco van heretar el gen empresarial dels seus avantpassats. Si al segle XIX Vicente Roig i Desemparados Guillén van posar en marxa un negoci de venda i compra de gra a València, els seus descendents a la nissaga han col·locat el cognom de la família en el punt més alt de l'empresariat valencià. No debades, Juan Roig és propietari de l'imperi Mercadona i una de les grans fortunes de l'Estat espanyol; Fernando Roig presideix el Villarreal CF i és un dels empresaris més importants al sector de la rajola, i Paco Roig va ser un important constructor que va convertir-se en l'amo del València CF entre 1994 i 1997.

Tots tres, però, comparteixen més que la glòria al món dels negocis. També han estat, en menor o major mesura, esquitxats per polèmiques fiscals. Si les informacions que relacionaven Mercadona amb el territori nord-americà de baixa tributació Delaware van provocar controvèrsia, el presumpte frau fiscal de l'equip groguet -arxivat per la justícia- van situar el focus en el propietari de Pamesa. Paco Roig ha estat l'últim a topar-se amb l'Agència Tributària: ha perdut una disputa fiscal que l'obliga a pagar 9,3 milions d'euros a Hisenda.

Dels regats de Romario a les collites fantasma

L'empresari Paco Roig va fer-se conegut al País Valencià quan va accedir a la presidència del València CF en 1994. Tanmateix, i com molts dels seus antecessors i successors, va acabar el seu mandat al club de Mestalla envoltat per la polèmica. Això sí, traguen un gran rendiment a les accions que posseïa del club: l'any 2004 va obtenir 31,6 milions d'euros en vendre el 19,2% de les participacions.

Dos anys abans d'aquesta jugada, però, Roig va confessar en seu judicial haver comés frau fiscal. L'ex-president del conjunt blanc i negre va reconèixer un pagament de 2,9 milions d'euros en B per fitxar al davanter brasiler Romario. D'aquests diners, 1,5 milions d'euros foren enviats a un xicotet equip de futbol del Brasil anomenat Ypiranga. L'argument oficial era la compra de tres jugadors que mai van xafar la gespa de Mestalla. Però Roig va afirmar que «l'opció d'adquisició dels jugadors del Ypiranga era la fórmula ideada i pactada per Manuel Llorente [en aquell moment gerent del club] amb Minguella [intermediari de futbolistes] per pagar-li emoluments lliures d'impostos a Romario». Amb aquesta operació, el València CF s'estalviava un bon pessic de la retenció per l'IRPF.

La resta dels diners va servir per abonar la comissió del fixatge d'altre brasiler, Marcelinho. «Va encobrir-se a través d'un pagament d'aquesta quantitat al Central Español [un equip uruguaià] per una opció de compra del jugador Pablo Fortes», va admetre Roig. Fortes va acabar vestint-se la samarreta d'un equip valencià de divisions inferiors i treballant de fuster a Alzira. Segons la comptabilitat del club, van pagar-se durant el període 1996-1999 grans quantitats de diners a futbolistes a través d'empreses holandeses. Un regat a Hisenda, ja que permetia al conjunt de Mestalla pagar un 25% de l'IRPF quan hauria d'haver-hi abonat un 47%.

Segons l'Audiència Nacional, Paco Roig ha tornat a realitzar pràctiques fiscals irregulars. La sala ha condemnat a la Societat Agracia de Transformación (SAT), propietat de l'empresari, a pagar 9,3 milions d'euros a Hisenda. El pecat ha estat intentar deduir-se «despeses no acreditades».

Per tal d'estalviar-se més de 7 milions d'euros a l'Agència Tributària, Paco Roig va aportar «una factura del 31/12/2006 de venda de cebes per 6.000 euros» a Hortalizas Pepo SL. Aquesta compra, però, feia una olor estranya: tres dies abans havia adquirit a la mateixa mercantil aquest producte per un preu calcat. Uns fets que, a parer d'Hisenda, «posa en dubte que les cebes foren adquirides per cultivar-se».

Paco Roig està obligat a pagar 9,3 milions d'euros a Hisenda. Amb tot, pot presentar-se un recurs contra la sentència.

La sentència va més enllà. També assenyala «la inexistència d'una activitat agrícola rellevant». «En els exercicis 2005 i 2006 més del 95%, per no dir el 100%, de l'activitat econòmica realitzada és immobiliària. Així, ni la Societat Agraria de Transformación, ni els socis, ni les societats participades desenvolupen una activitat agrícola o ramadera rellevant», indica Hisenda, que remata: «Estem davant d'una societat de règim general que desenvolupa en un sentit ampli l'activitat immobiliària. En particular, la compravenda de terrenys, prèvia requalificació urbanística en alguns casos».

En aquests terrenys, de fet, Paco Roig va intentar promoure uns camps de golf que van topar-se amb el gendre del monarca espanyol emèrit, Joan Carles I. No debades, va admetre un pagament de 156.000 euros en 2006 en concepte de patrocini a l'entramat d'Iñaki Urdangarín per a desbloquejar la construcció de tres espais per practicar el golf. Unes instal·lacions esportives que mai van veure la llum.

Targeta groga fiscal

Fernando Roig s'ha convertit en un dels empresaris d'èxit del País Valencià. Amb una gestió austera i recta al Villarreal CF, ha aconseguit situar l'equip groguet entre els millors de l'elit futbolística espanyola. I als negocis, a poc a poc s'ha erigit en l'autèntic magnat del sector de la rajola a Castelló. Tant, que el propietari de Pamesa va comprar al comptat TAU Cerámica. El cost de l'operació fou de poc més de 17 milions d'euros.

L'empresari valencià, però, va xocar amb Hisenda per un suposat frau en la gestió de l'equip de futbol de mig milió d'euros. L'assumpte va arxivar-se, però va situar el focus del món futbolístic en una població de poc més de 50.000 habitants. I no pels èxits del submarí groguet, sobrenom amb el qual es coneix el conjunt de la ciutat de La Plana.

Segons l'Agència Tributària, les obres d'ampliació del camp El Madrigal -ara rebatejat com a Cerámica Estadio- no es corresponien amb la facturació emesa per la constructora encarregada de realitzar el projecte. Hisenda va apuntar «una facturació en nombre d'hores i materials molt superior a la real». També va assenyalar que els preus no tenien una correlació amb els treballs duts a terme. Les sospites se centraven sobre l'equip groguet. I només es considerava als gestors del club com a cooperadors necessaris. La justícia va tancar l'assumpte sense cap sentència ni afirmació en contra de Fernando Roig.

Panamà, Delaware i els bacallans nord-americans

Mercadona sempre ha estat envoltada de polèmica. L'empresa és considerada com un exemple d'èxit per alguns. Altres, però, opinen el contrari. Tanmateix, Juan Roig sempre ha afirmat que paga els seus impostos a l'Estat espanyol. I que no li interessa l'optimització fiscal. Traducció: que no compta amb cap entramat o filial en països per estalviar-se impostos.

El president del Villarreal, Fernando Roig, i el propietari de Mercadona, Juan Roig, celebrant l'ascens a primera divisió del club groguet//EFE.

Segons va publicar eldiario.es, el gegant dels supermercats va situaren una filial a Delaware -un territori de baixa tributació- al director de la seua àrea fiscal. Així, Mercadona compta en aquest estat nord-americà la societat filial Mercadona Inc, que va crear-se el 24 d'octubre de 2012. El màxim responsable de la mercantil és José Manuel Benito Bringue, en aquell moment director de l'assessoria fiscal i jurídica de l'empori de l'alimentació.

La filial està exempta de pagar l'impost de societats, ja que la legislació de Delaware només obliga a tributar per aquest concepte per les activitats realitzades en el territori. L'empresa de Juan Roig va argumentar que «no hi havia propòsit fiscal» i que va decidir-se instal·lar aquesta filial «per la proximitat al port de Massachusetts, que és un dels principals punts d'eixida per al transport del bacallà capturat en la Costa Est dels Estats Units».

Ara bé, no va ser l'únic episodi de controvèrsia amb territoris de baixa tributació. El mateix rotatiu va publicar que Mercadona va crear una sucursal de l'empresa a Panamà. Una decisió que es va prendre un any i mig després que Ricardo Martinelli, en aquell moment de visita oficial a l'Estat espanyol, va conèixer el centre logístic de Mercadona a Madrid. Amb una capital de 10.000 dòlars -el mínim que s'exigeix-, aquesta societat va néixer l'any 2012. En 2015, la mercantil estava domiciliada en les oficines de l'auditoria PricewaterhousCoopers que té al país caribeny.

«En aquells països on Mercadona té treballadors expatriats i on els requisits necessaris impliquen tenir una persona jurídica amb permís de treball o residència allí, es creen aquestes oficines de representació, sucursals o filials», van indicar des del gegant valencià de l'alimentació. Els tres germans Roig esquitxats pels assumptes fiscals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.