Les banderes tricolors, els rostres dels desapareguts durant la dictadura i els cartells denunciant l'activitat criminal del franquisme s'amuntegaven a la porta del Tribunal Suprem. Les víctimes del règim feixista esperaven aquest dimarts amb nerviosisme un dels primers actes de reparació de l'Estat espanyol quatre dècades després de la mort del general colpista Francisco Franco. L'alt tribunal, no debades, havia de decidir sobre un recurs de la família del dictador contra l'actuació del Govern espanyol del PSOE d'exhumar el cos del Valle de los Caídos, un mausoleu feixista pràcticament inèdit al món on restava soterrat junt amb el pistoler falangista José Primo de Rivera.
L'expectació dels col·lectius memorialistes va traduir-se en alegria desbordada quan contra tot pronòstic el Tribunal Suprem acordava per unanimitat desestimar les al·legacions dels advocats de la família Franco i donar llum verd per desenterrar el cos del dictador amb l'objectiu de traslladar-lo a un cementiri madrileny. D'aquesta manera, i després de quinze mesos de litigi als tribunals, Pedro Sánchez podria complir amb la seua promesa electoral durant els prolegòmens d'una nova cita amb les urnes espanyoles. Això sí, hauria de superar una nova trava de la justícia. Per desenterrar Franco, és necessari que el magistrat del jutjat contenciós-administratiu número 3 de Madrid, José Yusty, aixeque la suspensió de la llicència urbanística sobre les obres per exhumar el cadàver del dictador. Un jutge tacat pels atacs que en 2007 va proferir contra la Llei de Memòria Històrica que va impulsar l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero.
Malgrat els obstacles per poder «posar fi a l'anomalia democràtica de mantenir un dictador en un mausoleu dedicat a la seua persona», com denúncia la torturada durant el franquisme Lucila Aragó, els somriures s'han apoderat dels llavis de les entitats memorialistes d'arreu de l'Estat espanyol. «Estem tremendament satisfets amb aquesta resolució judicial», apunta Aragó, veu valenciana de la Plataforma en Suport de la Querella Argentina contra els crims del franquisme. «Amb aquesta sentència tribunal, hi ha via lliure per acabar amb una de les particularitats més vergonyoses de la democràcia espanyola», es felicita. «No esperàvem res de la justícia d'aquest estat. Teníem molts dubtes veient els precedents, però ens ha alegrat molt la interlocutòria», agrega Jokin de Carlos, president de l'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra de 1936, la qual va batallar per l'exhumació dels generals colpistes José Sanjurjo i Emilio Mola.
Pablo Mayoral, portaveu del col·lectiu La Comuna, comparteix el sentiment de goig. «Personalment, estic força content per aquesta sentència del Tribunal Suprem. Es tracta d'un primer pas important, tot i que simbòlic, contra la impunitat del franquisme a l'Estat espanyol», afirma. «No puc contenir l'alegria que m'ha provocat aquesta notícia. D'una vegada per totes, podrem acabar amb l'anacronisme irritant de tenir el dictador més cruel i sanguinari en temps de pau d'Europa, el qual està soterrat en un temple construït a glòria de la seua activitat política i militar criminal», indica Ángel González, membre de la Coordinadora d'Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme al País Valencià. «Ara, però, cal abordar altres qüestions respecte d'aquest monument d'exaltació feixista. S'han de treure els cossos dels 30.000 republicans soterrats en contra de la seua voluntat, així com exhumar el cadàver del falangista José Primo de Rivera», apunta.
«És necessari iniciar del debat sobre què fer amb aquest mausoleu franquista. Hi ha veus que defensen la conversió de Cuelgamuros en un espai de reivindicació de la memòria antifeixista. Es tracta d'una opció satisfactòria, malgrat que, particularment, crec que cal destruir-lo. És un insult a la memòria d'aquells que van lluitar per la llibertat i la democràcia», denúncia Mayoral. «La qüestió de què fer amb el mal denominat Valle de los Caídos és només una de les mesures del llarg catàleg que té per davant qualsevol govern a l'Estat espanyol que vulga reparar la dignitat de les víctimes del franquisme», adverteix De Carlos.
Per a González, una de les mesures «més urgents i necessàries» seria la recerca «dels més de 100.000 desapareguts en fosses comunes i altres indrets il·localitzables durant el franquisme». «Necessitem que l'Estat s'implique d'una vegada en aquesta tasca. Per dignitat democràtica, el Govern espanyol s'hauria d'encarregar de sufragar i desenvolupar una acció profundament imprescindible per tancar les ferides obertes del franquisme. Les famílies no poder continuar pagant les exhumacions de la seua butxaca. Això és indigne», crítica. Una opinió que coincideix amb el criteri del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades de l'ONU, el qual va emplaçar l'Estat espanyol a iniciar «de manera urgent» la recerca dels cossos desapareguts durant la dictadura feixista espanyola.
«La restitució de la dignitat de les víctimes del franquisme passa també per l'anul·lació de les sentències dictades durant el franquisme. Es tracta de resolucions judicials que van adoptar-se amb una realitat jurídica il·legal», ressalta Aragó. «És necessari derogar i declarar nul·les aquestes resolucions judicials, així com indemnitzar a les víctimes econòmiques que van patir expropiacions il·legals. A Itàlia i Alemanya, van anul·lar-se totes les mesures legals adoptades durant el nazisme i el feixisme. Cal fer el mateix amb el franquisme», exposa sobre una acció que podria provocar la devolució de béns que els Franco hauria pogut acumular de manera irregular i amb els quals poder gaudir d'un patrimoni estimat de 500 milions d'euros, d'acord amb les projeccions del periodista valencià d'investigació Mariano Sánchez Soler.
Anul·lats pel Parlament de Catalunya amb la intenció que figures antifranquistes com ara Lluís Companys o Salvador Puig Antich no consten encara als registres com a criminals, els judicis sumaríssims del franquisme no han perdut la seua vigència legal durant el darrer executiu espanyol de Sánchez. «Ha sigut una de les grans contradiccions del Govern espanyol del PSOE de Pedro Sánchez: impulsava l'exhumació, però s'oposava a una acció tan fonamental», crítica Mayoral. I exigeix: «Hauria de ser d'obligat compliment la declaració il·legal d'aquells judicis. Jo vaig ser víctima d'un d'ells, els quals van fer-se sense cap garantia judicial. Aquesta acció hauria d'estar acompanyada del reconeixement publicat, a través del BOE, a tots els lluitadors per la democràcia i la llibertat a l'Estat espanyol».
«L'Estat espanyol hauria de posar menys traves als tribunals i permetre que s'investigaren els crims del franquisme en els tribunals espanyols. És inacceptable i lamentable que s'hagen d'esclarir les responsabilitats per les aberracions que va cometre Franco a l'Argentina», afegeix indignada Aragó. «Per fer-ho, caldria trencar amb la llei d'Amnistia, amb una llei que garanteix el pacte de silenci firmat durant la transició. Des de la Plataforma en Suport per la Querella Argentina, però, hem intentat iniciar prop d'una seixantena d'investigacions arreu dels jutjats espanyols. Al País Valencià, vam fer-ho amb una querella contra el torturador Benjamín Solsona», explica.
Amb l'ONU i Amnistia Internacional alertant que la llei d'Amnistia xoca amb les obligacions de l'Estat espanyol per proporcionar de justícia, veritat i reparació a les víctimes del feixisme, González considerar que «la llei d'Amnistia és la clau de volta que sosté la impunitat del franquisme». «S'ha evidenciat que era l'instrument legal que impedia investigar a l'Estat espanyol els assassinats massius que va cometre la dictadura. És increïble que no puga ser reformat un paraigua que empara la impunitat d'uns crims de lesa humanitat», indica.
«Hi ha més deures pendents com ara el compliment estricte de la llei de Memòria Històrica en ajuntaments que vulneren aquesta llei o dotar als estudis de secundària de coneixements específics sobre la dictadura. Actualment, però, els estudiants no arriben fins a aquestes temàtiques. I sense conèixer el passat, hi ha risc que retorne en el futur», avisa, al mateix temps que ressalta la tasca feta fins ara pel Govern valencià. «Amb l'arribada de Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, a la conselleria, hi ha una predisposició encara més gran per dur a terme accions decidides en favor de la memòria democràtica», opina d'una consellera que aquest dimarts ha valorat l'exhumació de Franco «com a un pas fonamental per a la democràcia».
En contraposició al treball entre l'executiu espanyol i valencià, Mayoral mostra la seua «decepció permanent amb el PSOE». «Tenien en la seua mà retirar les medalles a torturadors acusats per crims de lesa humanitat com ara Antonio González Pacheco, més conegut com a Billy el Niño, i no ho han fet. Aquest torturador continua percebent més diners gràcies a aquestes condecoracions», lamenta respecte de les medalles pensionades que reben diversos policies franquistes. «És profundament contradictori impulsar l'exhumació de Franco i renovar mesos després el ducat de Primo de Rivera. Això és intolerable», agrega De Carlos. I remata: «La decisió del Tribunal Suprem és un pas molt important, però ha de ser només el principi». Queda per exhumar les restes encara intactes de la dictadura a l'Estat espanyol.