Memòria històrica

Torturats contra la impunitat franquista

L'any 1971 una trentena de persones van ser detingudes per la seua militància política durant la dictadura feixista al País Valencià. La meitat dels emmanillats foren torturats en la comissària de València a mans d'agents com ara l'excap de la policia espanyola a Bilbao i a les Illes Benjamín Solsona. Tal com va avançar aquest setmanari, sis víctimes d'aquelles puntades de peu, cops a l'estómac i maltractament psicològic de la Brigada Polític-Social durant 19 dies han presentat una querella als jutjats valencians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Pensava que podien matar-me. Ens havien detingut durant l'Estat d'excepció. Estàvem incomunicats, a fosques, sense lloc pràcticament per dormir, patint fred, i sotmesos a tota mena de tortures. A totes les imaginables». L'autor d'aquest relat és Vicent Pérez Ventura. Junt amb altres 29 companys vinculats al Partit Comunista del País Valencià, foren detinguts l'any 1971. La dictadura franquista havia declarat l'Estat d'excepció. Volien desmantellar l'activisme polític a la Universitat de València. «Dels 30 detinguts, van passar-ne 15 a la comissària. Allí teníem una sensació absoluta de por. Estàvem incomunicats. No sabíem quan eixiríem. Tampoc que ens farien», narra Juan José López, un altre dels torturats.

Aquests dos activistes antifranquistes junt amb altres quatre víctimes més d'aquella repressió feixista a les instal·lacions policials de València han presentat una querella als jutjats valencians contra el torturador Benjamin Solsona, tal com va avançar aquest setmanari. Posteriorment promocionat com a cap de la policia espanyola a Bilbao i a les Illes, Solsona està imputat per la querella presentada a la justícia argentina contra els crims del franquisme. Aquest policia, al seu torn, detendria l'any 1975 -el mateix que va morir el dictador feixista Francisco Franco- el futur ministre de Sanitat i Consum durant la primera etapa de Felipe González al capdavant del Govern espanyol, Ernest Lluch. L'any 2000 Lluch seria assassinat per ETA.

Solsona, una vegada va abandonar la policia espanyola, va tenir una curta aventura empresarial com a administrador únic d'Inteligencia de Empresas SL entre 1990 i 1993, segons desvela una investigació sobre els integrants de la Brigada Polític-Social a València del periodista Lucas Marco i que es publicarà pròximament de la mà de l'Institut Alfons el Magnànim. Aquesta societat estava dedicada a l'àmbit de la seguretat privada. El següent responsable de la firma és Antonio P.R., un hipotètic capità d'infanteria, tal com s'apunta a l'obra que d'ací a poc temps veurà la llum.

«La justícia espanyola fou capaç d'investigar els crims de lesa humanitat d'altres bandes del món, però no aquells que van succeir durant el franquisme. La nostra justícia no ha complit amb el seu deure», ha assenyalat Llum Quiñonero, representant de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina, associada a la Coordinadora Estat de Suport a la Querella Argentina Contra els Crims del Franquisme. Aquest col·lectiu, de fet, ha presentat altres escrits a la resta de l'Estat espanyol contra torturadors com ara Antonio González Pachecho Billy el Niño en Madrid o Pascual Honrado en Astúries. «No actuem contra el denominat Billy el Niño valencià per una qüestió de venjança. Ho fem perquè és dels pocs policies que van participar de les tortures que queden vius, o que, almenys, ho sabem cert», ha explicat Guillermo Noguera, membre de la cooperativa El Rogle i lletrat que ha registrat la querella. «Solsona, segons els testimonis, era un sàdic. Gaudia torturant. Però no es tracta només d'un episodi de tortures. Fou una repressió organitzada contra aquells que s'oposaven al franquisme, contra aquells que tenien un determinat pensament ideològic. I per això, creiem que som crims franquistes. Unes accions de lesa humanitat que no estan prescrites», ha afirmat.

«Cal veure quin recorregut té la querella, però nosaltres acudírem a la justícia europea si cal», ha avisat Noguera, després d'exposar que la querella argentina s'ampliarà la pròxima setmana amb la suma de 560 testimonis de tortures més. «Format part de la nostra aposta per la memòria, la reparació i la justícia per a les víctimes del franquisme», ha indicat Rosa Pérez, diputat provincial d'Esquerra Unida responsable de Memòria Històrica a la Diputació de València. «És una acció molt important per intentar trencar la impunitat del franquisme», ha complementat l'historiador Vicent Galiana, membre de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Franquisme, que ha mostrat el suport d'aquest ens a l'escrit als jutjats.

«Una societat no és està normalitzada democràticament si no manté la seua memòria. No és una venjança contra Benjamín Solsona. Es tracta de fer memòria d'aquells fets», ha pronunciat José Gálvez, en nom de les víctimes que s'han querellat. «És un pas que hi ha de sevir perquè altres víctimes s'hi sumen amb més querelles», ha agregat, en declaracions a aquest setmanari, López. De fet, es preveu la presentació de més denúncies als jutjats per part d'altres torturats en els pròxims mesos.

De moment, són Vicent, Juan José, Luis, Pedro, Mariano i José qui volen que es faça justícia. O dit d'una altra manera: que la repressió, la tortura i els crims franquistes no queden impunes. Tot com antídot per vacunar la societat de temptacions ultradretanes. «Els traumes estan presents. I reapareixen, per exemple, en forma de 12 diputats que reivindiquen el franquisme», ha rematat Castro, una de les víctimes d'aquelles tortures, sobre la irrupció de l'extrema dreta de Vox al parlament andalús i l'efecte contagi que puga donar-se als comicis autonòmics, municipals i europeus del maig de 2019. La memòria reivindicada davant la justícia per evitar l'amnèsia sobre la barbàrie feixista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.