Memòria històrica

Víctimes del franquisme denuncien als tribunals el torturador Benjamín Solsona

Ofegaments simulats, puntades de peu als testicles, dies sense dormir, amenaces de mort. L'any 1971 un grup de 15 persones militants del Partit Comunista del País Valencià van patir un autèntic calvari a mans de la policia franquista. Un dels principals membres d'aquella Brigada Polític-Social era Benjamín Solsona, posteriorment promocionat com a cap policial a Bilbao i les Illes. Imputat per la querella argentina, les víctimes d'aquelles tortures presentaran als jutjats valencians una denúncia per tal que «s'investiguen els fets i s'anul·len les condemnes imposades als detinguts torturats pel franquisme».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot va produir-se durant la matinada del 23 d'abril de 1971. Restava només una setmana per a l'1 de maig, dia dels treballadors, i la policia política franquista va realitzar una operació contra diversos militants comunistes a la Universitat de València. En ple Estat d'Excepció per les protestes derivades del Procés de Burgos, 15 persones lligades al Partit Comunista del País Valencià són detingudes a València.

Durant la seua estada a la comissaria, són víctimes de tota mena de tortures, vexacions i interrogatoris violents. Hi ha ofegaments simulats a través de la tècnica de la banyera, puntades de peu als testicles, colps de puny al ventre, amenaces de mort, orelles sagnant, ulls unflats, cossos inconscients, corrents elèctrics, tal com reflecteixen els informes forenses que els torturats van presentar sense èxit al jutge. Després de 19 dies de maltractaments, són traslladats a la Presó Model de València. Serien jutjats pel Tribunal d'Ordre Públic franquista, antecedent de l'actual Audiència Nacional.

Un dels policies de la Brigada Polític-Social que va participar d'aquells interrogatoris infernals fou Benjamín Solsona. Conegut a les forces de seguretat del règim feixista com El Galleta, fou ascendit a comissari. Encara més, fou cap de la policia espanyola a Bilbao durant els anys de la guerra bruta contra ETA. Fins al 1988, ocuparia el comandament de la policia espanyola a les Illes Balears. Solsona, al seu torn, hauria participat de les tortures del militant del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, Eduardo Serra Lloret, que morira dies més tard de ser alliberat a causa dels maltractaments rebuts. «Era un psicòpata», va expressar rotund el torturat Francisco Camarasa, propietari de la llibreria Negra i Criminal, sobre Solsona en un reportatge a La Marea.

Com a company de tortures als activistes comunistes l'any 1971, Solsona tingué a Manuel Ballesteros. Nomenat cap de la lluita antiterrorista per l'expresident socialista Felipe González, fou condemnat en primera instància per ajudar presumptament al grup parapolicial terrorista d'extrema dreta Batallón Vasco Español. El Tribunal Suprem va absoldre'l. Abans havia dimitit com a director del comissari general d'informació arran de la mort del jove presumptament lligat a ETA, Joxe Arregi, després de ser torturat a dependències policials.

A les ordres de Solsona, va estar Antonio Moreno, cap superior de la policia a València, segons van apuntar algunes fonts a Levante-EMV. Aquest comandament policial va dirigir la repressió de les forces de seguretat de l'Estat contra els estudiants durant la Primavera Valenciana. Fins i tot, va qualificar-los de «l'enemic». Després d'aquella actuació, fou ascendit com a comissari principal pel ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, del PP, lligat a l'Opus Dei i assenyalat com a responsable de les clavegueres policials contra el procés i partits com ara Podem. 

Solsona està imputat dintre del procés judicial iniciat a l'Argentina per la jutgessa Maria Servini contra els crims del franquisme. De fet, va demanar-se la seua extradició. La Interpol, però, va frenar l'ordre internacional dictada per la justícia argentina. Ara, un grup dels detinguts i torturats durant aquells 19 dies de 1971 han presentat una querella contra el policia franquista. Integrants, al seu torn, de la Plataforma de suport a la Querella d'Argentina, detallaran el pròxim dilluns el contingut de l'escrit davant dels tribunals. «El nostre objectiu és la reparació moral i formal de les víctimes», afirma a EL TEMPS Lucila Aragó, representant de la plataforma.

«Arran de la querella presentada davant de la justícia argentina, estem explorant la via dels tribunals espanyols una vegada l'intent del jutge Baltasar Garzón d'investigar els crims del franquisme va quedar malbaratat. Per això, hem presentat una denúncia contra el torturador Antonio González Pacheco Billy el Niño a Madrid i una altra contra Pascual Honrado, altre dels imputats a la querella argentina, a Astúries», indica. «La querella que presentarem als tribunals valencians i que detallarem el dilluns vinent al Saló del Magnànim de la Beneficència just al costat de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme segueix aquesta línia», explica.

Al propòsit de reparar la memòria de les víctimes d'aquella repressió de la policia política del feixisme espanyol, s'hi suma la meta principal de la plataforma amb aquesta acció judicial: «Eliminar les sentències contra els torturats». «La presentació d'aquesta querella té dues raons. D'una banda, pretenem que s'investiguen aquests fets; i d'altra, que s'anul·len les sentències contra els estudiants condemnats pel franquista Tribunal d'Ordre Públic. Foren resolucions il·legítimes», assenyala. «És un exercici contra l'oblit, de memòria democràtica per a tots aquells valencians que coneixen aquesta part obscura de la seua història», ressalta.

Tot i que la llei d'Amnistia del 1977 ha frustrat els diversos procediments penals a l'Estat espanyol contra els crims del franquisme, des de la plataforma defensen que aquesta normativa no té per què ser un obstacle. «És cert que declara aquestes qüestions prescrites, però no s'ha d'oblidar que Nacions Unides estableix que els crims de lesa humanitat no estan prescrits. I nosaltres considerem que les actuacions realitzades durant la dictadura franquista tenen aquesta condició», apunta.

Aquell episodi de tortura registrat l'any 1971 a València, però, no fou l'únic. Van produir-se més casos. Com l'avortament d'una dona per no ser atesa mentre patia «una intensa hemorràgia vaginal». «Aquesta querella és només l'inici. En presentarem més pròximament. Hi ha molts més casos més a denunciar perquè no s'obliden amb el pas dels anys», anuncia. La lluita contra la impunitat del franquisme continua.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.