Drets humans

Fabián Salvioli: «Les lleis d'amnistia per a crims contra la humanitat són nul·les»

Fabián Salvioli, relator de l'ONU per a la promoció de la veritat, reparació, justícia i no repetició, va visitar València aquest dilluns amb motiu del Congrés Internacional 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, celebrat a la capital valenciana i en el qual ha impartit una conferència sobre drets humans. EL TEMPS conversa amb el responsable de Nacions Unides sobre la situació de les víctimes del franquisme, la tortura a l'Estat espanyol i l'empresonament de diversos dirigents independentistes catalans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Com és la situació de les víctimes del franquisme a l'Estat espanyol?

Encara hi ha un deute important respecte de les violacions greus de drets humans comeses durant el franquisme. Les víctimes, de fet, encara estan esperant justícia. Malgrat que s'estan fent alguns passos en la direcció de reparar a les víctimes, són massa lents. El problema, a més, és l'edat avançada de molts dels familiars de les víctimes de violació de drets humans, que esperen una solució per al tram final de les seues vides amb l'objectiu de poder exhumar els cossos que estan soterrats en fosses comunes i guardar-los sepultura per realitzar el duel corresponent. Així mateix, hi ha molt de deute encara en reparacions i en la rendició de comptes davant la justícia, en bona mesura, per una actuació deficitària per part del poder judicial.

-La proposta més destacada del Govern de Pedro Sánchez en matèria de memòria històrica és l'exhumació del cadàver de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Que s'hauria de fer amb aquest monument que exalta el franquisme?

No és suficient amb exhumar Franco del Valle de los Caídos, encara que és una mesura important i no cal llevar-li valor. Però, naturalment, ha de ser acompanyada d'altres qüestions. Hi ha una sèrie de recomanacions en relació al Valle de los Caidos i altres espais que ha fet la relatoria de Nacions Unides sobre veritat, justícia, reparació i no repetició que jo crec que és el camí que ha de seguir-se com, per exemple, la seua reinterpretació del lloc explicant el seu origen i el context sociopolític en el qual es va crear.

-Paral·lelament al trasllat de les restes del dictador, s'ha iniciat un debat per reformar l'actual llei de Memòria Històrica. Quines són les mancances que presenta l'actual llei espanyola?

En bona mesura, la manca de posada en pràctica i no abordar de forma integral amb els pilars de justícia, veritat, reparació i garanties de no repetició les violacions de drets humans durant el franquisme.

-La normativa impulsada al País Valencià sobre memòria històrica contempla la creació d'un cens de víctimes i d'un mapa de localització de fosses. Hauria d'extrapolar-se el model valencià a la resta de l'Estat?

Per descomptat. No s'ha de deixar en mans de les víctimes el pes de dur endavant les exhumacions i de la recerca de justícia. L'aparell de l'Estat, de forma sencera i en tota la seva composició, ha d'estar al servei de la garantia de drets humans. I entre aquestes garanties de drets humans, cal assumir que correspon tenir en compte de forma deguda la reparació integral de totes les violacions de drets humans.

-Segons moltes associacions de víctimes del franquisme, la llei d'Amnistia de 1977 és un tap per poder investigar els crims de la dictadura. S'ha de derogar?

Les lleis d'amnistia per a crims contra la humanitat són nul·les. I manquen d'efectes jurídics. No hi hauria impediment perquè a Espanya es puguen jutjar aquests fets. Tots els països tenen dret a exercir la jurisdicció universal i l'Estat espanyol hauria de cooperar amb les querelles que es realitzen en altres llocs com ara amb la denominada querella Argentina. De la mateixa manera, que va ocórrer quan a través de la jurisdicció universal espanyola s'han jutjat violacions de drets humans comeses a Argentina.

-Per tant, com definiria l'actitud tant del poder judicial espanyol com del govern de l'Estat?

Crec que han de complir amb la responsabilitat que ocupen. El poder executiu ha de fer el que correspon i el legislatiu adequar les normes perquè es realitzen els processos de manera pertinent, i el poder judicial aplicar el dret internacional que està vigent a Espanya.

Treballs d'exhumació del grup ArqueAntro a la fossa 113 del cementiri de Paterna | Eva Máñez

-Amb aquests elements, es pot dir que els crims del franquisme segueixen impunes a l'Estat espanyol?

Sí. I com no prescriuen, es farà justícia més tard o més d'hora. Encara que com més aviat, millor.

-Com seria la posició respecte als judicis sumaríssims i a les moltes apropiacions de riqueses i béns per part dels colpistes?

Tots els judicis que s'han dut a terme sense les garanties del degut procés o sense respectar els estàndards de justícia han de ser anul·lats, ja que manquen d'efectes jurídics.

-A l'Estat Espanyol, existeixen gairebé una desena de fundacions que exalten el feixisme, com ara la Fundació Francisco Franco, Blas Piñar o Queipo de Llano. Haurien d'estar il·legalitzades?

No necessàriament. Cal respectar, efectivament, la llibertat d'expressió. Ara bé, sempre que aquesta llibertat d'expressió no incórrega en violacions de drets humans. L'exaltació de crims contra la humanitat o les declaracions discriminatòries han de ser sancionades. La il·legalitat de les institucions sempre és una qüestió molt complexa, però.

-Li preocupa l'auge de l'extrema dreta en l'Estat espanyol?

Em preocupa l'auge de qualsevol posició extrema, siga de dretes o d'esquerres, que negue les garanties constitucionals i respecte dels drets humans fonamentals. Sembla mentida que el món no aprenga de la seua pròpia història.

-Va fer un dictamen a favor de la llei d'abusos policials que impulsa el Govern basc. És exportable al conjunt de l'Estat espanyol?

Quan vaig fer el dictamen i així ho seguisc sostenint, vaig posar que aquesta llei respecta els estàndards de drets humans internacionals. No dic que necessàriament que s'hagi de copiar, però l'estructura i els principis que regeixen a la mateixa són una bona indicació del que s'ha de fer.

Víctima de tortura al País Basc| EL TEMPS

-Quin paper juga aquesta llei per reparar, en aquest cas al País Basc, a les víctimes de tortures?

Gaudeix d'una importància fonamental en la mesura que no hi havia una llei així. Les lleis que intenten fer justícia i reparar a les víctimes són un garantia per a la no repetició. Quan parlem d'aquest tipus de fets, no estem parlant de passat. Estem parlant del present i de la construcció d'un futur en el qual els valors humans es respecten i siguen sostinguts.

-Espanya ha estat condemnada repetidament pel Tribunal Europeu de Drets Humans en matèria de tortures i de judicis no justs. Quin manual hauria d'aplicar-se perquè aquestes situacions no es repetisquen?

Complir amb les decisions és una obligació convencional d'acord amb el conveni de drets humans, ratificat per Espanya. Per tant, s'ha de complir amb les resolucions que hi haja. I no solament cal complir amb això, sinó també amb aquelles que el Consell de Ministres d'Europa estableix en el marc de la supervisió de compliment. Es tracta de recomanacions que van més enllà de la simple compensació econòmica.

-Amnistia Internacional va demanar a l'octubre que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez quedaren en llibertat després d'un any en presó provisional. Li sembla injusta aquesta situació?

Escapa al meu treball, a tot el que he hagut d'analitzar. Sí que crec que Amnistia Internacional és una organització molt prestigiosa i, generalment, tracta de manera seria les qüestions relatives als drets humans. Però és una posició d'Amnistia i no necessàriament meua.

-El Govern espanyol hauria d'assumir responsabilitats per les càrregues policials de l'1 d'octubre?

L'Estat espanyol ha d'assumir responsabilitats de totes les actuacions en les quals s'han produït violacions dels drets humans. I si en aquestes càrregues s'han produït, naturalment que sí.

-Per a vostè hi va haver, de violació dels drets humans?

És el que vaig veure per televisió, no vaig fer una recerca sobre el tema. És complex opinar. Tinc una posició, però és més intuïtiva que comprovada per la meua anàlisi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.