Víctimes ultradretanes

Memòria històrica per vacunar les temptacions feixistes

Compromís presenta diverses esmenes al projecte de llei de Memòria Històrica que s'impulsa al Congrés dels Diputats per exhumar el cadàver del dictador Francisco Franco. La coalició valencianista aposta per la nul·litat de les condemnes durant el franquisme, realitzar un mapa de fosses, derogar la llei d'Amnistia de 1977 i declarar d'utilitat pública aquelles associacions que lluiten contra l'oblit de la repressió feixista. Unes mesures que coincideixen amb el treball de reparació a les víctimes del franquisme que ha realitzat el Govern del Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Desposseïts de la clàssica estètica ultradretana i amb un missatge profundament xenòfob, homòfob i de catolicisme radical revestit d'atac a les elits, l'extrema dreta avança amb força arreu de tota Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units. Amb Itàlia en mans d'un govern en el qual participa la neofeixista Lliga Nord de Matteo Salvini, el tauler polític de l'Estat espanyol s'ha vist capgirat amb el resultat de les eleccions andaluses. La irrupció del partit ultradretà Vox amb 12 escons al parlament andalús ha encès les alarmes del renaixement del feixisme a les institucions a casa nostra.

Mentre l'extrema dreta espanyola amenaça en repetir les experiències electorals dels seus socis del Front Nacional -ara rebatejat com a Agrupació Nacional- i d'Alternativa per Alemanya, al Congrés dels Diputats vol exhumar-se la llarga nit del franquisme. D'aquesta manera, i arran de la normativa que impulsa el trasllat de les restes del dictador Francisco Franco del mausoleu feixista del Valle de los Caídos, s'està elaborant a la comissió constitucional una reforma de la Llei de Memòria Històrica que millore la legislació aprovada per l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2007.

Compromís, amb la intenció d'exportar el model de llei de Memòria Històrica aprovat pel Govern del Botànic, ha presentat aquest dimecres diverses esmenes al projecte de llei pel qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. «Aquestes esmenes tracten de reparar els errors que van haver-hi a la normativa impulsada per Zapatero, que va significar una oportunitat perduda», ha afirmat el diputat de la coalició valencianista al parlament espanyol, Enric Bataller.

Amb l'objectiu de facilitar la persecució de la barbàrie franquista, els valencianistes proposen la derogació de la Llei d'Amnistia del 1977, que serveix de parapet legal perquè moltes víctimes observen com les seues querelles contra torturadors feixistes queden arxivades a la justícia espanyola. No debades, Compromís justifica la seua derogació «per convertir-se en una mena de llei de Punt Final que ha emparat la impunitat dels torturadors del franquisme davant crims de lesa humanitat». Tanmateix, reconeix que «fou concebuda com a un instrument necessari per a la reincorporació dels represaliats pel franquisme a la vida política i social en els moments inicials de la Transició».

A la supressió d'aquesta normativa, se suma la proposta de «declarar la nul·litat de totes les condemnes emanades dels tribunals penals instaurats pel règim franquista i pronunciats per motius polítics contra qui defensaren la legalitat republicana». «Així mateix, s'adoptaran mesures de tota ordre per fer efectiva la reparació i el reconeixement personal a qui resultaren condemnats o sancionats pels tribunals i altres òrgans penals o administratius civils i militars per sentències de consells de guerra, tribunals de responsabilitat política, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, i el Tribunal d'Ordre Públic a causa de la lluita en defensa dels drets i llibertats democràtiques durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i fins a l'entrada en vigor de la Constitució del 1978», es detalla a l'esmena.

El secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, amb el diputat valencianista al Congrés, Enric Bataller

Des de Compromís, a més, proposen el retorn dels arxius històrics a les autonomies. «Els documents que hi havia al govern militar de València van ser traslladats amb nocturnitat i premeditació a Madrid l'any 2008 per part del ministeri de Defensa», ha censurat Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques. «Sense perjudici de la salvaguarda del principi d'unitat arxivística, les administracions públiques autonòmiques competents en la matèria podran realitzar actuacions encaminades al fet que el patrimoni documental pertanyent a l'administració de l'Estat en relació a la memòria democràtica d'una comunitat autònoma específica, puga transferir-se a l'administració autonòmica, a excepció dels arxius judicials que es regiran per la normativa específica», recull el text que plantegen els valencianistes.

La coalició, fins i tot, afegeix al projecte de llei un punt referit sobre la desaparició forçosa de nadons. «L'Estat, en col·laboració amb les autonomies i altres administracions i organismes, abordarà la desaparició forçosa de xiquets i xiquetes ocorreguda durant la guerra civil i la dictadura franquista fins a l'arribada de la democràcia, articulant els procediments legals que permeten investigar i conèixer tota la veritat sobre aquests delictes de lesa humanitat, dotant de cobertura jurídica, psicològica i assistencial a les víctimes».

Ara bé, en les seues esmenes Compromís intenta traslladar les parts més significatives del cos legislatiu de la Llei de Memòria Històrica valenciana. D'aquesta manera, els valencianistes plantegen la creació d'un mapa de localització de les fosses de les víctimes assassinades pel franquisme. «Les zones incloses en els mapes de localització de les restes seran objecte d'una preservació especial», s'afirma a la normativa. També es proposa la creació de censos de víctimes, sempre que hi haja un consentiment per part dels familiars de la víctima. En aquesta base de dades, «s'anotarà», en cas d'aprovar-se l'esmena de Compromís, «les circumstàncies respecte de la repressió patida, la mort o desaparició d'una persona, el lloc, la data siga exacta o aproximada en la qual ocorregueren els fets, així com la informació que es determine reglamentàriament, que respectarà, en tot cas, tot el que fixa en la normativa de protecció de dades de caràcter personal».

«Aquest mes de desembre es compleix l'aniversari de la llei de Memòria Històrica aprovada pel Govern valencià. Una normativa que va aconseguir fites importants com ara l'eliminació dels vestigis franquistes o la creació d'una manual de memòria històrica a les aules», ha destacat Puchades, que ha enumerat Andalusia, Navarra i el País Basc com la resta d'autonomies que han sigut capdavanteres junt amb el País Valencià en aquesta matèria. Tot un esforç per reparar les víctimes dels assassinats feixistes i per fer memòria dels horrors de la dictadura franquista. Una possible vacuna contra les temptacions ultradretanes que recorren Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.