A les Corts Valencianes, les mascaretes i els separadors entre escons encara eren una realitat. La pandèmia de la covid-19 resistia a les planes dels periòdics, però paraules com ara confinaments, contagis o càrrega viral havien abandonat els seus dies de protagonisme. El focus de la bancada conservadora i reaccionària era Mónica Oltra. L'aleshores vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís era la peça cobejada. El gran objectiu a la diana quan el calendari marcava el tram final de la segona legislatura botànica. Quedava menys de dos anys per a una contesa electoral que s'albirava profundament ajustada.
La lògica estratègica era clara: si aconseguien tombar la llavors consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'incrementava la cotització a la borsa política d'una tornada de la dreta al capdavant de les institucions valencianes. Sense la capacitat d'atracció electoral d'Oltra, les forces botàniques i, especialment, la coalició valencianista ho tenien més magre. I la sentència de l'Audiència Provincial de València, que condemnava el seu exmarit per abusos sexuals a una menor internada en un centre depenent del seu departament, era la munició política per assolir-ho.
Ciutadans, l'extrema dreta Vox i, amb més intensitat de soroll, el PP no estaven disposats a desaprofitar aquella oportunitat. No importava que la resolució no apuntara ni el mínim indici contra Oltra. La maquinària del desgast havia de funcionar a ple rendiment. Tanmateix, els populars van comptar amb un aliat per transformar aquell assetjament parlamentari en un problema judicial: la ultradreta i el trumpisme mediàtic. Foren els encarregats de perseguir Oltra als tribunals, on es trobaren uns «suposats indicis plurals» que motivaren la seua imputació i, de rebot, el seu adeu forçat de la primera línia política. Tota una sequera política per al jardí electoral del Botànic.
Els ultres van complir el seu desig d'adjudicar-se la medalla d'haver retirat de la vida política el símbol del canvi progressista i valencianista del 2015, la figura que encarnava l'esperit d'aquella Primavera Valenciana posterior a l'esclat d'indignació del 15M. I la formació de la gavina va beneficiar-se d'una campanya sense la presència d'Oltra, amb Compromís recorrent a la projecció mediàtica de Joan Baldoví, però desproveït de la musculatura de la seua gran líder.
Quan es comptabilitzaven poc més de vint-i-un mesos de la seua marxa obligada, el Jutjat d'Instrucció número 15 de València va acordar el sobreseïment provisional de la causa. «No s'ha acreditat, ni tan sols en l'àmbit dels indicis, que Oltra, ni qualsevol altra persona de la Conselleria, dirigira una ordre, una instrucció, una consigna o cap indicació als investigats sobre quin havia de ser el seu mode de conducta en relació amb Maite [la víctima dels abusos] o en relació amb Ramírez [el condemnat]», afirmava contundentment la interlocutòria. La causa s'ensorrava i Oltra era temporalment exonerada després de mesos d'una cacera ultra alimentada als tribunals.
Caça major
María José Català, actual alcaldessa de València i en aquell moment síndica dels populars a les Corts Valencianes, ho tenia clar: la paraula dimissió i la petició «d'assumpció de responsabilitats polítiques» s'havia de reproduir constantment. «La menor tutelada pateix el descrèdit del Consell. Ha sigut una xiqueta ignorada pel seu govern per a salvar Oltra», va vessar en el debat de política general de l'any 2021, només estrenar-se com a veu parlamentària de la formació de la gavina, en una interpel·lació a l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig.
Els populars eren conscients que la presa política a batre era Oltra. La condemna del seu exmarit era la via per crear una causa general contra la seua gestió i exigir insistentment el seu adeu de la Generalitat Valenciana. La confecció per part de la Sindicatura de Greuges d'un informe sobre l'estat de la xarxa de centres de menors seria benzina per a les reclamacions del PP, que va usar de manera esbiaixada la radiografia per mantenir viva la pressió envers Oltra.
Mentre la bancada conservadora i reaccionària assenyalava constantment la dirigent de Compromís, es produïren moviments subterranis a l'ecosistema ultradretà del País Valencià. José Luis Roberto, referent del partit neofeixista España 2000, empresari de la seguretat, exlletrat de la patronal dels clubs de cites, actor principal d'una intimidació al domicili d'Oltra i condemnat en 2004 per dur un testimoni fals a un judici, s'havia erigit en l'advocat de la víctima. De fet, va conduir-la a una mena de gira mediàtica per detallar el seu cas i, principalment, culpar Oltra.
«Ella no té la culpa d'allò que va fer ell, però pot ser que l'ocultara [en referència a la denúncia per abusos sexuals]», va sostenir a les pàgines del diari El Mundo la víctima a principis de 2022. Al llarg de l'entrevista, va reiterar: «Crec que fou ella [en referència a Oltra], per allò que he llegit a les notícies, qui va amagar la denúncia durant diversos mesos». El seu advocat ultradretà, que va condecorar un dels neonazis que ha reconegut les agressions feixistes del 9 d'octubre del 2017, va iniciar una cacera als tribunals contra la dirigent de Compromís.
A la croada judicial, s'hi va sumar l'extrema dreta Vox com a acusació popular i l'agitadora ultra Cristina Seguí a través d'una entitat fantasmagòrica anomenada Gobiérna-te. Tots tres actors ultradretans s'adjudiquen el mèrit de provocar l'inici de la causa que conduirà a la imputació d'Oltra. No debades, van aconseguir que l'Audiència Provincial de València ordenara la reobertura de la causa al Jutjat d'Instrucció número 15 de València, el qual, en un primer moment, no observava indicis d'encobriment de l'abusador per part de la Conselleria d'Oltra ni de la mateixa dirigent esquerrana.
Més tard, però, una familiar de la menor llençaria acusacions d'utilització política de la víctima a diverses figures ultradretanes. «Sent que m'han utilitzat i després m'han deixat tirada», afirmaria la jove víctima dels abusos d'aquest educador social en una entrevista concedida a Levante-EMV. En un directe després de la interlocutòria absolutòria, Seguí afirmava que «clar que havia fet açò [tota la croada judicial] per carregar-me aquesta tia», en referència a Oltra.
L'ofensiva reaccionària als jutjats conformaria un entramat d'interessos que connectaria sectors del conservadorisme clàssic del País Valencià amb l'òrbita ultradretana. L'advocat escollit per Seguí fou Pablo Delgado, un lletrat de prestigi que havia destacat en els darrers anys per un historial gens menyspreable de litigis amb el Govern valencià d'esquerres i, sobretot, per haver defensat l'expresident valencià Francisco Camps en els seus judicis pendents de la trama Gürtel. Delgado, fins i tot, incorporaria Camps al seu bufet.
Les accions judicials de Seguí, una de les actrius valencianes del trumpisme mediàtic espanyol, van ser promocionades als mitjans de comunicació per Fernando de Rosa, segons va narrar EL TEMPS. De Rosa no era un personatge desconegut, sinó un prohom de la judicatura valenciana amb carnet del PP. Expresident de l'Audiència Provincial de València i exvicepresident del Consell General del Poder Judicial, va encapçalar la Conselleria de Justícia durant l'època de Camps. Encara més, va ser l'encarregat d'afiliar l'expresident valencià al PP. En l'actualitat, ocupa un escó al Congrés dels Diputats per les sigles de la gavina.
De Rosa, però, és membre d'una família vinculada al negoci de la sanitat privada. El seu germà és Alberto de Rosa, membre de la llista del PP a Sueca (Ribera Baixa) a les eleccions municipals del 2007 i president de Ribera Salud, un gegant de la sanitat privada nascut al caliu de l'experiment privatitzador del PP al País Valencià. Ribera Salud va perdre una part dels seus ingressos milionaris que obtenia de les concessions sanitàries durant l'etapa botànica, marcada per la tornada a mans públiques d'hospitals que gestionava la companyia.
La firma comandada per De Rosa va controlar fins a octubre del 2021 l'àrea sanitària de Torrevella (Baix Segura), on una de les seues últimes decisions va ser contractar la víctima dels abusos de l'exmarit d'Oltra. L'altra integrant d'una nissaga amb tres germans, Carmen de Rosa, també va participar en l'estratègia de desgast a l'exvicepresidenta valenciana. Com a presidenta de l'Ateneu Mercantil de València, va acollir una xerrada oferida per tres de les figures del trumpisme mediàtic per relatar el cas de l'exparella de la dirigent de Compromís. Seguí era una de les participants.
Amb el canvi de govern al País Valencià, Carmen de Rosa ha estat nomenada directora territorial de València de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge. Aquest departament és, precisament, l'encarregat de supervisar la gestió als centres de menors. Un càrrec que continua compatibilitzant amb la direcció de l'Ateneu Mercantil de València, convertit en el refugi de figures mediàtiques de la dreta i d'actes blavers.
«Meres conjectures»
La clau de volta que va dirigir Oltra als tribunals va ser l'obertura d'un expedient informatiu sobre el cas d'abusos sexuals mentre la justícia ja investigava aquests fets execrables. Aquest procediment iniciat per la Conselleria va ser considerat a la sentència de l'Audiència Provincial de València com un possible element per qüestionar l'abusada. Oltra, en canvi, va argumentar a les Corts Valencianes i parafrasejant una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que la llei obligava la Conselleria a la incoació.
El jutge instructor, interpretant que aquell expedient administratiu va engegar-se per suposadament encobrir els abusos sexuals, va buscar l'encarregat de demanar-lo. «Aquest expedient vaig encarregar-lo jo», va assumir en un determinant moment Oltra, la qual cosa va encaminar l'instructor de la causa a demanar en abril del 2022 la seua imputació al TSJCV. Hi observava «indicis racionals i sòlids» d'un presumpte delicte «d'abandonament d'un menor desvalgut».
La decisió del TSJCV per imputar Oltra en juny d'aquell any va desencallar-se arran de l'escrit de la fiscal superior del País Valencià, Teresa Gisbert, que apuntava l'existència d'un pla preestablert per a ocultar i desacreditar els abusos relatats per la menor. «Es pot advertir de manera indiciària una línia directiva: en una primera part, un procés d'ocultació dels fets per part d'organismes de la Conselleria d'Igualtat i, en segon lloc, un procés de desqualificació de la credibilitat de la menor per part d'aquests organismes», sostenia, per dibuixar amb un argument rebuscat una hipotètica concertació dels funcionaris i els alts càrrecs del departament per encobrir els abusos sexuals.
«No existeix cap prova directa que vincule aquests singulars tràmits amb l'aforada [Oltra]», admetia el TSJCV en una interlocutòria que avalava la imputació d'Oltra per «uns indicis plurals, que, en principi, fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aquesta fi, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la mateixa relació que presenten amb l'evolució del procés penal que van tractar d'obstaculitzar». Entre aquests indicis, hi hauria «una sèrie de declaracions públiques efectuades per Oltra, tant en el si de les Corts Valencianes com davant els mitjans de comunicació, en les quals s'atribueix l'ordre de la incoació de l'expedient reservat».
La investigació judicial, però, ha revelat una causa judicial amb peus de fang. En la interlocutòria d'absolució del conjunt dels investigats, l'instructor reconeix la legalitat d'aquell expedient: «L'ordre d'obrir un expedient informatiu en els termes en què es va fer i amb l'objecte ja exposat va ser desencertada i, fins i tot, redundant, en existir un procés penal en curs. També en el seu desenvolupament van existir actuacions certament millorables. Tanmateix, entenc que tot això de cap manera converteix en delictiu la conducta dels qui van ordenar la formació de l'expedient ni tampoc dels qui van intervindre en la seua instrucció».
El togat, fins i tot, desmunta qualsevol articulació d'una concertació entre els funcionaris i els alts càrrecs del departament per amagar els abusos i desprotegir la víctima: «Les sospites exposades en la denúncia i en la querella inicial sobre el fet que poguera haver existit una directriu, una ordre, una consigna, una recomanació o una indicació provinent d'Oltra, o de qualsevol altre dels alts càrrecs de la Conselleria investigats, dirigida als funcionaris, igualment investigats, perquè actuaren per desacreditar a la menor, evitar la persecució de Ramírez, o no atendre la menor degudament, no han aconseguit la categoria d'indicis de criminalitat».
«Queden com a meres sospites, especulacions o conjectures sobre les quals no pot basar-se una imputació judicial definitiva», ressalta en una sentència que no és ferma. De fet, és pràcticament segur que les parts acusadores presenten un recurs a l'Audiència Provincial de València. «És molt complicat que es puga revocar el sobreseïment. La interlocutòria està molt ben argumentada i no compta amb fissures», apunten fonts properes a la causa. L'últim pas perquè la cacera contra Oltra quede vetada judicialment.