La desolació s'havia apoderat de la seu de Compromís. Les mirades dels periodistes, els objectius dels fotògrafs i les lents dels càmeres captaven els rostres desencaixats, l'ambient d'abatiment, els silencis que narraven millor que les paraules una jornada dramàtica per als membres de la coalició valencianista. Mónica Oltra deixava la vicepresidència de la Generalitat Valenciana i la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives arran de la seua imputació per la gestió dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor internada en un centre sota la supervisió del seu departament. La icona de l'anomenada cooperativa política plegava.
«El fet que més em dol és que la gent del poble se senta abandonada. Estic en política per la gent vulnerable. Ho he tingut clar d'ençà que estic en política», va expressar Oltra durant la seua dimissió, on va haver-hi denúncies d'una «cacera de l'extrema dreta» i retrets al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig. Aquella frase semblava una reivindicació personal del lema que Compromís i, particularment, la seua referent més mediàtica havia aplicat quan va arribar al Govern valencià i va assumir el departament denominat en l'època del PP com a Benestar Social: rescatem persones.
En la seua etapa al capdavant de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Oltra va construir, precisament, els pilars perquè aquesta consigna política poguera traspassar la barrera de la promesa verbal, la llavor perquè la quarta pota de l'estat del benestar assolisca un grau de robustesa similar a l'educació, la sanitat i les pensions. En un context d'infrafinançament crònic de l'Estat espanyol al País Valencià, així com d'un incompliment constant de l'administració central de sufragar el 50% marcat a la llei per a la dependència, la líder progressista va reduir la llista d'espera d'aquesta prestació. En 2017, per exemple, va alleugerir-la a la meitat. Si l'any 2015 hi havia 43.000 persones integrades al sistema de la dependència, Oltra deixa la conselleria amb 126.565 usuaris. S'ha passat, no debades, de comptar amb sols 17 avaluadors arreu del País Valencià a tenir-ne més de 500, un augment que ha provocat disminuir el percentatge que representa la llista d'espera del 60% del 2015 al 10% del 2020.
Segons un informe de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, la conselleria encapçalada per la dirigent de la coalició valencianista va retallar un 11,6% la llista d'espera en dependència en 2021. El País Valencià va convertir-se l'any passat en el territori de l'Estat espanyol en el qual s'havia produït l'augment més gran de persones beneficiàries de la prestació de dependència. Encara més, ha estat l'autonomia que més persones ha incorporat durant l'escenari d'estretors i d'emergència sanitària de la COVID-19. La gestió de la dependència, tanmateix, no està repleta només de flors i violes. També hi ha ombres: l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials va assenyalar que 6.412 persones van morir en 2021 sense comptar amb l'atenció d'aquesta cobertura monetària. Amb tot, més del 60% de municipis valencians resolen la proposta inicial d'atenció per comptar amb l'ajuda a la dependència en menys de noranta dies.
Si en l'atenció a la dependència s'han produït avanços en un escenari perpetu de dificultats financeres per a la Generalitat Valenciana, l'objectiu de capgirar el model de residències de la tercera edat que van impulsar els exconsellers del PP Rafael Blasco, condemnat per desviar fons de cooperació a la compra d'immobles particulars, i Juan Cotino, esquitxat per múltiples escàndols fins a la seua mort per COVID-19, encara està en procés. El decret que ha d'aconseguir la meta preada és el Pla Convivint, on es contempla un nou model de residències fonamentat en l'impuls de centres menys massificats, amb unitats de convivència que amb prou feines superen la vintena i amb un topall màxim de 100 places.
El Pla Convivint d'Infraestructures de Serveis Socials 2021-2025 va ser presentat en abril de l'any passat, quan la Generalitat Valenciana va engegar diverses grans inversions en una mena d'ofensiva de keynesianisme de caràcter social, en centrar-se en l'àmbit sanitari, l'habitatge i els serveis socials. En el cas del projecte liderat per la conselleria aleshores en mans d'Oltra, es tractava d'una inversió de 561 milions d'euros que recollia 247 actuacions, preveia la creació de fins a 6.600 places públiques a centres de caràcter social i la generació de 3.500 llocs de feina, si es sumaven els directes i els indirectes. Aquest full de ruta, en l'àmbit de les persones majors, contemplava 100 actuacions per generar 4.400 places, de les quals 2.600 serien residencials. La inversió, en aquesta parcel·la, era de 279 milions d'euros.
El programa d'inversió ha comptat amb l'escepticisme de l'Associació Empresarial d'Atenció a la Dependència en la Comunitat Valenciana (Aerte). La patronal ha al·legat que l'actuació era insuficient per cobrir les mancances de places al País Valencià. La relació entre aquest lobby empresarial i la conselleria d'Oltra, de fet, ha estat plena de tibantors. Aerte, amb diverses connexions amb el PSPV, va desenvolupar una campanya contra el departament arran de l'aprovació de la Llei de Serveis Socials. La normativa establia com a prioritat la gestió pública de les residències, l'aposta per internalitzar els centres privatitzats i fixa com a segon actor preferent a les entitats del tercer sector. Les empreses privades, d'aquesta manera, quedaven relegades a una tercera posició, la qual cosa podia frenar les expectatives de negoci dintre d'un panorama demogràfic favorable al sector empresarial de les residències per l'envelliment de la població.
La llei de Serveis Socials ha estat, precisament, la matriu sobre la qual es pretenia construir l'abandonada quarta pota de l'estat del benestar al País Valencià. Enfront de la visió mercantilista que impregnava la normativa dissenyada, en el seu moment, pel PP, la legislació del departament d'Oltra declarava els serveis socials com a «d'interès general» i de caràcter «essencial». La normativa fixava com a prioritat la gestió pública d'aquestes prestacions, atorgava als ajuntaments un rol central en el desplegament dels serveis socials i confeccionava una mapa dels recursos disponibles, com ara els centres de menors, de salut mental, residències de la tercera edat, llars de dia, centres per a persones amb diversitats funcionals i amb situacions d'exclusió social, violència masclista o altres circumstàncies de vulnerabilitat.
La clau de volta d'una normativa que equiparava aquests serveis a l'educació, les pensions i la sanitat com a pilar bàsic de l'estat del benestar, allunyant-se de la visió assistencial que havia predominat fins aleshores, era l'impuls d'un contracte programa. Aquest instrument permetia pressupostar en un termini de quatre anys les necessitats financeres d'aquesta xarxa i, en conseqüència, dotar d'estabilitat a les plantilles. En matèria laboral, Oltra ha llegat un avantprojecte de llei d'Igualtat que convertiria en treballadores públiques al personal externalitzat de neteja i dels menjadors dels diferents serveis públics que presta l'administració valenciana.
Amb un esforç d'augment de places en la denominada com atenció primerenca, l'altra gran ferramenta per combatre la pobresa i la desigualtat desplegada pel departament d'Oltra en els seus set anys de mandat ha estat la renda valenciana d'inclusió. La prestació estava guiada, seguint el model navarrès, per un intent de desburocratitzar aquesta mena d'ajudes, adaptar-se als problemes de cada persona i disposar d'una certa flexibilitat en la quantia a entregar als beneficiaris. Disposa, de fet, amb certes modalitats, algunes encara per desenvolupar del tot com ara el complement dinerari per als treballadors pobres. Compatible amb l'ingrés mínim vital que va aprovar amb una certa mirada centralista el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, assegura unes entrades monetàries bàsiques a 75.000 persones.
A pesar de les polèmiques generades al voltant de la seua gestió dels centres de menors, la líder de Compromís va aprovar una llei d'infància pionera i amb eixos com ara la reestructuració de l'actual xarxa d'instal·lacions que acull a persones vulnerables sense haver bufat les espelmes del seu 18 aniversari. La normativa contemplava centres de menors amb unitats de convivència més reduïdes, així com la predisposició perquè estigueren arrelats a l'entorn en el qual estan localitzats. Aquesta llei, tanmateix, fixava com a prioritat l'acollida a l'internament dels nens, especialment en aquells que encara no han assolit els sis anys. Segons dades de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, l'acolliment en família educadora al País Valencià s'ha incrementat un 20,3% des de l'any 2015, és a dir, quan va accedir la referent progressista al departament.
Esprint social
En 2014, a només un any per a l'ensorrament electoral de la dreta que va possibilitar el canvi polític cap a l'esquerra al territori valenciana, l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials treia els colors a la Generalitat Valenciana en matèria de polítiques socials. El País Valencià comptava, segons l'avaluació d'aquesta entitat del sector, amb els pitjors serveis socials de l'Estat espanyol. L'explicació era clara: estava al vagó de cua de la inversió social per habitant. Sis anys més tard, tanmateix, el Govern valencià amb Oltra ocupant la cartera d'Igualtat i Polítiques Inclusives encapçalava en comparació a la resta d'autonomies la recuperació de la despesa social després de les retallades d'aquella dècada marcada pel dogma de l'austeritat pressupostària.
L'associació, tota una referència en l'examinació de les polítiques públiques destinades a combatre la desigualtat i l'empobriment, remarcava a l'informe Valoración del desarrollo de los servicios sociales por comunidades autónomas. Índice DEC 2021, publicat recentment, l'evolució positiva que han experimentat el País Valencià des de l'any 2015. «Els gràfics reflecteixen clarament el gran canvi de tendència que registra el Sistema de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana des de 2015 fins a 2020, en totes les seues dimensions. En la seua valoració global, ha passat en aquest temps d'un desenvolupament qualificat «d'irrellevant», a «feble», i de 0,60 punts a 4,65. Estem davant del canvi més gran de tendència positiva d'una comunitat autònoma, d'ençà que s'aplica aquest índex [d'avaluació de les polítiques en matèria de serveis socials]», subratlla.
L'avaluació ressalta «el potent desenvolupament de la seua legislació, normativa i planificació, i l'increment de la rellevància econòmica, els quals són més que destacables des de 2015, així com una major cobertura que pivota, sense cap mena dubte, en totes dues referències [és a dir] el desenvolupament normatiu i la rellevància econòmica». «Aquesta tendència, no obstant això, s'ha aturat l'any 2021 en relació amb l'increment de cobertura de prestacions i serveis, encara que continua sent molt alta en l'ordenació del sector i continua millorant la seua rellevància econòmica», completen, per destacar «l'esforç de desenvolupament normatiu i d'ordenació del sistema, que s'inicia amb l'aprovació d'una llei de nova generació, que reconeix drets subjectius, i la seua concreció en un catàleg, que es complementa amb una planificació estratègica, fins llavors inexistent».
«Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en termes absoluts, van incrementar un 9,4% la seua despesa en serveis socials en 2020 respecte a l'any anterior, passant de 377,5 euros per habitant en 2019 a 413,0 en 2020. La quantia s'apropa ja a la mitjana estatal, que l'any 2020 fou de 446,9 euros», retraten. I amplien: «En relació amb el PIB regional, aquesta despesa del conjunt d'administracions públiques de la Comunitat Valenciana en serveis socials va representar en 2020 l'1,98%, 0,28 punts més que l'any anterior, i una dècima superior a la mitjana estatal».
L'informe, en el seu vessant de cobertura efectiva de prestacions i serveis al País Valencià, destaca «les estructures bàsiques» d'aquesta pota de l'estat del benestar per disposar d'un professional per cada 1.338 habitants, sent la mitjana estatal d'un per cada 2.064 habitants. També situen l'accent en el «percentatge d'acolliments familiars a menors sobre el total d'acolliments, que a la Comunitat Valenciana representen el 63,2%, sent la mitjana d'Espanya el 50,1%». L'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, en canvi, assenyala que cal millor en aspectes com ara la quantitat de places residencials per a persones majors de seixanta-cinc anys, les places d'allotjament per a persones sense llar en els centres de dies, així com en la cobertura del servei de teleassistència per a persones majors. En el cas de l'ajuda a domicili, la qual ha experimentat un creixement força apreciable en l'etapa botànica, presenta una baixa cobertura envers la mitjana estatal, però les hores dedicades a cuidar de les persones superen àmpliament la mitjana.
«Comparant la situació dels serveis socials de la Comunitat de València l'any 2012, el més destacat és que el sistema adquireix presència en les seues tres dimensions, és a dir, en drets, cobertura i esforç econòmic, especialment en el reconeixement de drets i ordenació del sistema. Els altres dos eixos tenen, encara, menor desenvolupament, però molt superior a l'inicial», examinen, per aprofundir: «El sobredesenvolupament de l'eix dels drets fa que s'aprecie un desequilibri que denominem "drets de paper"; així i tot, en el cas de la Comunitat Valenciana, és comprensible, ja que constitueix un pas previ en un desenvolupament ordenat i sòlid del sistema que no pot anar acompanyat de manera immediata per un increment igual de potent en la seua cobertura efectiva de prestacions i serveis».
El sobredimensionament que detecten en l'apartat de la inversió social envers la cobertura de les diferents prestacions i serveis, segons desgranen, «es pot explicar per tractar-se d'un sistema incipient, amb pocs anys de desenvolupament, tenint en compte que fins a 2015 els serveis socials de la Comunitat de València eren absolutament irrellevants». O dit d'una altra manera: durant els set anys de mandat de l'exvicepresidenta valenciana Oltra al capdavant de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'han construït els pilars i part de la casa per rescatar persones on abans hi havia un solar pràcticament erm.