María José Català, exconsellera d'Educació i portaveu del PP a l'Ajuntament de València, s'enfrontava a un dels seus dies grans com a política. En la seua condició de número dos del PP que encapçala el neozaplanista Carlos Mazón, Català va estrenar-se com a síndica a les Corts Valencianes en el debat de política general celebrat a les acaballes del passat mes de setembre. Era el tret de sortida oficial del nou PPCV després de la defenestració d'Isabel Bonig. Tota una prova de foc per testar si hi havia canvis en el discurs dels conservadors atesa la imatge de moderació que intentava vendre Català i la imatge de partit transversal que defensava Mazón.
Enmig de la tràgica pandèmia de la COVID-19, la nova veu dels populars al parlament valencià va centrar part de la seua intervenció a demanar la dimissió de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives,Mónica Oltra, de Compromís. La raó d'aquella insistent petició era una sentència de l'Audiència Provincial de València que condemnava a cinc anys de presó a Luis Eduardo Ramírez per abusos sexuals a una adolescent com a socioeducador d'un centre de menors. Ramírez havia estat marit d'Oltra, però durant aquells fets ambdós ja estaven separats i, fins i tot, feia temps que la dirigent progressista havia tramitat el cessament de la convivència, segons ha explicat reiteradament la mateixa vicepresidenta.
La sentència de l'Audiència Provincial de València va qüestionar el funcionament d'aquesta xarxa i del sistema dissenyat per detectar aquests abusos en criticar «l'hostilitat i la falta d'empatia envers la víctima, deduïda dels informes aportats i que van ser elaborats per aquells que, paradoxalment, havien de protegir-la». Ara bé, ni la resolució judicial ni cap altre document aportava el mínim indici del fet que la vicepresidenta o el seu equip hagueren tingut coneixement dels abusos des del seu origen i, encara menys, que hagueren buscat la manera d'amagar-los. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de fet, va desestimar en maig una querella contra la dirigent de Compromís per un hipotètic encobriment del qual la justícia no va trobar-ne «cap indici objectiu».
A pesar que no hi havia evidències ni sospites fonamentades d'una actuació negligent d'Oltra, el PP i, singularment, Català van centrar els seus atacs parlamentaris en aquest assumpte. Amb un to agressiu, la síndica dels populars va sostenir que «el Consell de Ximo Puig va perdre la dignitat i la legitimitat el dia que no va assumir responsabilitats polítiques pel cas de la menor abusada per l'ex d'Oltra». «Només per aquesta sentència i el seu silenci esfereïdor haurien de marxar tots a casa», va expressar la síndica popular en una intervenció farcida de referències a la qüestió, i que contrastava amb els retrets vessats pels dretans quan Oltra va ordenar el trasllat de diversos menors tutelats d'un centre de Sogorb (Alt Palància), gestionat per la congregació Hermanas Capuchinas, per casos d'abusos sexuals. Ciutadans, tot i que amb un menor capficament, i l'extrema dreta Vox també van convertir llavors aquesta resolució judicial en motiu de batalla política.
Aquell discurs de Català va marcar una mena de punt d'inflexió en el PP. A partir d'aleshores, els populars han redoblat les crítiques i les peticions de dimissió a Oltra per la gestió dels centres de menors i, particularment, pel cas de la seua exparella. L'ofensiva ha estat acompanyada de la polèmica actuació del Síndic de Greuges, el socialista Ángel Luna, qui ha mostrat una atenció inusual a l'assumpte que ha disparat tota mena de conspiracions i ha arribat a acusar la conselleria encapçalada per la referent de Compromís d'obstaculitzar la fiscalització sobre l'estat de la xarxa dels menors tutelats. Va haver-hi un xoc de parers sobre com volia la informació la sindicatura i com va poder entregar-la l'administració valenciana.
Desgastar Oltra
La radiografia de la Sindicatura de Greuges, confeccionada a partir d'informació facilitada pel departament d'Igualtat i Polítiques Inclusives, va assenyalar que s'havien produït 175 casos sospitosos d'abusos sexuals entre juny del 2020 i juny del 2021 dintre d'una xarxa que aixopluga 4.000 menors. Aquella dada va permetre als populars dur l'assumpte fins a la comissió de peticions del Parlament Europeu, un organisme presidit per Dolors Montserrat, eurodiputada per la formació dretana. Abans, no debades, ho havien trasllat al Congrés dels Diputats i al Defensor del Poble. «No es tracta només d'un cas aïllat per estar vinculat a la vicepresidenta, sinó que la situació ja és insostenible. S'ha convertit en un escàndol i no té cap mena de tolerància», va justificar Català per demanar una investigació a la Unió Europea a través de la diputada valenciana i exalcaldessa d'Alzira (Ribera Alta), Elena Bastidas, autèntic ariet del PP en aquesta qüestió.
L'aparició de l'informe, la sol·licitud perquè s'inicie una investigació a la Unió Europea i les aparicions mediàtiques de la víctima de Ramírez han multiplicat les declaracions del PP contra Oltra, el president valencià Ximo Puig i l'executiu botànic. «Sánchez ha de depurar responsabilitats pels abusos a menors tutelades pels governs socialistes de la Comunitat Valenciana i Balears. Enfront de les seues maniobres per a ocultar-ho i obstruir les recerques, continuarem reclamant la veritat en la Justícia i la Unió Europea», va piular aquesta setmana el líder del PP, Pablo Casado.
«El cas dels 175 menors tutelats per la Conselleria de Política Social que han sofert abusos és un escàndol més en la trajectòria de la vicepresidenta Mónica Oltra, que no pot seguir ni un minut més en el seu lloc. Ximo Puig ha de cessar-la de manera immediata», s'ha sumat durant aquests dies la síndica de Ciutadans, Ruth Merino. La pressió, així com l'encabotament, de l'oposició dretana han provocat que la vicepresidenta haja anunciat una compareixença, prevista per al pròxim dia 18 de gener, per explicar les dades de l'informe. «No s'enganyen: no em tiraré enrere i desmuntaré les seues mentides sobre els abusos a menors», va expressar la dirigent esquerrana. «No compareix Oltra, l'hem obligat a fer-ho», va respondre ufanós Mazón.
La interpretació de l'informe del PP, i també de Ciutadans, per demanar la dimissió d'Oltra i reforçar la seua campanya política xoca amb les mateixes dades. Els populars han censurat que el 72% dels casos d'abusos sexuals «estaven en acolliment residencial», quan el 9,7% s'hi van produir en els centres residencials i el 42% en els domicilis familiars. De forma contrària a l'escenari venut pels dretans, la radiografia de la Sindicatura de Greuges indica que 88 casos d'abusos eren comesos per una persona amb vinculació familiar, així com que 145 han estat produïts per persones alienes al sistema de protecció de menors. No consta, de fet, cap assetjament sexual per part dels educadors i, en tots els casos, va comunicar-se la situació a la Fiscalia.
L'estratègia dels populars i dels taronja, a la qual se suma la desenvolupada també par part de la ultradreta Vox, busca desgastar el capital polític d'Oltra, un dels seus principals actius electorals de Compromís. En un moment d'especulacions i de moviment subterranis a la coalició valenciana envers qui ha de liderar la llista als pròxims comicis a la Generalitat Valenciana, la dreta ha redoblat l'atac contra la vicepresidenta sense importar entrar en el terreny personal i conscients que Compromís és més feble a les urnes si l'aparten de la cursa electoral.
Fer caure Oltra o, si més no, desgastar la seua projecció pública és esmicolar la coalició valenciana i, en conseqüència, erosionar el potencial de l'esquerra per reeditar una tercera legislatura botànica. Una lògica política que explicaria l'ofensiva iniciada des de diversos àmbits -també el mediàtic- sobre aquest tema contra la dirigent progressista. No debades, s'emmarca en un clima demoscòpic caracteritzat, a priori, per la igualtat entre el bloc progressista i el conservador a les futures eleccions valencianes, on el PP centra els seus esforços per recuperar un territori de la importància del País Valencià després de controlar la Comunitat de Madrid i, si no hi ha cap sorpresa electoral, conservar Andalusia.
L'ombra de la ultradreta
La croada del PP i de la resta de forces dretanes contra la vicepresidenta valenciana per la gestió dels centres de menors ha coincidit amb diverses aparicions mediàtiques de la víctima que va patir els abusos sexuals de Ramírez. En una entrevista concedida a El Mundo, va apuntar, com a mostra del clima creat envers l'assumpte, que «creu que fou ella [en referència a Oltra], per allò que he llegit a les notícies, qui va amagar la denúncia durant diversos mesos». «Ella no té la culpa d'allò que va fer ell, però potser que l'ocultara», va respondre en unes setmanes on la justícia, precisament, ha reobert la causa contra quatre treballadors públics de la conselleria per no atorgar-li presumptament la protecció suficient.
La víctima està assessorada, així com ha trobat l'acollida, del referent del partit neofeixista España 2000, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat privada, José Luis Roberto. Caracteritzat per la participació en diversos boicots de l'extrema dreta i per estar vinculat a les diverses xarxes ultres del País Valencià, Roberto compta amb un historial d'animadversió cap a Oltra, que va exemplificar-se en octubre del 2017 quan va encapçalar una intimidació a les portes del seu domicili particular. Encara que fou jutjat per aquell assetjament i el magistrat va observar-hi una «extralimitació de la llibertat d'expressió», Roberto fou absolt. En el seu exercici com advocat, ressalta una condemna de l'any 2004 per dur un testimoni fals a un judici.
La campanya contra Oltra també s'ha agitat per altres figures de l'extrema dreta valenciana, com ara per part de la tertuliana ultra Cristina Seguí, principal figura de l'espai mediàtic trumpista Estado de Alarma. Seguí, de fet, va denunciar la vicepresidenta pels abusos de la seua exparella en nom de la fantasmagòrica entitat Gobiérna-te. L'escrit de denúncia, tal com va narrar EL TEMPS, fou distribuït als mitjans de comunicació per Fernando de Rosa, senador del PPCV, exconseller de Justícia amb Francisco Camps i antic vicepresident del Consell General del Poder Judicial. Ribera Salud, companyia de la qual és conseller delegat el seu germà Alberto de Rosa, va contractar la víctima dels abusos de l'exmarit d'Oltra. La incorporació va produir-se al departament sanitari de Torrevella (Baix Segura) poques setmanes abans que la Generalitat Valenciana assumira la gestió de l'àrea una vegada la concessió de l'empresa va finalitzar.