Lluites morades

Festivern, o com combatre les agressions masclistes als festivals

L'organització del Festivern va establir, per primera vegada, un punt violeta per denunciar els casos d'assetjament sexual i lluitar contra la lgtbqllfòbia. El festival de Tavernes de la Valldigna (La Safor), gràcies al treball dels col·lectius feministes, també fou pioner en instal·lar espais d'aquest tipus de manera voluntària. Uns llocs de conscienciació i assistència a les víctimes quasi inexistents a la geografia musical valenciana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar del poliesportiu de Tavernes de la Valladigna (La Safor), hi ha una cua de gent. Estan esperant per recollir la seua entrada del Festivern, l'esdeveniment musical que visita la població quan el calendari marca la fi de l'any. La polsera que els treballadors de l'organització col·loquen als espectadors és de color violeta. Tot un símbol, ja que el festival, en la seua tretze edició, s'ha compromès oficialment amb la lluita contra el masclisme.

El lema, de fet, és inequívoc. "Al Festivern, ni sexisme ni lgtbqifòbia", s'apunta a les entrades. Amb el Festivern com a precursor, els col·lectius feministes havien estat presents en diversos festivals al País Valencià a través dels anomenats punts violeta, una mena de punt d'assistència per a les víctimes d'agressions sexistes. Al mateix Festivern, de fet, grups feministes com ara Les Tres Papallones o Femme Sororitat van engegar protocols d'actuació contra la violència masclista pràcticament des del naixement de l'esdeveniment musical.

Però enguany, per primera vegada, s'ha establert de forma oficial. És a dir, amb el suport de l'organització, un fet fel tot inèdit. Com que la realitat dels festivals no és aliena a la social, la visibilització i sensibilització dels últims mesos en contra de la violència masclista ha fet necessari disposar d'aquests punts de suport i seguretat per a les dones. Les dades d'assetjaments registrades l'any passat i les crítiques d'entitats feministes de base també hi han contribuït. "És el primer any amb un punt oficial, estructurat i treballat, però duem una llarga trajectòria", expliquen des de l'organització.

Malgrat que des del punt violeta no ha volgut oferir xifres per no crear "alarma social", sí que han indicat que els casos d'assetjament van disparar-se durant el dia 31. Durant els dies previs -29 i 30 de desembre-, per contra, l'ambient va ser més relaxat. "La majoria d'aquestes agressions foren per tocaments no consentits en balls i pogos, tot i que també va produir-se, almenys, un cas d'homofòbia i xenofòbia", expressen. En l'edició 2016-2017, van comptabilitzar-se al voltant de vint-i-cinc denúncies per agressions masclistes.

Però, com s'actua des del punt violeta quan es produeix una agressió? "La premissa bàsica és prioritzar allò que necessita la persona agredida", comenta Irene, membre del punt violeta. Una vegada es produeix la denúncia, les voluntàries de l'organització localitzen l'agressor i, si així ho demana la víctima, l'expulsen del festival amb el suport dels cossos de seguretat. Des del punt violeta, tanmateix, asseguren que descarten l'ús de la violència, especialment, "en espais com aquest amb tanta quantitat de gent, ja que pot ser perillós per a la resta".

Imatge de la carpa del Festivern, que va celebrar-se durant cap d'any| Adolf Boluda

Repartides pel recinte amb un mocador i un braçalet rosa com identificador, les voluntàries d'aquesta "proposta de suport, seguretat i acompanyament feminista" expliquen que la iniciativa es basa en tres línies d'actuació: la prevenció, la sensibilització i l'assistència de la víctima. La sensibilització, un dels principals objectius, s'aconsegueix amb treball previ: promoció a les xarxes socials o cartells explicatius. L'aposta d'enguany, de fet, ha estat atrevida. Adhesius d'un violeta lluent ompliren la carpa amb missatges com ara "No és no" i "Viu amb respecte, al Festivern ni sexisme ni lgtbqifòbia".

"Han aconseguit crear un ambient en el qual si tothom les du, és perquè tothom entén i accepta aquest marc de relacions de respecte", valora Irene. Entre el públic, si més no, han estat tot un èxit. "Mai he viscut cap agressió masclista a les darreres edicions, però em sembla una molt bona idea perquè mai saps quan poden ocórrer, i més en un lloc amb tanta gent. Iniciatives així et fan tenir un lloc on acudir si et trobes en aquesta situació. Tant de bo aquesta mesura l'adoptaren tots els festivals", raona Rosa, que va acudir a la jornada musical. "Vaig veure que, tant homes com dones, duien aquests adhesius. Això traslladava una sensació de tranquil·litat i conscienciació", opina Josep David, altre assistent al festival.

Feina per fer

Ara bé, no tot han sigut èxits. Des de l'organització del Festivern, accepten que, per a futures edicions, cal millorar aspectes en els quals s'han comés errades. Pel que fa a l'assistència mèdica, "la majoria del personal eren homes poc sensibilitzats i sense cap formació en qüestions de perspectiva de gènere", apunten. La manca d'assistència psicològica per a les víctimes, imprescindible en aquest tipus d'agressions, seria un altre punt a desenvolupar. "Crec que ens ha faltat més personal especialitzat", admeten.

Els encarregats del punt violeta, a més, reconeixen que no van pensar en qüestions com ara la presència a les xarxes socials. "Molts ens han preguntat pels nostres perfils de Twitter o Facebook. I, sincerament, no vam tenir-ho en compte", admet Irene, que assegura que a les darreres edicions es corregirà. "En els pròxims anys, volem incorporar-ho com una eina útil perquè els assistents sàpiguen de la nostra existència i de la nostra tasca", assenyala.

Les crítiques també van arribar des dels col·lectius feministes. Amb un punt violeta oficial, van centrar el seu treball en la zona de l'acampada. Segons van denunciar pocs dies després que finalitzara el festival, va registrar-se diverses agressions masclistes entre les tendes. Fins i tot, va haver-hi un intent de violació, on aquests grups van acompanyar la víctima al centre de salut.

Els adhesius contra el masclisme i lgtbqlfòbia va ser un èxit| Adolf Boluda 

Al marge de les qüestions a millorar i els retrets de les agrupacions feministes que han estat des dels inicis amb aquesta lluita, des de l'organització destaquen l'acollida que aquests espais segurs ha tingut més enllà de la denúncia d'agressions. "Hi havia molts els curiosos que s'acostaven a la recerca d'informació i acabaven debatent sobre feminisme", assegura una de les voluntàries. "Moltes dones ens han donat les gràcies per estar ací, perquè entenen que és necessari perquè puguen viure la festa amb tranquil·litat", reivindica Irene. Les sigles LGTBQI també han despertat dubtes entre els assistents, ja que aquesta és una lluita invisibilitizada en la majoria de festivals. Però ha servit per visualitzar la totalitat del problema, que només se centra en les agressions masclistes.

Morat inexistent

La iniciativa impulsada pel Festivern, però, és quasi única a la geografia musical del País Valencià. Només festivals com ara L'Aplec dels Ports també tenen un espai oficial per assistor a les víctimes. En altres casos, com ara el Marearock, el Festardor -on van registrar-se intents de violació- el Rabolagartija i el Feslloch sí que compten amb un punt violeta, però està organitzat per col·lectius feministes de manera totalment voluntària. Això sí, de vegades, amb més elements que el de Festivern. Al Marearock, per exemple, el punt violeta disposava d'un telèfon de contacte i d'un perfil de Twitter específic.

La situació en festivals més massius és encara pitjor. Ni el FIB, ni el Sansan, ni el Rototom, ni el Low Festival gaudeixen d'aquests punts d'assistència i informació contra les agressions masclistes. Una absència que dificulta que violacions com la patida per una turista britànica de 21 anys al FIB puguen evitar-se. No comptar amb un espai d'aquestes característiques va impossibilitar la localització i expulsió dels agressors. Encara més, la resposta donada per les autoritats policials de desvincular l'agressió del festival, per ocórrer fóra del recinte, suposa una pedra afegida en la lluita contra el masclisme en aquests esdeveniments.

Dels festivals més massius, l'Arenal Sound, ubicat a Burriana (Plana Baixa), és l'únic que disposa d'un punt violeta. Això sí, de manera no oficial, com l'any passat al Festivern. Segons eldiario.es, l'organització debat si atorgar-li l'estatus d'oficial -és a dir, que siga realitzat pel mateix festival- o deixar-lo en mans de voluntaris.

Les campanyes a les xarxes per destapar els abusos sexuals com ara el #MeToo i altres que s'han fet a l'Estat espanyol han comportat, al seu torn, que els festivals comencen a ser conscients d'aquesta problemàtica. La pressió del moviment feminista està obrint el debat en altres espectacles més massiu. Com també la commoció per la presumpta violació comesa per un membre del grup de rap Lágrimas de Sangre -que no va acudir al Festivern per aquests fets- en la passada edició de l'esdeveniment musical celebrat a Villarobledo (Albacete).

Segons els organitzadors del punt violeta, les agressions més comunes va ser tocaments mentre els grups tocaven| Adolf Boluda

Tots aquests fets i la lluita dels col·lectius feministes han comportat que des dels adhesius fins a les polseres, el violeta s'haja colat als festivals i comence a derrotar la normalització de l'assetjament sexual a la qual estem acostumats. Tanmateix, encara hi ha moltes situacions en les quals les dones se senten agredides i no troben el suport necessari per part de l'organització i els cossos de seguretat. I tot, en un entorn on només hauria de prevaldre el bon ambient. Erradicar les agressions masclistes s'ha convertit en el repte dels festivals. El Festivern, de moment, camina a poc a poc per aconseguir-ho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.