Cròniques musicals

Festivern: retorns i reivindicacions

Si l'adéu de moltes bandes de l'escena valenciana va convertir el Festivern en una carpa màgica per acomiadar grups com ara La Gossa Sorda, la situació va capgirar-se a l'edició d'enguany. L'emotiu retorn de l'exvocalista d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, amb el seu projecte en solitari han marcat la 13 edició d'un Festivern de cert aroma reggae i carregat de reivindicacions contra la repressió de l'Estat a Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

2016. Tavernes de la Valldigna (La Safor). Quan l'agulla del rellotge ha recorregut el minuter del nou any després de les campanades, les melodies de La Gossa Sorda conquereixen la carpa del Festivern. Serà el darrer concert de la banda de Pego (Marina Alta) a l'esdeveniment -junt amb el Feslloch- més destacat del panorama musical autòcton al País Valencià. Una imatge que es repetirà un any després, amb Los Chikos del Maíz elegint, fins i tot, el mateix festival per tancar l'etapa del grup de rap polític.

A l'edició d'enguany, però, l'estampa s'ha capgirat. No hi ha hagut grups fent vibrar al públic del Festivern per última vegada. S'han produït retorns, com el de Xavi Sarrià, excantant d'Obrint Pas, amb el seu projecte en solitari. Una tornada emotiva, carregada de nostàlgia, que ha marcat la 13 edició d'un festival que desprenia reggae per totes bandes, al seu torn, que reivindicació. I més amb un escenari convertit en punt de protesta per part de diversos grups contra els empresonaments a Catalunya.

L'actuació de Xavi Sarrià va ser un dels moments més emotius del Festivern| Adolf Boluda

Eina, una de les bandes més destacades de la primera tanda de concerts encetada aquest divendres, va iniciar les crítiques contra la repressió de l'Estat amb el seu rock combatiu. Abans Andreu Valor i Júlia, amb les seues melodies més dolces, i Charly Efe, amb el seu rap afilat, també havien carregat per reprovar la resposta del Govern espanyol envers la qüestió catalana. Però no tot fou protesta política. Els bascos Huntza s'erigiren en una de les revelacions de la primera nit del Festivern 2016-2017. De fet, el seu folk festiu capaç de versionar temes tecnho com "Flying Free" va deixar bocabadats, fins i tot, als mateixos vigilants de seguretat del festival. L'ska de Vadebo i Ràdio Rude, l'humor de les lletres de Bakora o l'electrònica rockera de Prozak Soup complementaren la primera jornada amb Pepet i Marieta, Reacció i Maldats també com a protagonistes.

Amb els càmpings plens cada vegada de més tendes i el poliesportiu municipal convertit en un punt d'atracció dels més matiners, el reagge va ser la primera sintonia que va escoltar-se el dissabte. Glaukoma, Candela Roots i Iseo & Dodosound, tres grups amb una concepció diferent de les melodies jamaicanes, foren els primers entrants d'una nit amb diversos plats forts. Sense sal, Ezetaerre i X-Fanekaes, tanmateix, havien fet ballar els espectadors més delerosos de veure música en directe i les lletres satíriques de Sons of Aguirre i l'indie-pop de la MODA deixaren un públic entregat per al retorn de Sarrià.

Bakora va fer vibrar el públic el primer dia de concerts del festival| Adolf Boluda

L'exvocalista d'Obrint Pas no va tardar a posar-se'l a la butxaca. Temes que poden convertir-se en himnes del seu nou disc, Amb l'esperança entre les dents (2017), van combinar-se amb cançons que han aconseguit aquests estatuts en la seua anterior etapa música. La interpretació de "La vida sense tu" va provocar un element de nostàlgia, un record dels temps passats d'un grup mític que no tornarà."Són dies difícils, amb la cara del franquisme que amenaça els nostres drets mostrant-se. Però nosaltres tenim la bellesa de no claudicar", va proclamar des dels escenaris abans de tocar "Seguirem", en un intent d'encoratjar al públic a seguir amb les lluites socials. Atrevir-te, un cant a trencar el silenci de la violència masclista, va tancar una actuació apoteòsica. Boikot, però, va mantenir la tensió del públic amb el seu rock, punk i ska contra les injustícies socials. "Galiza no se vende", va expressar els gallecs Dakidarria, una de les grans revelacions del panorama estatal amb el seu ska desinhibit. Gertrudis, amb versions com la popular marxa que s'interpreta als concerts de nou any, i Mash Masters van abaixar el teló de la segona jornada de música i festa.

L'últim dia va començar amb una carpa -ampliada en el l'edició d'enguany- plena de gom a gom a primera hora de la vesprada amb El Diluvi, la seua "Tendresa insubmisa" i el seu cant feminista a la tres vegades rebel de Maria Mercè Marçal. Tardor es va llançar, literalment, al públic amb un format poc usual per a ells, acostumats a concerts reduïts. I per això, no dubtaren en atrapar els espectadors recorrent el recinte al so de "La llum incondicional".

Txarango va omplir de gom a gom la carpa | Adolf Boluda

Frida i Tesa, mostra de la pluralitat estilística del Festivern, van deixar pas a l'ska boig dels navarresos Vendetta, que compta amb vells components de la històrica banda estatal, Skalariak. Amb uns ritmes que fusionen el contratemps del baix amb l'electrònica (van interpretar, fins i tot, alguns dels temes més corejats a les sales de ball de les discoteques), van anticipar la bogeria posterior amb Zoo i Txarango. Els ritmes jamaicans de Sara Lugo, barrejant sonoritats soul, hip-hop, rock i jazz, van afegir calma i serenitat al públic, especialment, amb temes com "Really like you". Smoking Souls, amb crits a favor de la "llibertat dels presos polítics" catalans, va mantenir el clímax. Com també el reagge-jazz de Gramophone All Stars, que va actuar després de les campanades.

Txarango, però, va encabotar-se en trencar-lo i buscar l'exaltació del Festivern. Van pujar a l'escenari donant la "Benvinguda al llarg viatge" del 2018 i acompanyant el seu espectacle amb missatges reivindicatius. "Us volem a casa!" cridaven des de l'escenari, mentre les estelades eren onejades pel públic, que també mostrava símbols feministes. Les dues grans lluites que planejaven per la carpa festivernera, com demostraria després el concert de Pupil·les, un grup de rap electrònic que apunten contra el patriarcat i el masclisme.

Zoo va revolucionar el Festivern amb els seus ritmes| Adolf Boluda

Zoo, amb tot, va elevar, si més no, el deliri. El recinte va botar a cada tema del grup de La Safor. "Ventiladors", "El cap per avall", "Dilo en castellano" i "Estiu" van convertir-se en punts àlgids d'una actuació per enganxar als que encara es resisteixen a escoltar l'autèntic fenomen de l'escena musical valenciana. Ebri Night i Dj Plan B, que va convertir la carpa en una macrodiscoteca alternativa, van clausurar una edició plena de reivindicacions, de retorns i, especialment, de festa. L'essència del Festivern.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.