Atupa: «Qualsevol grup valencià pot mirar de tu a tu a la resta de bandes estatals»

A una escena en aquell moment dominada per la dictadura de l'ska, Atupa va irrompre amb el rap, un gènere encara força desconegut per a la música en llengua pròpia. Després del llançament en 2011 de 'Quatribarrap', el seu primer disc, l'any 2016 van publicar 'Quasi res port el diari'. Un salt qualitatiu de la banda conformada per Fernando Boix, Adrià Aguilar, Robert Palanca i Fran Yera. A unes poques hores perquè actuen al Festivern, EL TEMPS conversa amb ells.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Quina va ser la motivació per començar al món de la música?

-Robert: Al grup, som quatre amics del mateix poble que es coneixem de tota la vida i tenim en comú que ens molava fer rap. Al principi, de fet, Fran, Fernando i Adrià tenien un grup per una banda, i, jo en tenia un altre per la meua banda. Al final, però, vam reunir-se els quatre i vam formar Atupa. Es tractava de rapejar com a hobby, per amistat, en definitiva, per a passar-ho bé.

-Perquè vau decidir apostar pel rap, en lloc de per altres estils?

-Adrià: El rap és una manera molt fàcil de fer música, d'expressar-se. Ens molava, i en la nostra adolescència és el que ens va entrar per l'orella, no paràvem d'escoltar una altra cosa. És una forma barata de fer música: no has de comprar-te instruments; i fàcil, perquè escrius només una lletra.

-Quan vau començar, l'any 2011, l'escena valenciana estava òrfena de grups de rap en llengua pròpia. Vau trobar-se alguna dificultat?

-Adrià: Nosaltres teníem el grup anterior i fèiem rap en castellà perquè era el que mamàvem. Però, a l'hora d'anar a concerts, quasi que fèiem més actuacions en l'escena del rotllo, com per exemple amb Atzembla que són veïns i amics del poble, que no amb les sales underground típiques d'aquest estil, en la qual no vam moure'ns quasi. Després d'aquella experiència, vam veure una escletxa. At Versaris a Catalunya estava consolidat i Rapsodes havia obert el camí amb un primer disc que va funcionar molt bé. És cert que sempre tens la reticència de veure que en aquell moment dominava l'ska. Ara bé, mira en aquest moment on està l'ska... El hip hop està a l'ordre del dia. Si més no, grups com ara Aspencat, Zoo, o, fins i tot, Mafalda utilitzen aquest estil. I els grups de ska crec formen ja part d'una etapa anterior.

-De fet, al single del vostre primer disc, Quatribarrap, ja en diuen que voleu «col·locar el rap dintre de l'escena» valenciana.

-Adrià: Cert, cert! Sí, i la veritat que entre els pocs grups que vam començar amb aquest estil hem aconseguit que siga tendència a l'escena. L'ajuda entre les diferents bandes ha fet que una escena minoritària com la del rap en un idioma minoritzat, la qual cosa és una doble barrera, tinga gran presència a la majoria dels grups en llengua pròpia. Quan vam començar, igual com ho fem ara, si els companys d'Arrap et cridaven per participar en un videoclip, anaves encantat o si havies de fer una col·laboració amb qui siga ho feies.

-Quina va ser la rebuda del primer disc? No debades, la revista Tresdeu va situar-lo com el segon millor del País Valencià l'any 2012...

-Fran: La rebuda va ser molt bona. Sincerament no ho esperàvem. Va ser un treball fet totalment per gust, fruit de la nostra joventut i perquè ens molava expressar tot allò que volies amb les cançons. Certament, si ho mires amb perspectiva, musicalment no era res de l'altre món, però líricament tenia certa veritat per a la nostra generació. I això va provocar, que molta gent del circuit, s'identificara a les nostres cançons. També pense que el primer disc va rutlar perquè vam irrompre en el període més greu de crisi econòmica. A col·lectius que estaven passant-ho mal dur Atupa no els suposava un gran desemborsament econòmic, ja que amb dos micros i un altaveu podíem fer un bolo, movíem a gent. Això va sembrar una llavor. Aquella etapa de menor poder adquisitiu va donar-nos a conèixer i ens va donar cabuda.

-Al segon disc Quasi res porta el diari realitzeu un gran salt qualitatiu. Passeu, diguem-ho així, d'un rap més simple a un rap molt més madurat i amb una combinació d'altres estils, com ara la música electrònica. Per què aquesta evolució?

-Robert: Amb els pas dels anys, tot canvia. Jo, per exemple, no escolte la mateixa música. I la resta dels meus companys tampoc. Mamem molta més música. A més a més, tampoc vull fer la mateixa música. Com d'ací a sis anys segur que allò que estiga fent ara no m'agrade i voldré evolucionar cap a unes altres coses. Al remat, una cosa molt positiva del grup és que ens agrada tot tipus d'estils i ens encanta barrejar-los. 'Jugular', per exemple, és un tema més trapero, i aquest estil està pegant en força ara mateixa, tot i que no m'agrada molt la penya que el practica, però és un gènere música que està en auge. També tenen culpa els productors. A Quatribarrap els instrumentals estan agafats a corre-cuita. I ara en LP i en el segon disc la creació de l'instrumental l'hem escollit. I del bracet dels productors ho hem afinat. Un so molt més madur, al remat.

-Adrià: La qüestió també és que hem intentat variar del rap rap -del teu tros, una tornada, l'altre fa el seu tros...- tot i que ens continua molant. De fet, encara continue escoltant, òbviament, rap així. Però, en aquest disc, hem intentat variar fent retornades, una cançó que no canten tots, tu fas una tornada, l'altre fa la seua en solitari... És intentar variar en aquest sentit. Un fet que, d'alguna manera, trenca amb el rap quadriculat que es fa tradicionalment a l'Estat espanyol. Per això, grups que trenquen com Zoo funcionen tant, o Dremen, per exemple. Al capdavall, també variem perquè fem cançons pensades per al directe, ja que és on gaudim de la música. Sempre ens preguntem: «Fent açò ho passarem bé en concert?».

-Has citat que Zoo ha incorporat una gran presència de hip hop a les seues cançons. Quina influència ha jugat grups com aquests, o la fusió de gèneres que planteja, especialment, amb música electrònica Aspencat, en el vostre segon disc?

-Adrià: En el nostre disc, crec que cap. Perquè nosaltres tenim les coses molt clares. De cara el futur, està per veure. Espere, pel bé de la pluralitat, que, al final, no arribem al punt que tots els grups són de música electrònica. En aquest disc, per exemple, s'ha notat que escoltem moltes coses dels Estats Units. Música més internacional, rotllo Kenye West, o la música més mainstream. Nosaltres intentem copiar aquests estils, dur-ho sempre al nostre terreny. Ho hem dit obertament, i crec que no és cap secret en la música actual. És més, si algun grup ho nega actualment, o no ser que siga Led Zepelin o similars, és un hipòcrita.

-Quina acollida heu tingut a Catalunya i a la resta de l'àrea lingüística catalana?

-Fran: A Catalunya la rebuda és cada vegada millor. I a casa nostra cada vegada menys. Supose que és una qüestió cíclica. De vegades és també el que passa a tothom quan escoltem un grup: que el rebentem durant dos anys i acabem cansats de veure'l en directe, i desapareix de la nostra vida. I després, pot ser sí o no, torna. Nosaltres des del 2012 podem dir que estem en un moment baix al País Valencià i pense que tornarem a pujar i ho rebentarem en un futur pròxim.

-Robert: S'ha acabat saturant l'escena, realment.

-Fran: El territori valencià té una fàcil saturació, perquè, al remat, el públic és el que és. Les zones on es toca són limitades, al contrari, que a Catalunya. Allí tens totes les comarques per fer un bolo, i que a cada actuació vaja gent nova. Ací, per contra, les cares, si més no, acaben sent les mateixes. Aleshores és normal que les propostes vagen tinguen moments.

-Robert: A Catalunya, però, ho estem petant ara mateixa. Hem entrat a una nova productora, que es diu Èxits i que du a Txarango i els Catarres, i està per veure, però tal vegada, supose un pas més per al grup per fer concerts més grossos.

Fernando Boix, Adrià Aguilar, Robert Palanca i Fran Yera, membres del grup. 

-I a la resta de l'Estat com ha estat l'acollida?

-Robert: De moment, només hem fet el Viña Rock i Saragossa. Esperem eixir a l'Estat espanyol, com esperem eixir a les Illes, a França o Alemanya. Al País Basc també tenim al cap fer coses. No és natural perquè la barrera lingüística està present, però sí que volem picar pedra.

-Adrià: Les oficines jo crec que s'ha acomodat en l'àrea lingüística i, fins i tot, elles mateixes ho reconeixen. «Ací sempre tindran bolos», diuen. L'ambició d'eixir fora és quan et cerques els problemes, igual no guanyes tants diners... Perquè actues per cobrir despeses, és una proposta nova... Zoo, en aquest aspecte, ha sabut jugar les seues cartes molt bé. També ha tingut la fortuna que ha funcionat molt bé, i quasi s'ha exportat sol per la qualitat de la música. Nosaltres estem ara treballant sales de la resta de l'Estat per a la gira de l'any que ve. És a dir, fent feina per a poder eixir fóra.

-Quin paper juga, doncs, la barrera lingüística? Perquè, clar, com has comentat Zoo la trencada sense problemes.

-Adrià: No ho tinc clar això, tot i que se'n parla molt. Al remat, jo escolte moltes coses en anglès, i tal vegada hi ha coses que no entens del tot. O millor: també escolte Berri Txarrak i no els entenc. La nostra proposta en directe, que crida l'atenció, no hauria de ser difícil d'exportar.

-Robert: Al remat, la festa és la mateixa. I, de vegades, que entengues les lletres o no és secundari.

-Adrià: Avui, per exemple, estarà ací Talco. I la gent al·lucina amb aquest grup quan hi ha poca gent que entén les lletres.

-Fent una reflexió més general de l'escena valenciana. Hem arribat, i més amb la retirada d'Obrint Pas, Orxata Sound System o la Gossa Sorda, i el sorgiment de grups referents com Zoo, Aspencat, Auxili o, fins i tot, vosaltres, a la maduresa?

-Adrià: Crec, sense exagerar, que qualsevol proposta valenciana pot mirar de tu a les que es realitzen en altres territoris de l'Estat. Tot i que tocar al Viña Rock és quasi com jugar en casa, la maduresa és palpable.

-Robert: Cada vegada hi ha més grups, més joves. Està la gent d'Auxili, de Smokings Souls, que fan una música molt bona. I cada vegada hi ha més gèneres musicals i més qualitat. Això és molt bonic, perquè s'ha aturat Orxata Sound System, Obrint Pas, la Gossa Sorda que són els fonaments de la música valenciana, i l'escena continua molt viva. Vas a una actuació de Zoo o Aspencat i està a rebentar.

-Fran: Al Festivern, per exemple, 'sould out' definitiu dos anys seguits.

-Robert: I en l'escena especifica del rap, també estan sortint noves propostes. Pupiles Dilatives, Efecto ópera... i fan un rap molt guai. Estem in crescendo.

-Cal desterrar l'etiqueta que durant uns anys va funcionar de «música en valencià»?

-Tots: Sí, per favor!

-Per acabar, quins reptes de futur?

-Fran: Vull una capçalera en la futura Canal 9 d'alguna sèrie o d'algun programa. Això és una proposta de futur.

-Robert: Com a grup, eixir més per l'Estat espanyol, com hem comentat, és un repte. També ho és consolidar-se a Catalunya i pujar, de nou, al País Valencià. Tocar en Madrid i en festivals més estatals, a banda del Viña Rock

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.