Crònica

Lledoners és un clam

15.000 persones es concentren als afores del centre penitenciari per donar suport als presos polítics quan es compleix un any de l'empresonament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un clam com el d'Oriol Junqueras, qui cridava "bona tarda", des de la cel•la, quan un dels presentadors de l'acte, Jordi Margarit, li saludava després de demanar silenci. La resposta del vicepresident, el seu "bona tarda", del tot enèrgic i de final afònic, feia esclatar d'emoció els assistents, més de 15.000, arribats en autobusos no només del Principat: hi havia valencians, nordcatalans, bascos i gallecs.

Ja fa un any que són a presó. Els homenatjats als afores de Lledoners eren tots els presos i exiliats. Amb especial protagonisme d'Oriol Junqueras i Quim Forn. Tots dos van entrar el 2 de novembre i no han tornat a eixir. Situació similar a la de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que sumen 15 dies més empresonats. Per això, en l'acte presentat per Margarit i Núria Picas, prenien la paraula Laura Masvidal, muller del conseller d'Interior; i Artur, Roger i Imma Bramona, pare, germà i cunyada de Junqueras. L'inici musical, del tot emotiu, era liderat per les veus de Lluís Llach i Feliu Ventura i per la guitarra de David Fernàndez. També emotives eren les paraules d'Elisenda Alamany, de Catalunya en Comú, qui mai no havia imagina't, deia, anar a un acte de suport al seu professor d'història, Junqui, empresonat. O les paraules de Diana Riba, muller de Raül Romeva. Les veus institucionals de Roger Torrent i Pere Aragonès eren respostes, tímidament, amb crits d'"unitat" des del públic.

Als afores de Lledoners hi ha un horitzó verd i de terra humida. La tristesa de la presó contrasta amb un paisatge de vista infinita, tallat per l'asfalt, també etern, de la carretera per la qual s'hi accedeix. Els autobusos havien d'aparcar lluny de l'espai de l'homenatge. A 20 minuts caminant. La pluja intensa dels dies anteriors hi impedia l'accés, enfangat, també fosc en la tornada de l'acte, cap a les 20 hores. Tothom caminava. I els cotxes formaven llargues cues que des de lluny es contemplaven infinites.

La presó té el nom dels arbres de fulles aspres i fusta útil que omplen la zona. És a Sant Joan de Vilatorrada, un petit poble del Bages, d'uns 10.000 habitants, que no esperava transcendir per acollir, en la seua presó -oberta fa uns deu anys- els presos polítics que cada nit són saludats per Joan, que els desitja bona nit, i els recorda que els volen a casa. Abans, de Sant Joan de Vilatorrada va emergir el seu regidor de Cultura, Jordi Pesarrodona, investigat per delicte d'odi per posar-se un nas de pallasso i fotografiar-se amb un Guàrdia Civil el 20 de setembre. Els agents van prendre nota i van atacar el poble l'1 d'octubre, preguntant expressament per ell, que també va rebre colps.

La presó es distingeix per les càmeres de vigilància que es detecten amb claredat quan més ens aproximem. Un mosso observa, damunt de l'elevació que complica l'accés a les proximitats immediates del centre penitenciari, la gran quantitat de manifestants que es van aproximant per un camí que omplen. Fotografia el moment per guardar-lo. "És per a mi, tranquils", diu abans de ser aplaudit.

Des de l'estiu, és aquest l'entorn que caminen familiars, companys, amics i manifestants cada vegada que els visiten. Els dies 1 i 2 de novembre, un any després de l'empresonament del Govern català, la ciutadania els ret homenatges amb l'esperança que tot es resolga prompte. Però els indicis no fan pensar això. I és en les situacions de contrarietat que els suports es multipliquen. En Tots Sants hi havia 15.000 ànimes. I tot fa pensar que més n'hi haurà mentre tot això dure.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.