Llibertats

Pablo Hasel: "Ens haurien d'agrair que ens desfoguem només amb paraules"

Controvertit. El raper Pablo Hasel es considera a ell mateix un revolucionari. Afí al PCE(r), el 2014 el Tribunal Suprem el va condemnar a dos anys de presó per apologia del terrorisme. Pel mateix delicte i el d'injúries a la Corona, ara l'Audiència espanyola li reclama dos anys i nou mesos, una petició que la fiscalia eleva a 12 anys. Parlem amb ell després que a principis de febrer el seu cas quedés vist per sentència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Perquè creus que se't demanen 12 anys de presó?
Perquè, com va reconèixer la fiscal, el fet de tenir molts seguidors em fa perillós per a ells. També és una venjança perquè després de condemnar-me a dos anys de presó en el primer judici ells esperaven que em fes enrere per la por. Com que va ser tot el contrari, la seva venjança és demanar-me molts més anys de presó. A part, diuen que la meva intenció és mobilitzar. Tenen por d'això.

Hi ha persones que al judici decideixen rebaixar el to del qual pensen per evitar penes majors, tu en canvi et mantens ferm i et reafirmes. Perquè tries fer-ho així?
Un revolucionari creu en unes idees i les ha de defensar al preu que sigui. Realment no hi creuria si després en un judici renegués o demanés perdó. Ho faig perquè si no, guanyen ells. Volen que amb la por no fem res que els sigui molest. En el meu cas no ho aconseguiran i aquesta és una petita victòria. El que dic està demostrat amb proves i defenso unes idees justes. Si em volen tancar per defensar-les, ells mateixos m'estaran donant la raó.

 

 

Per tant, si t'oferissin renegar del que has dit a canvi de no entrar a presó acceptaries?
Mai. Prefereixo estar a la presó amb dignitat que estar al carrer sense lluitar.

Mantens doncs que l'acció dels GRAPO és fins a cert punt justificable?
Totalment. A més, la dels GRAPO concretament era molt selectiva. Considero que davant la violència de l'Estat, que no només es manifesta amb la repressió, sinó saquejant drets i llibertats bàsiques, la sanitat, l'educació, desnonant, negant treballs dignes, és totalment legítima l'autodefensa armada. Mai no condemnaré cap lluita contra un Estat opressor que no dubta a utilitzar la violència.

Hi ha qui diu que això és apologia a la violència.
Jo sempre poso un exemple: si una dona està a punt de ser violada i dóna un cop de puny a qui l'està intentant violar, ens posarem tots d'acord en el fet que no està essent violenta. L'autodefensa no és condemnable ni violenta. Què ens hem de deixar agredir? No reconec més terrorisme que el terrorisme de l'Estat. Si l'Estat no ens negués drets i llibertats fonamentals, jo i d'altres no ens veuríem obligats a dir el que diem i donar suport, fins i tot, a algun grup armat.

Què és per tu el terrorisme, doncs?
El terrorisme és condemnar a la majoria de persones a una vida indigna. A la vegada és exercir el terror de la repressió perquè no puguem ni desfogar-nos amb paraules. Amb tot el que fan, encara ens haurien d'agrair que ens desfoguem només amb paraules. A Catalunya s'ha demostrat que no toleren ni la lluita pacífica. Fins i tot per lluitar de forma pacífica reprimeixen brutalment. Quan no toleren ni aquesta lluita, considero que això és terrorisme. També ho és vendre armes a països com Aràbia Saudita que finança el gihadisme.

També se t'acusa d'injúries a la Corona. Què dius sobre Joan Carles de Borbó perquè se t'acusi d'això?
Jo el que dic no és cap mentida. L'acuso a ell i a tota la monarquia de malbaratar diners públics per viure en el luxe. També dic que hem pagat amb els nostres diners el silenci de les seves amants, com Bárbara Rey o Corina. Això ha sortit a tots els mitjans, fins i tot a les revistes del cor. També dic que va assassinar el seu germà i que va perpetuar la impunitat dels feixistes i va ser posat per Franco. Però, en aquest país, fins i tot dir la veritat és delicte.

Et consideres independentista?
No. Ara estic a favor de la república catalana. Ara sí, però no en qualsevol cas. Si hi hagués una revolució socialista a l'Estat espanyol que respectés els drets nacionals dels pobles, llavors no ho seria.

Creus que aquests posicionaments podrien haver afectat la teva causa?
No. El 2011 quan va començar tot no estava implicat en la lluita per la República catalana com ara ho estic. Però en un futur sí que pot tenir a veure. Potser ara m'obriran una altra causa per delicte d'odi per haver criticat la brutalitat policial durant el referèndum. En la primera causa, abans que el Tribunal suprem ratifiqués la condemna, a la vista està que ja estava essent investigat per tot el que em demanen ara. Ara mateix, segurament, estaré essent investigat per tot el que estic fent ara.

Vius de manera diferent aquest procés en relació a l'anterior?
En el primer judici em demanaven dos anys. Jo sabia que no entraria a la presó, perquè si la condemna no supera els dos anys, no entres a presó. Ara, però, encara que em condemnessin només a un any entraria. Ho vius amb més angoixa, però a la vegada més mentalitzat perquè sé que acabaré a la presó.



No ets tampoc l'únic raper que ha passat per l'Audiència espanyola. A què creus que es deu això?
Jo vaig ser el primer i després n'han vingut 14 més. Estem en contacte tots i donem suport a algunes plataformes per la llibertat d'expressió. No estem organitzats els 15 en una mateixa organització. El col·lectiu de rapers està al punt de mira perquè hem sortit tota una generació que parlem molt clar. El rap connecta molt bé, avui en dia, amb la joventut. Ells temen que aquestes lletres tant explicites els porti a la lluita. Tenen por a la consciència que crea el rap combatiu.

Creus que els partits d'esquerres estan reaccionant correctament davant els vostres casos?
Unidos Podemos té 4 milions de votants i els podria estar mobilitzant per la llibertat d'expressió. En comptes d'això donen suport als cossos repressius, com l'altre dia que es manifestaven a Astúries amb ells per augments de sou. Van lamentar la mort del fiscal feixista José Manuel Maza, però no fan res contra les nostres condemnes. Són part del règim, com també s'ha demostrat quan a Catalunya demanaven respecte per la legalitat il·legítima de l'Estat. Pel que fa a uns altres partits o organitzacions com la CUP i moviments socials, hi ha hagut més solidaritat, però per la gravetat d'aquests casos, n'hi hauria d'haver molta més. Encara hi ha massa individualisme i sectarisme que frena molta solidaritat. És urgent interioritzar que això ens afecta a tots i totes, que no cal pensar exactament com nosaltres per veure que això és una injustícia intolerable.

Què caldria fer per evitar que segueixi havent-hi casos com el teu?
Crec que perquè l'Estat s'ho pensi dues vegades abans d'empresonar, cal donar una resposta més contundent. També donar a conèixer aquests casos, ja que no ho fan els grans mitjans, per crear consciència que porti a la mobilització i la lluita que un dia posi fi a l'arrel d'aquest problema i tants més: el règim feixista. Ara a l'Estat li està sortint molt barat empresonar i quan ho fan, no tenen por a la resposta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.