País Valencià

Una presumpta estafa a l'ombra de Rafael Blasco

L'exconseller Rafael Blasco va impulsar en plena orgia immobiliària diverses empreses mixtes per promoure l'habitatge públic. La gestió de l'única firma amb capital majoritàriament públic, Desenvolupaments Urbans per a Habitatges Protegits SL (DUVP), està sota l'escrutini dels tribunals després que el Consell traslladara les irregularitats detectades. EL TEMPS detalla, a partir dels informes d'Intervenció i de la Sindicatura de Comptes, les operacions fosques que van produir-se a la societat durant els darrers executius del PP

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els ritmes andantes encara dominaven la llista musical de l'orgia de la rajola. Els compassos més vertiginosos, que comportarien la megalomania i la irracionalitat dels projectes urbanístics al País Valencià, no havien arribat a la melodia constructora valenciana. Tot i les advertències del Parlament Europeu per moderar la festa immobiliària, des del Govern valencià del popular Francisco Camps volien apujar el volum. Encara més: ampliar la barra lliure per als constructors. I per a fer-ho, l'aleshores conseller d'Ordenació del Territori i actual pres per corrupció, Rafael Blasco, va inventar-se la creació d'empreses participades per la Generalitat Valenciana i per diversos senyors del totxo per impulsar l'habitatge públic.

Des de l'antic Institut Valencià de l'Habitatge, ara reconvertit en l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl, van crear-se diverses firmes mixtes, entre les quals hi havia societats que tenien com a soci el capitost de la trama Brugal i finançador confés del PPCV, Enrique Ortiz. Totes les empreses, al seu torn, estaven dominades en un 51% de les accions per les diverses promotores. Ara bé, hi havia una excepció: Desenvolupaments Urbans per a Habitatges Protegits SL (DUVP).

Gràcies a aquesta condició, el Govern del Botànic va poder auditar l'empresa. Amb l'aflorament d'irregularitats a la gestió, va traslladar els fets a la Fiscalia Anticorrupció. I aquest dissabte, el jutjat d'instrucció número 21 de València va obrir una investigació per esclarir les actuacions de la firma. Un fet que va provocar la personació de la Generalitat Valenciana com acusació particular. EL TEMPS, a partir dels informes de fiscalització de la Intervenció i de la Sindicatura de Comptes, detalla una presumpta estafa en la qual van desviar-se suposadament tres milions d'euros a través d'aquesta mercantil semipública que no va executar cap dels seus objectius urbanístics.

Naixement irregular

Quan pràcticament tots els valencians comptaven els dies per agafar vacances, va crear-se DUVP. Nascuda un 29 de juliol de 2004, l'Institut Valencià d'Habitatge (IVVSA) comptava amb el 49% de les participacions, mentre que Urbana Ducat SL posseïa la resta de l'accionariat. El seu objectiu social era desenvolupar les iniciatives urbanístiques previstes a la zona oest de Massalfassar (Horta), a l'àrea sud d'Oropesa (Plana Alta), a la part sud de Vila-real (Plana Baixa) i al sector Juan XXIII d'Unitat d'Execució 2 de Vinaròs (Baix Maestrat). Com a president de la mercantil, és nomenat Blasco. I com membres del consell d'administració s'integren, entre altres, els directius d'Urbana Ducat José Luis Boix Fibla i Andrés Selma Magdalena.

Abans de la posada en marxa de la societat, es du a terme un procés per designar les constructores que formaran part d'aquesta aventura immobiliària del Consell que deixa moltes ombres. Segons l'informe d'auditoria elaborat per la Intervenció amb la col·laboració de la firma Grant Thornton, «en el procediment seguit per l'IVVSA per seleccionar i posteriorment constituir les societats mixtes, entre ella DUVP, es constata que els terminis establerts no han facilitat la concurrència pública, ja que passen 16 dies des de l'anunci en el DOGV i la signatura per crear l'empresa».

Al poc marge per optar al negoci que oferia el Consell, s'hi suma uns criteris de selecció «generals que haurien de ser més concrets i objectius» i que «possibiliten la discrecionalitat d'elecció per part de l'IVVSA». «L'acreditació de la capacitat econòmica i financera haurien d'haver sigut requisits per participar en el procediment», retrau l'auditoria, que assenyala més punts foscos: «Segons l'informe tècnic de l'IVVSA sobre les proposicions presentades, cap de les empreses que han concorregut acrediten ser propietària de sòl en els àmbits objecte del procediment de selecció i cap de les mercantils proposades acredita una alternativa tècnica».

En el cas de DUVP, s'afegia un altre fet que resultava incomptable amb el seu naixement. «S'ha constatat que una de les unitats d'execució que constitueixen part de l'objecte del DUVP [concretament la parcel·la de Vinaròs], amb anterioritat al procés de selecció, va quedar reservada per a la iniciativa pública per 'gestió directa' a través d'un conveni de col·laboració de l'IVVSA. Aquesta circumstància impediria que la societat mixta puga actuar en aquesta actuació urbanística», analitza el document, que també recull els retrets de les autoritats europees per l'incompliment de la normativa en contractació pública en aquestes firmes semipúbliques.

L'auditor de la Generalitat Valenciana, al seu torn, qüestiona la mateixa raó de ser d'aquesta firma al seu informe. «Després de revisar el procés de constitució de DUVP, no queden acreditades les circumstàncies que motivaren la seua creació, com a societat de capital mixt, per a construir i posteriorment gestionar habitatges de protecció oficial. No debades, la parcel·la situada en Alaquàs ja era propietat de l'IVVSA, per la qual cosa s'hauria pogut edificar per gestió directa», remata.

L'altre òrgan fiscalitzador de l'administració valenciana reforça la conclusió de la Intervenció. «No ha quedat acreditat les circumstàncies que motivaren la creació de la societat. En aquest context, el terreny d'Alaquàs, en la qual pretenia construir la firma, era propietat de l'IVVSA. Per tant, s'hauria pogut realitzar de manera directa la promoció. D'aquesta manera, s'hauria evitat els perjudicis que l'operació ha comportat posteriorment per a l'IVVSA, ara EIGE», apunta.

De 'tripijocs' accionarials i urbanístics

Tot i estructurar-se com una societat en la qual el control accionarial restava en mans de la constructora privada, l'any 2010 va capgirar-se la situació. Fou la Generalitat Valenciana, a través de l'IVVSA, qui s'erigia en propietària del 51% de les participacions de la societat. Una operació que, segons l'informe d'Intervenció, «no va comptar amb la preceptiva autorització del Govern valencià».

«Va produir-se un incompliment del model d'estatuts que s'ha d'emprar en la constitució d'aquestes societats mercantils, segons va aprovar-se al consell d'administració del 20 d'abril de 2004», afegeix l'informe sobre aquest intercanvi de majories accionarials. De fet, aquest patró ratificat pels òrgans directius de l'empresa establia que s'impulsaven les firmes com ara DUVP «en aquells casos que la participació de l'IVVSA siga inferior al 50% del capital d'aquestes empreses, tant en el seu moment de constitució com durant la vida de la societat».

Amb la mercantil actualment en causa de dissolució, tot i que en el seu moment no va executar-se cap acord per engegar aquest procés de desaparició del mapa empresarial del Consell, la gestió està sota sospita. A la seua auditoria, Intervenció censura la venda acordada l'any 2006 d'una parcel·la d'Alaquàs des de l'IVVSA a la societat semipública. «No consta cap taxació o valoració del terreny», critica l'òrgan fiscalitzador intern del Govern valencià. «La venda va realitzar-se sense utilitzar-se cap procediment que respectara els principis de publicitat i concurrència, i el procediment que va seguir-se no va garantir la percepció del valor de mercat que tenia la parcel·la», agreguen els dos analistes comptables.

Com a resultat d'aquella adquisició realitzada gràcies a diversos préstecs bancaris, «el soci públic [és a dir, la Generalitat Valenciana] ha assumit el pagament de les quotes que la DUVP no podia abonar», segons l'auditor. Una conseqüència del canvi del control accionarial de la mercantil. La firma, a més, «no gaudia dels recursos humans ni materials i tota l'activitat comptable i administrativa va ser realitzada pel soci extern». Tant és així, que «amb la seua actitud de bloqueig, manté paralitzada la Junta General de la Societat», segons denuncien els auditors.

Contractacions familiars

Les contractacions realitzades per part de la mercantil pública també estan sota sospita. Segons l'òrgan fiscalitzador, només van trobar-se la documentació relativa a dues adjudicacions. La primera, firmada l'any 2006, va rebre-la Tecnigrup de la Plana per poc més de mig milió d'euros corresponents a «la redacció, del projecte bàsic, del projecte d'execució i de la direcció facultativa de les obres, així com de l'elaboració del llibre de l'edifici». El segon treball va ser atorgat l'any 2008 a la companyia Via Latina SA per un import de 15 milions d'euros relatiu a «l'edificació del soterrani, el local comercial i 175 habitatges protegits en Alaquàs». «En la realització d'aquesta licitació, s'ha verificat l'incompliment dels estatuts socials que exigien que les obres adjudicades per DUVP s'han de fer-ho en règim de concurrència», retrau l'informe.

El document de l'auditor intern de l'administració valenciana, però, va més enllà. A parer seu, «no consta que per a la selecció de les dues empreses contractades s'haja realitzat cap tipus de procediment que assegure la publicitat i la concurrència, ja que no van sol·licitar-se ofertes o pressupostos a diversos contractistes, com tampoc es va dur a terme la incoació de cap expedient».

Les dues adjudicacions, al seu torn, estan contaminades per la relació de parentesc entre els contractistes i els contractats, tal com recull l'informe. En el cas de la primera licitació, la firma beneficiària té com apoderat a José Luis Boix Sos, fill del conseller de l'empresa mixta i empresari influent de Castelló, José Luis Boix Fibla. Vocal de la càtedra empresarial de la Universitat de València, va ser multat amb 20.000 euros l'any 2017 per part del Banc d'Espanya com a conseller de la Societat de Garantia Recíproca en incomplir el nivell exigit de recursos propis de l'entitat financera junt amb altres dirigents de l'entitat de crèdit.

La consellera d'Obres Públiques, Habitatge i Vertebració del Terriori, Maria José Salvador, a la imatge, va traslladar les irregularitats de la firma a Anticorrupció| Corts Valencianes

Els lligams a la segona contracta són de germans. José María Selma Magdalena, directiu de Via Latina SL, té els mateixos pares que Andrés Selma Magdalena, conseller de la firma semipública. Aquest empresari va ser soci del constructor esquitxat a la trama Gürtel, José Luis Ulibarri. De fet, formava part del consell directiu de la mercantil quan aquesta va beneficiar-se de 13 llicències de TDT atorgades pel Consell l'any 2005. El Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJ) va anul·lar aquella licitació realitzada per l'exconseller i actual europarlamentari popular Esteban González Pons. Ulibarri va vendre-li a Selma el 50% de l'empresa que tenien en comú.

Desgavell comptable sense control públic

«No s'ha pogut acreditar que DUVP haja complert amb les seues obligacions comptables i fiscals». Així de contundent s'expressa la Intervenció, que també adverteix d'un deute amb el soci privat, Urbana Ducat, del qual «no té constància objectiva del servei o el treball realitzat». «La societat únicament disposa de comptes anuals, però no hi ha constància que compte amb un llibre diari, ni d'inventaris, quan és obligatori d'acord amb l'article 25 del Codi de Comerç», complementa la Sindicatura de Comptes. «S'ha posat de manifest un incompliment significatiu de la normativa aplicable a la gestió de fons públics», remata aquest òrgan fiscalitzador, en referència a la cancel·lació d'un crèdit per obtenir una parcel·la que va comportar un pagament de quasi un milió i mig d'euros.

Una decisió que reflecteix, a parer de la Intervenció, «la inexistència d'un sistema de control que ha possibilitat una gestió que no permet assegurar si l'aplicació dels fons públics aportats ha seguit els principis de legalitat, eficiència i economia». Totes aquestes irregularitats van provocar que la consellera d'Obres Públiques, Habitatge i Vertebració del Territori, la socialista Maria José Salvador, traslladara els fets a la Fiscalia Anticorrupció. Com a conseqüència, la justícia valenciana ha obert diligències d'investigació sobre la gestió de l'empresa aquest dissabte, amb la qual cosa els directius de la firma, siguen de procedència privada o pública, estan sota sospita. Bona part de les decisions qüestionades pels diversos òrgans fiscalitzadors van aprovar-se amb Blasco com a president de la mercantil. 

El Govern del Botànic, que va encarregar l'auditoria per destapar les irregularitats durant els anys de govern del PP i que va dissoldre la companyia l'any 2016, s'ha personat al procediment en una denúncia que qualifica de «saqueig organitzat» les actuacions dutes a terme per l'empresa i que considera les operacions realitzades com a una «estafa d'almenys tres milions d'euros». És el darrer fiasco amb herència enverinada que s'ha trobat el bipartit progressista de la festa de vi i roses de la bombolla del totxo. La investigació judicial allargarà la ressaca per a DUVP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.