Quan el rellotge marque les onze de la nit del pròxim 28 de maig, quan s'hagen comptabilitzat el 100% dels vots municipals del País Valencià, els principals titulars assenyalaran el color dels consistoris de València, Alacant, Castelló de la Plana i Elx. Tanmateix, hi ha una llista de ciutats mitjanes que també acapararan l'atenció dels seus habitants, així com de les casernes de les principals forces polítiques valencianes. EL TEMPS confecciona una radiografia de l'escenari que es dibuixa a cada urbs estratègica valenciana:
Oriola. Tradicional bastió dels populars, ha estat governat per una coalició entre el PSPV i Ciutadans des d'abril de l'any passat arran d'una moció de censura que va desallotjar el PP. Amb soroll intern a les seues files i un candidat amb problemes amb la justícia, els conservadors aspiren a recuperar aquest feu enfront d'un PSPV que ha experimentat moments de tensió amb els taronja. Ciutadans pot tenir la clau del consistori si aconseguira allunyar-se de la dinàmica estatal. A la capital del Baix Segura, es dibuixa un panorama de batalla bipartidista on Canviem Oriola, la confluència d'esquerres, compta amb grans opcions de repetir resultat i l'extrema dreta Vox de créixer per l'influx espanyol.
Torrevella. Malgrat tenir casos judicials a l'esquena, el PP liderat per Eduardo Dolón atresora totes les paperetes per repetir la seua majoria absoluta. Mentre els socialistes es dessagnen en lluites internes i presenten una candidata, Bárbara Soler, sense gran popularitat, Els Verds poden somiar en créixer per la seua oposició crítica i visible. La ultradreta Vox té possibilitats d'augmentar suports per la tendència estatal, Sueña Torrevella, una antiga escissió del PSOE, ho passarà mal per revalidar el seu regidor. En la mateixa situació que els exsocialistes, es troba Ciutadans.
Crevillent. Aquesta ciutat del Baix Vinalopó va ser una de les grans alegries de la nit electoral municipal de Compromís l'any 2019. En aquell moment, els valencianistes van aconseguir desallotjar al PP arran d'un acord a diferents bandes entre les diverses forces progressistes. L'alcalde per Compromís, José Manuel Penalva, busca consolidar-se amb una llista que suma a Podem, EUPV i ERPV. La capacitat de rendibilitzar la batllia; l'habilitat d'un PP amb una nova candidata per captar els sufragis de Ciutadans, que no es presenta; la resistència del PSPV, i la dimensió de la hipotètica pujada de l'extrema dreta Vox decidiran la continuïtat de l'alcalde de la cooperativa política.
Sant Vicent del Raspeig. Encara que d'ençà del canvi valencià del 2015 la ciutat de l'Alacantí ha estat encapçalada pel PSPV, l'escenari electoral que es dibuixa per al 28M és força incert. En 2019, va imposar-se el bloc progressista per 14 regidors enfront d'11, atès que els socialistes van ser primera força i Compromís, Podem i EUPV van obtenir representació per separat. El PP, amb una absorció d'exregidors de Ciutadans i, fins i tot, del candidat dels taronja de l'any 2019, busca concentrar el vot per superar als socialistes, qui depenen de la capacitat de resistència pròpia, de Compromís i de la confluència Podem-EUPV per conservar la batllia. Un augment de Vox podria apropar els populars a la comandància municipal.
Benidorm. Les cases d'apostes donen per descomptada la majoria absoluta del PP de Toni Pérez a la ciutat turística per excel·lència del País Valencià. Qualsevol altre escenari seria una sorpresa. Els populars, fins i tot, podrien incrementar els seus 13 regidors, xifra exacta que concedeix el domini del ple municipal, si és capaç d'atrapar els vots dels taronges, els quals van treure dos representants l'any 2019. L'extrema dreta Vox atresora força paperetes per irrompre al consistori mentre que les opcions de Compromís són magres. Els socialistes aspiren a créixer lleugerament envers els anteriors comicis.
Altea. Aquesta població de poc més de 23.000 habitants va convertir-se l'any 2019 en una de les grans places del poder municipal de Compromís. La fita va assolir-la amb Jaume Llinares com a candidat, qui ha estat substitut com a alcaldable valencianista en les votacions d'enguany per Diego Zaragozí, fins ara regidor d'Infraestructures. La seua transversalitat és esgrimida des de Compromís per defensar la possibilitat de conservar la batllia enfront del PP.
Dénia. La capital de la Marina Alta és un vedat exclusiu del PSPV. La figura de Vicent Grimalt, un alcalde amb capacitat per atreure vot moderat i paperetes esquerranes, va propulsar els socialistes cap a la majoria absoluta l'any 2019. En aquells comicis, de fet, el PP només va obtenir tres regidors i Ciutadans va aconseguir-ne dos. A pesar d'una possible pujada dels populars per la desfeta dels taronja, Dénia és una plaça absolutament segura per als progressistes.
Alcoi. El malestar generat pels processos de pacificació del tràfic i la reunificació de la dreta alcoiana, amb la tornada a les files populars dels afins al zaplanisme que havien saltat al vaixell de Ciutadans, són els principals obstacles per què el socialista Toni Francès encadene el seu quart mandat al capdavant de la ciutat del Serpis. Els socialistes, tanmateix, ho tenen tot de cara per obtenir la majoria absoluta. Les opcions progressistes alternatives, és a dir, Compromís, Podem i Guanyar Alcoi (EUPV), concorren per separat, la qual cosa pot provocar que alguna de les tres llistes patisca, i molt, per conservar la seua representació.
Ontinyent. A la capital de la Vall d'Albaida, no hi ha cap persona que dubte d'una perpetuació de la majoria absoluta de Jorge Rodríguez, referent de la formació Ens Uneix i expresident de la Diputació de València pel PSPV. Ni el PP, ni tampoc Compromís, ni molt menys els socialistes tenen la mínima capacitat per qüestionar l'hegemonia de l'antic baró municipal de la formació del puny i la rosa. L'únic dubte serà la dimensió del domini electoral de Rodríguez.
Gandia. Els socialistes parteixen com a favorits per guanyar l'alcaldia. José Manuel Prieto, actual alcalde pel PSPV, compta amb opcions d'augmentar la seua representació, però llevat de sorpresa a les urnes haurà de pactar amb altres forces progressistes. La divisió de l'anterior confluència esquerrana en dues candidatures genera incògnites pel múscul electoral que puga treure Compromís i per les possibilitats del projecte polític del vicealcalde Josep Alandete d'entrar al consistori. El PP compta amb expectatives de creixement considerables per l'ensorrament de Ciutadans i l'extrema dreta Vox gaudeix dels vents de cara estatals per tenir seient al ple municipal.
Xàtiva. A pesar que s'albira un creixement de Vox i del PP, l'alcalde, el socialista Roger Cerdà, encapçala amb solvència la cursa per conquerir la vara de comandament municipal. El PSPV, qui va pactar a principi de mandat amb Ciutadans, ha sabut integrar els actius amb més penetració a les urnes de la formació taronja, com ara amb el fixatge de la regidora de Festes. Junt amb aquesta maniobra estratègica, el tarannà transversal i pròxim de Cerdà fan somiar els socialistes amb un govern en solitari. La dura oposició de Xàtiva Unida, la marca local d'EUPV, a l'actual equip municipal, complicaria una aliança entre opcions progressistes per barrar el pas a la dreta.
Alzira. Compromís té subratllat en roig la capital de la Ribera Alta. Amb Diego Gómez com a candidat, els valencianistes han governat la ciutat durant dos mandats. La seua marxa, però, ha comportat l'elecció d'Alfons Domínguez, qui ha assumit el repte de conservar la segona plaça més important que ostenta la coalició al País Valencià. La principal amenaça serà un PP farcit d'embolics interns, els quals han provocat, fins i tot, una escissió partidista. La força del PSPV i la ultradreta Vox a les urnes serà un altre factor determinant per saber el color polític del consistori.
Torrent. El PSPV, amb el sempitern Jesús Ros, anhela una majoria absoluta enfront del PP d'Amparo Folgado, qui es presentara per tercera vegada contra el veterà alcalde socialista. La capacitat d'atreure antics electors de Ciutadans, la mobilització que puga generar la unió de Podem, EUPV i Compromís sota una mateixa llista, així com el sostre electoral de Vox, són interrogants de la batalla d'una vara de comandament que, a priori, no hauria de perillar per a la formació del puny i la rosa.
Paterna. El caràcter populista i l'habilitat per aglutinar el vot de diferents procedències de l'actual alcalde, el socialista Juan Antonio Sagredro, hauria de servir per a retenir la direcció d'aquesta ciutat de l'àrea metropolitana de València. El PP, però, confia a donar la sorpresa amb Sara Palma, filla d'un exregidor popular amb negocis milionaris i amb contactes amb la plana major dels conservadors a Madrid. Compromís busca augmentar suports per tenir la capacitat de condicionar les polítiques de Sagredo i Unides Podem-EUPV anhela recuperar la seua representació municipal. La dinàmica estatal podria empentar electoralment Vox.
Sagunt. L'arribada de la gigafactoria de bateries elèctriques de Volkswagen atorga totes les paperetes a Dario Moreno, alcalde de la ciutat pel PSPV, per continuar al capdavant del consistori. Encara que es preveu un increment de la representació dels socialistes, la tradicional fragmentació municipal de Sagunt l'obligaria a forjar aliances amb la resta de forces progressistes, com ara Compromís o EUPV, qui han estat els socis de la formació del puny i la rosa durant aquest mandat. Tant els valencianistes com els esquerrans lluiten per mantenir els seus resultats. Un objectiu que també cerca Iniciativa Portenya, una formació secessionista local. Vox i PP tenen expectatives moderades de creixement.
Vall d'Uixó. Com a una de les referents municipals del PSPV, Tania Baños no hauria de comptar amb dificultats per tornar-se a proclamar-se alcaldessa, un càrrec que ha ocupat a la població de la Plana Baixa des de 2015. L'anunci de l'empresa Stadler Rail, dedicada a la fabricació de trens i de material ferroviari, d'instal·lar una fàbrica a la ciutat que generaria 300 llocs de treball és una de les grans raons per estimar un creixement dels socialistes a les urnes, els quals van pactar l'any 2019 amb EUPV i Compromís.
Vila-real. La lògica demoscòpica apunta a un escenari de repetició de majoria absoluta de José Belloch, actual alcalde de la ciutat de la Plana Baixa pel PSPV. A pesar que el PP puga experimentar un augment de la seua representació gràcies a la desfeta de Ciutadans i d'una pujada de l'extrema dreta Vox, les opcions d'un tomb a la dreta no són gaire elevades. Compromís confia a superar la barrera dels tres regidors, encara que no ho té fàcil aconseguir-ho, mentre que Podem aspira a conservar la seua representació.
Benicarló. La marxa de Xaro Miralles, actual alcaldessa pel PSPV, de la primera línia política obri un escenari de certa incertesa a la ciutat costanera del Baix Maestrat. Els socialistes, amb Ilde Añó com a candidat, lluitaran des d'una posició de favorits i d'haver gaudit d'una majoria absoluta per retenir el domini de la corporació municipal. El PP necessitaria atreure els votants de Ciutadans, una pujada de Vox que no afectara el seu electorat compartit i un augment substancial de la seua representació -van obtenir 5 regidors en 2019 – per a un tomb polític.
Borriana. Alcaldessa des de l'any 2015 per les sigles del PSPV, María José Safont opta a un tercer mandat amb els vents de cara. Els socialistes són els favorits per assolir la vara de comandament municipal enfront d'un PP que necessitaria un transvasament de vots superior a l'assolit per sostraure gran part de la bossa de paperetes de Ciutadans, així com un creixement empentat per la dinàmica valenciana i espanyola. Tant Vox com Compromís aspiren a lluitar per la tercera plaça, una circumstància important en la competició entre blocs ideològics per governar l'ajuntament.
Vinaròs. Amb una composició del plenari municipal de caràcter plural en el mandat 2019-2023, la capital de la comarca del Baix Maestrat serà una batalla bipartidista entre el PSPV, actual posseïdor de l'alcaldia, i el PP, on el resultat de la resta de forces progressistes i conservadores poden inclinar la balança cap a un signe polític o cap a un altre.